facebook    facebook icon-bm-32-delicious   slideshare    “Mail”

 

Pegats transdèrmics

1. Concepte de "pegat transdèrmic".

Els pegats transdèrmics o sistemes terapèutics transdèrmics (de l’anglès TTS –transdermal therapeutic system-), formen part dels anomenats sistemes d’alliberació controlada, els quals permeten el control posològic i l’alliberació constant, sostinguda i controlada del fàrmac durant un període determinat de temps.
No s’han de confondre amb els sistemes d’alliberació perllongada o retardada, en els que s’aconsegueix perllongar la durada de l’acció farmacològica i allargar així la freqüència d’administració, però sense un control cinètic de l’alliberació.

2. Tipus de pegats transdèrmics i estructura

Un pegat transdèrmic és un sistema multicapa que consta de les següents parts: làmina de recobriment impermeable, reservori de principi actiu o matriu, adhesiu i una làmina plàstica que cal retirar abans de l’aplicació. També conté substàncies promotores que faciliten l’absorció del fàrmac.
La diferència principal entre els diferents tipus de pegats transdèrmics radica en la forma en que el principi actiu s’hi troba emmagatzemat i en el sistema de control de l’alliberació del fàrmac. Bàsicament, en trobem de dos tipus:

Pegats transdèrmic reservori: El principi actiu es troba dins d’un reservori, dispers en una substància que pot variar d’un pegat a un altre (oli mineral, lactosa, silicona, alcohol, hidroxietilcel·lulosa….). El reservori es troba adherit a una membrana de difusió que controla l’alliberació del principi actiu. Entre la membrana i la pell, hi ha una capa adhesiva.

pegat3

Pegats transdèrmics matricials: El principi actiu es troba impregnat en una matriu, des d’on s’allibera per difusió. No existeix membrana semipermeable de control, sinó que és la pròpia matriu la que controla l’alliberament del fàrmac.
La matriu pot ser de diferents materials: polímer, hidrogel, elastòmer, adhesiu…
L’adhesiu pot estar impregnat en la matriu o bé pot haver-hi una capa adhesiva entre la matriu i la pell.

pegat4

En la pdfTaula 1 es fa una relació de les especialitats farmacèutiques disponibles en forma de pegat, especificant el sistema d’alliberació utilitzat en cada cas.

3. Medicaments comercialitzats en forma de pegats transdèrmics

En l’actualitat, a Espanya estan comercialitzats en forma de pegat transdèrmic els següents principis actius:

  • Nitroglicerina (prevenció de l’angina de pit)
  • Etinilestradiol + Norelgestromina (anticonceptiu)(veure apartat 9.1)
  • Fentanil (analgèsic opiaci)(veure apartat 9.2)
  • Buprenorfina (analgèsic opiaci)(veure apartat 9.2)
  • Nicotina (deshabituació tabàquica)
  • Rivastigmina (tractament Alzheimer)(veure apartat 10)
  • Rotigotina (tractament Parkinson)
  • Estradiol, Noretisterona (tractament hormonal durant la menopausa)
  • Testosterona (tractament dels transtorns produïts per la menopausa quirúrgica)

També s’utilitza el sistema d’administració en pegats per a productes de parafàrmacia, que no són medicaments, com per exemple:

  • Anticel.lulítics
  • Reductors del greix corporal localitzat
  • Reafirmants de la pell

4. Recomanacions generals d'ús

  1. Rentar-se bé les mans abans i després d'aplicar el pegat.
  2. La pell ha d'estar neta i seca. El lloc de l'aplicació ha d'estar sense restes de maquillatge, cremes, locions ni altres productes tòpics.
  3. La zona on s'apliqui ha de tenir la mínima quantitat possibel de pèl. Es recomana la part exterior del braç o la part superior del tronc, en un lloc on no hi hagi fregament amb la roba.
  4. No s'han d'aplicar sobre cicatrius, cremades, pell irritada, ni en zone on la pell faci plecs. Tampoc s'ha d'aplicar en zones on hi hagi més aviat ossos (colze, genoll, peus, mans etc.). Així ens assegurem que el fàrmac s'absorbeixi correctament.
  5. Treure el pegat de l'envàs protector i aplicar-lo sobre la pell fent una lleugera pressió sobre seu amb la mà durant uns 10 segons per tal de facilitar-ne l'adhesió.
  6. Els pegats no s'han de fraccionar, partir o doblegar per evitar que es trenqui la matriu o el reservori del pegat i que es produeixi una sobredosificació, o pel contrari, una pèrdua de medicament abans de ser aplicat.
  7. S'ha d'anar canviant la zona d'aplicació per tal d'evitar l'aparició de reaccions adverses.
  8. Donat que els pegats utilitzats poden contenir restos significatius de principi actiu, s'han de plegar de manera que el costat adhesiu del pegat s'enganxi sobre si mateix i eliminats posteriorment de forma segura al contenidor corresponent.
  9. Com tots els medicaments, s'han de mantenir fora de l'abast dels nens.

    Nota important:aquestes són unes recomanacions generals. Cal llegir sempre amb atenció les instruccions d’ús del prospecte ja que poden contenir recomanacions més específiques per a cada tipus de pegat

5. Reaccions adverses dels pegats transdèrmics

El risc de que es produeixin reaccions adverses és un dels principals inconvenients dels pegats transdèrmics. Aquestes acostumen a ser de tipus local, en forma d’irritació, dermatitis o eritema. També poden ser reaccions adverses sistèmiques, intrínseques al propi principi actiu.
Es desconeix la prevalença exacta de les reaccions de tipus local degudes als sistemes terapèutics transdèrmics, però dels resultats de diversos estudis que inclouen tractaments amb aquests sistemes, se’n desprèn que un 97% dels pacients experimenten alguna “reacció en la pell”.
Hi ha diversos factors que poden afavorir l’aparició de reaccions adverses locals:

  • Disseny del pegat: Els resultats d’alguns estudis permeten postular que les reaccions adverses locals són més freqüents amb els pegats de tipus reservori que amb els de tipus matricial.
  • Principi actiu: La nicotina continguda en alguns pegats produeix vasodilatació, i aquesta pot donar lloc a eritema. La nitroglicerina, en degradar-se, produeix aldehid acrílic, el qual s’ha relacionat amb l’aparició de reaccions adverses locals.
  • Excipients: algunes substàncies, com la glicerina o l’etanol, i alguns adhesius.

L’obstrucció dels conductes sudorífers, degut a una oclusió perllongada de la pell exercida pel pegat, també és causa d'irritació.

6. Cal retirar el pegats transdèrmics abans d'una ressonància magnètica, d'una tomografia axial computeritzada (TAC), o d'una cardioversió o desfibril.lació elèctrica?

Durant aquests processos, es generen camps magnètics o elèctrics. Per aquest motiu, han de retirar-se abans aquells pegats que continguin algun metall, ja que podrien escalfar-se i produir cremades a la pell.
El metall que s’utilitza actualment en alguns pegats transdèrmics és l’al.lumini, ja que, per la seva gran conductivitat, facilita l’alliberació controlada del fàrmac a través de la pell.
De totes maneres, no tots els pegats contenen metall; no obstant això, és important tenir present aquesta possibilitat i verificar sempre el contingut dels pegats dels pacients que van a sotmetre’s a algun dels processos mencionats. La informació de la presència o no de metalls pot trobar-se en la fitxa tècnica de cada medicament.
Als EUA, el març del 2009, la FDA ha iniciat una revisió del contingut en metalls de tots els medicaments en forma de pegats transdèrmics i sol.licitarà als laboratoris fabricants la inclusió d’un advertiment en el cartronatge, en els casos en que hi hagi presència de metalls.

7. Com afecta la calor als pegats transdèrmics?

La temperatura elevada pot augmentar l’absorció del medicament. Per això, es recomana evitar l’exposició a fonts de calor: mantes elèctriques, compreses calentes, banys de sol, raigs UVA, saunes, banys termals, etc.

