facebook    facebook icon-bm-32-delicious   slideshare    “Mail”

 

Sóc celíac. Puc prendre medicaments que contenen gluten?

Les persones amb celiaquia han de seguir una dieta estricta sense gluten i, a banda d’evitar productes derivats del blat, l’ordi i el sègol, cal que tinguin en compte que aquesta substància es pot trobar com a ingredient “amagat” en un elevat nombre d’aliments processats i també en els medicaments o suplements dietètics.

Si teniu celiaquia diagnosticada, cal que consulteu el contingut de gluten en la composició dels medicaments per prendre’ls amb seguretat ja que es pot utilitzar com a excipient. Aquesta informació la podeu trobar al prospecte i a l’envàs del medicament. Feu-ho tant en el cas dels medicaments que us han prescrit amb recepta mèdica com amb els que són de venda lliure a la farmàcia. Si teniu qualsevol dubte, consulteu amb el vostre professional sanitari de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Aquest article explica per què hi ha medicaments que contenen gluten, quines són les recomanacions a seguir en funció de la quantitat de gluten que contingui el medicament i com trobar aquesta informació en els prospectes dels medicaments. Les recomanacions de l'article van únicament dirigides als pacients amb un diagnòstic de malaltia celíaca i s’hi exclouen els pacients amb al·lèrgia al gluten o al blat.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.

Què és la celiaquia?

La celiaquia és la intolerància permanent a la ingesta de gluten, una proteïna present en certs cereals com el blat, el sègol, l'ordi, la civada, l'espelta, el kamut i el triticale. Ingerir gluten provoca a les persones celíaques una lesió a les vellositats de la mucosa del budell prim que afecta la seva capacitat d'absorbir els nutrients dels aliments. Aquests pacients han de seguir de per vida una dieta estricta sense gluten.

Per què hi ha medicaments que contenen gluten?

El midó s’utilitza àmpliament com a excipient (component) en la fabricació de medicaments, ja siguin comprimits o càpsules. Habitualment aquest midó deriva del blat de moro, la patata i la tapioca, però també pot derivar del blat i, per tant, contenir gluten.

Quines són les recomanacions d’ús de medicaments en els pacients amb malaltia celíaca?

La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) recomana no prendre medicaments amb una quantitat de gluten superior a 20 ppm (parts per milió), sobretot si són d’ús habitual.

Com puc saber si un medicament conté gluten?

Per llei, la presència de gluten sempre ha d'estar indicada en el prospecte i l'envàs del medicament, ja que es tracta d’un excipient de declaració obligatòria. Així doncs, la informació sobre els excipients que es troba en l’envàs i el prospecte dels medicaments ha de ser la següent en funció de la planta de la qual prové el midó emprat en la fabricació:

  • Si el medicament conté midó d’arròs, blat de moro, patata i/o els seus derivats, en l’apartat de “Composició” s’especifica el midó i la planta de la qual prové.
  • Si el medicament conté midó de blat, civada, ordi, sègol o triticale; i/o els seus derivats, s’especifica el següent:
    • Si la quantitat de gluten és < 20 ppm, s’indica que el medicament conté midó de la planta X i que és adequat per a pacients celíacs.
    • Si la quantitat de gluten és > 20 ppm, s’indica que el medicament conté midó de la planta X, que equival a “y” ppm de gluten i que cal ser tingut en compte per a pacients celíacs.

A continuació es mostren dos exemples de prospectes de medicaments amb la informació sobre el contingut de gluten, un seria apte per a pacients celíacs i l’altre no:

01 socceliac

 

Font de les imatges: Información sobre gluten y medicamentos. Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. http://www.aemps.gob.es/publicaciones/tripticos-divulgativos/docs/triptico-info-gluten-medicamentos.pdf.

Si teniu qualsevol dubte sobre el contingut de gluten dels vostres medicaments, consulteu el farmacèutic.

Hi ha medicaments sense gluten com a alternativa?

En molts casos es disposa d'altres marques, altres formulacions, com ara les solucions líquides, que no contenen gluten. En qualsevol cas, el metge prescriptor i el farmacèutic han de valorar de forma individual aquell medicament més adequat.

A banda dels medicaments, hi ha altres productes de farmàcia que puguin contenir gluten?

A banda dels medicaments, ja siguin els de prescripció mèdica com els de venda lliure a les farmàcies, també es pot trobar gluten en la composició de preparats de plantes medicinals, suplements vitamínics i suplements dietètics i nutricionals. És doncs important revisar la composició d’aquests productes i es recomana valorar la necessitat real del seu ús i adquirir-los a través dels canals legals d’obtenció.

Més informació

Bibliografia

  1. Circular Número 2/2008. Instrucción sobre excipientes. Agència Espanyola de Medicament i Productes Sanitaris. A: [en línia]. [Consulta: 1 abril 2016]. Disponible a: http://www.aemps.gob.es/informa/circulares/medicamentosUsoHumano/2008/docs/circular_02-2008_instruccion-excipientes.pdf.
  2. Información sobre gluten y medicamentos. Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. A: [en línia]. [Consulta: 1 abril 2016]. Disponible a: http://www.aemps.gob.es/publicaciones/tripticos-divulgativos/docs/triptico-info-gluten-medicamentos.pdf.
  3. Cruz, J.E. et al. Gluten content of medications. A: American journal of health-system pharmacy : AJHP : official journal of the American Society of Health-System Pharmacists [en línia]. 2015, Vol. 72, núm. 1, p. 54-60. ISSN 1535-2900. DOI 10.2146/ajhp140153. [Consulta: 1 abril 2016]. Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25511839.
  4. Lebwohl, B., Ludvigsson, J.F. i Green, P.H.R. Celiac disease and non-celiac gluten sensitivity. A: BMJ (Clinical research ed.) [en línia]. 2015, Vol. 351, p. h4347. ISSN 1756-1833. [Consulta: 9 octubre 2015]. Disponible a: http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=4596973&tool=pmcentrez&rendertype=abstract.

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

Intolerància a la lactosa

La quantitat de lactosa present en alguns medicaments és baixa, inferior a la dels aliments, especialment els derivats làctics. Per això, acostuma a ser tolerada per la majoria de les persones que pateixen intolerància a aquesta substància i, per tant, no els produeix normalment molèsties gastrointestinals. En cas que tingueu intolerància greu a la lactosa cal que consulteu el vostre professional sanitari de referència.

En qualsevol cas, si teniu intolerància diagnosticada, cal que consulteu la quantitat de lactosa que contenen els medicaments per consumir-los amb seguretat. Habitualment la podeu trobar al prospecte del medicament. Feu-ho tant en el cas dels medicaments que us han prescrit amb recepta mèdica com amb els que són de venda lliure a la farmàcia. Si teniu qualsevol dubte, consulteu amb el vostre professional sanitari de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Aquest article explica per què hi ha medicaments que contenen lactosa, en quins casos el seu ús està contraindicat per a les persones amb intolerància a aquesta substància i quines alternatives farmacològiques hi ha. Les recomanacions de l'article no van dirigides a pacients amb intolerància greu a la lactosa ni tampoc a pacients amb al·lèrgia a la proteïna de la llet.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Què és la intolerància a la lactosa?

La intolerància a la lactosa és la incapacitat de l'organisme de digerir la lactosa que es troba a la llet i als seus derivats. Les persones afectades no disposen de suficient lactasa, l'enzim que en permet l'absorció a través de la mucosa intestinal, per digerir la quantitat de lactosa consumida.

