facebook    facebook icon-bm-32-delicious   slideshare    “Mail”

 

Dispositius d’inhalació

Dispositiu d’inhalació ACCUHALER® (descarregar pdf)

ACCUHALER cat_1          ACCUHALER cat_2     

 

Dispositiu d’inhalació AEROLIZER® (descarregar pdf)

AEROLIZER cat_1          AEROLIZER cat_2

 

Dispositiu d’inhalació BREEZHALER® (descarregar pdf)

BREEZHALER cat_1          BREEZHALER cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació EASYHALER® (descarregar pdf)

EASYHALER cat_1           EASYHALER cat_2

 

Dispositiu d’inhalació ELLIPTA® (descarregar pdf)

ELLIPTA cat_1           ELLIPTA cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació FORSPIRO® (descarregar pdf)

 FORSPIRO cat_1           FORSPIRO cat_2

 

Dispositiu d’inhalació GENUAIR® (descarregar pdf)

GENUAIR cat_1           GENUAIR cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació HANDIHALER® (descarregar pdf)

HANDIHALER cat_1           HANDIHALER cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació ICP® (descarregar pdf)

ICP cat_1           ICP cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació NEXTHALER® (descarregar pdf)

NEXTHALER cat_1           NEXTHALER cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació NOVOLIZER® (descarregar pdf)

 NOVOLIZER cat_1           NOVOLIZER cat_2

 

Dispositiu d’inhalació RESPIMAT® (descarregar pdf)

RESPIMAT cat_1           RESPIMAT cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació SPIROMAX® (descarregar pdf)

SPIROMAX cat_1           SPIROMAX cat_2

 

Dispositiu d’inhalació TURBUHALER® (descarregar pdf)

TURBUHALER cat_1           TURBUHALER cat_2

 

Dispositiu d’inhalació TWISTHALER® (descarregar pdf)

TWISTHALER cat_1           TWISTHALER cat_2 

 

Dispositiu d’inhalació ZONDA® (descarregar pdf)

ZONDA cat_1           ZONDA cat_2

 

 

 

  

Tinc la panxa inflada. Què puc fer?

Probablement, alguna vegada heu sentit incomoditat o molèstia en notar-vos la panxa inflada, amb la sensació que és plena d’aire. Es tracta d’un trastorn desagradable i freqüent que es caracteritza per un excés de gasos al tub digestiu.

Tot i que la inflor a l’estómac es pot produir per diferents causes, la més freqüent és l’alimentació i per empassar aire en menjar o beure. En la majoria dels casos es pot controlar amb un canvi d’hàbits, com ara limitar la ingesta d’aliments que produeixen gasos, menjar lentament i mastegar bé.

Aquest document s’adreça a les persones que se senten inflades sense saber per què i revisa quines poden ser les causes més freqüents, com es pot prevenir aquest trastorn i en quines situacions s’ha de consultar el metge.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Quina quantitat de gasos es considera normal?

Generalment, s’expulsen gasos de 14 a 23 vegades al dia, però molesten més a unes persones que d’altres.

Quina és la causa de la inflor abdominal?

En la majoria del casos la sensació d’inflor es produeix pels aliments que consumim i perquè s’empassa aire en menjar o beure, principalment si es menja massa de pressa. Algunes situacions que freqüentment s’hi relacionen són:

  • haver augmentat de pes;
  • patir restrenyiment;
  • menjar més del compte;
  • tenir indigestió;
  • consumir alguns edulcorants artificials;
  • prendre alguns medicaments d’ús freqüent.

Quins aliments poden produir gasos?

Alguns dels aliments que habitualment causen inflor són:

  • Llegums, verdures i fruites: mongetes, cigrons, llenties, col, coliflor, cols de Brussel·les, pèsols, bròquil, carxofes, etc.
  • Aliments amb alt contingut en greixos i amb hidrats de carboni: patata, plàtan, galetes i torrades.
  • Aliments i productes amb edulcorants artificials, com ara caramels i xiclets sense sucre.

Cal tenir en compte que evitar la llet i els derivats làctics us pot ajudar a saber si la inflor podria estar associada a una intolerància a la lactosa. Així mateix, evitar els productes amb gluten us pot servir per determinar si es tracta d’una celiaquia (intolerància al gluten).

Sempre es recomana anotar el que mengeu per identificar quins aliments no us causen inflor i intenteu adaptar la dieta per tal que sigui saludable.

Podria ser conseqüència d’alguna malaltia?

Sí, algunes malalties o trastorns freqüents també hi poden estar implicats, com ara:

  • la síndrome del còlon irritable;
  • la malaltia celíaca (intolerància al gluten);
  • la intolerància a la lactosa.

També s’ha relacionat amb altres situacions, com la menstruació o la menopausa.

Què puc fer per evitar els gasos i la inflor?

Normalment, la sensació d’inflor es pot controlar modificant els hàbits alimentaris i limitant la quantitat d’aire que s’empassa. Aquestes són algunes recomanacions:

  • Menjar lentament i mastegar bé els aliments.
  • Beure poca quantitat de líquid durant els àpats (aigua, refrescos o begudes carbonatades, sucs i vi).
  • Limitar la ingesta dels aliments que produeixen gasos.
  • Evitar beure amb palleta, de cop o amb porró.
  • Evitar mastegar xiclets i llepar caramels.
  • Deixar de fumar.
  • Fer exercici físic.
  • Consultar amb un dietista/nutricionista.

Puc prendre algun medicament?

Si els símptomes no milloren amb el canvi d’hàbits, hi ha disponibles alguns medicaments que es poden comprar sense recepta a la farmàcia. Els medicaments que contenen simeticona poden ajudar a trencar l’aire a l’estómac i facilitar-ne l’eliminació, tot i que la seva eficàcia és dubtosa. 

Quan hauria d’anar al metge?

Tot i que no és freqüent, aquesta sensació d’inflor també pot ser conseqüència de malalties més greus. Contacteu amb el vostre metge si, a més de sensació d’inflor, hi ha:

  • dolor a l’estómac;
  • sang a la femta;
  • diarrea durant més de 5 dies;
  • nàusees i vòmits durant més de 2 dies;
  • pèrdua de pes o febre sense explicació.

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

Us han de col·locar un catèter permanent (Port-a-Cath) o ja en porteu un? Si és així, conegueu el funcionament i els riscos potencials

Un Port-a-Cath és un dispositiu que s’utilitza per administrar medicaments intravenosos i per extreure sang. Es col·loca sota la pell mitjançant cirurgia i pot ser necessari portar-lo durant setmanes o anys.

En aquest document trobareu informació sobre els beneficis que comporta, les complicacions que pot generar i les precaucions que cal tenir en compte si se’n porta un.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Per a què s’utilitza?

Un Port-a-Cath s’utilitza per administrar quimioteràpia, productes derivats de la sang, antibiòtics i fluids directament a la sang.

A banda d’això, el Port-a-Cath també és útil per recollir mostres de sang i fer analítiques de control durant els tractaments.

Quins beneficis té?

L’ús del Port-a-Cath permet administrar medicaments quimioteràpics de forma segura. Molts d’aquests fàrmacs només es poden utilitzar en venes grans de l’organisme, com la vena cava superior, perquè en venes més petites dels braços o les cames poden comportar molèsties i complicacions. El Port-a-Cath evita riscos en mantenir-se en un lloc concret i accedir directament a la vena cava superior.

Una altre dels beneficis d’aquest dispositiu és reduir el nombre de punxades d’agulla necessàries per a l’aplicació correcta del tractament.

Un cop col·locat, es nota?

El Port-a-Cath queda col·locat sota la pell i es nota i s’observa com una petita protuberància. En no tenir altres parts externes, no molesta, i permet realitzar amb normalitat les activitats de la vida diària.

He de tenir alguna cura o precaució especial?

No es requereix cap rutina de neteja exterior, desinfecció o ús de benes o gases, ja que està implantat sota la pell.

Quins riscos i complicacions s’associen al seu ús?

El Port-a-Cath és un dispositiu intern i, per tant, el risc d’infeccions és baix.

Les complicacions associades a l’ús, tot i ser poc freqüents, són:

  • Un coàgul de sang al reservori o al catèter. Aquest risc es pot reduir amb la neteja rutinària del Port-a-Cath per part dels professionals sanitaris i, si no s’utilitza de forma regular, amb la neteja cada 4 setmanes.
  • Infecció al teixit que envolta el Port-a-Cath. Requerirà un tractament antibiòtic.

Quan cal consultar el metge?

Tot i que no és habitual, el Port-a-Cath pot causar problemes i cal que contacteu amb el vostre professional sanitari de referència si:

  • l’àrea on teniu col·locat el Port-a-Cath està vermella, inflada, calenta i us fa mal;
  • el Port-a-Cath sagna de forma abundant;
  • teniu febre > 38º C;
  • hi ha fugues de líquid a través del Port-a-Cath;
  • teniu problemes per respirar o us sentiu marejat.

Més informació 

Bibliografia 

  1. West H (Jack), Jin JO. Portacaths. JAMA Oncol. American Medical Association; 2016 Jan 1;2(1):152.

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

Polls: consells per detectar-los i eliminar-los

El poll del cap (Pediculus humanus var. capitis) és un insecte que viu entre els cabells i s’alimenta de la sang que xucla de la pell del cap en picar les persones.

Es reprodueix ràpidament, cada femella posa de cent a tres-cents ous anomenats llémenes, i s’escampa amb facilitat, sobretot en nens i nenes en edat escolar.

Els polls no volen ni salten, es transmeten per contacte físic directe entre els caps i amb l’ús compartit de qualsevol material que pugui estar en contacte amb uns cabells infectats, com ara pintes, raspalls, gorres, bufandes, tovalloles o coixins.

Aquest article explica com es pot detectar una infecció per polls, quins productes hi ha disponibles per tractar-la, com funcionen i com cal utilitzar-los.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Com es poden detectar?

Els polls es poden veure amb facilitat amb una bona il·luminació i separant els cabells per tal d’inspeccionar el cuir cabellut. Tenen uns 2 mm de longitud, són de color grisenc i no tenen ales. Les llémenes estan enganxades a la base dels cabells i són de color blanc groguenc. Es recomana iniciar la inspecció per la zona de darrere les orelles i la nuca.

Els signes i símptomes principals d’una infecció per polls són:

  • Picor persistent al cap.
  • Petites protuberàncies vermelles al cuir cabellut o al coll.
  • Presència de llémenes enganxades a la base dels cabells que són difícils d’extreure i de color nacrat.
  • Sensació de formigueig al cap

Com es poden eliminar?

Els polls es poden eliminar amb l’ús de pintes (eliminació física) i de productes tòpics (eliminació química), com locions, cremes o xampús. S’han de tractar únicament aquelles persones a les quals els han detectat. Cal informar tots els contactes propers (família, escola, etc.) de la persona infectada perquè puguin comprovar si també en tenen. A banda d’això, es recomana rentar amb aigua calenta els barrets, les bufandes, els llençols i les tovalloles, i també les pintes i els raspalls.

Com s’utilitzen les pintes?

Les pintes per eliminar els polls tenen les pues molt primes i juntes (menys de 0,3 mm de distància entre elles), que en passar pels cabells arrosseguen els polls i les llémenes. Poden ser de plàstic o de metall. Cal utilitzar-les quan els cabells estiguin mullats, ja que el poll es mou amb més dificultat. També pot ser d’utilitat l’ús d’un condicionador que immobilitza els polls i permet veure’ls amb més facilitat.

S’han desenvolupat, també, pintes elèctriques que produeixen una petita tensió elèctrica que mata els polls i les llémenes. Aquest tipus de pintes s’han d’utilitzar amb els cabells secs.

Cal separar els cabells en diferents seccions i pentinar-los intensivament secció a secció, començant per l’arrel fins a la punta. Per a la detecció dels paràsits, es recomana pentinar entre 5 i 15 minuts en funció de la llargada dels cabells, i per a la retirada de les llémenes, uns 30 minuts. Després de cada passada pels cabells, cal netejar la pinta correctament per evitar que els polls retornin al cap. Aquest procediment s’ha de repetir cada 3-4 dies, durant 2 setmanes, des de la detecció de l’últim poll viu per eliminar les llémenes que poden haver quedat.

Com funcionen les locions, les cremes i els xampús?

Habitualment, l’ús de les pintes per si soles no és suficient per eliminar els polls. Hi ha disponibles al mercat nombrosos preparats tòpics (locions, cremes, xampús) amb agents amb dos mecanismes d’acció diferenciats:

  • Agents neurotòxics. Produeixen una paràlisi del poll.
    • Piretrines: són substàncies naturals obtingudes a partir de les flors del Crysanthemum cinerariefolium. Actualment, s’utilitzen piretrines sintètiques com la permetrina, que és la més estudiada i menys tòxica en humans. El temps d’aplicació de les piretrines és controvertit, però habitualment es recomanen entre 10 i 30 minuts.
    • Malatió: és un agent potent, habitualment efectiu amb una sola aplicació. No obstant això, el temps d’aplicació és més llarg (8-12 h), presenta una olor desagradable i és altament inflamable.
  • Agents físics. Es basen en l’asfíxia per taponament dels porus externs del poll.
    • Dimeticona i ciclometicona: són derivats de la silicona. Es considera un tractament eficaç i segur, no es tracta d’un insecticida i és menys irritant. El temps d’aplicació d’aquest producte és de 8 hores.

Com s’han d’utilitzar els preparats tòpics?

En general, cal tenir en compte que cap dels preparats és efectiu al 100% en l’eliminació dels polls i les llémenes, i que tots requereixen una segona aplicació al cap d’uns dies.

No es recomana l’ús de xampús perquè es dilueixen massa i el temps d’aplicació no és suficient.

En el cas de les locions, s’han d’assecar els cabells a l’aire i no utilitzar assecador.

Si s’utilitza una solució amb alcohol, convé aplicar-la en habitacions ventilades i lluny de les fonts de calor (foc, estufes, cigarrets, assecadors de cabells).

Cal seguir les instruccions d’ús de cada preparat. Tot i que poden variar en funció de cada producte, en general les recomanacions a seguir són les següents:

  1. Aplicar el producte sobre els cabells secs assegurant-se que cobreixi tots els cabells des de l’arrel fins a les puntes.
  2. Deixar actuar el producte el temps recomanat.
  3. Rentar els cabells amb un xampú normal.
  4. Repetir aquest procés als 7-10 dies de tractament.
  5. Al cap de 8-10 dies, cal tornar a utilitzar la pinta, i si no se’n troben, el tractament haurà tingut èxit.
  6. Si es troben polls o llémenes, el tractament haurà fracassat i caldrà repetir-lo.

Com puc saber quin és el tractament més adequat?

L’elecció del tractament varia en funció de l’edat dels infants infectats i d’algunes situacions clíniques concretes. Hi ha algunes recomanacions específiques:

  • Infants menors de 6 mesos: ús de pintes.
  • Infants de 6 mesos a 2 anys: ús de pintes o de productes tòpics derivats de la silicona.
  • Infants majors de 2 anys i adults: es recomana l’ús de preparats tòpics, com permetrina o silicones. El malatió es recomana com a alternativa.
  • Durant l’embaràs i la lactància materna: ús de pintes o de silicones. Alternativament es pot utilitzar malatió.
  • Pacients asmàtics: les solucions amb alcohol estan contraindicades. Es recomana l’ús de pintes o silicones.

Què se sap sobre els remeis naturals per eliminar els polls?

Tradicionalment, s’han utilitzat moltes substàncies a base de plantes per eliminar els polls, com ara els olis de lavanda, l’oli de l’arbre del te i l’oli d’oliva. El vinagre també s’ha emprat per ajudar a dissoldre el ciment adhesiu que fixa la llémena als cabells i facilitar la seva eliminació amb una raspallada. Malgrat això, no es disposa d’evidència suficient que avali el seu ús. D’altra banda, tot i que habitualment els remeis naturals es consideren segurs, si no s’utilitzen correctament també poden resultar tòxics.

Els polls es poden prevenir?

Hi ha disponibles al mercat preparats repel·lents o preventius dels polls, però no es recomana el seu ús.

La millor manera de prevenir la infecció per polls és rentar i pentinar freqüentment els cabells amb una pinta específica per a polls. També cal evitar l’ús compartit de pintes, raspalls, gorres i altres objectes que puguin estar en contacte amb els cabells.

Més informació 

Bibliografia 

  1. Anònim. Actualización del tratamiento de la pediculosis. INFAC 2011; 19:2.
  2. Head Lice. JAMA Patien Page. 2016;309:22. Disponible a: http://jamanetwork.com/journals/jama/article-abstract/1696101
  3. BOT Plus web. Base de dades de medicaments del Consejo General de Colegios Farmacéuticos. Disponible a: https://www.portalfarma.com
  4. Piojos en la cabeza: como acabar con ellos. Dermapixel. Disponible a: http://www.dermapixel.com/2013/10/piojos-de-la-cabeza-como-acabar-con.html

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

M’han prescrit levotiroxina per a l’hipotiroïdisme: què em cal saber?

L’hipotiroïdisme és un trastorn del metabolisme que redueix l’activitat de la glàndula tiroide. Aquesta glàndula no produeix la quantitat d’hormones tiroidals (levotiroxina i tiroxina) suficient per al control metabòlic. Els signes i símptomes més freqüents són el cansament, l’augment de pes i la depressió.

Habitualment, es tracta amb un medicament que conté levotiroxina sintètica. Aquest fàrmac restableix les concentracions adequades d’hormones tiroidals i millora els signes i símptomes de l’hipotiroïdisme.

La levotiroxina es considera un medicament d’estret marge terapèutic. Això vol dir que per ser efectiva se n’han de prendre unes dosis exactes. Si se’n pren menys quantitat no funciona i prendre’n més pot produir efectes adversos o toxicitat. A més, interacciona amb altres medicaments i/o aliments que poden alterar la seva absorció intestinal.

Aquest document vol donar resposta a algunes de les preguntes més freqüents sobre el tractament amb levotiroxina, especialment les relacionades amb la seva pauta d’administració.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Com m’he de prendre la levotiroxina?