8. Avantatges i inconvenients

Avantatges

Inconvenients

  • Útils en pacients que tenen dificultats per prendre medicaments per via oral.
  • Només poden administrar-se en forma de pegats transdèrmics els fàrmacs que s'absorbeixen bé a través de la pell i que no requereixen concentracions molt elevades en sang per aconseguir el seu efecte.
  • Amb l'alliberació controlada del principi actiu, s'obtenen nivells d'aquest en sang més sostinguts i constants.
  • En cas d'aparèixer una reacció adversa, encara que es retiri el pegat, aquesta podria trigar més a desaparèixer.
  • El fàrmac arriba a la sang sense haver patit el primer pas hepàtic, evitant així la seva metabolització i la possible formació de metabòlits causants d'efectes secundaris.
  • Elevat risc de reaccions al.lèrgiques locals.
  • En ocasions, permeten reduir la freqüència d'administració. Si s'utilitzen correctament, faciliten el compliment de la posologia.
  • Poc còmodes i estètics en algunes circumstàncies : (dutxa, piscina, platja, suar al practicar esport) i també poc discrets en determinats moments de l'any, com per exemple a l'estiu, en que la pell està més descoberta.

9. Fàrmacs amb els que cal tenir especial precaució

9.1. Anticonceptius (Etinilestradiol + Norelgestromina)

El gener del 2008, la Food and Drug Administration (FDA) va fer incloure un advertiment en l’anticonceptiu Evra® pegats (Etinilestradiol + Norelgestromina) arran dels resultats d’un estudi que havia evidenciat que les pacients tractades amb aquest fàrmac en forma de pegats tenien major risc de desenvolupar TEV (tromboembolisme venós) que aquelles tractades amb el mateix fàrmac en forma de píndoles. Aquest estudi, esponsoritzat pel laboratori fabricant Johnson and Johnson, corroborava els resultats d’un estudi realitzat amb anterioritat.
El motiu de l’augment del risc de TEV és el fet de que aquest anticonceptiu administrat per via transdèrmica no experimenta el primer pas hepàtic, per la qual cosa el seu nivell en sang augmenta un 60% respecte quan s’administra per via oral.
La FDA recomana fer una valoració dels beneficis i dels riscs d’aquests pegats, abans d’inicar el tractament, especialment en aquelles pacients amb factors de risc de desenvolupar TEV.

9.2. Analgèsics opiacis

Fentanil
El fentanil té una acció analgèsica 80 vegades més potent que la morfina. L’interval de dosi amb el pegat és de 72 hores. El pic d’analgèsia té lloc a les 8-12 hores, per la qual cosa a l’iniciar el tractament amb fentanil transdèrmic, cal proporcionar analgèsia alternativa durant les primeres 12 hores. Presenta una acció residual que dura unes 17 hores després de retirar el pegat, el que suposa un inconvenient en cas de toxicitat. En passar d’un opioide a fentanil transdèrmic, és molt important tenir en compte l’equivalència de dosi. Com a exemple, un pegat de 25 mcg/hora de fentanil equival a 60 mg de morfina oral diària.
El 2007, la Food and Drug Administration (FDA) va emetre una alerta com a continuació d’una altra que havia emès el 2005, en relació a l’ús segur dels pegats transdèrmics de fentanil, arran de la notificació de diversos casos de mort i sobredosificació. Les causes havien estat una incorrecta prescripció (ús en dolor postoperatori, cefalea, dolor ocasional…) o bé una mala utilització (excessiva freqüència de recanvi del pegat, utilització de diversos pegats al mateix temps, aplicació de calor sobre el pegat…) dels pegats. La FDA recomana:

  • Ús només en pacients que toleren els opiacis i amb dolor crònic que no es controla amb altres analgèsics de durada més curta.
  • No utilitzar en dolor de curta durada, no constant o postoperatori.
  • Utilitzar la menor dosi analgèsica.
  • Conèixer i estar alerta de l’aparició de signes de sobredosi: dificultat respiratòria, cansament, somnolència o sedació extrema, dificultats en la parla o al caminar, mareig, debilitat, etc.
  • Conèixer els fàrmacs que el pacient pren i evitar les interaccions.
  • Conèixer com utilitzar correctament els pegats, especialment en el que es refereix a la freqüència de recanvi i al que cal fer si un pegat es desprèn de la pell.
  • El pacient ha d’evitar les fonts de calor (calefactors, mantes elèctriques, saunes, prendre el sol, etc), ja que poden augmentar la quantitat de fentanil en sang.

Buprenorfina
La buprenorfina és un agonista parcial, 30 vegades més potent que la morfina. Causa menys depressió respiratòria, però quan aquesta es produeix, no pot revertir-se amb naloxona. Només s’utilitza a dosis baixes perquè té sostre analgèsic. L’ús concomitant amb morfina pot precipitar una síndrome d’abstinència a morfina.
Degut al seu sostre analgèsic i a la necessitat d’ajust de dosi en pacients oncològics, sembla que estaria més indicada en dolor moderat-intens crònic estable no oncològic.
El seu ús s’ha associat a una alta incidència de nàusees i vòmits. El seu metabolisme no està afectat per la insuficiència renal, per la qual cosa s’ha proposat com a alternativa per a pacients amb insuficiència renal que no toleren la morfina oral.

La dosificació és cada 72 hores, s’assoleix la concentració terapèutica a les 12-24 hores i, un cop retirat el pegat, l’eliminació del fàrmac té lloc cap a les 30 hores. Al substituir el pegat de buprenorfina per un altre opioide, cal deixar un període de rentat de 24 hores sense administrar cap opioide. En quant a l’equivalència de dosi, 37 mcg/hora de buprenorfina transdèrmica equivalen a 60 mg de morfina oral diària.

10. Novetats

Rivastigmina
Recentment s’ha comercialitzat Rivastigmina transdèrmica per al tractament de l’Alzheimer en dues noves presentacions: pegats de 4,6mg/24h i pegats de 9,5 mg/24h.
La dosi inicial és la de 4,6mg/24h, que pot augmentar-se a 9,5mg/24h, que és la dosi terapèutica recomanada, al cap de quatre setmanes, si el pacient ho tolera bé.
Per al canvi de càpsules o solució oral a pegats transdèrmics:

  • els pacients amb dosi oral de 3mg/dia o de 6mg/dia poden canviar a pegats de 4,6mg/24h.
  • els pacients amb dosi oral estable i ben tolerada de 9mg/dia o de 12mg/dia poden canviar a pegats de 9,5mg/24h.

Es recomana aplicar el primer pegat transdèrmic el dia següent de la darrera dosi oral.

Els estudis disponibles que comparen la forma transdèrmica amb la oral, han descrit una menor incidència de reaccions adverses gastrointestinals amb l’ús de pegats (nàusees 7,2% vs 23,1% i vòmits 6,2% vs 17,0%). No obstant, no s’ha demostrat una major eficàcia de la forma transdèrmica. Sembla que els pegats poden ser una bona opció en aquells pacients que no toleren bé la via oral.

Taula 1: especialitats farmacèutiques disponibles en forma de pegats transdèrmics

pdfTaula 1: taula de les especialitats farmacèutiques disponibles en forma de pegat transdèrmic ordenades per principi actiu i classificades segons el tipus de pegat.