La deficiència de l'enzim lactasa varia en funció del tipus d'intolerància i la raça, i incrementa amb l'edat. S'ha observat que la majoria dels pacients amb deficiència primària de lactasa (crònica i progressiva) poden ingerir 200-240 mL de llet, l'equivalent a 10-12 g de lactosa al dia, sense desenvolupar símptomes gastrointestinals. En canvi, s'han notificat alguns casos de pacients que han presentat símptomes gastrointestinals en consumir quantitats baixes de lactosa (100-200 mg).3,4

Per què hi ha medicaments que contenen lactosa?

La lactosa s'utilitza habitualment com a excipient (component) en la fabricació de medicaments, ja siguin comprimits, càpsules o pólvores per a la inhalació. Es considera una substància inert, no tòxica, químicament estable i que no té tendència a reaccionar amb altres substàncies. La presència de lactosa sempre ha d'estar indicada en el prospecte i l'envàs del medicament perquè és un excipient de declaració obligatòria.1,2

S'estima que la quantitat de lactosa en la majoria de medicaments orals és inferior a 2 g/dia.1,3

En quins casos està contraindicat l'ús de medicaments amb lactosa en persones amb intolerància a aquesta substància?

És poc probable que la quantitat habitual de lactosa dels medicaments provoqui molèsties gastrointestinals, excepte en el cas de les persones amb intolerància greu. Com a referència, un got de llet conté aproximadament entre 9 i 14 g de lactosa i la quantitat diària de lactosa dels medicaments és habitualment inferior als 2 g.

Hi ha medicaments sense lactosa com a alternativa?

En molts casos es disposa d'altres marques, altres formulacions, com ara les solucions líquides, que no contenen lactosa. També es poden utilitzar altres vies d'administració de medicaments que no siguin l'oral, com per exemple la via dèrmica. Cal tenir en compte, però, que hi ha situacions clíniques concretes en les quals no es disposa d'alternativa, com ara els contraceptius hormonals orals comercialitzats actualment al nostre entorn.

Més informació

Bibliografia

  1. Pharmaceutical Excipients. 2007: Raymond C Rowe, Paul J Sheskey and Marian E Quinn. Pharmaceutical Press and American Pharmacists Association.
  2. Eadala P, et al. Quantifying the 'hidden' lactose in drugs used for the treatment of gastrointestinal conditions. Aliment Pharmacol Ther, 2009. 29(6): p. 677-87.
  3. What factors need to be considered when prescribing for lactose intolerant adults? Wessex Drug and Medicines Information Centre. UK Medicines Information. [Accés: 22 de juliol de 2015. Disponible a: http://www.nelm.nhs.uk/en/NeLM-Area/Evidence/Medicines-Q--A/What-factors-need-to-be-considered-when-prescribing-for-lactose-intolerant-adults/]
  4. Montalto M, et al. Low-dose lactose in drugs neither increases breath hydrogen excretion nor causes gastrointestinal symptoms. Alimentary pharmacology & therapeutics. 2008. Vol. 28, núm. 8, p. 1003-12. ISSN 1365-2036. DOI 10.1111/j.1365-2036.2008.03815.x.

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

L'ús de medicaments en nens

Introducció

Des del naixement fins a la pubertat, que té lloc al voltant dels 14 anys, es produeix una maduració progressiva dels diferents òrgans del ésser humà. Així, els nens són immadurs física, fisiològica i emocionalment. Aquesta immaduresa condiciona el comportament del fàrmac dintre de l'organisme, i per tant fa diferents als nens dels adults a l'hora d'administrar els medicaments.

Administrar medicaments als nens no és una tasca fàcil ni de bon tros divertida. Per altra banda la dosificació dels medicaments en els nens petits es fa normalment segons el pes de manera que la necessitat de realitzar càlculs en cada cas augmenta el risc d'errors de medicació.

El present document proporciona recomanacions i tècniques per facilitar la tasca d'administrar medicaments als nens d'una forma segura, eficaç i el menys complicada possible per als pares i els cuidadors. 

A. Recomanacions generals

A.1. Eviti l'ús de medicaments quan no està justificat

  • L'automedicació i l'incompliment (per exemple no respectar els horaris prescrits o suspendre un antibiòtic abans de completar durada del tractament establerta pel metge) són pràctiques molt difoses en general i lamentablement també en el cas dels nens. A més de combatre aquesta pràctica, és convenient no prendre medicaments davant dels nens ni dir-los mai lo “bo” que és aquest o aquell altre xarop. Fer partícip al nen del seu tractament i de la seva malaltia, contribuirà que adquireixi consciència de perquè està prenent un determinat medicament, evitant que el prengui pel seu compte.
  • Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic sempre que no estigui segur de que els símptomes que presenta el seu fill requereixin tractamnet farmacològic, i en cas de que ho necessiti és fonamental conèixer el següent:

A.2. Conegui el medicament que li administra

  • Nom del medicament i per a què serveix. Per tal de poder evitar errors de medicació és important que conegui el medicament que va a administrar-li al seu fill. Normalment trobarà aquesta informació en el prospecte que acompanya al medicament. En cas que no trobi o no comprengui alguna informació, consulti al seu metge o farmacèutic.
  • Contraindicacions del medicament així com interaccions importants amb altres medicaments que el seu fill estigui prenent, o amb els aliments. Les contraindicacions són situacions o condicions en les quals el medicament pot resultar perjudicial. És important per tant informar al metge farmacèutic de les al·lèrgies, altres malalties que el seu fill pateix, així com d'aquells medicaments que el seu fill està prenent de forma regular.
  • La dosi, la freqüència d'administració i la durada del tractament. És important assegurar-se que la dosi administrada és la correcta tenint en compte l'edat i el pes del seu fill. Si té algun dubte, confirmi la dosi amb el seu metge o farmacèutic abans d'administrar-lo.
  • Via d'administració. El més habitual és la via oral, inhalada, òtica (en les oïdes), oftàlmica (en els ulls), rectal (al recte), tòpica (sobre la pell) o injectada ja sigui per via intramuscular (al múscul) o intravenosa (a la vena). Convé recordar que la dosi d'un mateix medicament sol ser diferent per a cada via d'administració.
  • Precaucions especials d'administració , per exemple prendre amb els menjars o amb l'estómac buit o altres.
  • Efectes adversos al medicament. Els medicaments no estan lliures d’efectes indesitjables. Quan s’administra un medicament per primera vegada, es recomanable estar una mica alerta a la possible aparició d’efecte adversos. Amb freqüència, i sempre que estigui justificat, el seu metge o farmacèutic li alertaran dels efectes adversos més freqüents. La majoria dels efectes adversos són lleus, però si nota que el seu fill presenta dificultat per a respirar o fa una xiulada al respirar, o sofreix un dolor agut després de prendre la medicació, procuri immediatament atenció mèdica cridant a algun servei d'Urgències Mèdiques o dirigint-se al Servei d'Urgències d'un Hospital. Aquests poden ser símptomes de anafilaxi, una reacció al·lèrgica greu a una determinada substància (certs medicaments, aliments o picades d'insectes) que poden posar en perill la vida del seu fill. Si després de l'administració del medicament, el seu fill presenta erupcions cutànies, urticària, vòmits o diarrea, comuniqui-l'hi com més aviat millor al seu metge o farmacèutic que li indicaran com conducta.