Es recomana prendre-la al matí quan l’estómac està buit i, com a mínim, entre 30 i 60 minuts abans de l’esmorzar. D’aquesta manera, el medicament s’absorbeix completament i la quantitat disponible per fer efecte és l’òptima. Seguiu sempre les pautes d’administració del vostre metge i respecteu la dosi exacta prescrita.

Puc prendre la levotiroxina amb cafè?

No, s’ha observat que la ingesta alhora de cafè afecta l’absorció intestinal de la levotiroxina i, per tant, en disminueix els efectes farmacològics. Tal com s’ha comentat anteriorment, cal prendre-la en dejú amb un got d’aigua. Es podrà prendre cafè com a mínim entre 30 i 60 minuts de la seva presa

Puc menjar com ho faig habitualment o he de fer algun canvi en la meva alimentació?

Sí, convé seguir una alimentació normal i saludable. No obstant això, cal evitar la ingesta simultània d’alguns aliments que, a banda del cafè, poden alterar els efectes de la levotiroxina, com ara la soja, les nous i la fibra dietètica.

Interacciona amb altres medicaments?

Sí, la levotiroxina interacciona amb:

  • suplements de ferro;
  • medicaments antiàcids que contenen alumini i magnesi;
  • medicaments que contenen carbonat de calci;
  • altres medicaments com la simeticona, el sucralfat, la colestiramina o el colestipol.

Si preneu algun d’aquests medicaments, heu de deixar passar un interval mínim de 4 hores entre la seva administració i la de la levotiroxina.

Què he de fer si m’oblido de prendre una dosi de levotiroxina?

No preneu una dosi doble per compensar les dosis oblidades. Preneu la dosi normal el dia següent.

Què li he de dir al metge abans d’iniciar el tractament amb levotiroxina?

És important que informeu el metge de les al·lèrgies conegudes (medicaments, aliments, etc.) i d’altres malalties que tingueu, especialment si es tracta de diabetis, malalties del cor, hipertensió arterial i afectacions de les glàndules adrenals.

També heu de dir-li tots els medicaments, suplements dietètics i plantes medicinals que preneu. Informeu també el metge si esteu embarassada o planifiqueu quedar-vos-hi, ja que durant l’embaràs cal fer un seguiment estricte del funcionament de la glàndula tiroide i pot ser necessari ajustar la dosi de levotiroxina. La levotiroxina es transmet a la llet materna, tot i que en quantitats petites, i el metge ha de valorar el benefici-risc per al nadó de forma individual.

Té efectes adversos?

Sí, com tots els medicaments. La levotiroxina pot produir símptomes d’hipertiroïdisme de rebot (arrítmies, diarrea, insomni, nerviosisme, taquicàrdia, etc.), principalment en casos de sobredosi i si s’augmenta la dosi molt ràpidament a l’inici del tractament. Per evitar aquests efectes és important seguir correctament la pauta d’administració prescrita.

En algunes ocasions també pot provocar una pèrdua de cabells durant els primers mesos de tractament. Aquest efecte habitualment és reversible.

Què més he de saber sobre el tractament amb levotiroxina?

La levotiroxina controla l’hipotiroïdisme, però no el cura. En moltes ocasions, són necessàries algunes setmanes de tractament per notar una millora dels símptomes. Seguiu el tractament encara que us trobeu millor i no l’interrompeu sense consultar-ho amb el metge.

Més informació 

  • Levotiroxina. Medline Plus. Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units d’Amèrica. Disponible a: https://medlineplus.gov/spanish/druginfo/meds/a682461-es.html (en castellà).

Bibliografia 

  1. Costa J. Hipotiroïdisme. Recomanacions pràctiques. BIT 2016; 27:3. Levothyroxine: Drug information. LexiComp. Disponible a: https://www.uptodate.com

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

Incontinència urinària

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d’orina. Pot ser un símptoma en el curs d'una malaltia (infeccions del tracte urinari, etc.) o una malaltia per si mateixa. Tot i que sovint es presenta o s'agreuja amb l'edat, no es tracta només d'una manifestació de l'envelliment.

El tractament de la incontinència urinària varia en funció del tipus de trastorn de bufeta que es tingui i de la seva causa. Inclou entrenament per controlar la bufeta, exercicis per enfortir els músculs pelvians, diferents tipus de medicaments i la cirurgia. Els medicaments poden ajudar a millorar la incontinència però sempre cal seguir unes mesures no farmacològiques.

Aquest article té com a objectiu conèixer els medicaments que s’empren per a la millora de la incontinència d’orina: com funcionen, com s’han de prendre i quins aspectes de seguretat cal tenir en compte.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Quins medicaments s’acostumen a utilitzar?

Actualment hi ha dos grups de medicaments principals que poden ser prescrits per al maneig de la incontinència urinària. No hi ha grans diferències d’eficàcia entre els tractaments i aquests presenten uns beneficis modestos ja que habitualment la reducció del nombre de miccions al dia és petita.

Els medicaments habitualment emprats són de la família dels antimuscarínics (com oxibutinina, tolterodina, solifenacina, fesoterodina i trospi) que redueixen els símptomes com la urgència per orinar i incrementen la capacitat de la bufeta. També s’utilitza el mirabegró, un medicament d’una altra família que actua relaxant el múscul de la bufeta per facilitar que aquesta s’ompli i emmagatzemi l’orina.

Com s’han de prendre?

Habitualment, els medicaments antimuscarínics es prenen per via oral entre dos i tres cops al dia, tot que hi ha disponibles altres presentacions com ara els pegats transdèrmics d’oxibutinina d’administració diària. El mirabegró s’administra habitualment per via oral un cop al dia.

Quins són els efectes adversos més freqüents?

Els efectes adversos més freqüents associats als medicaments antimuscarínics són: la sequedat de boca, el restrenyiment, la visió borrosa i la fatiga. També poden produir retencions d’orina (buidatge incomplet de la bufeta), especialment en gent gran. Per tal de minimitzar l’aparició d’aquests efectes adversos, es recomana iniciar el tractament a dosis baixes i anar incrementant la dosi gradualment tenint en compte la seva efectivitat i tolerància. La sequedat de boca es pot prevenir i tractar amb caramels sense sucre, xiclets i lubricants orals. Per evitar el restrenyiment, es pot seguir una dieta equilibrada rica en fibra, utilitzar suplements dietètics de fibra i mantenir una bona hidratació bevent aigua.

Respecte al mirabegró, com que pertany a una altra família i actua de forma diferent als medicaments antimuscarínics, els seus efectes adversos també són diferents. Els més freqüents són: infeccions del tracte urinari, taquicàrdia, palpitacions i picor intensa. També pot augmentar la pressió de la sang i per això, durant el tractament, cal fer un seguiment dels valors de pressió arterial.

Quines precaucions cal tenir en compte?

Cal precaució en l’ús de medicaments antimuscarínics en gent gran, en pacients amb patologies cròniques i/o greus, i en pacients susceptibles a patir glaucoma d’angle tancat (dany progressiu del nervi òptic, causat per l'augment ràpid i intens de la pressió intraocular). Tenint en compte que pot augmentar la pressió sanguínia, el mirabegró està contraindicat en casos d’hipertensió arterial greu.

Si teniu dificultat per orinar o la sensació que la bufeta no es buida completament, contacteu amb el vostre metge.

Quines altres mesures no farmacològiques em poden ajudar?

  • Aprendre a controlar la bufeta mitjançant entrenaments i fer exercicis que enforteixen els músculs de la pelvis, com els exercicis de Kegel.
  • Cal consumir un volum normal de líquids, ja que les orines molt concentrades poden actuar com a irritants de la bufeta i la ingesta excessiva de líquids pot provocar més pèrdues d'orina.
  • Disminuir el consum d'estimulants (cafè, te, cola, tònica, xocolata) i d'alcohol.
  • Evitar el restrenyiment.
  • Baixar de pes si és necessari.

Si es prenen herbes medicinals, cal conèixer les seves propietats ja que algunes poden actuar sobre el ritme i el volum d'orina.

Més informació 

  • Incontinència urinària. Canal Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
  • Incontinencia urinaria en mujeres mayores. Revista de la American Medical Association. JAMA.

Bibliografia

  1. Base de dades del Consell de Farmacèutics. Bot PLUS 2.0. Accés: desembre de 2015]. Disponible http://www.portalfarma.com.
  2. Patient information: Urinary incontinence treatments for women. UpToDate. Accés: desembre de 2015 . Disponible a: http://www.uptodate.com

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

Les plantes medicinals són més segures que els medicaments?

El senet (Cassia angustifolia), la fràngula (Rhamnus frangula) i la càscara sagrada (Rhamnus purshiana) per regular el trànsit intestinal, el guaranà i la carxofa per contribuir a la pèrdua de pes, el ginseng per reduir la fatiga, la valeriana per relaxar-se o facilitar el son... L’ús de les plantes amb finalitat terapèutica s’ha anat transmetent de generació en generació i ha augmentat considerablement en els darrers anys. Actualment s’estima que 7 de cada 10 persones en prenen, és probable que n’hagueu pres alguna vegada o, si més no, conegueu algú que ho faci, però són realment efectives i més segures que els medicaments? Tot i que tradicionalment s’han fet servir encara es desconeix l’eficàcia real de gran part de les plantes medicinals i és un error freqüent creure que, per ser naturals, no poden ocasionar danys a l’organisme. Malgrat això, si se’n fa un ús responsable, es poden prendre de forma segura per al tractament i l’alleugeriment d’algun malestar.

En aquest article trobareu informació sobre els beneficis i els riscos de les plantes medicinals i algunes recomanacions per prendre-les amb seguretat, però no conté informació exhaustiva sobre les plantes medicinals.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.

Les plantes medicinals són efectives?

L’eficàcia real de la majoria de les plantes medicinals es desconeix ja que en poques ocasions s’han avaluat en assajos clínics de qualitat que proporcionen proves sòlides de la seva eficàcia.

Tot i el seu ús tradicional, l’eficàcia d’algunes plantes medicinals és encara dubtosa. Els nabius vermells, per exemple, han demostrat de forma clara la seva eficàcia en el tractament de les infeccions urinàries recurrents en dones.

No obstant això, l’eficàcia d’altres preparats, tot i que s’usen amb freqüència i són sovint intensament promocionats, és controvertida i aquesta informació no sempre ha estat demostrada científicament. Encara és controvertit, per exemple, que l’herba de Sant Joan o pericó funcioni en la depressió lleu, que l’equinàcia ajudi a alleujar els símptomes del refredat, que el Gingko biloba millori la memòria o que l’all redueixi el colesterol.

Tenen efectes secundaris?

Tot medicament, o planta medicinal, que té un efecte pot provocar efectes adversos no desitjats. Que les plantes medicinals siguin naturals no vol dir que siguin innòcues de per si.

Aquests tipus de productes es poden associar amb reaccions al·lèrgiques, boca seca, convulsions, nàusees i vòmits, entre d’altres, però també s’han notificat efectes adversos més greus, com reaccions d’hepatotoxicitat (dany hepàtic).

Si en preneu i experimenteu un nou símptoma, cal que el considereu com un potencial efecte secundari. Interrompeu-ne el tractament i n’informeu el professional sanitari de referència.

Hi ha altres riscos?

Algunes plantes medicinals poden augmentar o disminuir l’eficàcia d’altres medicaments i poden generar complicacions en les operacions quirúrgiques.

Els usuaris freqüentment no són conscients del fet que tots el preparats que han estat elaborats a base de plantes medicinals són medicaments i que, per tant, a més de tenir efectes secundaris poden també modificar l’efecte d’alguns medicaments convencionals. L’herba de Sant Joan, per exemple, pot disminuir l’eficàcia dels anticonceptius o augmentar els efectes d’alguns medicaments antidepressius, mentre que el Gingko biloba s’hauria d’emprar amb precaució si s’està en tractament anticoagulant ja que en pot augmentar l’efecte.

Aquestes interaccions poden ser especialment rellevants si us heu d’operar, ja que alguns d’aquests productes naturals poden provocar complicacions importants (com sagnat) durant i després de la cirurgia.

i la qualitat?

La fabricació de preparats a partir de plantes medicinals, però no dels productes que es venen a granel, està sotmesa a una regulació per garantir la seva qualitat. Es recomana adquirir-los en establiments que, com les farmàcies, ofereixin garanties.

L’estandardització dels preparats pel que fa a la composició i quantitat de la matèria primera no és sempre fàcil, especialment en el cas de barreges de plantes. En alguna ocasió s’ha informat de contaminació amb altres espècies, que en el millor dels casos no produiran efecte però que podrien tenir efectes secundaris.

Li he de dir al metge que en prenc?

Caldria consultar el metge abans d’iniciar el tractament amb plantes medicinals i que informeu que n’esteu prenent els professionals sanitaris que us atenguin, especialment si teniu programada una operació.

Generalment aquests tipus de productes no són percebuts com a medicaments i per això no es comunica al metge que se n’estan prenent.

Si us esteu tractant amb algun d’aquests “remeis naturals” o valoreu fer-ho properament, és convenient que feu aquestes tres preguntes al professional sanitari de referència:

  • La planta medicinal ha demostrat la seva eficàcia?
  • Pot afectar la medicació que estic prenent?
  • Quins són els possibles efectes adversos?

D’altra banda, si esteu prenent alguna planta medicinal i teniu programada una operació, informeu-ne el metge i el cirurgià. També podeu consultar aquest article sobre les precaucions que heu de prendre.

Quan cal evitar-ne l’ús?

S’ha de tenir precaució en nens, embarassades i persones d’edat avançada.

Com a mesura de precaució general, es recomana reduir-ne sempre que sigui possible la utilització en les persones més vulnerables, com els nens i les dones embarassades (o que planegen un embaràs), en període d’alletament o aquelles persones amb una malaltia de base greu. En cas que es facin servir es recomana informar-ne el metge.

Més informació 

Bibliografia 

  1. Adaptat de Onder et al. Herbal Medications. JAMA 2016;315(10):1068
  2. Canal Medicaments i Farmàcia. Plantes medicinals i cirurgia. Disponible a: http://bit.ly/1R2Ddiw

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

Fa molts dies que no vaig al lavabo. Què hi puc fer?

El restrenyiment ocasional és un trastorn freqüent en nens i adults que, tot i que es considera lleu, pot comportar molt malestar. Habitualment es pot prevenir i millorar de forma fàcil i senzilla amb un canvi d’hàbits dietètics i un estil de vida saludable.

En cas que aquestes mesures no siguin suficients, els laxants hi poden ajudar. Malgrat això, aquests medicaments poden produir efectes adversos si se n’abusa o se’n fa un ús innecessari.

En aquest document trobareu informació sobre què és el restrenyiment i per què es produeix, com es pot prevenir, quins medicaments ajuden a regular el trànsit intestinal en adults i quins productes cal evitar.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Què és el restrenyiment?

El restrenyiment és un canvi en els hàbits intestinals que comporta una disminució de la freqüència de les deposicions. Acostuma a ser lleu i transitori.

Tot i que els símptomes poden variar en funció de la persona, en general aquest trastorn es caracteritza per un canvi (real o percebut ) en l’hàbit intestinal degut a la disminució de la freqüència de les deposicions, dificultat del pas de femta molt dura o petita. També es pot associar a la sensació d’estar ple o de no evacuar de forma completa.

No anar al lavabo cada dia no es considera restrenyiment, només ho és si la freqüència és inferior a 3 cops a la setmana.

Quina n’és la causa?

Les causes són variables però generalment està relacionat amb els hàbits dietètics, la medicació que es pren o les pròpies malalties del pacient.

Tot i que habitualment la causa no és única, els factors freqüentment associats són una insuficient aportació de fibra de la dieta, una baixa ingesta de líquids, prendre determinats medicaments astringents o les pròpies malalties de base del pacient.

Les persones d’edat avançada i les embarassades són propenses a patir restrenyiment.

Quan he d’anar al metge?

Haureu de consultar el metge en cas d’un canvi sobtat o restrenyiment greu, especialment si no estan relacionats amb canvis en l’estil de vida o a l’ús de medicaments que poden provocar restrenyiment. Si hi ha una pèrdua de pes no justificada o presència de sang a la femta, demaneu una visita al metge.

La majoria de les persones poden tractar el restrenyiment des de casa, sense necessitat de consultar el metge. No obstant això, s’hauria de contactar amb un professional sanitari en les situacions següents:

  • Si és la primera vegada que es pateix restrenyiment.
  • Si dura més de tres setmanes.
  • Si és greu.
  • Si s’associa a altres signes com la presència de sang a la femta, pèrdua de pes, febre o debilitat.

Si preneu medicaments de forma crònica, pregunteu el vostre metge si el restrenyiment podria estar relacionat amb la medicació que preneu habitualment. Malgrat això, no deixeu de prendre’ls sense consultar-li-ho.

Què hi puc fer si en tinc?

El canvis d’hàbits i l’increment de la ingesta de fibra poden ajudar a millorar i a prevenir el restrenyiment fàcilment.

En general es recomana:

  • Canvi d’hàbits a l’hora d’anar al lavabo. Intentar habituar-se a defecar sempre a la mateixa hora i sense pressa, dedicant el temps necessari. Es recomana fer-ho després dels àpats, preferiblement després del dejú perquè és quan l’intestí està més actiu. Cal anar al lavabo sempre que se’n tingui ganes. Amb el pas del temps aquests estímuls són cada vegada menys intensos i convé mantenir-los.
  • Augmentar el consum de fibra. Es recomana un total de 20-35 g/dia de fibra. La fruita (especialment els cítrics o les prunes), els cereals, els llegums i la verdura són una excel·lent font de fibra. D’altra banda, hi ha productes de venda a la farmàcia que aporten fibra.
  • Augmentar la ingesta de líquids.
  • Fer activitat física adaptada a cada edat.

Puc fer servir laxants?

Si el canvi d’hàbits d’alimentació no són suficients per millorar el trànsit intestinal, o fins que inicien el seu efecte, es poden fer servir laxants. La majoria d’aquests productes es poden adquirir a la farmàcia sense recepta mèdica.

Els laxants estan disponibles com a pastilles que es prenen o com a supositoris o ènemes que s’insereixen al recte. En general, els ènemes i els supositoris funcionen més ràpid que les pastilles.

Fins a quan els he de prendre?

En principi l´ús de laxants hauria de ser ocasional i no se’n recomana l’ús a llarg termini.