Bibliografia consultada

  • FDA. Risk of burns during MRI scans from transdermal drug patches with metallic backings. FDA Public Health Advisory. (Disponible a: www.fda.gov/CDER/drug/advisory/transdermalpatch.htm. Actualitzat: 9 de març de 2009. Accès: 10 de març de 2009)
  • Darrell T.Hulisz. Are Topical Patches Safe During MRI or CT Scans? (Disponible a: http://www.medscape.com/viewarticle/572561 Actualitzat: 5 de febrer de 2009. Accès: 29 de gener de 2009)
  • Efectes greus i mortals dels analgèsics opiacis. Butll GROC (Ed Catalana) 2008. Vol.21,núm.1
  • Grupo de Trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Cuidados Paliativos. Guía de Práctica Clínica sobre Cuidados Paliativos. Madrid: Plan Nacional para el SNS del MSC. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del País Vasco; 2008. Guías de Práctica Clínica en el SNS: OSTEBA Nº 2006/08
  • Allevato M. Sistemas terapéuticos transdérmicos. Act Terap Dermatol 1007; 30: 154
  • Flor García A, Pérez Rodríguez I, Horta Hernández A, Díaz Herrero A, Raja Casillas MI. Tratamiento farmacológico en los cuidados paliativos. Bol farmacoter Castilla La Mancha. 2005; Vol.6,núm.2
  • Ariz MJ, Meléndez A. Actualización en el manejo del dolor crónico. Uso racional de la escalera analgésica de la OMS. BIT Bol inf farmacoter Navar. 2004; vol.12, núm.4
  • Suñé Negre, JM. “Nuevas aportaciones galénicas a las formas de administración”. En:
  • Formación continuada para farmacéuticos de hospital. Fundación Promedic, 2002. Suñé Arbusà, JM; Bel, E.
  • Marcotegui Ros F. Sistemas terapéuticos transdérmicos. BIT Bol inf farmacoter Navar. 1993; vol.1, núm.3
  • Fitxes tècniques de: Evra, Durogesic, Fendivia, Fentanilo Acost, Fentanilo Bexal, Fentanilo Matrix Ratiopharm, Fentanilo Matrix Sandoz, Matrifen, Transtec, Triqusic, Exelon, Prometax. (Disponibles a: http://www.aemps.gob.es/cima/fichasTecnicas.do?metodo=detalleForm)

Autor del document

Eva Llovet i Traveset
Centre d'Informació de Medicaments
C.A.P. Mútua de Terrassa

 

Administració de medicaments per sonda

Consulti lesdues guies per a l'administració de medicaments per sonda (adults i pediatria) de la Societat Espanyola de Nutrició Parenteral i Enteral (SENPE):

Administració de medicaments en pacients amb nutrició enteral per sonda
Sociedad Española de Nutrición Parenteral y Enteral SENPE
Autors: G. Piñeiro Corrales, R. Oliveras Fernandez, C Guindel Jimenez
Nutrición Hospitalaria. Vol. 21 Suplemento
4 Septiembre de 2006

pdfGuia pediàtrica per a l'administració de fàrmacs per sonda d'alimentació
Sociedad Española de Nutrición Parenteral y Enteral SENPE
Autors: L. Gómez López, S. Pinillos Pisón
2008

Les vies d'administració dels medicaments

Consideracions generals

Abans de prendre cap medicament hem de tenir en compte aquests cinc punts:

  1. Ho ha de prendre el malalt que ho necessita. Un medicament, necessàriament, ha de ser per a un malalt i pot no servir per a un altre, ja que té una indicació i unes contraindicacions que s’han de valorar. Tot medicament té una cara i una creu, de manera que cada indicació s’ha de fer sempre que es tingui clar que els beneficis són superiors als riscos. Això només ho pot valorar el seu metge. Cada malalt és diferent i condiciona la idoneïtat o no dels tractaments.
  2. No ens hem de confondre de medicament. S’ha de comprovar que és el correcte. Cada medicament ha d’anar correctament identificat, no ens poden confondre ni amb principi actiu ni en dosi. Ho ha de posar al cartronatge, al prospecte i al blister. No tingui pastilles soltes (totes s’assemblen). S’ha de llegir detingudament el prospecte d’allò que ens prenem abans de fer-ho.
  3. S’ha de prendre al temps que li correspon al cas.Per exemple, els antidiabètics orals mitja hora abans de menjar, no es pot trencar la cadena de l’antibiòtic, no poden haver-hi temps de lapsus en segons quins anticonceptius, els medicaments per dormir s’han de prendre mitja hora abans, etc. Respectar aquells medicaments que s’han de prendre fora dels àpats com el cas del ferro, les tetraciclines o els bifosfonats. D’altres s’han de prendre amb els àpats, com la griseofulvina per exemple. Demani la informació adient al seu metge o al farmacèutic. Si s’oblidés d’alguna dosi, cal que prengui el medicament tan aviat com se n’adoni, encara que, si ha passat massa temps,cal esperar a la presa següent. No s’ha de doblar la dosi.
  4. Dosi correcta:és aquella que indica el seu metge.
  5. Via d’administració correcta:hi ha moltes vies d’administració com l’oral, sublingual, bucal, tòpica, transdèrmica, inhalació, instilació ocular, rectal, vaginal o parenteral (subcutània, intramuscular, endovenosa). Cada medicament està preparat per ser administrat per una via determinada i perquè exerceixi la seva acció de la manera més convenient. Per a cada via d’administració hi ha formes farmacèutiques diferents. És a dir, per via oral poden ser càpsules, comprimits, comprimits recoberts, comprimits efervescents, masticables, suspensions, solucions, xarops, elixirs, etc. No faci manipulacions, ni trituri pastilles, ni faci barreges sense consultar el seu metge o farmacèutic prèviament.

A.01. La via oral

El medicament s'introdueix a l'organisme a través de la boca i s'absorbeix en algun tram del tracte digestiu. És una via fàcil de fer servir i molt còmode. Quan es pren un medicament sempre s'ha de fer amb un got d'aigua ben ple.

La via sublingual i la via bucal són dues varietats de la via oral. En la via sublingual, el fàrmac es col·loca sota la llengua, perquè s'absorbeixi ràpidament. En la via bucal, el medicament es col·loca entre les genives i es dissol per l'acció de la saliva, generalment s'usa per a antisèptics o antinfecciosos de la mucosa bucal.

Hi ha diferents formes farmacèutiques que s'empren per via oral:

A.1.1. Preparats sòlids

A.1.1.1.Càpsules.

El medicament està contingut dins d'una coberta de gelatina que té una funció de protecció del medicament i també d'emmascarament de les característiques organolèptiques desagradables (mala olor o sabor).

A.1.1.2.-Comprimits.

El medicament i els excipients que els donen cohesió són sotmesos a un procés de compressió que els dóna la forma. Hi ha comprimits de molts tipus, alguns estan recoberts per una pel·lícula que envolta el comprimit per protegir el medicament i evitar-ne el mal gust, d'altres són d'alliberació sostinguda i fan que el medicament s'alliberi dins l'organisme lentament i d'altres són efervescents que s'han de dissoldre en aigua abans de prendre'ls.

A.1.1.3.- Dragees.

El medicament està envoltat d'una coberta dura o compacta,generalment de sucre, que protegeix el medicament.

A.1.2. Preparats líquids

A.1.2.1. Xarops.

El medicament està dissolt en una solució ensucrada que emmascara el sabor del medicament i que, pel seu alt contingut en sucre, impedeix que creixin els bacteris. Molts xarops, atesa la seva estabilitat, s'han de preparar immediatament abans de fer-ne ús i, en alguns casos, després s'han d'emmagatzemar a la nevera.

A.1.2.2. Elixir.

La solució que acompanya al medicament té un contingut variable d'alcohol.

A.1.2.3. Suspensió.

És una preparació en què el medicament és insoluble en el líquid que el conté. Si es deixa en repòs, la pols (el medicament) es diposita al fons. Abans de prendre una dosi, s'ha d'agitar vigorosament donant lloc a un líquid tèrbol, no transparent. Moltes vegades s'han de preparar abans de fer-ne ús afegint la pols al líquid excipient. Sempre s'han d'agitar abans de prendre la dosi, perquè aquesta sigui aquella que li correspon.