A.3. Conservació i emmagatzematge dels medicaments

  • És fonamental respectar les condicions d'emmagatzematge correcte de medicaments, particularment i per motius de seguretat, quan hi ha nens a casa. Per altra banda cal tenir en compte que si el medicament es conserva en condicions diferents a les recomanades, no es pot garantir la caducitat expressada en l'envàs. 
  • Alguns medicaments s'han de refrigerar i venen identificats amb un símbol (T) en l¡envàs que significa que han de conservar-se en nevera entre 2ºC i 8ºC. La resta, poden ser guardats en un lloc fresc i sec, allunyats de l'exposició directa a la llum solar. 
  • Tots els medicaments haurien de guardar-se en el seu envàs original en un lloc sec i tancat amb clau perquè els nens no hi tinguin accés. Encara que els taps dels envasos “a prova de nens” solen ser difícils d'obrir fins i tot a per a un adult, ha d'assegurar-se que estiguin ben tancats.

A.4. Caducitat i termini de validesa dels medicaments una vegada oberts

  • La data de caducitat que apareix en l'envàs es refereix a la validesa del producte intacte, abans d'utilitzar-se per primera vegada. Un cop sobrepassada la data de caducitat no es pot garantir que el medicament mantingui les seves propietats. Revisi periòdicament les dates de caducitat dels envasos La seva farmàcia disposa d'un contenidor de reciclatge de medicaments caducats, no els llenci a les escombraries. 
  • En el cas dels nens són freqüents les formes líquides en envasos multidosi com poden ser xarops o gotes. Un cop obert l’envàs multidosi, el termini de validesa ja no és el que assenyala la data de caducitat i per tant el més recomanable és que llenci el medicament restant una vegada finalitzat el tractament.

B. Tècniques per a facilitar la correcta administració de medicaments als nens

B.1. Com mesurar correctament la dosi dels medicaments

  • Medicaments líquids. Les culleres domèstiques no són adequades per a mesurar medicaments, ja que el volum real d'una cullera de líquid depèn de les seves característiques i és diferent per a cada producte, pel que es recomana utilitzar sempre la cullera graduada o una xeringa, facilitada pel fabricant. Per tant, haurà de dirigir-se a la seva farmàcia en cas que no disposi de l'instrument de mesura adequat. Alguns medicaments es venen en forma de pols o granulat per a ser reconstituïts amb aigua immediatament abans de ser administrats. Pari atenció a la marca del flascó que indica el nivell fins al que s’ha d’afegir aigua durant el procés de reconstitució. Un error en la reconstitució portarà a un error en la dosi administrada i podria ser causa de fracàs del tractament o bé de toxicitat.
  • Medicaments sòlids. En cas que hagi d'administrar una porció d'un comprimit (mig o un quart), utilitzi preferentment comprimits ranurats (amb una marca que facilita la divisió del comprimit en dues parts exactament iguals). A la farmàcia trobarà dispositius especials per a fraccionar-los més fàcilment (partidor de comprimits). No es recomana fraccionar el contingut de les càpsules. En el cas dels supositoris, si cal fraccionar-los, faci'l longitudinalment.

B.2. L'ha de prendre'l amb algun aliment? Pot fer-ho?

  • Si no es diu res, el medicament pot prendre's amb o sense aliments perquè és indiferent. En el cas dels nens els aliments poden ajudar a emmascarar el sabor del medicament facilitant la seva acceptació pel nen.
  • Si la recomanació és prendre el medicament amb els àpats o llet, significa que pot ser mal tolerat amb l'estómac buit, o que la presència de menjar augmenta la seva capacitat absorció al tub digestiu.
  • Si per contra es recomana prendre'l en dejú, significa que la presència d'aliments pot impedir que el medicament tingui l'efecte desitjat o retardi/redueixi la seva absorció. En aquest cas, és recomanable administrar-lo 1 hora abans o bé 2 hores després del menjar.

B.3. Horari i freqüència d'administració

És particularment important per a medicaments la freqüència d'administració dels quals interfereixi amb el descans nocturn, l'horari escolar o altres activitats diàries. També resulta particularment important complir escrupolosament amb els horaris i la durada del tractament prescrits en cas que es tracti d'antibiòtics, i medicaments que pateixin variacions al llarg del dia, per a malalties cròniques o altres tractaments especials. Per això és convenient dissenyar un horari per als medicaments i horaris de menjar que sigui còmode tant per als pares i/o cuidadors com per al petit pacient. Així existeixen petites ajudes que poden facilitar aquesta tasca com poden ser: 

  • Ús de alarmes para recordar els horaris d’ administració de las dosis.
  • Facilitar l’administració dels medicaments en els entorns menys familiaritzats amb el tractament (escola, activitats extraescolars, esplais) lliurant sempre informació escrita i clara amb el nom del nen i del medicament així com la dosi i horaris d’administració, així cm una còpia de la recepta del metge.
  • Organitzar els medicaments en paquets d’una setmana y controlar setmanalment para assegurar-se de que s’han administrar totes les dosis.
  • Construir un Pla de Medicació personalitzat amb les hores a las que ha de prendre-ho i les dosis. El CedimCat li proporciona una eina per a fer-ho: Pla de medicació personalitzat.

B.4. Medicaments amb mal sabor o difícils d'empassar

Per a superar-lo poden resultar útils les següents recomanacions:

  • Refrigerar els medicaments abans de l'ús ja que alguns nens prefereixen prendre'ls freds. Pregunti abans al farmacèutic si el medicament que el seu fill està prenent pot refrigerar-se.
  • Barrejar el medicament amb una petita quantitat de líquid o amb un aliment tou (com puré de pomes o iogurt) pot fer-lo més atractiu. La quantitat d'aliment ha de ser molt petita i ha d'assegurar-se que el nen prengui tota la porció perquè rebi la totalitat de la dosi. No és recomanable barrejar el medicament en el biberó del bebè ja que és possible que aquest no rebi la dosi completa si no acaba el biberó. Pregunti al farmacèutic si el medicament pot barrejar-se amb menjar o amb líquids.
  • En cas d'utilitzar una xeringa, procuri administrar el líquid en la part interior de la galta del nen, on no hi ha papil·les gustatives sensibles als sabors amargs, així com en la part posterior de la llengua.
  • En el cas de dificultat per a empassar medicaments en comprimits o càpsules, es recomana consultar al seu farmacèutic per si existeix alguna solució alternativa perquè el seu fill el pugui prendre mes fàcilment.

B.5. Què fer si vomita la dosi administrada

Si el nen vomita o escup el medicament, no li doni una altra dosi sense abans consultar el pediatra, que li indicarà què fer en cada cas.

B.6. Components bàsics d'una farmaciola infantil

  • Medicaments. Haurà de contenir únicament aquells del tipus analgèsic-antipirètic, és a dir per a tractar el dolor i la febre; els més utilitzats són les formulacions infantils del paracetamol (Termalgin®, Apiretal®, Febrectal® i els seus genèrics) o del ibuprofè (Dalsy®, Junifen®, Paidofebril®, Pirexin®, i els seus genèrics). Així mateix també podrà tenir-se algun preparat per a la neteja del nas d'utilitat en cas que el nen estigui refredat (per exemple solució salina fisiològica). Si el nen té una malaltia crònica, la farmaciola haurà d'incloure també els medicaments que pren de forma habitual, però sempre se seguiran les recomanacions d'emmagatzematge segur esmentades anteriorment.
  • Termòmetre
  • Antisèptic per a desinfectar i ajudar a guarir les ferides (povidona iodada, aigua oxigenada, etc.)
  • Material de cures: gases, tiretes i esparadrap.

C. Fonts consultades

  1. Pumarada Prieto M. Medicamentos y niños. Sociedad de Pediatría de Asturias, Cantabria y Castilla y León. Disponible en:http://www.sccalp.org/padres/medicamentos.htm
  2. Danés Carreras I, Vallano Ferraz A, Cruz Sugrañes G, Juárez Giménez JC, Arnau de Bolós JM. Utilización de medicamentos y condiciones de uso en pediatria. An Esp Pediatr 2002;57(5):414-9.
  3. How to Give Medicine to Children. U.S. Food & drug Administration. Disponible en: http://www.fda.gov/opacom/lowlit/medchld.html.