No s’hauria d’entrar en l’hàbit de prendre laxants de forma rutinària, en principi s’han de deixar un cop les deposicions siguin toves i puguin ser expulsades fàcilment. Excepcionalment, algunes situacions (com a prevenció del restrenyiment en persones que prenen derivats mòrfics) requereixen prendre’ls diàriament, però s’ha de fer sota supervisió mèdica.

Els laxants s’han de deixar de forma gradual a les 2-4 setmanes d’haver regularitzat el trànsit intestinal. Si esteu prenent laxants diferents s’haurien de deixar un a un. Aquest procés pot trigar alguns mesos. 

Quins laxants hi ha disponibles?

Hi ha una gran varietat de laxants disponibles que es poden comprar a la farmàcies sense recepta mèdica. Només uns estan finançats pel CatSalut per la seva utilització en unes malalties concretes.

Cada laxant actua de forma diferent al sistema digestiu i es disposa de diferents formulacions per administració oral (comprimit, sobres, xarops, etc.) o rectal (supositoris o ènemes). El millor laxant s’ha de triar individualment en cada cas, tenint en compte els símptomes, com funciona, la rapidesa a actuar i la seva durada de l’efecte, així com les preferències individuals.

A la taula següent es recullen els diferents tipus de laxants disponibles de venda a la farmàcia sense recepta, com actuen i el temps que triguen a actuar.

 Tipus de laxants  Recomanacions  Com funcionen?  Quins hi ha?  Quant triguen?  Com s’han de prendre?  Comentaris
 Formadors de bolus            
   Són els laxants habitualment recomanats  Actuen retenint líquid i incrementant la massa fecal fent que la femta sigui més tova i es mobilitzi més fàcilment

Ispaghula*

(Plantago ovata)

Metilcel·lulosa

 
Poder trigar uns dies a fer efecte. 

S’han de prendre amb gran quantitat d’aigua

Cal evitar prendre’ls abans d’anar dormir.

 
 

Són d’especial utilitat quan l’aportació de fibra en la dieta és insuficient.

Incrementar-ne la dosi poc a poc pot ajudar a reduir els gasos i els mals de panxa.

 Osmòtics            
   Es recomanen quan el laxants formadors de bolus no han mostrat eficàcia o no es consideren adequats  Actuen retenint l’aigua a l’intestí i afavoreixen el moviment intestinal.  

Lactulosa*

Lactitol*

Macrogol

Glicerina

Sals de magnesi

Fosfats

Poden trigar fins a 3 dies a fer l’efecte  S’han de prendre amb una quantitat adequada de líquid   

No són adequats per a un alleugeriment ràpid.

Els ènemes de fosfat es fan servir per a la neteja intestinal abans d’una intervenció quirúrgica. No es recomanen com a laxants

Estimulants i irritants            
   Només s’haurien de fer servir a curt termini ja que poden comportar alteracions de l’aigua i les sals corporals  Augmenten el contingut d’aigua i sals a l’intestí estimulant els moviments intestinals.  

Bisacodil

Picosulfat de sodi

Ricí

Senòsids

Càscara sagrada

 

Via oral: 6-12 h

Via rectal: 20-60 min

 Es recomana prendre´ls a la nit  Poden produir recargolaments (espasmes a la panxa)
Lubricants i emol·lients            
 No es recomana l’ús de parafina, especialment en ancians. Es disposa d’altres alternatives igual d’eficaces i més segures   Estoven la femta i en faciliten l’expulsió  Parafina liquida  Via oral: 6-8 h  Es recomana prendre a la nit en posició dreta i beure molta aigua  
 Finançats per l’SNS per (*) malaltia inflamatòria intestinal, còlon irritable i diverticulosi i (*) l’encefalopatia i la paraplegia            

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

Ús de llàgrimes artificials

Què són les llàgrimes?

Les llàgrimes naturals són gotes del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l'ull. El component principal de les llàgrimes naturals és l’aigua. També contenen electròlits, proteïnes, glicoproteïnes, lípids i altres productes.

Què són les llàgrimes artificials?

Es tracta de solucions salines hipotòniques o isotòniques, que també contenen substàncies que allarguen la permanència de la llàgrima sobre la superfície ocular, o bé prevenint l’evaporació de la llàgrima o bé mantenint la viscositat ocular. Cap llàgrima artificial reprodueix amb exactitud les propietats de les llàgrimes naturals.

Què diferencia els vials multidosi dels de monodosi?

Els vials multidosi contenen conservants, mentre que els de monodosi no en tenen. El clorur de benzalconi és el conservant més utilitzat. Pot produir irritació ocular i acolorir les lents de contacte.

Com actuen les llàgrimes artificials?

El mecanisme exacte pel qual actuen les llàgrimes artificials no es coneix amb certesa. Se n’han invocat les propietats lubrificants, de reemplaçament dels constituents de la llàgrima natural, la reducció de l’osmolaritat, la dilució de les substàncies proinflamatòries (que provoquen inflamació) o una combinació de tot plegat.

Quins productes contenen llàgrimes artificials?

Les llàgrimes artificials estan comercialitzades en forma de medicaments o productes de parafarmàcia. Només algunes de les que estan comercialitzades com a especialitats farmacèutiques estan finançades pel sistema sanitari públic.

Per a què s'utilitzen les llàgrimes artificials?

Les llàgrimes artificials s’utilitzen sobretot per al tractament de la sequedat ocular o la síndrome de l’ull sec. Alguns preparats de parafarmàcia també es promouen per a la lubrificació ocular en portadors de lents de contacte o en irritació ocular.

Què és la síndrome de l'ull sec?

La síndrome de l’ull sec és una malaltia de la superfície ocular causada per l’alteració en la producció i la qualitat de la llàgrima. La seva prevalença augmenta amb l’edat, a mesura que va minvant la producció de llàgrima, per la qual cosa fins a una de cada tres persones de més de 65 anys la poden patir. El símptoma principal és la sensació de cos estrany a l’ull o de cremor ocular, amb malestar que empitjora durant el dia i, en general, quan disminueix el parpelleig (quan es llegeix o quan es treballa amb un ordinador). Pot produir picor, pesadesa palpebral, envermelliment conjuntival i intolerància a les lents de contacte.

Com hem de tractar la síndrome de l'ull sec?

eyedropEl tractament s’ha d’individualitzar en cada pacient, tenint present la intensitat i la durada dels símptomes, i avaluant la presència de factors ambientals, malalties oculars o sistèmiques o bé l’ús de fàrmacs o substàncies que la puguin causar o empitjorar.

Es pretén, sobretot, alleujar-ne els símptomes i prevenir o minimitzar les lesions a la conjuntiva i la còrnia. Les llàgrimes artificials són el tractament de primera línia en molts casos de síndrome de l’ull sec. L’especialista en oftalmologia n’indicarà en cada cas el tractament més adequat. L’ús de col.liris sense conservants es recomana, sobretot, en les síndromes seques greus (quan sigui necessari administrar llàgrimes més de 4-6 vegades al dia), en pacients que fan servir altres col.liris amb conservant de forma concomitant, en embarassades i en portadors de lents de contacte. Per a la gent gran, els vials multidosi poden ser més fàcils de manipular que els de monodosi.

Altres productes utilitzats en la síndrome de l'ull sec

En el mercat es troben també formulacions en forma de gels o pomades amb propietats lubrificants (amb vaselina o lanolina), que es poden utilitzar en la síndrome de l’ull sec i que s’apliquen, sobretot, a la nit o en llevar-se al matí. En cas de síndromes seques greus pot ser necessari recórrer a altres alternatives terapèutiques tòpiques o sistèmiques.

Recomanacions generals d'ús de llàgrimes artificials i col.liris

  1. Rentar-se les mans amb aigua i sabó.
  2. Treure’s les lents de contacte en cas d’utilitzar col.liris amb conservants.
  3. Sacsejar l’envàs en cas de col.liris en suspensió.
  4. Treure el tap de l’ampolla sense desar-lo sobre cap superfície per evitar-ne la contaminació.
  5. Evitar el contacte de l’ull amb l’extrem de l’ampolla.
  6. Subjectar el col.liri amb els dits polze i índex.
  7. Inclinar el cap enrere, empènyer cap avall la parpella inferior amb el dit del mig (o els dits de l’altra mà) i posar la gota en el fons de sac conjuntival inferior.
  8. Aplicar-ne una sola gota a cada ull.
  9. Tancar els ulls durant 1-2 minuts posant el dit índex en l’angle interior de l’ull a la part que toca el nas.
  10. Netejar l’excés de líquid a la cara amb un mocador d’un sol ús.
  11. En cas d’utilitzar més d’un col.liri, espaiar-ne l’administració cinc minuts.
  12. En cas d’administrar col.liri i pomada, sempre aplicar primer el col.liri.
  13. Guardar els col.liris en un lloc fresc i sec, dins de la seva caixa i preservant-los de la llum. Alguns col.liris s’han de guardar a la nevera, abans de començar-los a utilitzar.
  14. Es recomana no utilitzar els vials multidosi després de 28 dies de la seva obertura.
  15. Per a les monodosis, les instruccions del fabricant són llençar els sobrants cada vegada que s’utilitzin. Tot i que no hi ha evidències al respecte, es pot utilitzar diverses vegades el mateix vial quan s’ha de fer servir sovint al llarg del dia ja que, amb una manipulació adequada, el risc de contaminació bacteriana és baix.

Bibliografia consultada

  1. Drugs for some common eye diseases. Treat Guidel Med Lett. 2010;8(89):1-8.
  2. Gálvez Tello JF, Lou Royo MF, Andreu Vela E. Ojo seco: diagnóstico y tratamiento. Infor Ter Seguridad Social 1998; 22:117-22.
  3. Barberá Loustanau E, Vázquez Castro F. Tratamientos tópicos oculares: revisión. Infor Ter Seguridad Social 2009; 33:80-7.
  4. Foulks GN. Pharmacological management of dry eye in the elderly patient. Drugs Aging. 2008; 25:105-18.
  5. Clinical topic. Dry Eye Syndrome. [Disponible a: http://www.cks.nhs.uk/dry_eye_syndrome#314675001. Consultat l’1 d’abril de 2011].
  6. Problemas oculares en atención primaria. Infac. Información farmacoterapéutica de la comarca 2009; vol. 17, núm. 1. [Disponible a: http://www.osanet.euskadi.net/cevime/es. Consultat l’1 d’abril de 2011].
  7. Steiner M. On the correct use of eye drops. Aust Presc 2008; 31:16-7.

Autors del document

Maria Estrella Barceló Colomer
Metgessa especialista en farmacologia clínica. CAP Poblenou. Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat. Institut Català de la Salut.

Manuel Amilburu Pérez
Metge especialista en oftalmologia. CAP Sant Andreu. RAE Vall d’Hebron. Institut Català de la Salut.

Hugo Rodrigo Amador Chamón
MIR de medicina de família. CAP Passeig de Sant Joan. Institut Català de la Salut.

Els fàrmacs que ajuden a deixar de fumar

Introducció

deshtabac1El consum de productes del tabac, ja siguin en forma fumada o no, incrementa significativament el risc de patir malalties de l’aparell respiratori, del sistema cardiocirculatori i neoplàsies o càncers en diverses localitzacions (pulmó, faringe, esòfag, bufeta urinària, etc.).

De manera global, fumar multiplica per dos les probabilitats de morir i una quarta part dels fumadors morirà prematurament, i perdrà entre vint i vint-i-cinc anys de vida. També s’han documentat abastament els riscs que comporta l’exposició al fum ambiental del tabac, per la qual cosa s’han desplegat arreu, i de manera creixent, legislacions que protegeixen també la població no fumadora.

Els beneficis de deixar de fumar estan ben establerts: els exfumadors, entre deu i dotze anys després de deixar de fumar, tenen globalment el mateix risc de contreure malalties que una persona que no ha fumat mai. Aquesta reducció del risc és especialment important durant els primers anys després d’haver deixat el tabac, sobretot en relació amb les malalties del cor i dels vasos sanguinis. Aconseguir l’abandonament definitiu del tabaquisme no és fàcil però és possible. Si es tenen dubtes de com es pot abordar l’abandonament del tabac és convenient consultar un professional de la salut i seguir les seves recomanacions.

1. Els fàrmacs en la deshabituació tabàquica

L’abordatge terapèutic de la persona fumadora inclou tot un conjunt de mesures no farmacològiques, com el consell per part d’un professional que doni informació i guiï en el procés d’abandonament. Altres intervencions terapèutiques més intensives, com el tractament psicològic individual o grupal, s’han d’utilitzar de manera selectiva només en pacients que ho requereixin per les seves característiques personals o els seus antecedents clínics.

Tot i que els medicaments no són suficients per si sols per aconseguir la cessació tabàquica, poden ajudar a disminuir el desig de fumar i altres símptomes de l’abstinència nicotínica (ansietat, nerviosisme, sensació d’estranyesa, dificultats en la concentració, somnolència o problemes per a dormir, etc.) que experimenta el fumador quan s’està adaptant novament a la vida sense nicotina. Aquesta simptomatologia d’abstinència dura normalment algunes setmanes i té tendència a disminuir progressivament.

Totes les medicacions que es presenten a continuació han demostrat ser útils per ajudar els fumadors a deixar el tabac. No n’hi ha cap que es pugui considerar més efectiva que les altres de manera general per a tots els fumadors, i cal seleccionar la que més s’adequa a cada persona.

Cal llegir sempre amb cura les instruccions d’ús i de dosificació d’aquests fàrmacs i parlar amb el professional sanitari de referència (metge, infermer o farmacèutic) més proper si es plantegen dubtes.

Si la persona que vol deixar de fumar està embarassada, alletant o té un problema mèdic greu, cal que consulti el seu metge abans de començar qualsevol medicació nova.

2. Medicacions de primera línia

Es consideren de primera línia perquè són fàrmacs amb un grau més elevat d’eficàcia, de seguretat i de tolerabilitat. La majoria dels fumadors poden utilitzar aquestes medicacions quan fan el primer intent de deixar de fumar. Només quan  no s’aconsegueix abandonar el tabac després d’utilitzar reiteradament els fàrmacs de primera línia té sentit plantejar-se provar una medicació de segona línia.

  • Teràpia substitutiva amb nicotina (TSN): ajuda els fumadors a deixar el tabac reduint el desig intens de fumar (deler o craving) de fumar que experimenta la majoria de les persones que deixen de fumar, principalment per manca de nicotina. Els productes de la TSN proporcionen quantitats controlades de nicotina que van disminuint gradualment amb el pas del temps, i permeten així que el cos s’adapti progressivament a nivells de nicotina cada vegada més baixos. Els noms comercials de les presentacions de la TSN més utilitzades al nostre país són Nicotinell®, Nicorette® i Niquitin®.

Pegat de nicotina. Sense prescripció mèdica.
El pegat de nicotina es col•loca a la pell (neta, seca i sense pèl) de l’avantbraç, l’espatlla o el maluc. Aquest pegat proveeix el cos d’una quantitat petita i contínua de nicotina.
Instruccions: per a un consum de 20 cigarretes al dia: 4 setmanes a dosi alta, 2 setmanes a dosi mitjana i 2 setmanes a dosi baixa, per permetre que els usuaris redueixin la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 8 setmanes.
Dosi de nicotina: pot variar (21 mg, 14 mg o 7 mg, els que es porten 24 hores; o 15 mg, 10 mg o 5 mg els que es porten 16 hores).
Efectes adversos més freqüents: reacció cutània local, insomni i/o alteració del son.
Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic, malalties dermatològiques.

Xiclet de nicotina. Sense prescripció mèdica.
El xiclet de nicotina es mastega per alliberar nicotina que s’absorbeix a través de la mucosa dins de la boca. deshtabac2
Instruccions: l’usuari l’ha de mastegar de manera lenta i intermitent; així es mastega fins que el sabor es fa intens, llavors s’ha “d’aparcar” la peça entre la geniva i la paret bucal. Quan disminueixi el sabor cal tornar a mastegar i s’ha de repetir el procés fins que el sabor desaparegui (uns 30 minuts.) S’ha d’evitar beure o menjar (excepte aigua) 15 minuts abans o durant l’ús per no alterar l’absorció de nicotina.
Dosi de nicotina: pot variar (2 mg o 4 mg). 1 peça cada 1 o 2 hores. El consum és a demanda, un màxim de 30 al dia, i s’ha d’anar reduint la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 12 setmanes.
Efectes adversos més freqüents: dolor mandibular, irritació gàstrica.
Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic; portadors de pròtesis dentals, problemes en l’articulació temporomandibular i inflamacions o infeccions a la gola.

Comprimits de nicotina. Sense prescripció mèdica.
El comprimit de nicotina s’assembla a un caramel dur i es deixa a la boca perquè es dissolgui lentament, no s’ha d’empassar ni de mastegar.
Instruccions: l’usuari ha de deixar diluir el comprimit a la boca fins que el sabor es fa intens, llavors s’ha “d’aparcar” la peça entre la geniva i la paret bucal. Quan disminueixi el sabor cal tornar a xuclar i s’ha de repetir el procés fins que es dissolgui (uns 30 minuts). S’ha d’evitar beure o menjar (excepte aigua) 15 minuts abans o durant l’ús per no alterar l’absorció de nicotina.
Dosi de nicotina: 1 mg. 1 comprimit cada 1 o 2 hores. El consum és a demanda. Normalment és entre 8 i 12 comprimits al dia, un màxim de 30 al dia, i s’ha d’anar reduint la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 12 setmanes.
Efectes adversos més freqüents: irritació a la gola durant els primers dies.
Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic.

Esprai bucal de nicotina. BucoMist (Nicorette®). Sense prescripció mèdica.
És una presentació que permet una polvorització (1 mg/ pulsació solució) de nicotina directament a la boca
Instruccions: En el primer ús i si no s’utilitza durant 2 dies, s’ha de carregar la bomba de polvorització. S’apunta amb el broquet cap a un lloc segur i es pressiona la part superior del dispensador 3 vegades fins que aparegui una polvorització fina. Una vegada carregat, s’apunta el broquet cap a la boca oberta a poca distància. Es prem el botó per administrar una dosi sense tocar els llavis. No s’ha d’inhalar en utilitzar-lo per evitar l'entrada del medicament al tracte respiratori. Perquè el resultats siguin òptims, no s’ha d’empassar saliva durant uns segons.
Dosi de nicotina: realitzar 1 o 2 polvoritzacions en les situacions en les quals s'acostumava a fumar una cigarreta o en cas de sentir ansietat. La dosi màxima recomanada és de 4 polvoritzacions per hora i 64 polvorització al dia.
Efectes adversos més freqüents: irritació de coll, nàusees i salivació excessiva.
Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic.