A.02. La via intramuscular

El medicament s'introdueix dins d'un múscul a través d'una agulla.
El múscul, en estar molt irrigat pels vasos sanguinis, permet que el medicament passi ràpidament a la sang (3-5 minuts). És una via alternativa per a aquells medicaments que no s'absorbeixen per via oral o per a malalts que no poden col·laborar en la ingesta. De vegades és dolorosa i sempre l'ha d'administrar un professional experimentat i qualificat.

A.03. La via intravenosa

El medicament s'introdueix directament dins del torrent sanguini. És la via més ràpida d'aparició dels efectes d'un medicament. Hi ha diferents mètodes d'administració. De vegades es fa molt lentament i de manera contínua, com pot ser el cas dels sèrums (fluïdoteràpia). En altres casos, l'administració dura només un cert temps, com l'administració ràpida anomenada "bolus" o com l'administració en perfusió "gota a gota" en uns 15-30 minuts. És molt important que ho faci personal qualificat, ja que té complicacions si no es fa bé o si no es mantenen les condicions d'asèpsia per evitar infeccions.

A.04. La via subcutània

El medicament s'introdueix a través d'una agulla de punta fina en el teixit que tenim sota la pell. Allà el medicament es va alliberant lentament al torrent sanguini. La insulina i les heparines en són un exemple. És una via relativament còmode i poc molesta, perquè en aquesta zona no hi ha gaire terminació nerviosa. Hi ha zones més o menys usades, segons el tipus de medicament. És imprescindible una correcta asèpsia. El malalt se la pot autoinjectar amb un entrenament previ amb un expert.

A.05. La via inhalatòria

Els medicaments s'introdueixen directament als pulmons realitzant una inhalació. L'efecte és molt ràpid i s'empren dosis molt baixes. Tanmateix, moltes vegades, hi ha un desconeixement dels mecanismes per fer les inhalacions i, per tant, el seu efecte queda minvat.

Hi ha tres tipus de dispositius per a l'administració inhalada: els aerosols, els nebulitzadors i els dispositius en pols seca. Moltes vegades els aerosols es fan servir amb cambres especials d'inhalació per facilitar la seva administració.

A.5.1. Normes per a la correcta administració del cartuxt pressuritzat

PREPARACIÓ: Agafi el cartutx i col·loqui'l en forma de L, per la part de baix agafi'l amb el dit polze i per la part de dalt amb el dit següent i agiti'l.

Tregui tot l'aire dels pulmons

COL·LOCACIÓ: Col·loqui el broquet i premi els llavis sobre el broquet.

INSPIRACIÓ: Comenci a agafar aire i immediatament premi el cartuxt,

Faci una sola inspiració

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i un minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l'empassi.

Col·loqui la tapa i premi fermament

A.5.2. Normes per a la correcta administració del cartuxt pressuritzat amb cambra

PREPARACIÓ: Agafi el cartutx i col·loqui'l en forma de L, per la part de baix agafi'l amb el dit polze i per la part de dalt amb el dit següent i agiti'l.

Col·loqui l' inhalador a la cambra

Tregui tot l'aire dels pulmons

Col·loqui els llavis en el broquet i faci una sola pulsació

INSPIRACIÓ: inspiri suau i profundament.

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i un minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l'empassi.

Renti la cambra i assequi-la

Col·loqui la tapa i premi fermament

A.5.3. Normes per a la correcta administració del Sistema Accuhaler®

PREPARACIÓ: Agafi amb la mà la carcassa externa i posi el dit polze al seu lloc i empenyi amb el dit, allunyant-lo de vostè al màxim

Mantingui el broquet en direcció a vostè i faci lliscar la palanca fins que senti un "clic".

Tregui tot l'aire dels pulmons

Col·loqui els llavis en el broquet i premi'ls fermament

INSPIRACIÓ: Inspiri suau i profundament, tant com pugui.

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i 1 minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l' empassi.

Tanqui el dispositiu fins que senti un cop sec.

A.5.4. Normes per a la correcta administració del SistemaTurbuhaler®

PREPARACIÓ: Agafi amb la mà la carcassa externa, desenrosqui i tregui el tap

Mantingui el dispositiu recte i doni mitja volta al dispositiu fins que senti un "clic".

Tregui tot l'aire dels pulmons

Col·loqui els llavis a el broquet i premi'ls fermament

INSPIRACIÓ: inspiri suaument i profundament, tant com pugui.

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i un minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l'empassi.

Tanqui el dispositiu

A.06. La via transdèrmica. Pegats transdèrmics

El medicament s'introdueix a l'organisme per absorció transdèrmica mitjançant l'aplicació de pegats. S'empra en aquells medicaments en què es vol aconseguir un efecte mantingut en el temps, ja que els pegats aconsegueixen alliberar el medicament de manera regular i constant amb el temps.

  • S'han de col·locar de la manera següent:
  • En un lloc on hi hagi poc pèl
  • Abans s'ha de netejar i assecar la zona on es col·locarà el pegat
  • Treure les parts que acompanyen el pegat sense tocar amb els dits el seu interior
  • Posar el pegat i prémer la zona
  • Evitar zones humides o exposades a la calor o al roçament
  • Fer una rotació paulatina del lloc on es col·loca el pegat

A.07. La via nasal. Esprai nasal i gotes

El medicament administrat per aquesta via pretén, generalment, aconseguir un efecte immediat i local. La majoria tenen el propòsit d'alleujar la congestió nasal.

A.7.1. Mètode per utilitzar adequadament l'esprai nasal

  • El malalt ha d'estar assegut amb el cap inclinat lleugerament cap enrere.
  • Introduir la punta de l'envàs dins del conducte nasal i obstruir l'altre orifici amb l'altra mà.
  • Indicar al malalt que inhali quan premi l'envàs. S'han d'aplicar en posició vertical, prement una vegada en cada fosa nasal. Al cap de tres o cinc minuts ens hem de sonar per extreure el moc.
  • El malalt ha de mantenir el cap enrere durant uns minuts fins que noti l'efecte del medicament.
  • En cas que la congestió es mantingui, es pot repetir l'aplicació.
  • Si no s'indica el contrari, no fer servir més de cinc dies seguits el medicament i millor no utilitzar en nens menors de 6 anys.

A.7.2. Mètode per utilitzar adequadament les gotes nasals

  • El malalt ha d'estar assegut amb el cap inclinat cap enrere.
  • Posar el goter dins l'orifici nasal.
  • Introduir les gotes.
  • El malalt ha de mantenir el cap enrera durant uns minuts i ha de respirar per la boca.
  • Netejar el goter.
  • Perquè el medicament arribi als sinus nasals, el malalt ha de romandre en posició supina, amb el cap cap a un costat i després cap a l'altre.

A.7.3. Aplicació del gel/pomada nasal:

  • Aplicar una petita quantitat en cada fosa nasal, procurant una distribució uniforme, per a això s'aconsella efectuar un massatge extern.

A.08. La via oftàlmica. Gotes i pomades oftàlmiques

S'utilitzen sempre per a afeccions oculars. L'obertura de l'envàs fa perdre la seva esterilitat i, per això, un cop oberts, s'han de rebutjar al cap de set dies. Tant en el cas de la pomada com en el de les gotes, és important que la punta de l'aplicador mai arribi a tocar l'ull.

A.8.1. Mètode per aplicar gotes oftàlmiques

  • El malalt ha d'estar assegut o ajegut amb el cap enrere.
  • El malalt ha de mirar cap avall i no mirar el goter.
  • Baixar la parpella inferior cap avall amb el dit.
  • Deixar caure la gota dins el sac conjuntival inferior perquè no gotegi sobre la còrnia (globus ocular).
  • Prémer suaument la punta nasolacrimal amb un mocador per prevenir l'absorció del medicament i el seu pas a la sang.
  • Indicar al malalt que parpellegi una o dues vegades i que després mantingui els ulls tancats durant uns minuts.
  • Fer servir un mocador per retirar el líquid excessiu.