D. Autor del document

Rita Moreira Silva
Centre d’informació de medicaments
Servei de Farmàcia
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

 

Medicaments i embaràs

1. Consideracions generals

Quan una dona embarassada no es troba bé per alguna malaltia i pretén començar a prendre algun medicament, cal que segueixi les següents recomanacions:

  • Acudir a un professional sanitari i demanar consell al metge o farmacèutic.
  • Interpretar amb molta precaució les informacions que es troben als mitjans de comunicació no professionals (revistes, televisió, ràdio) o a internet. Sovint la informació que es troba pot ser difícil d’interpretar i pot causar confusió si no és interpretada per un professional sanitari. 
  • Evitar, sempre que sigui possible, prendre medicaments durant el primer trimestre d’embaràs.
  • Demanar consell també sobre els preparats a base de plantes medicinals, donat que, tot i ser naturals, poden ser perjudicials per al fetus.
  • Durant l’embaràs el cos de la dona pateix una sèrie de canvis fisiològics que són normals i que cal no confondre amb malalties que presenten símptomes similars. Per tant, davant la sospita de malaltia en una dona embarassada, cal consultar el metge per veure si es tracta o no d’una malaltia i si cal prendre algun medicament o no.
  • La informació disponible sobre l’efecte dels medicaments durant l’embaràs és molt limitada i sovint prové de l’extrapolació dels efectes observats en animals o bé de registres retrospectius que no permeten quantificar amb precisió el risc real. Per tant, la innocuïtat d’un medicament sobre el fetus no es pot assegurar mai en un 100%. 

Per més informació sobre aquest tema pot consultar la web: http://otispregnancy.org/otis_fact_sheets.asp que ofereix algunes monografies de medicaments i embaràs en castellà i en anglès.  

2. He pres medicaments i no sabia que estava embarassada. Puc tenir algun problema?

Dependrà del medicament, la dosi i l’estat de gestació. Hi ha medicaments que es poden administrar amb tota seguretat perquè no travessen la placenta i d’altres altres que no tenen cap efecte en el nadó. També és important la dosi del medicament. Dosis esporàdiques en principi han de produir menys efectes que l’administració continuada del medicament.

L’estat de gestació és fonamental. Durant el primer trimestre, que és quan es forma l’embrió i el fetus, és quan hi ha major risc de malformacions. Normalment és molt difícil que es presentin malformacions si s’ha pres el medicament molt al principi de l’embaràs ja que la sang no comença a arribar a l’embrió en quantitats importants fins passats 10-15 dies des de la concepció.

Malgrat això tots aquests factors s’han de conèixer per poder fer un pronòstic de l’efecte del medicament en el nadó. Per poder fer una avaluació cal contactar sempre amb un professional sanitari. Tanmateix cal recordar que l’efecte de l’exposició d’una dona embarassada a un fàrmac no es pot predir al 100% i caldrà esperar fent un seguiment estricte de l’embaràs per tal de detectar precoçment qualsevol problema.

3. Prenc un medicament de forma crònica i vull quedar embarassada, què he de fer?

En el cas de malalties cròniques que requereixen un tractament continuat, és convenient parlar amb el metge quan es planifica l’embaràs i així buscar amb antelació l’opció de tractament més segura i adequada.

4. Com poden afectar el medicaments al nadó?

Principalment poden provocar efectes indesitjables anomenats teratogènics. Aquests poden ser els causants d’avortaments i malformacions importants i menors, que poden provocar prematuritat, malformacions cardíaques al naixement, i retard en el creixement del nadó.

5. Puc trobar informació a Internet sobre si un medicament es pot prendre durant l'embaràs?

A Internet podem trobar molta informació en aquest tema però sempre s’ha d’interpretar amb molta cura i no deixar de consultar el metge o el farmacèutic. Hem de recordar que la informació més fiable és la que editen els portals de les organitzacions sanitàries i mai és recomanable fiar-se de pàgines web o portals sense acreditació o que no pertanyin a alguna organització sanitària.

6. Puc prendre plantes medicinals com a tractament d'una malaltia durant l'embaràs?

Cal recordar que les plantes medicinals s’han de considerar com a medicaments, això significa la recomanació genèrica d’evitar l’automedicació i consultar sempre abans amb un professional sanitari.

7. És compatible l'homeopatia amb l'embaràs?

En principi, la composició dels medicaments homeopàtics (dilucions de fàrmacs molt poc concentrades), no haurien de generar cap efecte advers en el fetus. De tota manera, és recomanable que el tractament homeopàtic estigui en coneixement del seu ginecòleg i sempre cal estar alerta amb l’aparició de qualsevol reacció inesperada.

8. Hi ha alguns medicaments que es poden prendre sense problema?

És important evitar l’automedicació però hi ha alguns medicaments considerats segurs durant l’embaràs en el tractament de síndromes menors. A títol informatiu destaquem: 

  • En cas de dolor lleu, el fàrmac d’elecció és el paracetamol, però sempre cal consultar el metge.
  • En cas de nàusees i vòmits, menjar unes galetes o pastes seques abans d’aixecar-se, fraccionar l’alimentació en menjades petites (5–6 al dia). Menjar preferentment aliments sòlids i beure entre menjades. Si les nàusees són importants, beure poca quantitat, estar a la cuina el menys temps possible, evitar els aliments greixosos (fregits sobretot) o amb massa espècies i menjar preferentment una alimentació rica en fibres (pa integral, fruites i llegums), per tal d’evitar el restrenyiment, que augmenta les nàusees.

Bibliografia consultada

  1. Briggs GG et al. Drugs in pregnancy and lactation. Seventh ed. Baltimore; Williams & Wilkins, 2005
  2. Anònim. Medicaments i embaràs (1). Butlletí d’Informació Terapèutica (BIT). 2005;18(2).
  3. Anònim. Medicaments i embaràs (2). Butlletí d’Informació Terapèutica (BIT). 18(3):2005.

Autor del document

Juan Carlos Juárez
CIM Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Vall d'Hebron

 

Medicaments i alletament matern

Consideracions generals

  • La majoria de medicaments que s'administren a la mare poden passar a la llet i ser ingerits pel nen.  
  • No hi ha dubte que la llet materna és el millor aliment per al nadó, però si la mare està tractant-se amb medicaments, podria ser necessari recórrer a la lactància artificial, que també pot cobrir totes les necessitats del nadó. 
  • Les mares lactants han d’evitar l'automedicació per prevenir efectes adversos en el nen.
  • S’ha d’interpretar amb molta precaució la informació disponible a Internet sobre lactància i medicaments. Sempre és millor preguntar a un professional sanitari.

1. Per què és convenient la lactància materna?

L’alletament matern té uns avantatges indiscutibles tant per al nen com per a la mare que inclouen:

  • Increment del vincle afectiu entre tots dos.
  • Afavoreix les defenses del lactant i disminueix la incidència de diarrees, infeccions i al·lèrgies.
  • Disminueix el risc de mort sobtada en el lactant.
  • Disminueix el risc de càncer de mama i la obesitat en la mare.
  • La composició de la llet materna va variant en cada etapa per adaptar-se ales necessitats del desenvolupament del nadó.