Inhalador bucal de nicotina. Amb prescripció mèdica. NO comercialitzat a Espanya.
L’inhalador de nicotina és un cartutx connectat a un broquet.
Instruccions: es col•loca a la boca i s’inspira perquè la nicotina vaporitzada arribi a la part posterior de la gola.
Dosi: cada cartutx allibera uns 4 mg de nicotina. Normalment es prenen entre 6 i 16 cartutxos al dia, i s’ha d’anar reduint la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 12 setmanes.
Efectes adversos més freqüents: picor nasal, secreció, irritació de gola, tos.
Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic.

Esprai nasal de nicotina. Amb prescripció mèdica. NO comercialitzat a Espanya.
L’aerosol nasal de nicotina té una ampolleta que conté la nicotina, que s’insereix al nas i ruixa l’aerosol. Pot ser utilitzat per al control ràpid de l'ansietat, especialment per als grans fumadors.
Instruccions: es col•loca al nas i s’inspira perquè la nicotina vaporitzada arribi a la part posterior de la gola.
Dosi: cada inhalació equival a uns 0,5 mg de nicotina a cada fossa nasal (1 mg), aproximadament 1 o 2 dosis l’hora. El mínim és de 8 dosis al dia amb una limitació màxima de 40 dosis al dia. S’ha d’anar reduint la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 12 setmanes.
Efectes adversos més freqüents: picor nasal, secreció nasal, irritació de gola, tos.
Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic.

 

  • Altres medicaments de primera línia. Els fàrmacs següents, per les seves indicacions, contraindicacions i efectes adversos, requereixen seguiment mèdic durant el seu ús.

Bupropió. Prescripció mèdica.
El bupropió (Zyntabac®) ajuda a reduir la síndrome d’abstinència nicotínica i la necessitat de fumar. No és un producte que contingui nicotina.
Dosi: els 6 primers dies 150 mg al dia, i posteriorment 150 mg dos cops al dia (de 7 a 12 setmanes).
Instruccions: per deixar de fumar durant la primera setmana de tractament, ja que es van perdent o reduint espontàniament les ganes de fumar.
Efectes adversos més freqüents: sequedat de boca o trastorns del son i/o insomni.
Contraindicat per a: dones embarassades, persones amb antecedents d’epilèpsia, trastorns de la conducta alimentària o lligats a l’alcohol, persones que estan en tractament (o bé que ho han estat durant els 15 dies previs) per trastorns psiquiàtrics.

Vareniclina. Prescripció mèdica.
La vareniclina (Champix®) alleuja la síndrome d’abstinència nicotínica i bloqueja els efectes de la nicotina de les cigarretes si l’usuari comença a fumar de nou. No és un producte que contingui nicotina.
Dosi: 0,5 mg al dia durant els tres primers dies, després 0,5 mg dos cops al dia fins a la primera setmana i posteriorment 1 mg dos cops al dia (fins a 12 setmanes).
Instruccions: per deixar de fumar durant la primera setmana de tractament, ja que es van perdent o reduint espontàniament les ganes de fumar. Per reduir les nàusees es pot prendre el comprimit amb l’estómac ple.
Efectes adversos més freqüents: molèsties a l’estómac, com ara les nàusees, i també trastorns del son.
Contraindicat per a: persones amb problemes als ronyons i dones embarassades o que estan alletant.

3. Medicacions de segona línia

L’ús dels fàrmacs següents està limitat a pacients que no poden beneficiar-se dels fàrmacs de primera línia. S’han de mantenir sota un estricte control mèdic.

Nortriptilina. Prescripció mèdica.
La nortriptilina (Norfenazin® 25 mg, Paxtibi®) es prescriu generalment per tractar la depressió; així mateix s’ha prescrit també per ajudar a deixar de fumar quan les medicacions de primera línia no funcionen.
Dosi: a l’inici 25 mg al dia, i s’augmenta fins a 75 mg al dia durant aproximadament 12 setmanes.
Efectes adversos més freqüents: sedació, sequedat de boca, visió borrosa, retenció d’orina, mareig, tremolor de mans...
Contraindicat per a: dones embarassades o que estan alletant, persones amb problemes cardíacs o que prenguin antidepressiu IMAO.

Clonidina. Prescripció mèdica.
La clonidina (Catapresan®) es prescriu generalment per tractar la hipertensió arterial; tanmateix la clonidina pot reduir la síndrome d’abstinència nicotínica quan les medicacions de primera línia no funcionen.
Dosi: de 0,15 mg al dia a 0,75 mg al dia per via oral entre 3 i 10 setmanes.
Efectes adversos més freqüents: sequedat de boca, somnolència, mareig, sedació, restrenyiment...
Contraindicat per a: dones embarassades o que estan alletant.

4. La teràpia substitutiva amb nicotina: mites que s'han d'esvair

Mite: La teràpia substitutiva de nicotina (TSN) no funciona.
Veritat: Els estudis demostren que la TSN dobla les possibilitats de deixar de fumar. La probabilitat de mantenir-se sense fumar durant més de sis mesos es veu incrementada quan un fumador utilitza la TSN.

Mite: La nicotina de les cigarretes és la mateixa que la nicotina que hi ha als productes de la TSN. No estic passant d’una addicció a una altra?
Veritat: Els productes són diferents i la probabilitat d’addicció a llarg termini amb la TSN és molt baixa. La quantitat de nicotina a la TSN és més baixa que la que es troba a les cigarretes. A més, aquesta nicotina és alliberada més lentament i, per tant, el risc d’addicció és molt més baix.

Mite: La TSN causa malalties.
Veritat: Els productes de la TSN són molt més segurs que el consum de cigarretes, ja que no contenen les 4.000 substàncies químiques trobades en el fum del tabac.

Mite: Si utilitzo un producte de la TSN no en puc utilitzar d’altres.
Veritat: Els productes de la TSN es poden utilitzar de manera aïllada o en combinació amb altres productes. Cal consultar abans el metge perquè supervisi el tractament.

Mite: La TSN és molt cara.
Veritat: El cost mitjà d’un tractament substitutiu amb nicotina per a 12 setmanes (90 dies) oscil•la entre 235 i 268 euros. Una persona que fuma 20 cigarretes al dia, el tabac li costa aproximadament de mitjana uns 3 euros al dia. El cost per a 12 setmanes (90 dies) és aproximadament de 270 euros.

5. Les teràpies combinades

Les teràpies de substitució amb nicotina (TSN) permeten combinacions entre les diverses presentacions, i s’associa generalment una forma d’alliberació controlada (com el pegat transdèrmic) amb una forma d’alliberació ràpida (xiclet o comprimit), amb la qual cosa el pacient pot obtenir nivells de nicotina en sang que s’adeqüin a les necessitats del moment.
També s’ha emprat l’associació de la TSN amb bupropió i està en estudi l’associació de la TSN i la vareniclina.
En general, es reserva la teràpia combinada per als pacients que són incapaços de deixar de fumar amb un sol fàrmac i/o els pacients amb un grau de dependència molt elevat.

6. On es pot trobar ajuda?

Nombrosos estudis científics han demostrat que l’ajuda personalitzada d’un professional de la salut incrementa les possibilitats d’èxit en el procés de deixar de fumar. D’acord amb la seva situació i preferències, les persones que volen deixar de fumar poden obtenir ajuda i orientació a través de diferents dispositius sanitaris.

Recursos no presencials:

  • CatSalut Respon Poseu-vos en contacte amb CatSalut Respon trucant al telèfon 061 línia telefònica per ajudar a deixar de fumar. Poden oferir-vos un tractament personalitzat per deixar de fumar, resoldre dubtes amb relació al tabac, i també recomanar-vos un centre assistencial proper, si és necessari. Funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i cobreix tot el territori de Catalunya.
  • A través del web 2.0 també podeu contactar amb la Unitat de Tractament del Tabaquisme de l'Hospital Universitari de Bellvitge, que ajuda a deixar de fumar en línia.

Recursos presencials:

  • Demaneu visita al vostre centre de salut, on us podran assessorar sobre el procés de deixar de fumar i prescriure-us tractament farmacològic si ho consideren adient (programa "Atenció primària sense fum").
  • Cerqueu informació i ajuda a la farmàcia; hi ha una xarxa de farmàcies sense fum (Barcelona) (Tarragona), en les quals els professionals farmacèutics també us proporcionaran assessorament.
  • Si ingresseu en un centre hospitalari, és possible que us ofereixin ajuda per superar l’abstinència durant l’estada i per deixar de fumar. (Xarxa Catalana d'Hospitals sense fum).
  • Si treballeu, podeu adreçar-vos als serveis de prevenció de la vostra empresa, ja que una de les funcions dels serveis de prevenció de riscos laborals és la promoció de la salut dels treballadors, cosa que inclou l'ajuda per deixar de fumar.
  • Finalment, hi ha una sèrie de centres de referència en deshabituació tabàquica, als quals es poden derivar persones fumadores que requereixen tractaments intensius des d’altres àmbits del sistema sanitari.

Mes informació a:

Deixar de fumar (Vida Saludable del Canal Salut)

Bibliografia consultada

http://www.smokefree.gov/

Autors del document

Esteve Saltó i Araceli Valverde
Direcció General de Salut Pública.
Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.

Revisió del document (Juliol 2014)

Araceli Valverde i Josep M Suelves
Agència de Salut Pública de Catalunya.
Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.

 

Repel·lents d'insectes

1. Per què piquen els insectes?

Normalment són les femelles de diverses espècies d’insectes les que piquen, ja que necessiten la sang per poder dur a terme el seu cicle reproductiu. Les reaccions que provoquen a la pell són el resultat d’una resposta defensiva del nostre sistema immunològic contra la saliva o el verí dels insectes, i es pot formar una pàpula dolorosa i molesta amb picor. 

2. Quins insectes són els que piquen més freqüentment?

Al nostre entorn viuen i s’hi reprodueixen un nombre important d’espècies de mosquits i altres insectes i artròpodes, com ara la mosca negra, les puces, els polls i les paparres, entre d’altres, que poden picar especialment durant les èpoques més caloroses. Amb l’arribada del mosquit tigre, hi ha més necessitat d’utilitzar repel·lents per les molèsties que causen les seves picades. No obstant això, el mosquit comú o Culex continua sent el gènere de mosquit que pica més freqüentment. Uns altres gèneres de mosquits que cal tenir en compte són els del gènere Aedes, al qual pertany el mosquit tigre, i l’Anopheles, que és el responsable de la transmissió del paludisme o malària. Sempre que es comercialitza un nou repel·lent o se’n fa una nova presentació cal saber sobre quins gèneres de mosquits ofereix protecció i quines són les concentracions més eficaces.   

3. Quins efectes poden causar les picades?

La majoria d’insectes i aràcnids produeixen molèsties locals a causa de les seves picades: picor, dolor i reaccions al·lèrgiques. El mosquits, a les zones tropicals, poden transmetre malalties infeccioses, algunes de greus com ara el paludisme. Cal saber que al nostre entorn algunes paparres també poden transmetre infeccions.

4. Què es un repel·lent d'insectes?

Els repel·lents d’insectes són compostos químics, naturals o sintètics, que aplicats sobre la pell, impedeixen que els insectes s’hi fixin i n’eviten la picada. Així, doncs, el repel·lent ideal hauria de:

  1. Tenir una certa capacitat d’evaporació, que permetés una eficàcia de més de 8 hores sense necessitat de repetir-ne l’aplicació.
  2. Ser efectiu per a diferents espècies d’insectes.
  3. No ser irritant per a la pell i les mucoses.
  4. Ser resistent a l’aigua, però no gaire oliós.
  5. Ser resistent a l’abrasió.
  6. No tenir olor.

Cap repel·lent disponible al nostre entorn té totes aquestes propietats. Malgrat això, hi ha diferents productes que, com es pot comprovar més endavant, poden presentar algunes d’aquestes característiques.

5. Quins tipus de repel·lents hi ha disponibles al nostre entorn?

Segons diferents organismes internacionals, els repel·lents d’insectes es poden classificar en dues categories:

  • Repel·lents sintètics convencionals
  • Repel·lents biopesticides

Primera categoria. Repel·lents sintètics convencionals

a) DEET (NN, dietil-3-metilbenzamida o NN, dietil-m-toluamida): és el repel·lent més estudiat i utilitzat. Constitueix l’estàndard de referència dels repel·lents recomanats per l’OMS. És eficaç per a la majoria d’espècies d’insectes i aràcnids. Les concentracions utilitzades van des del 5% fins al 40%, però se n’han estudiat també concentracions superiors al 90%. El DEET s’ha preparat en formulacions múltiples: solucions, locions, cremes, gels, aerosols i esprais, i tovalloletes impregnades. Cal ressaltar que la protecció que ofereix és proporcional a la dosi; així doncs, concentracions elevades proporcionen una durada d’acció més llarga. Ara bé, les concentracions superiors al 50% ja no milloren el temps de protecció. Per a mosquits que transmeten infeccions o per al mosquit tigre (Aedes i Anopheles), són útils les concentracions superiors al 20% que generen un efecte d’unes 6-13 h. Aquest preparat es tolera bé i té una àmplia experiència d’utilització a la població mundial. Tot i això, alguns pacients han presentat irritació, urticària i erupcions. Els efectes adversos sempre es presenten quan s’utilitzen concentracions elevades d’aquest compost (superiors al 50%) i quan s’utilitza durant un temps perllongat. Pot produir insomni i canvis d’estat d’ànim. Hi ha dades que mostren que en infants grans (vegeu el punt 9) i en dones embarassades en el segon o tercer trimestre, es pot utilitzar amb seguretat. Com a contrapunt, aquest compost té propietats dissolvents dels plàstics i teixits sintètics, i pot disminuir l’eficàcia de les cremes protectores solars. Si s’utilitzen filtres solars, s’ha d’utilitzar el repel·lent uns 30 o 60 minuts després d’haver-los aplicat.

Preparats comercials amb DEET al nostre entorn:

Nombre

AUTAN PROTECTION PLUS SPRAY SECO 100 ML

AUTAN PROTECTION PLUS VAPORIZADOR 100 ML

AUTAN TROPICAL SPRAY SECO 100 ML

CUSITRIN ANTIMOSQUITOS ADULTO - REPELENTE (125 ML )

CUSITRIN ANTIMOSQUITOS FORTE - REPELENTE (75 ML SPRAY )

ELINWAS LOCION - REPELENTE (100 ML )

GOIBI ANTIMOSQUITOS XTREME TOALLITAS - REPELENTE (16 TOALLITAS )

GOIBI ANTIMOSQUITOS FAMILIA - REPELENTE (SPRAY 100 ML )

GOIBI ANTIMOSQUITOS LOCION - REPELENTE (100 ML )

GOIBI ANTIMOSQUITOS XTREME SPRAY - REPELENTE (75 ML )
MOSI REPEL DEET 30% GEL - REPELENTE DE INSECTOS USO HUMANO (60 ML )
MOSI REPEL DEET 50% LOCION - REPELENTE DE INSECTOS USO HUMANO (50 ML )
MOSI REPEL DEET 50% SPRAY - REPELENTE DE INSECTOS USO HUMANO (60 ML )
NORMOPIC FORTE SPRAY - PICADURAS DE MOSQUITOS (75 ML )
RELEC EXTRA FUERTE - REPELENTE (50 ML )
REPEL BITE XTREME - REPELENTE DE INSECTOS (100 ML )

ULTRATHON 3M - REPELENTE SPRAY 25 DEET (125 ML )

Font consultada: Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 2015.  Botplus 2.0. [En línia] Portalfarma [Consultat el juliol de 2015] http://www.portalfarma.com/inicio/botplus20/Paginas/Bot-PLUS-2-0.aspx

b) Icaridin (carboxilat d’hidroxietil isobutil piperidina): És un derivat del pebre, utilitzat en concentracions que oscil·len entre el 10 i el 20%, que presenta activitat davant les paparres, els mosquits i les mosques. Concretament, en alguns estudis utilitzant concentracions igual o superiors al 20%, s’ha observat que presenta protecció enfront d’espècies de mosquits del gèneres  Aedes, Culex i Anopheles, durant 6 h. Té una toxicitat molt baixa, no és greixós i l’olor no és desagradable. No danya els plàstics ni els teixits.

Nombre
AUTAN FAMILY CARE BARRA 50 ML
AUTAN FAMILY CARE GEL JUNIOR 100 ML
AUTAN PROTECTION PLUS VAPORIZADOR 100 ML

Font consultada: Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 2015.  Botplus 2.0. [En línia] Portalfarma [Consultat el juliol de 2015] http://www.portalfarma.com/inicio/botplus20/Paginas/Bot-PLUS-2-0.aspx

Segona categoria. Repel·lents biopesticides

a) Olis essencials

Citronel·la: és un oli essencial d’origen vegetal que es troba en molts repel·lents d’insectes basats en herbes naturals. L’oli de citronel·la fa olor de llimona i s’extreu de les plantes Cymbopogon nardus i Cymbopogon winterianus. Es desconeix amb exactitud el mecanisme pel qual es produeix l’activitat repel·lent. En general, els repel·lents a base de citronel·la proporcionen considerablement menys temps de protecció que els repel·lents amb DEET; per tant, requereixen aplicacions més freqüents per mantenir-ne l’eficàcia. Així doncs, a l’etiquetatge dels preparats, s’hi indica la necessitat d’aplicacions repetides en intervals d’una hora. L’oli de citronel·la és poc tòxic i la seva aplicació tòpica no sol provocar reaccions adverses. Cal destacar que en el seu espectre no inclou les paparres. Al nostre entorn, la citronel·la normalment es comercialitza associada a altres repel·lents més eficaços.