A.8.2. Mètode per aplicar la pomada oftàlmica

  • El malalt ha d'estar assegut o ajegut amb el cap enrere.
  • Retirar la parpella inferior amb el dit perquè es vegi el sac conjuntival de l'ull afectat.
  • Posar uns 0,5 cm de pomada o una quantitat semblant a un gra d'arròs. No aplicar la pomada dins la còrnia, ja que això provoca molèsties.
  • Indicar al malalt que tanqui els ulls durant uns dos o tres minuts. Pot ser que el malalt tingui la visió borrosa durant un període curt de temps.

A.09. La via òtica. Gotes Òtiques

El medicament s'introdueix dins el conducte auditiu. Les gotes òtiques s'utilitzen, principalment, per al tractament de les infeccions, com a anestèsics o per a desprendre o suavitzar la cera del canal auricular.

A.9.1. Mètode d'aplicació de les gotes òtiques

  • El malalt ha d'estar ajegut i amb el cap de costat sobre la zona no afectada.
    • En adults: empènyer l'aurícula cap amunt i endarrere
    • En nens: empènyer l'aurícula avall i endarrere.
  • Posar les gotes (de vegades, prèviament, se solen preescalfar amb les mans).
  • Evitar que la punta de l'aplicador toqui l'orella, per tal que no es produeixi la contaminació del medicament.
  • Indicar al pacient que romangui en aquesta posició de dos a cinc minuts.

A.10. La via topica. Pomades i cremes

El medicament s'aplica directament sobre la pell. L'aplicació tòpica de gels, pomades i cremes té com a objectiu protegir la pell, prevenir la sequedat i tractar afeccions dermatològiques diverses. La diferència entre gels, pomades i cremes està en la seva proporció de contingut greixós, així, les pomades tenen més greix i, per tant, costen més d'aplicar i de rentar, mentre que els gels quasi no en tenen i són més fàcilment aplicables i netejables.

De vegades, aquests preparats contenen medicaments que s'absorbeixen i passen al torrent sanguini.

Mètode d'aplicació:

  • Netejar la zona amb aigua i sabó.
  • Estendre la crema en una petita quantitat, sobre la pell, en el lloc d'aplicació, fins a la seva total absorció. No friccionar.
  • És molt important tancar bé el tub de crema o la loció per evitar contaminacions i alteracions del producte. Cal recordar que alguns d'aquests preparats s'han d'emmagatzemar a la nevera. D'altres s'han d'emmagatzemar en un lloc fresc i sec, lluny dels focus de calor.
  • Si no s'utilitzen guants, s'han de rentar posteriorment les mans.

A.11. La via rectal. Supositoris

El medicament s'introdueix a l'organisme a través de l'orifici rectal. Els supositoris són una forma farmacèutica que aconsegueix la distribució del medicament a tot l'organisme a través de l'absorció rectal. Aquesta és una via que cada dia s'utilitza menys, ja que pel malalt sol ser molesta i, a més, l'absorció dels medicaments és imprevisible, en funció de la part del recte a la qual hagi arribat el supositori. Per això s'aplica com a via alternativa quan el malalt no pot prendre la medicació oral, a causa de vòmits o bé per la seva edat (lactants i nens). Existeixen supositoris l'administració dels quals només pretén un efecte local, per produir una defecació.

Mètode:

  • Col·locar el pacient estirat sobre el costat esquerre.
  • Inserir el supositori a través de l'esfínter muscular de l'anus fins la seva penetració.
  • Indicar al pacient que romangui en aquesta posició durant uns minuts.

A.12. La via vaginal: òvuls, crema i pomada

El medicament s'introdueix a l'organisme a través del canal vaginal. S'utilitzen, principalment, per al tractament d'infeccions o inflamacions vaginals.

Mètode

  • Col·locar la malalta estirada d'esquena, amb els genolls doblegats i els peus en el llit (posició de part)
  • Supositoris vaginals: col·locar el supositori en l'aplicador.
  • Cremes i pomades: col·locar l'aplicador i prémer el tub on hi ha la medicació.
  • Col·locar l'aplicador a la vagina amb un moviment cap avall (cap al recte) i després cap enrere.
  • Posar una compresa petita.
  • Se suggereix a la pacient que s'apliqui ambdues presentacions quan ja estigui al llit i no s'hagi d'aixecar.
  • Evitar l'ús de tampons.

Administració de medicaments en persones amb dificultat per deglutir

disfagia movilLa deglució és l’acte voluntari mitjançant el qual l’aliment progressa des de la boca fins a l’estómac. Qualsevol dificultat o molèstia al empassar o deglutir es defineix amb el terme mèdic de disfàgia i si a més a més de la dificultat apareix dolor al empassar es parla d’odinofàgia.

Existeixen diferents tipus d'alteracions de la deglució?

En funció de la causa que l’origina i el punt on es manifesta es distingeixen dos tipus de disfàgia:   

  • disfàgia orofaríngea: la dificultat es produeix a l’inici de la deglució, és a dir, en la preparació de l’aliment a la boca.
    • La sensació del malalt és: “Em costa molt empassar”. 
    • És freqüent en ancians, persones amb tumors a la boca o a la faringe i a les que se’ls hi ha practicat cirurgia en aquesta zona.
    • Normalment els pacients acostumen a tenir més dificultat per empassar líquids que sòlids
  •  disfàgia esofàgica: el problema de deglució es produeix en el desplaçament dels aliments i líquids des de la boca fins a l’estómac, en el seu pa per l’esòfag.
    • La sensació del malalt és: “Empasso bé però el menjar se m’embussa o estanca al pit”    
    • Es produeix majoritàriament per obstruccions a l’esòfag degudes a la presència de tumors o bé degudes a la inflamació produïda pels tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia.
    • En les primeres etapes afecta principalment a la deglució de sòlids però a mesura que progressa la malaltia també apareix amb els líquids.  

Com s'administren els medicaments en persones amb disfàgia?

Entre el 15 y el 40% de la població general adulta ingressada en centres sociosanitaris manifesten dificultats en la ingesta de càpsules i comprimits. Més del 25% d’aquesta població rebutja el tractament farmacològic per problemes de la deglució.  A continuació es resolen algunes preguntes i s’ofereixen consells que poden facilitar l’administració dels medicaments. 

Quina és la presentació del medicament més adequada pel meu problema?

En funció del tipus de disfàgia que presenti, el farmacèutic l’ajudarà a seleccionar la presentació farmacèutica més còmoda entre les diferents opcions comercialitzades.      

jarabefondoblancoSi tinc disfàgia a líquids?     Es poden administrar els comprimits o les càpsules acompanyades d’una petita quantitat d’aigua que faciliti la deglució.
Si tinc disfàgia a sòlids?  Quan es presenten problemes per empassar comprimits o càpsules, les alternatives a elegir serien:

Formes líquides: xarops, gotes, solucions orals, pólvores per reconstituir i en alguns casos, només quan ho indiqui el metge o farmacèutic, formes injectables líquides. 

Formes sòlides que es dispersen fàcilment:

  • comprimits efervescents: en aquest casos es recomana deixar passar un temps fins que les bombolles efervescentblaninegredesapareguin ja que podrien provocar tos i agreujar la disfàgia.
  • comprimits sublinguals: es dissolen sota la llengua i per tant, no s’han d’empassar.
  • comprimits o tabletes bucodispersables: es dissolen en posar-se en contacte amb la saliva de la boca, sense necessitat d’aigua, essent així més fàcils d’empassar. S’acostumen a identificar amb la paraula “flas” (Opiren flas®, Risperdal flas®, Feldene flas® en són alguns exemples) o bé en el prospecte s’hi pot llegir “comprimits dispersables o liotabs”.