2. Quines precaucions ha de considerar la mare que dóna el pit al seu fill abans de prendre un medicament?

Tal com ja feien durant l'embaràs, les mares lactants han d’evitar l'automedicació, per impedir que es produeixin efectes adversos en el nadó. Els medicaments que s'administren a la mare poden, teòricament, passar a la llet i ser ingerits pel nen.
En principi, les mares lactants han de fer servir només els fàrmacs que siguin estrictament necessaris i cal evitar l’automedicació, fins i tot amb alguns medicaments que en altres circumstàncies es prenen sense recepta per tractar símptomes banals com refredats, tos o d’altres. El metge valorarà el risc potencial en cada cas concret, així com la dosi i la durada del tractament i decidirà el règim terapèutic més adequat.

3. Com pot arribar el medicament al lactant?

Els medicaments són absorbits al tub digestiu i es distribueixen per tot l’organisme, inclosa la llet materna. En la majoria dels casos, els medicaments s'excreten per la llet en quantitats massa petites per afectar al nadó, però en alguns casos poden arribar a ser perjudicials.  Cal anar amb compte amb els medicaments tòpics, que poden absorbir-se per la pell de la mare i arribar a la llet materna, o bé arribar al nadó directament a partir de les mans de la mare o de la pell si s’apliquen a la zona del pit. Per aquest motiu és important una bona higiene de les mans i de la pell del pit abans de l’alletament. La quantitat de medicament que s’excreta a la llet materna depèn de molts factors. En cas de necessitat d’un medicament per part de la mare, es pot mantenir l’alletament matern intentant actuar sobre aquests factors. Així per exemple es pot recórrer a tractaments tòpics amb escassa absorció cutània o espaiar al màxim l’administració del medicament amb les hores d’alletament. De tota manera, és el metge qui ha de donar la recomanació més adequada en cada cas particular. 

4. Quin efecte té el medicament en el lactant?

El medicament arriba al nen per via oral i passa a la resta del tub digestiu. Segons el fàrmac pot tenir un efecte local, alterant la flora intestinal del nadó o bé absorbir-se passant a la sang i generant un efecte farmacològic semblant al de l’adult. En altres ocasions, pot ser que el medicament en qüestió no arribi a ser perjudicial, però pot donar un gust desagradable a la llet que faci que el nadó la rebutgi. Per això, és imprescindible el consell mèdic o farmacèutic abans de prendre qualsevol medicament.

5. Tots els medicaments poden afectar al lactant?

No tots els medicaments poden afectar el lactant. Alguns no s’absorbeixen, altres arriben a concentracions molt baixes i altres són totalment innocus, com per exemple la insulina que s’administra la mare diabètica. Per això hem d’acceptar les recomanacions del metge quan prescriu un medicament compatible amb la lactància.

6. Hi ha medicaments que poden alterar la producció de llet materna?

Alguns medicaments poden alterar la quantitat de llet secretada, poden augmentar, disminuir o, fins i tot, suprimir-la. De fet, quan s’opta per la lactància artificial sovint s’utilitzen medicaments, com per exemple la cabergolina, per accelerar la supressió de la producció de llet materna. Altres medicaments poden augmentar-la. La decisió de prendre aquests medicaments sempre s’ha de fer sota la prescripció d’un metge.

7. Puc trobar informació a internet sobre si un medicament es pot prendre amb l'alletament?

Existeixen diverses pàgines web amb informació sobre fàrmacs i lactància, però sempre s’ha d’interpretar amb molta cura i no deixar de consultar el seu metge o farmacèutic. Hem de recordar que la informació més fiable és la que editen els portals de les organitzacions sanitàries.

8. Puc prendre plantes medicinals durant la lactància?

Les plantes medicinals, tant d’herbolari com de preparats fitoterapèutics, s’han de considerar com a medicaments, per això es recomana evitar l’automedicació amb aquests preparats.

9. És compatible l'homeopatia amb la lactància materna?

En principi, la composició dels medicaments homeopàtics (dilucions de fàrmacs de molt baixa concentració), fa que sigui poc probable l’aparició de cap efecte advers en el nen. De tota manera sempre cal estar alerta a l’aparició de qualsevol reacció inesperada i prendre les mateixes mesures que quan s’administra qualsevol medicament compatible amb la lactància materna.

10. Què passa si s'ha d'aturar l'alletament matern per l'administració necessària d'un medicament incompatible amb la lactància?

Tot i que l’alletament matern té uns beneficis inqüestionables, no cal angoixar-se desproporcionadament si finalment aquest no és possible. Actualment els laboratoris fabricants de llets infantils disposen d’una amplia gamma de productes que s’adapten perfectament a les necessitats específiques de cada etapa. D’altra banda el desenvolupament de l‘afectivitat no depèn només de l’alletament matern i es pot aconseguir igualment amb la lactància artificial.

Alguns medicaments considerats segurs durant la lactància

  • Paracetamol
  • Amoxicil·lina
  • Captopril
  • Codeïna
  • Dipirona magnèsica o metamizol
  • Prednisona

Alguns medicaments incompatibles amb la lactància

  • Amiodarona
  • Citostàtics (quimioteràpia)
  • Fenitoïna
  • Liti
  • Radiofàrmacs

Bibliografia consultada

  1. Thomas W. Hale. Medication’s and Mother ‘s Milk. Ed 2008. Pharmasoft Publishing.
  2. Fármacos y compatibilidad con la lactancia materna. Academia Americana de Pediatría. disponible en : http://aappolicy.aappublications.org/policy_statement/index.dtl (consultat gener 2009).
  3. MJ Cabañas, JC Juárez, M Oliveras, E Hidalgo, C Barroso. Fármacos y lactancia. Archivos de Pediatría 2000; 51 (4): 233-37.

Autor del document

Juan Carlos Juárez
CIM Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Vall d'Hebron

 

Medicació crònica i cirurgia

La cirurgia suposa uns riscos que es poden veure agreujats per l’efecte d’alguns medicaments. D’altra banda durant un temps abans i després de la cirurgia no es pot prendre aigua ni aliments per via oral. Això pot motivar una interrupció temporal del seu tractament habitual.

No obstant si aquesta interrupció és molt perllongada, l’absència de tractament habitual pot ser també perjudicial per a la seva salut, ja que al no rebre tractament poden reaparèixer alguns símptomes de la seva malaltia. En altres casos l’organisme està habituat a la presència de la medicació i la seva supressió pot donar lloc al que se’n diu síndrome de retirada.

  • Quan s’hagi de fer una intervenció quirúrgica és molt important que consulti al metge que li va prescriure la medicació que pren per tal de que li doni recomanacions sobre si ha seguir prenent-la fins el mateix dia de la intervenció o bé l’ha de deixar uns dies abans. La major part dels medicaments es poden seguir prenent fins ben bé dues hores abans de la cirurgia. Encara que vostè es trobi en dejú per orde del metge, aquest dejú es refereix als aliments. La presa d’una mica d’aigua per empassar la medicació no suposa cap risc per a la intervenció, sempre que es faci amb dues hores o més d’antelació.  
  • També és molt important que porti a l’Hospital anotats en un paper els noms dels medicaments que pren així com les dosis i les hores a las que els pren, per tal de que el metge pugui avaluar la conveniència de seguir prenent-los o de suspendre’ls. Si vol, pot portar les caixes amb els medicaments al hospital, per disposar de més informació, però no els prengui mai pel seu compte sense dir-li al metge o la infermera ja que podria posar en perill la seva salut.

Per fer la llista de medicació crònica que pren, li recomanem que utilitzi el cercador de medicaments i es construeixi un Pla horari individualitzat de medicació. Aquesta informació resultarà molt útil per els professionals que l’atenguin a l’Hospital i contribuirà a millorar la seva seguretat.