Preparats comercials amb citronel·la al nostre entorn (inclosos pediculicides):

Nombre
KIFE P LOCION - ANTIPIOJOS (100 ML )
KIFE+ CHAMPU - ANTIPIOJOS (100 ML )
KIFE+ LOCION - ANTIPIOJOS (100 ML )
KIFE+ OIL PEDICULICIDA - ANTIPIOJOS (100 ML )
PARASITAL NATURE BAND PULSERA AROMATICA
REPEL BITE XTREME - REPELENTE DE INSECTOS (100 ML )

Font consultada: Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 2015.  Botplus 2.0. [En línia] Portalfarma [Consultat el juliol de 2015] http://www.portalfarma.com/inicio/botplus20/Paginas/Bot-PLUS-2-0.aspx

Citriodiol: o PMD (p-metano-3,8 diol) s’obté d’un tipus d’eucaliptus (Eucalyptus citriodora) que genera un compost químic amb capacitat repel·lent. Hi ha estudis que mostren que preparats amb al 20% de citriodiol podrien ser equivalents en eficàcia i durada de l’acció als preparats de DEET al 20%. Aquests preparats a concentracions del 30% ofereixen una protecció enfront d’espècies dels mosquits del gèneres Aedes, Culex, Anopheles, durant 4-6 h.

Aquest compost és un bon repel·lent de molts insectes i aràcnids: mosquits, mosques, polls, puces i paparres. Té una olor agradable, no presenta efectes adversos importants, però pot produir irritació ocular.

Preparats comercials amb citriodiol al nostre entorn:

Nombre
ARKORESPIRA SPRAY BALSAMICO ACEITE ESENCIAL ARKO - (30 ML )
MOSI-GUARD NATURAL - REPELENTE (BARRA 50 ML )
MOSI-GUARD NATURAL - REPELENTE (CREMA 100 G )
MOSQUITOX PULSERA CLIK-CLAK - REPELENTES (3 PASTILLAS )
MOSQUITOX PULSERA CLIK-CLAK - REPELENTES (RECAMBIO 3 PASTILLAS )
RELEC HERBAL SPRAY - REPELENTE (75 ML )

Font consultada: Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 2015.  Botplus 2.0. [En línia] Portalfarma [Consultat el juliol de 2015] http://www.portalfarma.com/inicio/botplus20/Paginas/Bot-PLUS-2-0.aspx

b) Piretrina
La piretrina o permetrina és un compost originari de la planta Chrysanthemum cinerariifolium. Principalment, és un insecticida de contacte, que genera una potent acció repel·lent d’insectes i, fins i tot, és utilitzat com a component de diferents netejadors domèstics. Pel seu cost i per l’interès de reservar-lo per al tractament dels polls, s’aconsella reservar-ne l’ús al tractament superficial de mosquiteres, roba i superfícies. La permetrina és un tòxic per al sistema nerviós dels insectes que els comporta la mort quan hi entren en contacte. És eficaç contra mosquits, mosques, paparres, puces, polls i nigües. Cal destacar que, pel que fa a les paparres, és més eficaç que el DEET. La permetrina té una toxicitat molt baixa, ja que és poc absorbida per la pell i s’elimina ràpidament.

Tot i ser molt poc freqüent, pot produir inflamació, envermelliment i erupcions de la pell. Si accidentalment s’aplica a la pell, cal rentar-se amb aigua i sabó. A part d’aquestes reaccions a la pell, no s’han comunicat efectes adversos greus. La permetrina es pot combinar amb un altre compost, el butòxid de piperonil, que genera un efecte potenciador. Formulada com esprai, la permetrina no taca, és gairebé inodora i resistent a la degradació per la calor o el sol, i conserva la seva potència durant almenys dues setmanes. Si s’aplica a la roba (cal aplicar-la a l’exterior i deixar-la assecar almenys dues hores abans d’utilitzar-la) és eficaç fins i tot després de diverses rentades (fins a vint). Cal destacar que es comercialitza roba amb permetrina, que, en combinació amb un repel·lent a base de DEET a la pell, crea una barrera formidable contra els insectes que piquen i és capaç d’eliminar gairebé totes les picades de mosquits.

Preparats comercials amb piretrina al nostre entorn:

Nombre
ALVITA LOCION INFANTIL - REPELENTE DE INSECTOS (SPRAY 150 ML )
ANTIPIOX - REPELENTE PIOJOS (150 ML )
ECOCEUTICS - REPELENTE DE INSECTOS (100 ML )
GOIBI ANTIPIOJOS ELIMINA ESPUMA USO HUMANO - (150 ML )
HALLEY - REPELENTE DE INSECTOS (100 ML )
HALLEY - REPELENTE DE INSECTOS (150 ML )
HALLEY - REPELENTE DE INSECTOS (250 ML )
HALLEY LOCION INFANTIL - REPELENTE DE INSECTOS (100 ML )
HALLEY TOALLITAS - REPELENTE DE INSECTOS (8 ML 1 TOALLITA )
HALLEY TOALLITAS - REPELENTE DE INSECTOS (8 ML 10 TOALLITAS )

Font consultada: Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 2015.  Botplus 2.0. [En línia] Portalfarma [Consultat el juliol de 2015] http://www.portalfarma.com/inicio/botplus20/Paginas/Bot-PLUS-2-0.aspx

c) IR3535 (3-N-butil-n-acetil aminopropionat d‘etil)
L’IR3535, que té una estructura química similar a l’aminoàcid alanina, és actiu contra els mosquits, les paparres i les mosques que piquen. Hi ha estudis que mostren una protecció de 70 a 90 minuts contra espècies d’Aedes (a la qual pertany el mosquit tigre) en concentracions superiors al 20% i d’entre 3 hores i mitja a 6 hores i mitja contra espècies del gènere Culex (a la qual pertany el mosquit comú). La protecció contra les paparres s’ha establert que dura entre 30 minuts i 4 hores en una concentració del 7,5%. Cal destacar que per espècies d’Anopheles (mosquit del paludisme), el temps de protecció és d’unes 3 hores. Això provoca que no estigui recomanat en àrees endèmiques de paludisme o malària. La toxicitat d’aquest repel·lent és mínima i bàsicament s’han notificat reaccions cutànies lleus. Cal destacar que és un irritant ocular.

Preparats comercials amb IR3535 al nostre entorn:

Nombre
ACOFAR - REPELENTE DE INSECTOS (100 ML )
ACOFAR FORTE - REPELENTE DE INSECTOS (50 ML )

ACOFAR INFANTIL - REPELENTE DE INSECTOS (50 ML )

ALVITA SPRAY - REPELENTE DE INSECTOS (125 ML )
ANTIMOSQUITOS ISDIN SPRAY - (100 ML )
ANTIMOSQUITOS ISDIN SPRAY PEDIATRICS - REPELENTE DE INSECTOS INFANTIL (100 ML )
ANTIMOSQUITOS ISDIN XTREM SPRAY - (50 ML )
ANTIPIOJOS ISDIN SPRAY - REPELENTE DE PIOJOS (100 ML )
APOSAN REPELENTE DE INSECTOS FORTE - (50 ML )
AUTAN FAMILY CARE BARRA - REPELENTE (50 ML )
AUTAN FAMILY CARE GEL - REPELENTE DE MOSQUITOS (100 ML )
AUTAN FAMILY CARE GEL JUNIOR - REPELENTE DE MOSQUITOS (100 ML )
AUTAN PROTECTION PLUS VAPORIZADOR - REPELENTE (100 ML ) 
BLOOM AEROSOL - REPELENTE DE MOSQUITOS (100 ML )
BLOOM LOCION ALOE VERA REPELENTE INSECTOS - (100 ML )
BLOOM LOCION REPELENTES - (100 ML ) 
BLOOM TOALLITAS ALOE VERA REPELENTE INSECTOS - (15 TOALLITAS )
BLOOM TOALLITAS REPELENTES - (15 TOALLITAS )
CUSITRIN ANTIMOSQUITOS INFANTIL - REPELENTE (125 ML )
GOIBI ANTIMOSQUITOS INFANTIL - REPELENTE SPRAY USO HUMANO (100 ML )
KERN PHARMA REPELENTE DE INSECTOS - (100 ML )
KITA-BITE IOOX - REPELENTE (SPRAY 75 ML )
KITA-BITE IOOX - REPELENTE (STICK 40 ML )
KITA-BITE IOOX - REPELENTE (TOALLITAS 12 U )
MOSQUISPRAY - REPELENTE (60 ML )
MOSQUISTICK - REPELENTE (ROLL-ON 60 ML )
NOSAKIT LOCION - REPELENTE (75 ML )
NOSAKIT LOCION - REPELENTE (ROLL- ON 50 ML )
OPTIMUS - REPELENTE DE INSECTOS USO HUMANO (12 TOALLITAS )
OPTIMUS - REPELENTE DE INSECTOS USO HUMANO (75 ML )
PARA REPELENTE VAPORIZADOR - ANTIPIOJOS (100 ML )
PARANIX PROTECT - (100 ML )
RELEC FAMILIAR - REPELENTE (50 ML )
RELEC FUERTE SENSITIVE SPRAY - REPELENTE MOSQUITOS (75 ML )
RELEC INFANTIL LOCION - REPELENTE (125 ML )
REPEL BITE FAMILIAR - REPELENTE (100 ML )
REPEL BITE NIÑOS TOALLITAS - REPELENTE (16 TOALLITAS )
REPELENTE-1 - (100 ML )
SARPEX SPRAY - REPELENTE (100 ML )

Font consultada: Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 2015.  Botplus 2.0. [En línia] Portalfarma [Consultat el juliol de 2015] http://www.portalfarma.com/inicio/botplus20/Paginas/Bot-PLUS-2-0.aspx

6. He de fer un viatge a una zona en què hi ha mosquits que transmeten malalties. Quin repel·lent és el més adequat?

La informació sobre les espècies de mosquits que habiten en les diferents zones del món us la proporcionarà el vostre centre de referència per a la vacunació i prevenció de malalties tropicals. Tanmateix, és important saber que el DEET en concentracions més elevades (20%-50%) és un dels repel·lents més eficaços davant els mosquits i insectes en general. L’icaridin (20-50%) i el PMD (30%) també podrien ser alternatives vàlides. Cal recordar però que l’IR3535, tot i utilitzar-lo a concentracions superiors al 20 %, té menys capacitat de durada i necessita més aplicacions. Només es recomana en àrees que no siguin endèmiques de malària.

7. Amb quina freqüència s'han d'aplicar  els repel·lents?

Si s’utilitza DEET o IR3535 s’haurien d’aplicar cada 6-8 h. En el cas del PMD i l’icardin, cada 4-6 hores i cal augmentar-ne la freqüència d’aplicació després del bany o si es sua molt en climes càlids.

8. Per al mosquit tigre, quin repel·lent es pot utilitzar?

El DEET i l’icaridin a concentracions iguals o superiors al 20% són els repel·lents més adequats per evitar les picades d’aquest mosquit. L’IR3535 i el citriodiol (PMD) a concentracions elevades en podrien ser bones alternatives, però cal tenir en compte que es necessiten més aplicacions per obtenir la mateixa resposta.

9. Són tòxics aquests productes?

A la descripció dels diferents repel·lents (vegeu el punt 5), s’hi indiquen els efectes adversos. De forma global, es pot dir que tots són bastant segurs si s’utilitzen conforme a les seves recomanacions i durant períodes de temps curts. Els preparats més concentrats poden presentar més toxicitat, per això és convenient utilitzar el repel·lent més adequat per a cada situació i deixar els més potents per a situacions realment necessàries (viatges a països exòtics, àrees amb prevalença del mosquit tigre, persones molt sensibles a les picades, etc.). A la taula que s'adjunta, es mostren de forma resumida les característiques generals i la toxicitat dels diferents compostos utilitzats com a repel·lents d’insectes.

Principi actiu

Citriodiol (PMD)

DEET

Icaridin

IR3535

Orígen

Eucaliptus citriodora

Sintètic

Sintètic

 βalanina

Antiguitat

1974

1946

1993

1973

Eficàcia
Concentració mínima eficaç per a Anopheles > 2 h

20%

20%

20%

20%*

Duració d’acció aproximada

       

Aedes

2-6 h

2-8 h

2-8 h

2-8 h

Anopheles

4-7 h

2-8 h

4-9 h

3 h*

Actiu sobre paparres

Escasa

Toxicitat aguda (cutània)

mínima

moderada

moderada

mínima

Irritant de la pell

mínima

moderada

mínima

mínima

Irritant ocular

intensa

moderada

intensa

intensa

Absorció cutània en 24 h

1-3%

3-14%

2-4%

40%

Metabolisme hepàtic

hidròlisi

Eliminació urinària

50% (la resta fecal)

99%

90% (la resta fecal)

ràpida

Efectes per ingestió

?

proconvulsivant

?

?

Propietats fisicoquímiques

lipofílic

(dissol el plàstic)

* no recomanat en àrees endèmiques de paludisme o malària

10. Es poden utilitzar en infants?

Els repel·lents d’insectes es poden utilitzar en infants però cal no abusar-ne. Cal ajustar-se a les indicacions aprovades del repel·lent en quant a l’edat del nen. Pel que fa a la freqüència d’aplicació diària, es recomana que en infants petits (fins als 12 anys) no s’administrin més d’una o dues aplicacions al dia i, en infants d’edat superior, fins a tres aplicacions diàries Els repel·lents estan contraindicats en infants menors de 2 anys, en els què s’haurien d’usar mesures protectores en la roba i les mosquiteres. Sobre qualsevol dubte, sempre podeu consultar el vostre pediatre. També és convenient que, si es fan viatges a països exòtics, es segueixin les recomanacions del vostre centre de referència de vacunació i prevenció de malalties tropicals.

11. Es poden utilitzar en dones embarassades i durant la lactància materna?

Els nens petits i les embarassades són grups més sensibles a les malalties i cal extremar les mesures generals de protecció, afegint algunes precaucions en l’ús de repel·lents segons cada producte i concentració escollida. Hi ha dades d’estudis que mostren el DEET com un repel·lent que es podria administrar en dones embarassades en el segon i tercer trimestre de  l’embaràs. També hi ha dades que indiquen que seria segur durant l’alletament.  Sempre és convenient que per confirmar aquesta informació quan feu viatges a països exòtics, seguiu les recomanacions del vostre centre de referència de vacunació i prevenció de malalties tropicals.

12. Poden les vitamines i alguns dispositius elèctrics actuar com a repel·lents i ser una alternativa als repel·lents químics?

Tradicionalment es comenta que las vitamines del grup B s’eliminen per la suor i que poden actuar com a repel·lents. També hi ha la possibilitat d’utilitzar dispositius electrònics que emeten sons per repel·lir els mosquits. En aquest moment, no es disposa d’estudis científics que permetin considerar aquestes mesures com a alternatives serioses als repel·lents esmentats.

13. Quines consideracions s'han de tenir en compte a l'hora d'aplicar el repel·lent?

Les organitzacions sanitàries han establert unes recomanacions generals:

  • Cal utilitzar el repel·lent sempre a l’exterior i en espais oberts durant el temps necessari, i complir estrictament les instruccions d’ús, especialment el nombre d’aplicacions diàries permeses.
  • No s’han d’aplicar en infants menors de 2 anys. En infants més grans, cal evitar-ne l’aplicació sempre que es pugui, i mai no s’han d’aplicar a les mans, ja que els infants se les posen a la boca i als ulls.
  • Els protectors solars poden interferir en l’acció dels repel·lents d’insectes i hi ha controvèrsia de l’ordre de l’aplicació. En el cas del DEET, es recomana aplicar-se primer el repel·lent. Es poden utilitzar preparats combinats, però cal asegurar-se que la concentració és l’adequada per protegir-se de l’espècie endèmica.
  • No és aconsellable aplicar-los a la roba.
  • Quan ja no sigui necessari el repel·lent, cal netejar la pell amb aigua i sabó.
  • Si es presenta algun tipus de reacció a la pell, cal rentar la zona amb aigua i sabó i consultar un professional sanitari.

Per a més informació

Una organització dels Estats Units d’Amèrica (Environmental Protection Agency, EPA) ofereix una pàgina web interactiva  que mostra el repel·lent més adequat en funció del tipus d’insecte i del temps de protecció desitjat.

Per conèixer novetats de les marques i presentacions dels repel.lents disponibles pot consultar-se la pàgina web www.portalfarma.com. i també el document de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes sanitaris sobre els repel·lents d’insectes d’ús humà autoritzats a 1 de juliol de 2015.

Campanya de prevenció de l’expansió del mosquit tigre. Generalitat de Catalunya. 

Centres de vacunació internacional.

Bibliografia consultada

  1. Anònim. Advice for Travellers. Insect bites Med Lett Drugs Ther 2015; 57(1466): 52-58.
  2. Anònim. Insect repellents Med Lett Drugs Ther 2012; 54(1399):75-6.
  3. DEET. [En línia] e-lactancia [Consultat el juny de 2015] http://e-lactancia.org/alias_es/355
  4. Mosquit Tigre. [En línia] Canalsalut [Data de consulta: maig de 2015] http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/salut_az/m/mosquit_tigre/
  5. Insect Repellents. [En línia] EPA. http://www2.epa.gov/insect-repellents/find-insect-repellent-right-you [Data de consulta: maig de 2015]
  6. Fradin MS, Day FD. Comparative efficacy of insect repellents against mosquito bites. N Engl J Med 2002; 347: 13-8.
  7. Leal WS. The enigmatic reception of DEET-the glos standard of insect repellents. Current Opinion in Insect Science 2014; 6: 93-98
  8. Botplus 2.0. [En línia] Portalfarma [Consultat el juliol de 2015] http://www.portalfarma.com/inicio/botplus20/Paginas/Bot-PLUS-2-0.aspx
  9. Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 2015.
  10. Sorge F. Prévention par insectifuge chez l’enfant. Archives de Pédiatrie 2009; 16 (S2): 115-122.
  11. Stanczyk NM, Beherens RH, Chen-Hussey V et al Mosquito repellents for travellers. BMJ 2015; 350: h99 doi: 10.1136/bmj.h99
  12. WHO Guidelines for efficacy testing of mosquito repellents for human skin .[En linea] WHO  [Data de consulta: maig 2015]  http://whqlibdoc.who.int/hq/2009/WHO_HTM_NTD_WHOPES_2009.4_eng.pdf

Fonts consultades

  • Sorge F. Prévention par insectifuge chez l’enfant. Archives de Pédiatrie 2009; 16 (S2): 115-122.