Si tinc disfàgia a sòlids i a líquids?  És relativament freqüents que la dificultat per empassar es produeixi tant amb els líquids com amb els sòlids. La deglució en aquests casos millora administrant la medicació en textures semisòlides. En qualsevol cas abans de barrejar els medicaments amb aliments per facilitar-ne la deglució, convé consultar com pot quedar afectat el tractament farmacològic per la presència d'aliments

  • Si el medicament es pot administrar amb els aliments es facilita la deglució barrejant-lo amb els aliments tous com ara purés, compotes, cremes, etc. S’han d’evitar els derivats làctics, com els iogurts, els sucs de cítrics ja que estimulen la salivació i poden augmentar el risc d’aspiració, és a dir, el pas de l’aliment als pulmons.  


pure de verdurasgelatina67098flan2

  • Si s’han d’administrar sense aliments (acostuma està indicat en els prospecte del medicament), es pot facilitar la deglució espessint l’aigua amb gelatines o midons com per exemple la Maizena. Existeixen productes de venta a les farmàcies específics per espessir o gelificar l’aigua i els aliments per facilitar la deglució.

Es poden triturar els comprimits i buidar les càpsules?

En la majoria de les ocasions per administrar la medicació a un pacient amb problemes de deglució no queda cap altra solució que triturar els comprimits o buidar el contingut de les càpsules. Aquesta pràctica pot comportar riscos ja que no tots els comprimits poden ser triturats sense patir alteracions importants.
En principi, tots els medicaments han de ser administrats sense manipular. No obstant això, en moltes ocasions no existeixen altres formes farmacèutiques alternatives a la sòlida comercialitzades que permetin la seva administració a persones amb trastorns de la deglució. En aquests casos, cal demanar consell al farmacèutic que en funció del medicament del que es tracti informarà si és possible o no, triturar el medicament. 
En general, només es poden triturar els comprimits sense coberta i obrir les càpsules de gelatina dura sense coberta. Un cop triturat o oberta la forma farmacèutica s’ha de barrejar amb una petita quantitat d’aliment tou o d’aigua gelificada i cal que s’administri immediatament. Cal recordar que en el cas de les càpsules de gelatina dura, la càpsula facilita la deglució i emmascara el possible gust desagradable del fàrmac, conseqüentment si no és imprescindible, millor no obrir-les.

Els medicaments que mais’han de triturar són:            

  • Formes farmacèutiques d’alliberació retardada: són medicaments amb una coberta especial que permet, un cop a dins l’organisme, alliberar a poc a poc el fàrmacs. Aquest efecte serveis per reduir el número de preses diàries de manera que en comptes de varis comprimits al dia sol ser suficient amb un o dos per aconseguir el mateix efecte. Si es trituren desapareix aquesta coberta i per tant, s’allibera tot el contingut del comprimit, fet que pot desencadenar intoxicació greus en alguns casos.S’acostumen a identificar amb la paraula “retard” (Vandral retard®, Diltiazem retard®, Anafranil®, Plenur®, Entocord® en són alguns exemples) o bé, en el prospecte s’hi pot llegir “d’alliberació controlada, modificada, sostinguda o retardada”.
  • Formes farmacèutiques de coberta entèrica: es tracten de medicaments amb una coberta especial, la finalitat que la qual es que no es dissolguin a l’estómac sinó a l’intestí. Normalment aquesta coberta s’utilitza en medicaments que no resisteixin l’acidesa de l’estómac, perquè poden irritar l’estómac o perquè el seu inici d’acció s’ha de fer a l’intestí. L’eliminació d’aquesta coberta en la trituració afectaria negativament a la seva acció farmacològica i per tant tampoc s’han de triturar.Exemples d’aquestes formulacions: Lofton®, Cymbalta®. En el prospecte d’aquests medicaments s’hi pot llegir: “coberta gastroresistent o entèrica”.
  • Comprimits sublinguals: s’ha comentat anteriorment que s’absorbeixen sota la llengua sense necessitat d’empassar-los.Alguns exemples d’aquest tipus de formulacions són: Buprex®, Subutex® o Vernies®.
  • Comprimits efervescents: es dissolen fàcilment amb una petita quantitat d’aigua (20 mL) sense necessitat de triturar. Alguns exemples de comprimits efervescents són: Calcium Sandoz®, Cod Efferalgan® o Zantac®.
  • Càpsules amb microeferes o microgrànuls: de la mateixa manera que el fàrmacs amb coberta entèrica, els microgrànuls no es poden triturar, tot i que sí que es pot buidar la càpsula i empassar els microgrànuls sencers amb aigua gelificada. Exemples d’aquest tipus de formulacions: omeprazol (Ceprandal®, Parizac®, Pecticum®…), Kreon®,

Consells sobre hàbits, exercicis i postures que poden facilitar la deglució.

La posició del cos en el moment de la deglució pot facilitat l’arribada de l’aliment/medicament a l’estómac i evitar ennuegaments. En general, s’ha de procurar que:           

  • El pacient estigui assentat en una posició còmoda i millor en un ambient tranquil, relaxat i sense distraccions.     
  • Pot ser necessari utilitzar algun suport adequat pel cap per tal d’evitar la hiperextensió del coll, freqüent en persones amb disfagia. 
  • Si el cap és inestable, el cuidador ha de col·locar la seva mà al front del pacient per aguantar-la. 
  • També pot se d’ajuda seguir els següents consells:       
  • Menjar quantitats petites en cada mos.  
  • Deixar temps suficient per la deglució.
  • Evitar que s’acumulin els aliments a la boca
  • Facilitar la deglució amb maniobres muscular que un logopeda pot ensenyar a exercitat. 

Quines precaucions s'han de tenir amb els citostàtics?

Alguns dels medicaments utilitzats per tractar el càncer, els anomenats citostàtics, requereixen una manipulació especial perquè l’exposició a aquestes substàncies pot augmentar el risc de desenvolupar càncer en un futur, o bé que en cas d’embaràs que apareguin malformacions en el fetus. Per això es necessari que la persona que els manipuli ho faci seguint una sèries de precaucions:  Si vostè està en tractament del càncer i té problemes en la deglució, és important que pregunti al seu metge o farmacèutic, quin o quins dels medicaments que pren són citostàtics: Alguns exemples d’aquest fàrmacs són: Genoxal®, Leukeran®, Melfalán®, Mercaptopurina®, Metotrexato®, UFT®, Temodal®  En aquests casos la persona que prepari la medicació ha de segui les següents recomanacions:    

  • Rentar-se bé les mans abans i després de la preparació
  • Triturar els comprimits dins d’una bossa de plàstic amb precaució per evitar la inhalació.      
  • Utilitzar guants i mascareta. S’ha de realitzar en una zona ventilada i sobre la superfície de treball col·locar un paper que posteriorment es llençarà.
  • Després de tritura, el fàrmac s’ha de dissoldre o dispersar en aigua i administrar ràpidament.

Bibliografia consultada

  1. Hanssens Y, Woods D, Alsulaiti A, Adheir F, Al-Meer N, Obaidan N. Improving oral medicine administration in patients with swallowing problems and feeding tubes. Ann Pharmacother 2006; 40:2142-7.
  2. Robles Mª J, Trallero R. Disfagia. En: Gómez C, Reuss JM, coordinadores. Manual de recomendaciones nutricionales en pacientes geriátricos. 1ª Ed. Editores Médicos S.A
  3. Bretón I y Martí E. Disfagía orofaríngea. Aspectos nutricionales y farmacológicos. En: Calvo MV, Planas M, directoras. Interrelación entre fármacos y nutrientes en situaciones fisiopatológicas específicas. 1ª Ed. Editorial Glosa.
  4. Disfagia. Cuando resulta difícil tragar. Nestle Nutrition. Disponible en: pdfhttp://www.nestlenutrition.es/archivos/pubs/disfagia.pdf. Consultado en: 13/12/2008.