Bibliografia consultada

  1. Baillard C. Conduite à tenir concernant le traitment médicamenteux des patients adressés pour chirurgie programmée. Ann Fr Anesth Reanim 2005; 24: 1360-1374.
  2. Pass SE, Simpson RW. Discontinuation and reinstitution of medications during the perioperative period. Am J Health-Syst Pharm 2004; 61: 899-914.
  3. Juvany R, Mercadal G, Jódar R. Manejo perioperatorio de la medicación crónica no relacionada con la cirugía. An Med Interna (Madrid) 2004; 21: 291-300. 

Autor del document

Cristina Roure i Nuez
CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya.

 

Utilització de medicaments en la gent gran

1. Introducció

El procés d’envelliment pot modificar el comportament dels medicaments en l’organisme si es compara amb l’adult jove, aquest fet implica que cal tenir precaucions especials en els malalts ancians a fi de que els tractaments farmacològics siguin segurs i eficaços.

El malalt geriàtric pot patir diferents malalties agudes i cròniques al mateix temps, aquest fet pot condicionar la necessitat d’haver d’utilitzar diferents fàrmacs a l’hora. Es ben conegut que quan s’esdevé aquest fet, el risc de que es produeixin interaccions o reaccions adverses medicamentoses augmenta. Per tant cal ser molt acurats en el seguiment dels malalts per prevenir aquestes situacions indesitjables.

Els medicaments es comporten en la gent gran de manera diferent que en la població més jove i d’altra banda sovint un mateix malalt pren més d’un medicament a l’hora. Això obliga a establir una sèrie de normes que facilitin l’administració, seguiment i compliment dels tractaments de forma que s’aconsegueixi’n els objectius proposats de forma segura i eficaç.

2. Recomanacions generals

  • interaccionsEviti tenir medicaments que no ha de prendre. Cal seguir exclusivament el tractament indicat pel seu metge. En cas que per símptomes menors utilitzi medicaments automedicats sempre haurà de demanar consell al seu metge o farmacèutic, explicant tots els medicaments que formen part de la seva pauta terapèutica.
  • Cal tenir en compte que si també es segueixen tractaments amb productes naturals, cal informar-ne al seu metge o farmacèutic ja que aquests productes tenen activitat farmacològica i per tant poden afectar el tractament de base instaurat.
  • Ha de conèixer els medicaments que pren, per tant cal que disposi d’un llistat de tots els fàrmacs on hi figuri el nom, el motiu pel que se l’hi administra , quina dosi utilitza amb quina freqüència, quan va començar el tractament i fins quan l’ha de seguir. Li pot servir d'ajuda el Pla de Medicació que li ofereix el CedimCat.
  • Si els medicaments no són administrats per una infermera cal que conegui exactament la tècnica d’administració. Això implica probablement que necessitarà una formació específica segons els medicaments, per exemple li caldrà saber tècniques d’administració de medicaments inhalats o per via subcutània etc. En cas que tingui dubtes de la tècnica d’administració cal que ho pregunti al personal sanitari ( metge, infermera o farmacèutic), ja que l’èxit del tractament pot estar compromès per una mala tècnica d’administració.
  • Cal considerar el moment del dia en que es prenen els fàrmacs. Si no se l’indiqués clarament quan ha de prendre els medicaments demani-ho. Pot ser que no sigui indiferent prendre’ls al matí o a la nit , degut a que per exemple es busqui que l’acció farmacològica es produeixi preferentment en un moment determinat del dia (medicaments per l’insomni abans d’anar a dormir) o bé al contrari, perquè precissament es vulgui evitar algun efecte indesitjable (exemple: evitar l’administració dels diürètics al vespre per no haver d’aixecar-se a anar al lavabo durant la nit )
  • Si condueix, manipula màquines o estris de cuina, pregunti si el medicament que li han prescrit li pot afectar l’estat d’alerta o habilitat manual.
  • Quan inicia o finalitza un tractament cal estar especialment alerta per l’aparició de possibles efectes adversos o interaccions entre medicaments . Cal consultar sempre al personal sanitari indicant sempre tots els medicaments i productes que formen part del seu tractament.

3. Conservació i emmagatzematge dels medicaments

  • Cal respectar les condicions de conservació recomanades pel laboratori que comercialitza el medicament.
  • Dediqui un espai segur per guardar els medicaments on els nens no hi puguin accedir. Si un medicament s’ha de conservar en nevera disposi també un lloc adient, segur i específic.
  • No acumuli medicaments, probablement se li caducaran al seu domicili i només li serviran per confondre’l. En el cas de tractaments crònics (que recullen les receptes al CAP cada 2 o 3 mesos) no retirin tots els envasos de medicaments de cop a la farmàcia, sinó a mesura que els vagi necessitant. És possible que se li modifiqui el tractament i que llavors hagi de llençar els medicaments sobrants.
  • Tingui en compte la caducitat de les formes farmacèutiques que han de ser reconstituïdes, es a dir, medicaments que es presenten com a pols amb el que cal fer una solució o suspensió, també amb col•liris, formes orals líquides etc. Pensi que una vegada obert l’envàs per primera vegada el període de validesa que marca el laboratori és més curt que la data de caducitat que aparaix a l’envàs. Anoti per tant el dia que el va obrir a l’envàs indicant fins quan pot fer servir el medicament seguint les instruccions del prospecte, i conservi’l en nevera (a no ser que s’indiqui el contrari). D’aquesta manera disminuirà el risc de contaminació microbiològica.

4. Administració dels medicaments

  • Eviti manipular els medicaments. Si li cal fraccionar o polvoritzar comprimits, obrir càpsules, etc. consulti si existeixen formes farmacèutiques alternatives que li facilitin l’administració com són xarops, solucions orals, suspensions, gotes etc.
  • En cas que hagi de manipular forçosament, consulti si en realitat ho pot fer. Aquest missatge és especialment important pels malalts amb dificultats de deglució o portadors de sondes enterals. Les formes farmacèutiques d’alliberació controlada o retard en principi no es poden manipular, a no ser que estiguin ranurades.
  • Si utilitza formes farmacèutiques líquides (xarops, solucions o suspensions orals) no utilitzi culleres domèstiques per prendre mida dels volums a administrar. Utilitzi els dispositius dosificadors (culleres ranurades, xeringues orals, etc.) que normalment s’inclouen dins dels envasos dels medicaments.
  • Si utilitza pegats, no els talli,etc. Ja que podria modificar els mecanismes d’alliberació del medicament i induir efectes no desitjables del fàrmac.
  • Si el malalt es portador de sonda enteral cal que se’l informi de les mesures higièniques a seguir i dels sistemes de neteja de les sondes, de si els medicaments es poden administrar per la sonda i de com manipular-los per administrar-los, de si pot barrejar diferents fàrmacs en una sola toma, de l’ordre en l’administració dels diferents medicaments que pren, i de les mesures higièniques de neteja de la sonda una vegada administrats els fàrmacs.
  • Consulti el document: Administració de medicaments en persones amb dificultat per deglutir.

5. Medicaments i aliments

  • cubiertosHabitualment pot administrar els medicaments amb els menjars. Això en principi te dues avantatges, d’una banda pot millorar la tolerabilitat perquè pot emmascarar sabors desagradables, i per un altre costat l’ajuda a fer un millor compliment del tractament.
  • De vegades es recomana prendre els fàrmacs fora dels àpats, aquest fet es justifica a fi d’evitar interaccions entre els medicaments i els aliments o bé per afavorir el procés d’absorció indispensable per obtenir l’efecte terapèutic. Pensi que les begudes que pot utilitzar com a vehicle d’administració també estan sotmeses a aquestes restriccions, no és el mateix l’aigua, la llet o els sucs de fruita.