  • Stanczyk NM, Beherens RH, Chen-Hussey V et al Mosquito repellents for travellers. BMJ 2015; 350: h99 doi: 10.1136/bmj.h99

Autor del document

Joan Carles Juárez Giménez
CIM Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Vall d'Hebron

 

Un estil de vida saludable: el sol, un plaer amb precaució

Introducció

Les característiques meteorològiques del nostre país, amb un índex elevat de dies assolellats l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis del sol . El sol és una font de salut i benestar que intervé en la síntesi de la vitamina D necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme, actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora que participa en una sèrie de processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars.

Des del començament dels anys vuitanta, s’ha detectat un pronunciat increment de la incidència del càncer de pell, estretament vinculat al comportament i l’actitud personal envers l’exposició als raigs solars, així com la percepció social que el bronzejat és senyal de salut i de benestar.

L’exposició solar per si mateixa no és perjudicial, però cal prendre el sol amb cura per rebre els beneficis i evitar el riscos derivats d’una exposició excessiva. S’ha demostrat que l’exposició excessiva al sol és el factor de risc més important del càncer de pell. El càncer de pell melanoma està associat a un patró d’exposició solar intermitent, però intensa, amb episodis de cremades solars, com és típic de les vacances. Les conseqüències d’aquest patró d’exposició són especialment importants en infants i adolescents, que tenen un risc més alt de patir cremades. 

Què sabem sobre el càncer de pell?

Càncer de pell melanoma: és el càncer de pell més agressiu i està associat a episodis de cremades solars. És una malaltia poc freqüent, però amb una mortalitat elevada. A Catalunya se’n diagnostiquen uns 740 casos (510 dones i 230 homes) cada any, i representa l’1,2% de tots els tumors en els homes i l’1,6% en les dones. Des de fa uns anys s’observa un increment continuat en el nombre casos que es diagnostiquen cada any.

Càncer de pell no melanoma: està associat a l’exposició solar acumulada al llarg de la vida i apareix en els llocs del cos més exposats. Representa el 95% de tots els càncers de pell, si bé presenta poca mortalitat.

Què hem de saber sobre l'exposició solar?

S’ha demostrat que l’exposició excessiva al sol és el factor de risc més important de patir càncer de pell, tant del melanoma com del no melanoma. Més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l’adolescència.

Sabies que...?

El bronzejat és la resposta de la pell davant l’agressió que li produeixen les radiacions solars. Els melanòcits alliberen melanina com a mecanisme de protecció. La melanina és la substància que dóna el color a la pell. Les persones que tenen la pell molt blanca i amb l’exposició solar es posen vermelles tenen més facilitat per cremar-se, ja que el mecanisme de protecció és menor. La pell té memòria i els efectes de les radiacions són acumulatius i progressius. 

Quines són les principals mesures de protecció solar?

Ara que ja entrem en una època de fer moltes activitats a l’aire lliure i en contacte amb la natura, cal que recordem les mesures de protecció solar per gaudir del sol de manera saludable:

  • Començar a prendre el sol de manera gradual i evitar l’exposició prolongada i les hores de màxima intensitat, de les 12.00 h a les 16.00 h, especialment durant els mesos d’estiu.
  • Utilitzar barrets d’ala ampla, per protegir també el coll i les orelles, i cobrir-se el cos amb roba, sobretot en cas d’estar-se llargues estones exposats al sol.
  • Utilitzar un filtre solar amb factor de protecció a les radiacions A i B elevat (superior a 20). Aplicar-lo sobre la pell ben seca per tot el cos i en quantitat suficient, uns 20 minuts abans de l’exposició al sol, sense oblidar les orelles, el nas i els llavis. Renovar l’aplicació periòdicament després de banyar-se o si se sua molt.
  • Dur ulleres de sol que filtrin les radiacions ultraviolades A i B, preferiblement amb banda lateral.
  • Beure aigua per evitar la deshidratació.
  • Evitar prendre el sol si es pren medicació fotosensible.
  • Estar-se majoritàriament en zones d’ombra quan es fan activitats a l’aire lliure.

Les recomanacions esmentades anteriorment són especialment importants en lactants i infants, pel seu risc més elevat de patir cremades, ja que tenen la pell extremadament sensible a les radiacions solars. A més, cal tenir en compte el següent:

  • Es recomana que els infants petits només estiguin a l’aire lliure a primera hora del matí o a última hora de la tarda, i evitar-ho durant les hores de màxima intensitat solar.
  • Els filtres solars no són una manera segura de protegir totalment la pell delicada i sensible dels infants petits.
  • Cal protegir-los especialment les zones del cos més exposades, com la cara, les orelles i el coll (amb un barret) i l’esquena (amb roba).

Així mateix, les persones de pell molt blanca que tenen dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se quan prenen el sol han d’extremar les mesures de protecció solar, ja que són més sensibles a les radiacions ultraviolades i presenten un risc més alt de desenvolupar càncer de pell. L’exposició solar sense una protecció adequada comporta cremades, envelliment prematur de la pell i aparició d’arrugues.

Què més cal tenir en compte?

  • Que no es pateixi calor no vol dir que s’eviti la cremada solar. Les cremades es deuen a l’exposició als raigs ultraviolats, i l’efecte tèrmic, en canvi, a la radiació infraroja. De la mateixa manera, el fet que estigui núvol tampoc evita les cremades.
  • L’aplicació de filtres solars no es pot considerar una manera segura de protegir totalment la pell, ni un mitjà per perllongar l’exposició al sol.
  • A la platja, l’aigua i la sorra reflecteixen la llum i augmenten la intensitat solar. El mateix passa a la muntanya, amb més altitud o amb neu.
  • Les cabines de sol artificial emeten radiacions ultraviolades i, per tant, són perjudicials per a la salut. Cal desaconsellar als joves que facin servir fonts solars artificials amb finalitats cosmètiques, que no haurien de ser utilitzades per menors de 18 anys.
  • L’exposició prolongada al sol produeix danys i envelliment de la pell i arrugues prematures, i pot alterar la resposta del sistema immunològic.
  • Els infants i les persones de pell molt blanca, particularment sensibles a l’exposició solar, requereixen una protecció especial.

Existeix una classificació dels tipus de pell que s’anomena fototipus cutani, que recull els trets físics que identifiquen el comportament i la resposta de la pell davant l’exposició al sol. Com més baix sigui el fototipus, més elevades han de ser les mesures de protecció solar.

Fototipus cutani Color dels cabells Color de la pell Tendència a cremar-se Bronzejat
I Albí / pèl-roig Molt pàl·lid Sempre Mai
II Pèl-roig / ros Clar Molt fàcilment Molt lleuger
III Castany clar Clar Fàcilment Lleuger
IV Castany fosc Morè Rarament Força
V Molt fosc Morè Excepcionalment Molt
VI Negre Negre Mai Negre

Taula 1. Classificació dels tipus de pell o fototipus cutani.

És important que cadascú conegui el seu fototipus de pell i l’índex de radiació ultraviolada (unitat de mesura internacional d'intensitat de la radiació ultraviolada solar a un lloc i moment determinat), fet que ens permetrà seguir de manera individualitzada les mesures preventives recomanades quan fem activitats a l’aire lliure.

iruv

Imatge 1. Índex de radiació ultraviolada. Recomanacions orientatives.

En qualsevol cas, si necessiteu consell o informació addicional, el vostre metge o metgessa o el personal d’infermeria d’atenció primària, o bé el vostre pediatre, així com el farmacèutic de la vostra farmàcia habitual us aconsellaran sobre les recomanacions preventives que s’adeqüin millor al vostre tipus de pell.

Quines lesions poden ser sospitoses?

Cadascú ha de tenir presents les pigues de tota la vida i reconèixer possibles canvis de la mida, la forma, la textura i el color d’aquestes pigues.

Cal consultar el metge o metgessa si s’aprecia una lesió nova a la pell que no es cura o canvis en l’aspecte d’una piga:

  • Asimetria: si la forma d’una meitat de la piga és diferent de l’altra.
  • Vores: si té un aspecte irregular amb vores borroses, dentades o desiguals.
  • Color variat: una mateixa lesió presenta diversos colors.
  • Diàmetre: canvis ràpids de la mida de la piga superiors als 6 mil.límetres.
  • Evolució: canvis sobtats d’aspecte i mida.

 Bibliografia consultada

  1. Borràs, JM, Borràs J, Izquierdo A, Gispert R. El impacto del cáncer en Cataluña. Med Clin (Barc) 2008; 131 (supl. 1).
  2. Saraiya M, Glanz K, Briss P, Nichols P, White C, Das D et al. Interventions to Prevent Skin Cancer by Reducing Exposure to ultraviolet Radiation. Am J Prev Med 2004; 27 (5): 422-466
  3. IARC Working Group on the Evaluation of Cancer Preventive Agents. Sunscreens. 2001, 1st ed., Vol 5. A: Vainio H, Bianchini F, editors. IARC Handbooks of cancer prevention. Lió: International Agency for Reasearch on Cancer.
  4. IARC Working Group. The association of use of sunbeds with cutaneous malignant melanoma and other skin cancers: a systematic review. Int J Cancer 2006; 120: 1116-22.

Consulta el següent tríptic

Mesures de protecció solar
Si aprenc a tenir cura de la meva salut, em servirà per a tota la vida.

tripticsolar

 

Autor del document

Mercè Peris Tuser
Especialista en medicina preventiva i salut pública
Institut Català d’Oncologia

 

Informació pràctica sobre la contracepció hormonal d’urgència

Què és la contracepció d'urgència?

La contracepció hormonal d’urgència (CHU), anomenada també píndola postcoital o píndola de l’endemà, és un contraceptiu d’emergència que té la finalitat d’evitar l’embaràs en situacions on el mètode contraceptiu habitual ha fracassat o després d’una relació sexual no protegida. S’hi ha de recórrer només en situacions d’urgència real que suposen un risc d’embaràs no desitjat, independentment del dia del cicle menstrual en què hagi tingut lloc la relació sexual. Cal recordar que no protegeix del risc de contraure les infeccions de transmissió sexual, com per exemple el VIH o l’herpes genital.

Quins medicaments s'utilitzen i on es poden trobar?

Actualment hi ha dos medicaments disponibles que s’utilitzen en la CHU: levonorgestrel 150 mg (Juliorna®, Levodonna®, Norlevo®, Prostinor®; levonorgestrel EFG®) i ulipristal 30 mg (EllaOne®). Aquests es dispensen en els llocs següents:

  • Centres d’atenció primària (CAP)
  • Unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)
  • Centres de planificació familiar
  • Hospitals i serveis d’urgències hospitalaris
  • Farmàcies

Com actuen aquests medicaments?

El levonorgestrel és una versió sintètica de l’hormona progesterona. La progesterona en la dona està involucrada en l’ovulació i en la preparació de l’úter per a la recepció de l’òvul fecundat. No es coneix amb exactitud com actua, però es creu que evita o retarda l’ovulació.

L’ulipristal també evita l’activitat de la progesterona en la dona i evita l’embaràs prevenint o retardant l’ovulació. Aquest medicament pot evitar que altres mètodes contraceptius hormonals funcionin correctament durant una setmana després de la seva administració i no es recomana prendre’l més d’un cop en un cicle menstrual.

Com i quan s'han de prendre?

Aquests medicaments s’han de prendre al més aviat possible després d’una relació sexual sense protecció i són més efectius si es prenen dins les primeres 24 hores posteriors. El levonorgestrel s’ha de prendre en les 72 hores (tres dies) posteriors a la relació i l’ulipristal en les 120 hores (cinc dies) posteriors. Passat aquest temps no està demostrada la seva eficàcia. En relació amb el cicle menstrual de la dona, es poden prendre en qualsevol moment, independentment de l’última ovulació i l’última menstruació.

Cal prendre el medicament amb un got d’aigua, sense mastegar i es pot acompanyar amb algun aliment.

Què he de saber abans de prendre un medicament per a la CHU? 

  • Es recomana visitar el metge si hi ha alguna possibilitat d’estar embarassada o en casos d’alletament matern concomitant.
  • Contraindicacions de levonorgestrel:
  • Porfíria
  • Síndromes de malabsorció o malaltia de Crohn
  • Al·lèrgia a algun dels components del medicament
  • Contraindicacions d’ulipristal:
  • Problemes amb el metabolisme de la lactosa
  • Asma
  • Al·lèrgia a algun dels components del medicament
  • Embaràs i lactància materna
  • Alguns medicaments i també les plantes medicinals poden interaccionar amb els medicaments emprats en la CHU i disminuir la seva eficàcia. Cal tenir especial precaució si preneu:
  • Medicaments per a l’epilèpsia
  • Antibiòtics, concretament la rifampicina, la rifabutina, la claritromicina i la telitromicina
  • Antiàcids i medicaments emprats per a la indigestió o el reflux gàstric, com ara l’omeprazole o la ranitidina
  • Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)
  • Alguns medicaments utilitzats per al tractament del VIH, com per exemple el ritonavir
  • Suc d’aranja

Si m'oblido de pendre la dosi del meu contraceptiu oral habitual, he de pendre els medicaments per la CHU?

Si regularment preneu contraceptius orals i us oblideu una dosi pot ser que encara hi hagi protecció. No obstant això, cal considerar la CHU i consultar el vostre professional sanitari de referència en els casos següents:

  1. Si preneu la píndola anticonceptiva només de progestàgens* i us heu oblidat una dosi o heu pres la dosi amb més de 12 hores de retard i heu tingut relacions sexuals desprotegides abans d’haver pres correctament 2 píndoles més.
  2. Si preneu la píndola anticonceptiva combinada** i us oblideu 2 o més píndoles durant els 7 primers dies i heu tingut relacions sexuals des que es va acabar l’últim paquet.

Els vòmits o diarrees i alguns antibiòtics o medicaments per a l’epilèpsia poden afectar l’eficàcia del vostre contraceptiu habitual. En aquests casos es recomana consultar el metge o el farmacèutic si cal considerar la CHU.

En el cas d’utilitzar un pegat anticonceptiu o un anell vaginal, si aquest es descol·loca, si es retarda la seva administració (nova col·locació) o es retira més aviat del compte, hi ha el risc d’embaràs i cal valorar l’ús de la CHU. Consulteu-ho al vostre professional sanitari de referència.

Què he de saber després de prendre els medicaments per a la CHU?

El levonorgestrel i l’ulipristal, com tots els medicaments, presenten efectes adversos. Aquests són en general de caràcter lleu i els més freqüents són:

  • Nàusees que en algunes ocasions pot ser que s’acompanyin de vòmits
  • Malestar general, diarrea, marejos i sensibilitat mamària

L’ús de la CHU no provocarà la menstruació directament, aquesta es pot endarrerir o avançar i es poden produir petites hemorràgies o pèrdues al llarg del cicle. La menstruació ha de venir, com a màxim, al cap de 3 setmanes de l’administració dels medicaments per a la CHU (21 dies), si no és així cal fer una prova d’embaràs.

No s’ha d’utilitzar la CHU com un mètode contraceptiu de forma regular, ja que l’ús continuat pot alterar el cicle menstrual. Cal tenir en compte que no protegeix de l’embaràs durant la resta del cicle. Si després de la CHU es vol continuar amb el mètode contraceptiu habitual, cal prendre la pastilla anticonceptiva, aplicar el pagat o inserir l’anell vaginal durant les 12 hores posteriors d’haver pres la CHU i continuar el tractament de forma habitual. Si heu pres levonorgestrel com a CHU es requerirà contracepció addicional, com ara l’ús de preservatius, durant:

  • Els següents 7 dies si utilitzeu l’anell, el pegat, les injeccions o les píndoles anticonceptives combinades**
  • Els següents 2 dies si preneu la píndola anticonceptiva de només progestàgens*

Si heu pres ulipristal, es requerirà contracepció addicional durant:

  • Els següents 14 dies si utilitzeu l’anell, el pegat, les injeccions o les píndoles anticonceptives combinades**
  • Els següents 9 dies si preneu només la píndola anticonceptiva de progestàgens*

*Azalia®, Cerazet®, Desopop®, Famylette®, Feanolla®, Kerizet®, Nacrez®, desogestrel EFG.

**Ailyn®, Anaomi®, Antin®, Antinelle®, Aranka®, Balianca®, Belara®, Bemasive®, Benidette®, Benifema®, Carisa®, Ceciliana®, Cleodette®, Cleosensa®, Danielle®, Daylette®, Diane35®, Destrel®, Donabel®, Drelle®, Dretine®, Dretinelle®, Drosiane®, Drosianelle®, Drospil®, Drosure®, Drosurelle®, Edelsin®, Eloine®, Elynor®, Erlidona®, Flexyess®, Gestinyl®, Gracial®, Gynovin®, Harmonet®, Keriette®, Laurene®, Levobel®, Liofora®, Linelle®, Loette®, Mariona®, Meliane®, Melodene®, Melteva®, Microdiol®, Microgynon®, Minesse®, Minulet®, Miranova®, Neogynona®, Ovoplex®, Palandra®, Qlaira®, Regulon®, Rigevidon®, Sibilla®, Sienima®, Suavuret®, Tevalet®, Triciclor®, Triagynon®, Trigynovin®, Tri-minulet®, Verezana®, Yas®, Yasmin®, Yasminelle®, Yaz®, Yira®, Zoely®, Desogestrel/Etinilestradiol EFG, Dienogest/Etinilestradiol EFG, Etinilestradiol/Clormanidona EFG, Etinilestradiol/Drospirenona EFG Etinilestradiol/Gestodè EFG, Levonogestrel/Etinilestradiol EFG®.

Què cal fer en cas de presentar vòmits?

Si durant les tres hores posteriors a l’administració dels medicaments per la CHU vomiteu, probablement l’haureu de tornar a prendre, ja que el medicament no s’haurà absorbit completament i consegüentment no serà efectiu. Cal consultar el vostre professional sanitari de referència el qual us aconsellarà com prevenir els vòmits.

Cal fer visites de seguiment al metge?

Generalment no cal anar al metge de forma rutinària. No obstant això, es recomana visitar el metge al més aviat possible si es presenta dolor a la zona inferior de l’abdomen. En el cas que la pròxima menstruació sigui lleugera, diferent a l’habitual o si es retarda més de 21 dies, cal adreçar-se a un professional sanitari.