Autor del document

Raquel Aguilar Salmeron
Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Josep Trueta de Girona

 

Disfàgia: productes disponibles per espessir els líquids

Els espessants que s’utilitzen habitualment són productes a base de midons (carbohidrats) modificats. També existeixen productes a base de gelatines (proteïnes), però el seu ús, menys freqüent, queda limitat a hospitals i residències geriàtriques.

Dins del grup dels midons modificats, trobem els espessants neutres (sense sabor) i els espessants no neutres (que aporten sabor al líquid o aliment al que s’afegeixen).

Els espessants neutres (Resource Espesante, Nutilis, Vegenat-med Espesante, Espesante NM), que són els que s’usen amb més freqüència, són els únics finançats pel Sistema Nacional de Salut. Es dispensen únicament a través dels hospitals, no essent necessari complimentar una recepta oficial (verda o vermella). El metge de família fa un informe del pacient i l’envia al Servei de Farmàcia del seu hospital de referència. Aquest, prèvia valoració de l’informe, farà arribar el producte al centre d’atenció primària o directament al domicili del pacient.

Els espessants no neutres (amb sabor) no estan finançats pel Sistema Nacional de Salut i poden adquirir-se en qualsevol farmàcia sense necessitat de recepta.

En la taula adjunta, es detallen totes les pdfmarques comercials i presentacions d’espessants disponibles en el mercat, i també les seves característiques més rellevants.

Eva LLobet Traveset Cristina Roure Nuez
CIM CAP Mútua de Terrassa CIM CedimCat

 

 

Taula-resum de les insulines disponibles al mercat

Introducció

Es disposa en el mercat d’una gran varietat d’insulines amb diferents perfils farmacocinètics, gran varietat de sistemes d’administració, i diverses marques comercials. Això facilita la confusió entre elles i possibles errors de medicació. Per tal de prevenir-los és important conèixer els diferents tipus d’insulina, així com les característiques de cada una d’elles.

Les insulines es classifiquen segons la seva estructura en: insulines humanes i anàlegs d’insulina. D’altra banda segons la seva farmacocinètica en insulines d’acció ràpida, intermitja, perllongada. També es disposa de mescles d’insulines amb característiques farmacocinètiques mixtes. Les característiques farmacocinètiques de les insulines són les que condicionen el seu ús en la pràctica clínica. Es defineixen en el seu l’inici d’acció, el pic o efecte màxim i la duració de l’acció. Les diferències en la farmacocinètica determinen els règims d’administració i la posologia.

  • inici d’acció: inici de l’efecte de la insulina
  • efecte o pic màxim: temps que tarda en assolir la màxima concentració o màxim efecte
  • duració de l’acció: període de temps en el que es manté l’efecte de la insulina.
  Inici Màxim Fi
Insulina Lispro 0h-15' 40'-60' 2-5 h
Glulisina  0h-15' 40'-60' 2-5 h
Insulina Aspart 5-15' 1-2 h 3-5 h
Insulina soluble (regular) 1/2 h 1-3 h 8 h
Insulina isofànica NPH 1-2 h 5-7 h 12-18 h
Insulina Glargina 1,5-4 h   20-24 h
Insulina detemir 1,5-4 h   Fins a 24 hores segons la dosi
Ràpida/NPH 30 1/2h 2-8 h 24 h
Aspart/Aspart protamina 10'-20' 1h-4h 24 h
Lispro/lispro protamina 15' 40'-1,5 h 15h

Hi ha diferències entre les insulines ràpides (humanes) i els anàlegs d’insulina ultraràpids (lispro i aspart) pel que fa a l’inici d’acció. La insulina humana té un inici més lent i per això s’ha d’administrar mitja hora ABANS de la ingesta, mentre que els anàlegs es poden administrar just ABANS O DESPRÉS del menjar.

Conservacióen frigorífic. Un cop obert l’envàs es pot mantenir a temperatura ambient per evitar el dolor en l’administració fins un màxim de 4 a 6 setmanes segons el producte.

Com evitar o reduir errors amb les insulines: per tal de reduir el risc d’errors de medicació en l’ús de les insulines cal conèixer bé les diferents insulines existents al mercat i entendre les diferències entre elles. També és important que el pacient estigui ben informat sobre la insulina o insulines que utilitza i també sobre l’ús correcte del dispositiu amb programes educacionals i mitjançant seguiment farmacoteraopèutic en la dispensació.
A la pàgina web del “Instituto para el uso seguro de los medicamentos”, delegación Española del Institute for safe Medication Practices” (ISMP) , trobareu un document anomenat: “Prácticas para mejorar la seguridad de los medicamentos de alto riesgo” (2007), on es recullen alguns dels errors més freqüents detectats amb insulines i les possibles pràctiques de prevenció.

Taula-resum de les insulines i els anàlegs

Amb el propòsit de facilitar el coneixement de les diferents especialitats d’insulines, la seva composició i els diferents dispositius injectables, s’han recollit en aquestes taules, agrupats segons la seva cinètica d’acció, les insulines i els seus anàlegs disponibles en elmercat.


pdfTaula insulines i anàlegs (taula completa):


imatge taula        imatgeinsulinesintermitges

pdfInsulines ràpides                           pdfInsulines intermitges


imatgeinsulinaslentas       imatgeinsulinasbifasicas
pdfInsulines lentes                                     pdfInsulines bifàsiques

Autor del document

Luis Mendarte Barrenechea
Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Vall d'Hebron

 

Medicaments i al·lèrgia al làtex

En aquest document es mostra informació sobre l’al·lèrgia al làtex relacionada amb la seva presència als medicaments. Amb una estructura de preguntes més freqüents tractem de resoldre alguns dels dubtes que poden sorgir als professionals sanitaris al respecte. Per consultes específiques sobre el contingut en làtex de determinades especialitats farmacèutiques, recomana fer servir l’enllaç de professionals i consultes terapèutiques.

a. Què és el làtex?

latexhaveabrasiliensis

El làtex procedeix de la saba lletosa de l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis) cultivat aTailàndia, Malaisia, Indonèsia i Brasil. Es tracta d’una emulsió aquosa coloïdal d’aspecte lletós que procedeix de cèl·lules altament especialitzades anomenades laticíferes.

Desprès de la recol·lecció és processat mitjançant diferents modificacions com la coagulació, vulcanització, modelatge i addició d’altres substàncies químiques que milloren les característiques fisico-químiques i mecàniques. Els principals additiussón conservants, antioxidants, plastificants i altres productes que poden produir al·lèrgia, sobre tot casos de dermatitis de contacte.

 

Composició del làtex:

  • Goma natural: cis-1,4-poliisopré (24-25%)
  • Proteïnes (1-1,8%)
  • Resta: aigua, lípids, carbohidrats, altres compostos inorgànics

b. Des de quan s'utilitza el làtex en medicina?

A partir de la II Guerra mundial, s’utilitza en els guants mèdics i quirùrgics. L’ al.lèrgia al làtex mediada per anticossos IgE es descriu per primera vegada al 1979. La utilització a gran escala del làtex va iniciar-se a partir de l’any 1989, degut al desenvolupament de la pandèmia de la SIDA, extenent-se arreu l’ús de preservatius i guants de làtex.

c. Per a què s'utilitza el làtex en els medicaments?

Principalment, segons el tipus:

  • Làtex natural: guants, catèters, i punts d’addició en solucions en fluïdoteràpia
  • Làtex modificat: taps de vials i gomes acoblades alsèmbols de les xeringues.

ltexvial2 copia 1 latexma 1

¿Per a què s’utilitza en las especialitats farmacèutiques?