Pot consultar el document: Com poden afectar els aliments al nostre tractament farmacològic?

6. Horaris i freqüència d'administració

  • Cal complir exactament amb els horaris d’administració dels medicaments. Recordi que li poden dir que prengui els medicaments segons una freqüència horària (per exemple cada 8 hores, o cada 12 hores), això vol dir que haurà de ser estricte i tenir en compte les hores del rellotge. És el cas per exemple d’alguns antibiòtics i d’altres medicaments. En aquest cas el que es pretén es que l’interval entre tomes sigui idèntic. Per contra se li pot recomanar que associí la toma de medicaments als àpats, en aquest cas el fet de mantenir els intervals de forma exacta no és tan important i facilita el compliment del tractament.
  • Si es presenta una situació adversa: nàusees, vòmits, somnolència, li costa més dormir, inestabilitat, caigudes, incontinència, restrenyiment, diarrea, erupcions cutànies etc, que considera pot estar relacionada amb el tractament farmacològic demani si pot suspendre de forma sobtada el tractament.
  • En cas que es descuidi una dosi cal saber la conducta a seguir: si l’ha de prendre fora de temps, en quin interval, o bé si pot obviar la dosi descuidada. Tot dependrà del tractament que s’està seguint i per tant cal demanar en cada cas en el moment de l’oblit de la dosi, o bé preguntar per aquests aspectes a l’inici del tractament quan se li dona tota la informació pertinent.
  • Si s’ha suspès un tractament o no s’ha seguit de la manera que se li va indicar cal que n’informi al metge, no amagui aquest tipus d’informació. Si ho fa pensi que pel seguiment i control del tractament són dades fonamentals que poden desorientar el metge i només el poden perjudicar.
  • En cas que la pauta terapèutica sigui molt complexa , perquè pren molts medicaments a horaris molt diferents i creu que aquest fet l’impedirà seguir amb rigor el tractament, demani al seu farmacèutic, infermera o metge eines o estris per organitzar-se i planificar físicament la seva medicació. Existeixen sistemes que afavoriran la seguretat impedint que cometi errors, com per exemple, un pla de medicació individualitzat que pot tenir a casa en un lloc visible i el Sistema Personalitzat de Medicació que és un sistema que permet tenir medicació diària disposada en envasos especialment dissenyats per evitar confusions i facilitar el compliment del que s'ha prescrit. Hi ha varies farmàcies que estan adherides a aquest servei. (Pot trobar més informació sobre aquest tema a l'enllaç del col.legi de farmàceutics de Barcelona)
     
    pm 1

Consulti el document: Consells per l'organització de la presa de medicaments 

Altres documents relacionats amb aquest tema

Automedicació. Què és l'automedicació responsable: consells per fer un bon ús dels medicaments sense recepta.

Administració de medicaments en persones amb dificultat per deglutir. Consells per administrar medicaments a persones amb dificultats per empassar sòlids o líquids.

Consells per l'organització de la presa de medicaments. Document d'ajuda per organitzar la presa de medicaments de la manera més senzilla possible però obtenint el màxim benefici del tractament.

Com poden afectar els aliments al nostre tractament farmacològic? 

Autor del document

Carles Pardo Gracia
Servei de Farmàcia
Hospital General de Granollers

Bibliografia consultada

  1. American Society of Consultant Pharmacists. Seniors at risk: designing the system to protect aAmerica’s most vulnerable citizens from medication related problems. www.ascp.com accedida Setembre 2008
  2. Agency for Heathcare Reseach and Quality. Ways you can help your family prevent medical errors! www.ahrq.gov accedida Setembre 2008.
  3. Centro nacional de información sobre la salud de la mujer. Envejecer bien, vivir bien. http://www.4woman.gov/espanol/mayores/medicina/index.cfm?style=large#top . Accedida Setembre 2008

Administració de medicaments en persones amb dificultat per deglutir

disfagia movilLa deglució és l’acte voluntari mitjançant el qual l’aliment progressa des de la boca fins a l’estómac. Qualsevol dificultat o molèstia al empassar o deglutir es defineix amb el terme mèdic de disfàgia i si a més a més de la dificultat apareix dolor al empassar es parla d’odinofàgia.

 

Existeixen diferents tipus d'alteracions de la deglució?

En funció de la causa que l’origina i el punt on es manifesta es distingeixen dos tipus de disfàgia:    

  • disfàgia orofaríngea: la dificultat es produeix a l’inici de la deglució, és a dir, en la preparació de l’aliment a la boca.
    • La sensació del malalt és: “Em costa molt empassar”. 
    • És freqüent en ancians, persones amb tumors a la boca o a la faringe i a les que se’ls hi ha practicat cirurgia en aquesta zona.
    • Normalment els pacients acostumen a tenir més dificultat per empassar líquids que sòlids
  •  disfàgia esofàgica: el problema de deglució es produeix en el desplaçament dels aliments i líquids des de la boca fins a l’estómac, en el seu pa per l’esòfag.
    • La sensació del malalt és: “Empasso bé però el menjar se m’embussa o estanca al pit”    
    • Es produeix majoritàriament per obstruccions a l’esòfag degudes a la presència de tumors o bé degudes a la inflamació produïda pels tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia.
    • En les primeres etapes afecta principalment a la deglució de sòlids però a mesura que progressa la malaltia també apareix amb els líquids.  

Com s'administren els medicaments en persones amb disfàgia?

Entre el 15 y el 40% de la població general adulta ingressada en centres sociosanitaris manifesten dificultats en la ingesta de càpsules i comprimits. Més del 25% d’aquesta població rebutja el tractament farmacològic per problemes de la deglució.  A continuació es resolen algunes preguntes i s’ofereixen consells que poden facilitar l’administració dels medicaments.  

Quina és la presentació del medicament més adequada pel meu problema?

En funció del tipus de disfàgia que presenti, el farmacèutic l’ajudarà a seleccionar la presentació farmacèutica més còmoda entre les diferents opcions comercialitzades.      

Si tinc disfàgia a líquids?     Es poden administrar els comprimits o les càpsules acompanyades d’una petita quantitat d’aigua que faciliti la deglució.

Si tinc disfàgia a sòlids?      Quan es presenten problemes per empassar comprimits o càpsules, les alternatives a elegir serien:

jarabefondoblancoFormes líquides: xarops, gotes, solucions orals, pólvores per reconstituir i en alguns casos, només quan ho indiqui el metge o farmacèutic, formes injectables líquides. 




Formes sòlides que es dispersen fàcilment:

  • comprimits efervescents: en aquest casos es recomana deixar passar un temps fins que les bombolles efervescentblaninegredesapareguin ja que podrien provocar tos i agreujar la disfàgia.
  • comprimits sublinguals: es dissolen sota la llengua i per tant, no s’han d’empassar.
  • comprimits o tabletes bucodispersables: es dissolen en posar-se en contacte amb la saliva de la boca, sense necessitat d’aigua, essent així més fàcils d’empassar. S’acostumen a identificar amb la paraula “flas” (Opiren flas®, Risperdal flas®, Feldene flas® en són alguns exemples) o bé en el prospecte s’hi pot llegir “comprimits dispersables o liotabs”.




Si tinc disfàgia a sòlids i a líquids?  És relativament freqüents que la dificultat per empassar es produeixi tant amb els líquids com amb els sòlids. La deglució en aquests casos millora administrant la medicació en textures semisòlides. En qualsevol cas abans de barrejar els medicaments amb aliments per facilitar-ne la deglució, convé consultar com pot quedar afectat el tractament farmacològic per la presència d'aliments. 