Què cal recordar?

Els medicaments per la CHU s’han de prendre tan aviat com sigui possible després d’una relació sexual sense protecció.

La CHU és un mètode contraceptiu ocasional i d’emergència i no s’ha d’utilitzar de forma rutinària.

No protegeix de les malalties de transmissió sexual.

No protegeix de l’embaràs durant la resta del cicle.

La menstruació ha de venir com a màxim després de 21 dies d’haver fet el tractament. Si no és així , cal fer una prova d’embaràs.

Els medicaments utilitzats per a la CHU poden comportar efectes adversos lleus com ara malestar general, nàusees, vòmits i alteracions del cicle menstrual.

Més informació

Es pot trobar més informació sobre l’AHU en les pàgines web següents:

  • Anticoncepció d’emergència. Informació general sobre la contracepció. Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
  • Contracepció d’emergència. Consells per a pacients de l’Institut Català de la Salut (ICS).
  • Contracepció d’urgència. Document informatiu sobre la píndola de l’endemà del web Sexe i Joves de la Generalitat de Catalunya.
  • Anticoncepción de urgencia. Informació adreçada als ciutadans de la pàgina web de la Societat Espanyola de Contracepció (en castellà).
  • Anticoncepción de emergencia. Document amb informació pràctica sobre el tema de la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA (en castellà i anglès).
  • Contracepción de emergencia. Pàgina web www.familydoctor.org amb informació sobre salut adreçada a ciutadans, gestionada per l’Acadèmia de Metges de Família dels EUA (en castellà i anglès).
  • Emergency contraception. Informació adreçada a ciutadans sobre l’anticoncepció d’emergència del web www.patient.co.uk (en anglès).
  • The emergency contraception. Preguntes i respostes sobre l’anticoncepció d’emergència de la Universitat de Princeton, EUA (en anglès, castellà i àrab).
  • Emergency contraception (morning after pill, IUD). Informació sobre els diferents tipus de contracepció d’emergència de la pàgina NHS Choices del Sistema de Salut del Regne Unit.

 Bibliografia consultada

  1. The British National Formulary. BNF. BMJ and Royal Pharmaceutical Society of Grat Britain, 2014.
  2. Emergency contraception. [en línia]. [Consulta: 30 d’abril de 2015. Disponible a: http://www.uptodate.com].
  3. Emergency Contraception. Patient.co.uk. [en línia]. [Consulta: 30 d’abril de 2015. Disponible a: http://www.patient.co.uk/health/emergency-contraception-leaflet].
  4. Guia de pràctica clínica: Contracepció d’emergència. Institut Català de la Salut. 2009. [en línia]. [Consulta: 30 d’abril de 2015. Disponible a: http://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/docs/guia_contracepcio.pdf].
  5. Sociedad Española de Contracepción. [en línia]. [Consulta: 30 d’abril de 2015. Disponible a: http://sec.es/].
  6. Bot PLUS 2.0. [en línia]. [Consulta: 9 de desembre de 2014. Disponible a: http://www.portalfarma.com].
  7. Emergency contraception: morning after pill and IUD - Contraception guide - NHS Choices. [en línia]. Department of Health. [Consulta: 30 d’abril de 2015. Disponible a: http://www.nhs.uk/conditions/contraception-guide/pages/emergency-contraception.aspx].

Autors del document

Laura Diego
Laia Robert
CIM CedimCat

 

Paper dels probiòtics a la salut

1. Què són els probiòtics?

S’anomenen probiòtics a aquells microorganismes vius (bactèries, fongs etc.) que a l’administrar-se en una quantitat i manera adequades confereixen un benefici a la salut de l’individu. Les espècies més utilitzades són:

  • Lactobacillus
  • Bifidobacterium
  • el llevat Saccharomyces boulardi
  • algunes espècies de Escherichia coli i bacilli

Els probiòtics poden incorporar-se a un ampli ventall de productes, tant en aliments, com en medicaments i suplements dietètics. Les formes més comunes per a l’administració de probiòtics són els productes làctics i els aliments amb probiòtics afegits, però també hi ha al mercat comprimits, càpsules i sobres que contenen microorganismes en forma liofilitzada.

2. Com actuen els probiòtics?

El sistema de defensa de l’organisme contra les substàncies estranyes es coneix com sistema immune. Més de dues terceres parts del sistema immune de l’organisme es troba al budell. De fet, el tub digestiu (estómac, budell prim i gruixut) està en contacte amb l’exterior a través d’una extensa superfície. Els aliments poden ser un factor d’agressió cap al budell junt amb els microorganismes (bactèries, virus i fongs).
La flora bacteriana intestinal està formada per milions de bactèries que proliferen a l’interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquestes bactèries intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l’organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per la salut).
La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d’algunes vitamines.
Els probiòtics actuen a nivell del tub digestiu estabilitzant la composició de la flora bacteriana i incrementant la resistència de l’organisme davant els patògens, i millorant i activant les defenses. Els probiòtics produeixen substàncies que ajuden a combatre alguns bacteris potencialment patògens, produeixen vitamines i enzims digestius.

3. Recomanacions generals d'ús dels probiòtics

Els probiòtics produeixen efectes beneficiosos sobre la salut, però aquests efectes només es poden atribuir als probiòtics específics estudiats per a una indicació o situació concreta. Per tant, no tots els probiòtics es poden administrar per a la mateixa situació, ni tots els probiòtics en totes les situacions.
S’han d’utilitzar les dosis de probiòtics que ens recomanen, a dosis més baixes o més elevades pot ser que no siguin efectius, o podrien ser nocius.
Pacients greument immunodeprimits, és a dir amb el sistema de defensa propi de l’organisme compromès, no han de prendre probiòtics sense la recomanació d’un metge, ja que en aquestes circumstàncies el probiòtic podria arribar a comportar-se com un agent patògen.
S’han de seguir de manera estricte les normes de conservació dels productes probiòtics, ja que molts d’ells necessiten una temperatura determinada per mantenir-se viables.

4. Utilitat pràctica dels probiòtics

La principal utilitat dels probiòtics és el tractament i la prevenció d’infeccions intestinals, tot i que també han demostrat tenir un paper important en altres malalties digestives no infeccioses així com en afeccions d’altres òrgans (al.lèrgies, eczema, vaginitis...)
Actualment, els probiòtics han demostrat ser útils i beneficiosos en:

  • Tractament de la diarrea aguda infecciosa en nens i adults
  • Prevenció de la diarrea associada a antibiòtics en nens i adults
  • Algunes malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa, reservoritis)
  • Millora dels símptomes deguts a la mala digestió de la lactosa
  • Millora d’alguns símptomes de la síndrome del budell irritable
  • Prevenció de l’enterocolitis necrotitzant en nou-nats pre-terme

Altres situacions en les que els probiòtics podrien ser útils en un futur, però on encara es necessiten més estudis que avalin la seva eficàcia, són:

  • Disminució dels símptomes d’asma i altres malalties de base al.lèrgica
  • Prevenció d’infecció urinàries i del tracte genital, sobretot en dones
  • Prevenció i disminució de la gravetat de les infeccions en nou-nats prematurs
  • Disminució de les complicacions (sobretot infeccioses) en pacients ingressats en les unitats de cures intensives
  • Prevenció de les infeccions en pacients amb cirrosi hepàtica
  • Millora dels símptomes en pacients amb artritis reumatoide i altres malalties reumatològiques de tipus inflamatori.
  • Prevenció d’aparició de tumors
  • Disminució dels nivells de colesterol

D’altra banda, en persones sanes, el consum de probiòtics pot ajudar a mantenir la salut, per exemple en:

  • reduir el plor en nens amb còlics del lactant
  • reduir els episodis de febre i diarrea en nens
  • reduir la duració dels refredats però no la seva freqüència. 

5. Són segurs?

La ingestió d’un elevat nombre de miroorganismes viables obliga a investigar la seva seguretat. Des d’un punt de vista teòric, al tractar-se de microorganismes que normalment formen part de la nostra pròpia flora, difícilment podrien causar problemes infecciosos. Tot i que s’ha descrit algun cas aïllat de pas d’aquest gèrmens a la sang en pacients amb el sistema immunitari compromès i en pacients amb malalties com la colitis ulcerosa, el perfil de seguretat dels probiòtics més emprats en els estudis realitzats relacionats amb el tema, s’ha de considerar satisfactori.
S’ha d’anar en compte en administrar probiòtics en pacients greument immunodeprimits.

6. Productes que contenen probiòtics

Especialitats farmacèutiques amb probiòtics

Nom comercial

Composició de probiòtics Descripció

Observacions

Ultralevura® Saccharomyces boulardii (1x109) Càpsules Administrar en líquids freds
Casenfilus® Lactobacillus acidophillus (1x109)
Bifidobacterium bifidum (1x109)
Sobres EFP
Infloran® Lactobacillus acidophillus (1x109) Bifidobacterium bifidum (1x106) Càpsules EFP
Lacteol del Dr Bouchard® Lactobacillus acidophillus (1x1010) Càpsules o sobres EFP
Lacteol del Dr Bouchard® Lactobacillus acidophillus (6x106)  Comprimits EFP
Lactofilus® Lactobacillus acidophillus (120x106) Pols EFP
Salvacolon® Bacillus subtilis Líquid EFP

Complements alimentaris amb probiòtics

Nom comercial

Composició de probiòtics Descripció

Observacions

Casenbiotic® Lactobacillus reuteri (1x108) Comprimits masticables Conservar a <25ºC
Reuteri® Lactobacillus reuteri (20x106) Líquid Conservar a 2-8ºC
Adminsitrar amb líquids
Protransitus® Lactobacillus plantarum (3x109) Càpsules EFP
Rotargemine® Lactobacillus acidophillus, Bifidobacterium bifidum, Lactobacillus bulgaricus, Streptoccocus thermophilus (3.5x109) Líquid Conté probiòtics, vitamines i lactosa
Enterum® Bacillus coagulans (2x109)  Líquid o comprimits Conté prebiòtics i lactoferrina
VSL #3 ® Lactobacillus casei, Lactobacillus acidophillus, Lactobacillus plantarum, Lactobacillus delbrueckii, Lactobacillus bulgaricus, Bifidobacterium longu, Bifidobacterium brevis, Bifidobacterium infantis, Saccharomyces thermophilus (450x109) Comprimits o sobres Conservar a 2-8ºC. Conté lactosa i soja.

Solucions de rehidratació oral amb probiòtics

Nom comercial

Composició de probiòtics Descripció

Observacions

Bioralsuero baby® Lactobacillus reuteri (100x106) Sobres Conservar a <25ºC
Bioralsuero® Bioralsuero naranja Lactobacillus reuteri (100x106) Bricks Conservar a <25ºC
Bioralsuerotravel® Lactobacillus reuteri (100x106) Sobres EFP

Altres preparats

Nom comercial

Composició de probiòtics
Activia® Lactobacterium animalis DN173010
Actimel® Lactobacillus casei DN-114 001
LC1® Lactobacillus johnsonii LaI

Bibliografia consultada

  1. Guías prácticas de la Organización Mundial de Gastroenterología de probióticos y prebióticos.  www.worldgastroenterology.org/assets/downloads/es/pdf/guidelines
  2. Floch MH, Walker A, Guandalini S et al. Recommendations probiotic use- 2008. J Clin Gastroenterol 2008; 24:S104-S108.
  3. Sanders ME. Use of probiotics and yogurts in maintenance of health. J clin Gastroenterol 2008;42: S71-74.

Autors del document

Míriam Mañosa, Eugeni Domènech, Eduard Cabré
Servei d’Aparell Digestiu. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona.
Unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals
Servei d‘Aparell digestiu
Centro de Investigaciones Biomédicas en Red de Enfermedades hepáticas y digestivas (CIBERehd)

 

Tractament anticoagulant oral antivitamina K

Introducció

L’objectiu bàsic d’aquest document és servir d’eina informativa per als i les pacients que reben tractament anticoagulant amb medicaments antivitamina K (Sintrom® i Aldocumar®) que abans s’anomenava tractament anticoagulant oral o TAO.
Aquesta guia vol resoldre de manera clara i entenedora les preguntes i dubtes que habitualment es plantegen aquests pacients i servir d’ajuda en el maneig de la seva medicació. La guia recull les característiques d’aquest tractament, normes bàsiques en l’ús dels medicaments i una llista de recomanacions i precaucions que cal tenir en compte.

Sempre davant de qualsevol dubte o problema, es recomana contactar amb el professional sanitari de referència.

1. Tractament anticoagulant oral antivitamina K

El tractament anticoagulant oral té com a objectiu disminuir la tendència de la sang a coagular per evitar així la formació de trombus (coàguls de sang) o embòlies, però sense anul.lar-la completament.
Els medicaments anticoagulants antivitamina K fan que la sang tardi més temps a coagular-se ja que interfereixen en la formació dels factors implicats en la coagulació.

Qui pren aquest tractament?

  •  Pacients que ja han sofert una trombosi o una embòlia, per prevenir que es repeteixi, com per exemple:
    • trombosi venosa profunda (a les cames)
    • tromboembolisme pulmonar
    • alguns pacients amb tromboembolisme cerebral, també anomenat accident vascular cerebral (AVC)
    • alguns casos d'infart agut de miocardi
  • Pacients en situació de risc de patir una trombosi o una embòlia com a mesura preventiva:
    • arrítmies cardíaques com la fibrilació auricular
    • portadors de vàlvules cardíaques.

Quins medicaments s’utilitzen pel TAO? 

sintrom 4

Sintrom 4 mg ®

Acenocumarol 4 mg. Comprimits ranurats.

sintrom 1png

Sintrom UNO 1 mg ®
 
Acenocumarol 1 mg. Dragees.

aldocumar 1mg
Aldocumar 1 mg ®

Warfarina 1 mg. Comprimits.

aldocumar 3mg
Aldocumar 3 mg ®
 
Warfarina 3 mg. Comprimits.

aldocumer 5 mg
Aldocumar 5 mg®
 
Warfarina 5 mg. Comprimits.

aldocumer 10mg
Aldocumar 10 mg ®

Warfarina 10mg. Comprimits.

2. Característiques del tractament

En el tractament anticoagulant, petites variacions de la dosi de medicament, poden ocasionar grans variacions en el seu efecte.
Per aquest motiu, periòdicament s’ha de mesurar l’efecte del tractament sobre la coagulació mitjançant una anàlisi de sang. Cada pacient rep una dosi individualitzada per a les seves necessitats, la qual s’ajusta per mantenir el temps de coagulació dintre de l’interval adequat.
Per tant, prendre una major o menor quantitat de medicament no significa estar més o menys malalt ja que cada pacient necessita una dosi personalitzada.

3. Control de la coagulació

En què consisteixen els controls?

La prova de laboratori que s’utilitza per ajustar la dosi de l’anticoagulant és la ràtio internacional normalitzada (INR). L’INR és una manera de mesurar el temps que tarda la sang coagular. Com més temps triga, més elevat és l’INR.

El nivell de coagulació apropiat per a cada pacient es determina segons la seva malaltia. És important, doncs, mantenir els valors de l’INR dintre dels marges establerts pel metge.

Freqüència dels controls de la coagulació

A l’inici del tractament els monitoratges o controls de la coagulació són més freqüents i a mesura que els nivells de coagulació s’hagin estabilitzat es van espaiant.

Pla de medicació

Després de cada visita de control se us proporcionarà un pla de medicació amb la dosi del medicament que haureu de prendre.

4. Administració de la medicació

Com i quan s’han d’administrar els anticoagulants orals?

rellotgeÉs important prendre sempre la medicació segons la dosi i pauta indicada. Es recomana prendre el medicament cada dia a la mateixa hora, preferiblement, una hora abans de sopar. Podeu prendre-la amb els altres medicaments que habitualment preneu.



Què cal fer si un dia no es pren la medicació a l’hora habitual?

Si un dia us oblideu de prendre la medicació a l’hora habitual, la podeu prendre quan us en recordeu sempre que sigui dins del mateix dia. Si no us en recordeu fins l’endemà, us heu de prendre la dosi corresponent a aquell dia i no el doble. És important avisar dels descuits de dosis en la visita de control de la coagulació.

Què cal fer si una persona oblida de descansar o suspendre el tractament?

Si el metge us ha prescrit al vostre pla de medicació dies “de descans” i un dia no el feu per error, cal descansar l’endemà i continuar després tal com indica la pauta.

Pla de Medicació

Es recomana anotar en el Pla de medicació o en un calendari la presa de la dosi, com ajuda per no tenir oblits i seguir un correcte compliment del tractament.

5. Efectes adversos

L’efecte advers més destacat del tractament amb els anticoagulants és l’hemorràgia lleu.

Cal comunicar en la visita de control de la coagulació:

  • les petites hemorràgies: sagnat per les genives, pel nas, etc.
  • si s’ha tingut una menstruació més abundant de l’habitual
  • si hi han aparegut blaus o hematomes a la pell

Quan cal consultar de forma urgent?    exclamacio

  • Hemorràgies més importants o aparició d’una hemorràgia espontània activa.
  • Després d’un cop o accident o si apareixen blaus o hematomes grans, cal anar immediatament al control habitual o urgències d’un hospital i informar al metge que us atén que esteu prenent tractament anticoagulant.
  • Femtes negres. Si es fan deposicions intensament negres, pastoses i pudents cal anar a urgències, ja que es pot tractar d’una hemorràgia digestiva.
  • En presencia de mal de cap molt intens d’aparició sobtada, dificultat en parlar, trastorns de la visió, desviació dels llavis, pèrdua de força o sensació de formigueig als braços i a les cames o si es pateix una caiguda sense motiu.

Com es poden evitar les hemorràgies?

  1. El tractament amb anticoagulants orals ha d’estar sempre controlat i supervisat pel metge. Cal realitzar els controls de coagulació a les dates establertes de visita.
  2. Cal prendre la medicació sempre segons la pauta cada dia a la mateixa hora, preferiblement, una hora abans de sopar.
  3. Estan totalment prohibides les injeccions intramusculars al gluti o natja ja que poden provocar hematomes o blaus importants.im3-copia
    Si cal, es recomana en el deltoides (braç) cal haver comprovat, dos o tres dies abans del procediment, que el nivell de coagulació és adequat. S’ha d’aplicar compressió local després de la injecció durant un mínim de 15 minuts.
  4. No prengueu mai àcid acetil salicílic (aspirina) o derivats i altres fàrmacs que el continguin. Es recomana només prendre els fàrmacs prescrits pel metge.


aas3 

6. Recomanacions

Quin tipus de dieta és recomanable pel tractament anticoagulant?