Degut a les seves propietats de flexibilitat, duresa, resistència a canvis de temperatura i a la radiació ultraviolada, el làtex constitueix una bona barrera de protecció, utilitzant-se clàssicament en els taps de vials i punts d’addició de solucions de gran volum per administració intravenosa. 

d. Quina és la prevalença de l'al·lèrgia al làtex en la població?

Principalment es distribueix:

  • Població general: 0.5-1%
  • Pacients amb espina bífida: 4-60%
  • Personal sanitari: 2-25%
    • Cirurgians (7.2%)
    • Odontòlegs (6%)
    • Infermeria (5.6%)
  • Treballadors del sector de fabricació: 6-11%
  • Altres treballadors (1-2%)

e. Quins són els al·lergens del làtex?

El làtex té un contingut en proteïnes que oscil.la entre1 i 1,8% i s’hi ha identificat 13 al.lergens.Aquestes proteïnes també estan presents en altres espècies vegetals com determinades fruites (plàtan, castanya, kiwi, papaya, figa, nou, préssec, albercoc, cirera i pruna) i altres vegetals com la patata i el tomàquet . Això pot provocar reactivitat creuada entre malalts al·lèrgics al làtex i l’ingesta d’aquestes fruites.A la taula II es mostren els al.lergens que poden presentar reaccions creuades.

Al·lergens Reactivitat creuada
Hev b 1 Papaya
Hev b 2 Altres glucanases
Hev b 5 Kiwi
Hev b6 Plàtan i alvocat
Hev b7 Patatina (Tomàquet i patata)
Hev b 8 Pòlen

f. Com es presenta la clínica?

Principalment es poden produir dos tipus de reaccions:

  1. Reaccions al·lèrgiques:
  • Reaccions d’hipersensibilitat immediata tipus I mediada por Ig E, produïda per un contacte directe amb les proteïnes del làtex,generant urticària, rinoconjuntivis, angioedema, asma bronquial i fins i tot pot produir shock anafilàctic. Aquestes reaccions són més freqüents en pacients atòpics, i poden desencadenar reaccions anafilàctiques intraoperatòries.Aquestes reaccions són les que s’han notificat a causa demedicamentsamb làtex.
  • Dermatitis de contacte mediada per un mecanisme d'hipersensibilitat retardada tipus IV, produïda pels additius i antioxidants que s’afegeixen al làtex i apareix normalment a les 12-48h post exposició.
  1. Dermatitis irritativa:
  • Reacció no mediada per mecanismes inmunològics; és una resposta no al·lèrgica i que produeix lesions seques i costroses a l’àrea de la pell exposada.

g. Com es fa el diagnòstic de l'al·lèrgia al làtex?

Principalment amb una anamnesi adequada, l’aplicació de test cutanis, detecció d'IgE sèriques específiques als HEV i amb tècniques de provocació

h. Quin és el tractament?

El millor tractament és la prevenció mitjançant protocolsd’actuació, com l’ editat pel Departament de salut considerant que els grups de risc, quan són tractats a l’hospital, han de tenir un entorn lliure de làtex:

  • Quiròfans i habitacions
  • Material sanitari
  • Medicaments

En cas de presentar-se la reacció, s’ha de tractar farmacològicament com quaselvol reacció al.lèrgica en funció de la seva gravetat; antihistamínics i corticoides.

Hi ha l’opció de la vacunació, que normalment queda reservada a professionals sanitaris i treballadors del sector de la indústria del làtex.

i. Quina és l'evidència fins ara de l'al·lèrgia al làtex causada per medicaments?

No tenim dades d’incidència d’aquesta reacció produïda específicament per medicamentsperò si que es pot afirmar que s’han publicat pocs casos a la bibliografia. Una revisió realitzada entre el anys 1995 – 2008 destaquen 3 casos documentats:

Autors medicament descripció
Towse A et al (1995) Insulina administrada en xeringa convencional Eritema i pruït a l’àrea de la injecció. Duració de la reacció 10-60’.
Vasallo et al (1997) Vial de metilprednisona Possible reacció anafilàctica intraoperatòria per la utilització d’un vial de metilprednisona amb làtex. Es va confirmar amb una readministració.
Hebl JR (2004) Vial de cefazolina Possible reacció anafilàctica per la utilització d’un vial de cefazolina amb làtex.

En alguns del casos, els autors comenten que la reacció podria ser deguda a partícules de làtex dissoltes als injectables, per tant recomanen, en cas de dubte, extreure el tap del vial sense punxar-lo, abans d’administrar el seu contingut al pacient.

Amb aquesta situació i degut a que els laboratoris farmacèutics cada vegada utilitzen menys aquest producte ifan servir gomes artificials, les reaccions al·lèrgiques produïdes per medicaments són molt poc probables.

j. Podem saber quins medicaments contenen làtex?

La forma més eficient es contactar amb els laboratoris farmacèutics fabricants que certifiquen l’absència o presència de làtex. Aquesta informació s’ha de sol·licitar de forma activa, ja que actualment no consta no a la fitxa tècnica ni als prospectes.

Hi ha diversos llistats d’especialitats farmacèutiques elaborats per professionals que es poden consultar a la bibliografia, però hem de destacar que actualment s’han reduït molt la presència de làtex als medicaments i que si no estan molt actualitzats, poden contenir informació incorrecta. Degut a l’augment de la prevalença d’aquesta patologia, els laboratoris farmacèutics han reduït la presència de làtex i la gran majoria d’especialitats ja no en contenen. Convé sempre, si hi ha dubtes contactar amb el laboratori farmacèutic i considerar sempre el material sanitari utilitzat a l’entorn del pacient. Els laboratoris fabricants d’aquest material també han de certificar la presència d’aquest producte.

k. Hi ha recomanacions generals per evitar l'al·lèrgia al làtex amb medicaments?

Es poden establir unes recomanacions generals, però sempre es important que en pacients amb al·lèrgia demostrada al làtex, si és possible, s’utilitzin medicaments sense aquest producte. Com s’ha comentat abans,és important establir protocols d’actuació que generin al malalt un entorn lliure de làtex, incloent tant el material sanitari com els medicaments.

Medicaments

Si és possible utilitzar ampolles i no vials

En cas d’utilitzar el vial amb làtex, seria recomanable treure el tap de goma per extreure el contingut, sense punxarl-lo.

Solucions per perfusió

Utilitzar solucions de perfusió intravenosa amb certificació d'absència de làtex per part del fabricant

Hemoconcentrats

No utilitzar-los per l’administració de medicaments

l. Bibliografia utilitzada

  • Hebl JR, Hall BA, Sprung J. Prolonged cardiovascular collapse due to unrecognized latex anaphylaxis Anesth Analg. 2004 Apr;98(4):1124-6.
  • Hamilton RG, Robert HB, Veltri MA et al. Administerig pharmaceuticals to latex allergic patients from vials containing natural rubber latex closures.Am J Health-System Pharmacist 2005; 62: 1822-7
  • Lanuza R, Colomina R. Alergia al látex: un problema emergente de salud. Atención Farmacéutica 2000: 2 (2); 164-9
  • Navarrete MA,Salas A ,Palacios L, Marín JF, QuiralteJ,Florido F.Alergia al látex.Farm Hosp 2006; 30: 177-186.
  • Pulido IJ, Delgado MG, Ruiz AN et al. Medicamentos que contienen látex: una información necesaria en la guía farmacoterapéutica. Farm Hosp 2002; 26 (4): 234-44.
  • Sussman GL, Beezhold DH, Kurup VP. Allergens and natural rubber proteins. J Allergy Clin Immunol 2002; 110 (Supl. 2): 33-9.
  • Towse A O'Brien M, Twarog FJ, Braimon J et al Local reaction secondary to insulin injection. A potential role for latex antigens in insulin vials and syringes Diabetes Care 1995; 18: 1195-7.

m. Autor del document

Juan Carlos Juárez
CIM Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Vall d'Hebron 

Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona.
 
 Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.