  • Si el medicament es pot administrar amb els aliments es facilita la deglució barrejant-lo amb els aliments tous com ara purés, compotes, cremes, etc. S’han d’evitar els derivats làctics, com els iogurts, els sucs de cítrics ja que estimulen la salivació i poden augmentar el risc d’aspiració, és a dir, el pas de l’aliment als pulmons.  

                        pure de verdurasgelatina67098flan2

  • Si s’han d’administrar sense aliments (acostuma està indicat en els prospecte del medicament), es pot facilitar la deglució espessint l’aigua amb gelatines o midons com per exemple la Maizena. Existeixen productes de venta a les farmàcies específics per espessir o gelificar l’aigua i els aliments per facilitar la deglució.

Es poden triturar els comprimits i buidar les càpsules?

En la majoria de les ocasions per administrar la medicació a un pacient amb problemes de deglució no queda cap altra solució que triturar els comprimits o buidar el contingut de les càpsules. Aquesta pràctica pot comportar riscos ja que no tots els comprimits poden ser triturats sense patir alteracions importants.
En principi, tots els medicaments han de ser administrats sense manipular. No obstant això, en moltes ocasions no existeixen altres formes farmacèutiques alternatives a la sòlida comercialitzades que permetin la seva administració a persones amb trastorns de la deglució. En aquests casos, cal demanar consell al farmacèutic que en funció del medicament del que es tracti informarà si és possible o no, triturar el medicament. 
En general, només es poden triturar els comprimits sense coberta i obrir les càpsules de gelatina dura sense coberta. Un cop triturat o oberta la forma farmacèutica s’ha de barrejar amb una petita quantitat d’aliment tou o d’aigua gelificada i cal que s’administri immediatament. Cal recordar que en el cas de les càpsules de gelatina dura, la càpsula facilita la deglució i emmascara el possible gust desagradable del fàrmac, conseqüentment si no és imprescindible, millor no obrir-les.

Els medicaments que mai s’han de triturar són:             

  • Formes farmacèutiques d’alliberació retardada: són medicaments amb una coberta especial que permet, un cop a dins l’organisme, alliberar a poc a poc el fàrmacs. Aquest efecte serveis per reduir el número de preses diàries de manera que en comptes de varis comprimits al dia sol ser suficient amb un o dos per aconseguir el mateix efecte. Si es trituren desapareix aquesta coberta i per tant, s’allibera tot el contingut del comprimit, fet que pot desencadenar intoxicació greus en alguns casos.S’acostumen a identificar amb la paraula “retard” (Vandral retard®, Diltiazem retard®, Anafranil®, Plenur®, Entocord® en són alguns exemples) o bé, en el prospecte s’hi pot llegir “d’alliberació controlada, modificada, sostinguda o retardada”.
  • Formes farmacèutiques de coberta entèrica: es tracten de medicaments amb una coberta especial, la finalitat que la qual es que no es dissolguin a l’estómac sinó a l’intestí. Normalment aquesta coberta s’utilitza en medicaments que no resisteixin l’acidesa de l’estómac, perquè poden irritar l’estómac o perquè el seu inici d’acció s’ha de fer a l’intestí. L’eliminació d’aquesta coberta en la trituració afectaria negativament a la seva acció farmacològica i per tant tampoc s’han de triturar.Exemples d’aquestes formulacions: Lofton®, Cymbalta®. En el prospecte d’aquests medicaments s’hi pot llegir: “coberta gastroresistent o entèrica”.
  • Comprimits sublinguals: s’ha comentat anteriorment que s’absorbeixen sota la llengua sense necessitat d’empassar-los.Alguns exemples d’aquest tipus de formulacions són: Buprex®, Subutex® o Vernies®.
  • Comprimits efervescents: es dissolen fàcilment amb una petita quantitat d’aigua (20 mL) sense necessitat de triturar. Alguns exemples de comprimits efervescents són: Calcium Sandoz®, Cod Efferalgan® o Zantac®.
  • Càpsules amb microeferes o microgrànuls: de la mateixa manera que el fàrmacs amb coberta entèrica, els microgrànuls no es poden triturar, tot i que sí que es pot buidar la càpsula i empassar els microgrànuls sencers amb aigua gelificada. Exemples d’aquest tipus de formulacions: omeprazol (Ceprandal®, Parizac®, Pecticum®…), Kreon®,

Consells sobre hàbits, exercicis i postures que poden facilitar la deglució.

La posició del cos en el moment de la deglució pot facilitat l’arribada de l’aliment/medicament a l’estómac i evitar ennuegaments. En general, s’ha de procurar que:            

  • El pacient estigui assentat en una posició còmoda i millor en un ambient tranquil, relaxat i sense distraccions.     
  • Pot ser necessari utilitzar algun suport adequat pel cap per tal d’evitar la hiperextensió del coll, freqüent en persones amb disfagia. 
  • Si el cap és inestable, el cuidador ha de col·locar la seva mà al front del pacient per aguantar-la. 
  • També pot se d’ajuda seguir els següents consells:       
  • Menjar quantitats petites en cada mos.  
  • Deixar temps suficient per la deglució.
  • Evitar que s’acumulin els aliments a la boca
  • Facilitar la deglució amb maniobres muscular que un logopeda pot ensenyar a exercitat.

Quines precaucions s'han de tenir amb els citostàtics?

Alguns dels medicaments utilitzats per tractar el càncer, els anomenats citostàtics, requereixen una manipulació especial perquè l’exposició a aquestes substàncies pot augmentar el risc de desenvolupar càncer en un futur, o bé que en cas d’embaràs que apareguin malformacions en el fetus. Per això es necessari que la persona que els manipuli ho faci seguint una sèries de precaucions:  Si vostè està en tractament del càncer i té problemes en la deglució, és important que pregunti al seu metge o farmacèutic, quin o quins dels medicaments que pren són citostàtics: Alguns exemples d’aquest fàrmacs són: Genoxal®, Leukeran®, Melfalán®, Mercaptopurina®, Metotrexato®, UFT®, Temodal®  En aquests casos la persona que prepari la medicació ha de segui les següents recomanacions:   

  • Rentar-se bé les mans abans i després de la preparació
  • Triturar els comprimits dins d’una bossa de plàstic amb precaució per evitar la inhalació.      
  • Utilitzar guants i mascareta. S’ha de realitzar en una zona ventilada i sobre la superfície de treball col·locar un paper que posteriorment es llençarà.
  • Després de tritura, el fàrmac s’ha de dissoldre o dispersar en aigua i administrar ràpidament.

Bibliografia consultada

  1. Hanssens Y, Woods D, Alsulaiti A, Adheir F, Al-Meer N, Obaidan N. Improving oral medicine administration in patients with swallowing problems and feeding tubes. Ann Pharmacother 2006; 40:2142-7.
  2. Robles Mª J, Trallero R. Disfagia. En: Gómez C, Reuss JM, coordinadores. Manual de recomendaciones nutricionales en pacientes geriátricos. 1ª Ed. Editores Médicos S.A
  3. Bretón I y Martí E. Disfagía orofaríngea. Aspectos nutricionales y farmacológicos. En: Calvo MV, Planas M, directoras. Interrelación entre fármacos y nutrientes en situaciones fisiopatológicas específicas. 1ª Ed. Editorial Glosa.
  4. Disfagia. Cuando resulta difícil tragar. Nestle Nutrition. Disponible en: http://www.nestlenutrition.es/archivos/pubs/disfagia.pdf. Consultado en: 13/12/2008.

Autor del document

Raquel Aguilar Salmeron
Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Josep Trueta de Girona

 

Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona.
 
 Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.