  • S’ha de seguir una dieta equilibrada i variada.
  • No s’han de fer canvis bruscs del tipus de dieta, és a dir, mantenir un consum regular i variat de tots els aliments.
  • En el cas de seguir o d’iniciar algun règim vegetarià, hipocalòric (aprimament, diabètic o d’altre tipus, cal comunicar-ho al vostre professional sanitari).
  • S’han d’evitar els preparats d’herboristeria ja que en molts casos es desconeix l’efecte sobre el tractament anticoagulant. Les begudes alcohòliques poden interferir en el control del tractament anticoagulant oral, per tant, s’han d’evitar.

Diarrea i vòmits

En el cas de patir diarrea important i perllongada o vòmits, cal que comenteu la qüestió al vostre professional sanitari de referència.

Viatges i exercici físic

Sempre s’ha de portar a sobre el full amb el Pla de medicació i la quantitat de fàrmac necessària. Cal continuar fent els controls amb la periodicitat recomanada.
Els esports de contacte i de risc estan contraindicats, l’ideal és l’exercici de llarga durada i poca intensitat, com és caminar, bicicleta estàtica, nedar... (si nedeu a la piscina, entreu-hi i sortiu-ne per l’escala per evitar accidents).

Prevenció de caigudes

  • No pugeu a cap lloc on hagi risc de caiguda (escala, tamboret, etc.).
  • Elimineu les catifes perquè podeu ensopegar-hi o relliscar.
  • Si teniu animals de companyia (gos, gat...) vigileu on són perquè poden fer que ensopegueu i caigueu.
  • Utilitzeu sabatilles tancades (que agafin el peu per darrere).
  • Enceneu el llum a la nit si aneu a la cambra de bany.

Tractaments de fisioteràpia

  • Els “corrents” d’alta freqüència, com ona curta, microones (no l’electrodomèstic de la cuina) i ultrasons estan contraindicats ja que produeixen una calor en profunditat i poden produir sagnat. Sí que es pot emprar una calor superficial i suau (infrarojos, parafang?, bosses d’aigua calenta, etc.).
  • Els massatges de frec profund, d’amassament i Cyriax estan contraindicats. Sí que es poden fer maniobres de frec superficial, derivació circulatòria i drenatge limfàtic amb precaució.
  • Les mobilitzacions articulars forçades (manipulacions) estan contraindicades pel risc de provocar una hemorràgia dins de l’articulació.

Embaràs i anticonceptius

embarasistockphotoSi voleu quedar-vos embarassada cal que ho comuniqueu al metge perquè valori amb els altres especialistes el risc i en tot cas que s’estableixi un pla de tractament per aquest període. Si la menstruació es retarda més d’una setmana cal fer-se el test d’embaràs, i si és positiu, comunicar-ho immediatament al vostre professional sanitari de referència.

Els mètodes anticonceptius de barrera, com els preservatius o el diafragma, i els dispositius intrauterins (DIU) no interfereixen en el tractament anticoagulant. No obstant això, els anticonceptius hormonals, en general, no es recomanen com a primera opció.


Salut bucodental, exploracions invasores i cirurgia

Anar a l’odontòleg, la realització d’algunes proves diagnòstiques i els procediments quirúrgics poden augmentar el risc hemorràgic en els malalts que prenen anticoagulants. Més rarament aquests procediments poden també produir infeccions de les vàlvules cardíaques. Per tal de reduir aquest risc cal seguir una sèrie de recomanacions.

Salut bucodental
És important tenir cura de la boca i mantenir-la en bones condiciones. Es recomana com a mínim una visita anual a l’odontòleg.

En el cas d’extraccions dentals es recomana:

  • Informar a l'odontòleg que seguiu tractament anticoagulant.
  • En el període previ a les extraccions dentals, NO cal suspendre ni reduir l'ús del tractament amb anticoagulants orals.
  • Cal fer un control anticoagulant dos o tres dies abans del procediment odontològic per comprovar que el nivell de coagulació és l’adequat.
  • És molt important que només s’utilitzin els medicaments analgèsics i antiinflamatoris recomanats pel vostre professional sanitari de referència.

En cas de neteges bucals i endodòncies:

  • Es recomana continuar amb la dosi habitual del tractament anticoagulant antivitamina K.

Cirurgia i exploracions mèdiques

En el cas de necessitar qualsevol intervenció quirúrgica o proves diagnòstiques que suposin un risc de sagnat en si mateixes, encara que sigui mínim, cal consultar al metge que controla el tractament anticoagulant amb el temps suficient (mínim una setmana) per tal de saber la pauta que s’ha de seguir en aquestes situacions.
S’ha d’informar del tractament amb anticoagulants i de les pautes que us ha donat el vostre metge al cirurgià i a l’anestesista.

Es poden fer anàlisis de sang i radiografies amb la utilització de contrast sense que calgui consultar un professional sanitari, es recomana però informar el professional sanitari que les fa.

Risc d’infeccions
Els pacients amb algunes cardiopaties i els pacients amb pròtesis valvulars, quan han de ser sotmesos a diferents processos quirúrgics o odontològics, poden requerir un tractament antibiòtic per tal de reduir el risc d’infeccions de les vàlvules (endocarditis bacteriana). No tots els procediments requereixen antibiòtic, el vostre metge us n’informarà i prescriurà si cal.

7. Interaccions del tractament amb altres medicaments

Hi ha medicaments que poden interferir en l’activitat dels fàrmacs anticoagulants, tant poden augmentar l’efecte anticoagulant, són els fàrmacs potenciadors, com reduir-lo, són els fàrmacs inhibidors.pastillasrosaistockphoto
És per aquest motiu que si s’introdueix un nou fàrmac en el vostre tractament cal que el metge consulti els efectes que pot tenir sobre el tractament anticoagulant i s’ha de controlar més estretament l’INR.
Com s’ha comentat anteriorment, l’automedicació està totalment desaconsellada. A continuació es presenten alguns medicaments que es poden adquirir sense recepta mèdica, i que en cas necessari es poden prendre amb els anticoagulants antivitamina K. En qualsevol cas, heu de consultar sempre al vostre professional sanitari de referència abans de prendre cap medicament. 


Antiinflamatoris:

  • Diclofenac
  • Ibuprofè

Analgèsics:
  • Paracetamol
Antiàcids:
  • Almagat
  • Magaldrat
Laxants:
  • Lactulosa
  • Supositoris de glicerina   


Podeu consultar la llista exhaustiva dels medicaments que poden interferir o no amb els fàrmacs antivitamina k al Protocol per al control dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina K, adreçat a professionals sanitaris.

Folletó informatiu

thumb triptic

pdfDescarregar en format pdf el folletó informatiu sobre el Tractament anticoagulant oral antivitamina K. 

Què cal recordar?

  • Administració: la medicació anticoagulant s’ha de prendre tots els dies de l’any (excepte els dies indicats de descans) i sempre a la mateixa hora.
  • Controls de la coagulació: cal anar periòdicament a les visites de control del tractament anticoagulant establertes, també anomenada TAO o més popularment “Control del Sintrom”.
  • Oblit d’una dosi: si us oblideu de prendre la medicació un dia, no us preocupeu, no és probable que passi res. Cal però, prendre la medicació quan us en recordeu sempre que sigui dins del mateix dia. Si no us en recordeu fins l’endemà heu de prendre la dosi corresponent a aquell dia i no el doble. És important avisar dels descuits de dosis en el moment de la visita de control de la coagulació.
  • Hemorràgies i possibles traumatismes: en cas de presentar hemorràgies importants o un traumatisme o accident de gravetat considerable, cal anar al més ràpidament possible a Urgències.
  • Dieta: es pot seguir una dieta normal però és important la moderació en el menjar i no fer canvis bruscs del tipus de dieta.
  • Nous medicaments i automedicació: si el metge us recepta un nou medicament, cal que li recordeu que esteu en tractament anticoagulant. Cal informar en la visita de control de la coagulació de tots els medicaments nous que preneu i també de totes les possibles modificacions de dosis dels medicaments que preneu habitualment. L’automedicació no és recomanable perquè pot interferir amb el tractament anticoagulant.
  • Dentista: abans de la visita és convenient tenir un control recent del tractament anticoagulant oral (menys d’uns setmana) per comprovar que el nivell d’anticoagulació es troba dins del marge terapèutic i no és excessiu i s’evita així el risc d’hemorràgies.

Bibliografia consultada

  1. AHFS Consumer Medication Information [Internet]. Bethesda (MD): American Society of Health-System Pharmacists, Inc.; ©2009. Protriptyline; [revised 2007 Aug 1; reviewed 2008 Sep 9; Available from: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/meds/a682277.html
  2. UpToDate. ed. D.S. Basow. Vol. Warfarin: patient information 2009, Waltham, MA. : UpToDate.
  3. Your Guide to Coumadin®/Warfarin Therapy. AHRQ Publication No. 08-0028-A, August 2008. Agency for Healthcare Research and Quality, Rockville, MD. http://www.ahrq.gov/consumer/coumadin.htm
  4. Smith, J.K., A. Aljazairi, and S.H. Fuller, INR elevation associated with diarrhea in a patient receiving warfarin. Ann Pharmacother, 1999. 33(3): p. 301-4.
  5. Guia del Pacient Anticoagulat. 2003, Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Institut Català de la Salut-Àmbit d'Atenció Primària Lleida: Mollerussa. p. 36.
  6. Protocols per al control del tractament anticoagulant oral. 1998, Generalitat de Catalunya-Departament de Sanitat i Seguretat Social. p. 18.
  7. Tractament anticoagulant oral. Informació al pacient, IMAS-Hospital del Mar. Consorci Sanitari de Barcelona. p. 30.
  8. Ansell, J., et al., The pharmacology and management of the vitamin K antagonists: the Seventh ACCP Conference on Antithrombotic and Thrombolytic Therapy. Chest, 2004. 126(3 Suppl): p. 204S-233S.
  9. Protocols per al control dels anticoagulants orals (anticoagulants antagonistes de la vitamina k (avk)). Disponible en: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/tao.pdf
  10. Acenocumarol. Jul 2004 [cited 2008; Available from: http://www2.netdoctor.co.uk/medicines/100004007.html  

Autor del Document

CedimCat. Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya.
En col.laboració amb Grup de revisió del Protocol per al control dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina k.

 

Tractament farmacològic del càncer

Introducció

El càncer és un grup de malalties que estan relacionades entre sí per la pèrdua de control de la regeneració cel·lular d’òrgans i teixits.

El cos humà està format per cèl·lules, que són els elements biològics més petits que s’agrupen per formar teixits i òrgans com els pulmons, el ronyó o l’estómac. En situació normal i absència de malaltia, les cèl·lules es reprodueixen d’una manera controlada per possibilitar el creixement i renovar les que van morint.

En ocasions, i per motius diversos, determinades cèl·lules perden el control i es regeneren de forma desordenada o sense interrupció, i això dóna lloc a la formació de tumors. El tumors poden ser benignes o malignes.

Els tumors benignes es poden extirpar i normalment no reapareixen. Les cèl·lules dels tumors benignes no es disseminen a altres llocs de l’organisme i gairebé mai posen la vida del pacient en perill.

Els tumors malignes són cancerosos i les cèl·lules que els formen són anormals, es divideixen sense control ni ordre, poden ocupar espais propers i també poden arribar a altres llocs de l’organisme a través del sistema sanguini, donant lloc a les denominades metàstasis. 

Els tipus de càncer, el seu tractament i el seu pronòstic depenen del lloc on s’ha produït el primer tumor, de l’evolució de la malaltia i del moment en què es detecta per primera vegada.

1. Tractament del càncer amb medicaments

El tractament del càncer depèn de les característiques de la persona afectada (edat, sexe, altres malalties), de la ubicació del tumor, del moment en el qual s’ha detectat i de la seva extensió. El tractament pot està format per una sola modalitat o per la combinació de diferents processos terapèutics: cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, teràpia hormonal i teràpia biològica.

La cirurgia i radioteràpia són procediments destinats a eliminar el tumor de l’organisme per mètodes físics: extirpant-lo mitjançant la cirurgia o eliminant les cèl·lules del tumor localment amb la radioteràpia.

En aquest document farem una breu explicació del tractament en medicaments.

  • Quimioteràpia.

La quimioteràpia consisteix en una combinació de medicaments que han de ser administrats periòdicament durant un temps per eliminar les cèl·lules canceroses.

Els medicaments utilitzats són tòxics per a les cèl·lules i s’aprofiten de la falta de control i creixement desordenat de les cèl·lules tumorals per complir la seva missió: reduir o eliminar el tumor, i s’anomenen citostàtics. Donat que també danyen cèl·lules normals, és necessari donar la quantitat necessària per afectar el tumor sense produir efectes adversos intolerables. Aquesta dosi o quantitat s’ha de repetir periòdicament, ja que per eliminar el tumor fan falta alguns cicles de tractament.

La quimioteràpia es pot utilitzar sola per combatre la malaltia o combinada amb els altres procediments com la cirurgia, radioteràpia, teràpia hormonal o biològica.

La quimioteràpia s’administra majoritàriament per la vena, motiu pel qual és necessari acudir a l’hospital de dia per posar-se el tractament.

Una sessió de tractament normalment estarà precedida per les proves analítiques de comprovació de l’estat del pacient i avaluació clínica, per finalment procedir a l’administració dels medicaments necessaris. La sessió de tractament pot durar des de 30 minuts fins a 12 hores, encara que la durada més habitual és d’entre 1 i 3 hores.

Un cicle de tractament és el conjunt de sessions que es repeteixen periòdicament. El cicle pot estar format per una sessió, dues o fins a cinc. Habitualment els cicles estan formats per una sessió que es repeteix cada setmana o cada 3 setmanes, segons l’esquema del tractament, que, com ja hem comentat, depèn del tipus de càncer. El tractament complet pot durar des d’unes setmanes fins a un any o més.

  • Teràpia hormonal

Determinats tipus de tumors (mama i pròstata) poden dependre, per al seu creixement, d’hormones segregades pel propi organisme. En aquests casos s’utilitzen medicaments que són derivats de les hormones naturals i que eviten que els tumors puguin utilitzar-les per créixer. Aquests tractaments poden ser combinats amb quimioteràpia o altres modalitats de tractament. Encara que menys que la quimioteràpia, la teràpia hormonal no està lliure d’efectes secundaris, i els més freqüents són fatiga, retenció de líquids i fogots.

  • Teràpia biològica

Consisteix en l’administració de medicaments que modulen o reforcen la resposta immunològica del pacient que actua atacant llocs concrets de les cèl·lules tumorals. També poden utilitzar-se sols o combinats amb quimioteràpia. Són anticossos monoclonals, interferons o inteleucines entre d’altres. Els efectes adversos més freqüents de la teràpia biològica consisteixen en malestar durant l’administració, fatiga i altres específics de cada medicament.

2. Efectes secundaris de la quimioteràpia. Com prevenir-los i què fer si apareixen.

Els efectes adversos principals de la quimioteràpia depenen dels medicaments utilitzats, però molts provoquen nàusees i vòmits. En aquest cas, abans d’administrar el tractament s’administraran medicaments específics per prevenir aquesta situació. Aquests medicaments es coneixen com antiemètics. Actualment, l’efectivitat del tractament antiemètic és molt elevada i el 90% del pacients no vomiten. És important vigilar la dieta el dia abans i el dia de la sessió, procurant no fer menjars molt abundats o rics en greixos que podrien facilitar l’aparició de nàusees.

Un altre dels efectes adversos més coneguts és la caiguda del cabell. Depèn del tipus de medicaments utilitzats i és inevitable. L’equip d’atenció del centre comunicarà al pacient la possibilitat d’aparició aquest efecte secundari abans de començar el tractament. La utilització de barrets o perruques facilita la relació del pacient i són les solucions més àmpliament emprades.

Per últim, i dins dels efectes adversos més comuns, es troben les reduccions del número de glòbuls vermells i blancs, provocades per la quimioteràpia. Aquests efectes secundaris es controlen per les analítiques prèvies a cada cicle i en el cas d’arribar a valors baixos, pot ser necessari reduir dosis, aplaçar sessions o utilitzar altres medicaments que serveixen per estimular la producció de glòbuls. 

2.1. Què fer el dia del tractament

  • És important que el dia del tractament i el dia següent, begui aigua o líquids (de 8 a 10 gots diaris) i orini amb freqüència.
  • Prengui menjars lleugers i fàcilment digeribles, com fruites, verdures i carns a la planxa. Eviti els greixos i els plats altament condimentats.
  • Si durant el tractament nota dolor o calor intens en la zona a on li han posat els sèrums, avisi a la infermera ràpidament.
  • Si durant el tractament nota dolor al pit, avisi a la infermera ràpidament.
  • Estigui calmat i tingui confiança en l’equip de professionals que estan treballant per ajudar-lo a superar la malaltia.

Què és el que no he de fer el dia del tractament?

  • Si beu alcohol, ho ha de fer amb moderació.
  • No prengui medicaments diferents als que ja pren. Informi de qualsevol canvi al seu metge o infermera.

 Problema

 Com prevenir-lo?

 Què puc fer si apareix?

Nàusees i vòmits

El dia del tractament i el dia següent

Dieta lleugera i fàcilment digerible. Mengi més cops al dia però menys quantitat.

El dia de la sessió li donarem medicaments per prevenir el vòmit.

Prengui begudes carbòniques fredes.

Si ha tingut aquest problema, expliqui-ho al seu metge o infermera abans de la següent sessió.

Extravasació

La vena pot trencar-se o perforar-se i sortir medicament a l’espai que l’envolta.

Durant el tractament intenti moure el menys possible la zona on li han posat els sèrums.

Si sent dolor o calor a la zona on porta la via venosa, avisi ràpidament a la seva infermera.

Dolor durant la micció

Begui molta aigua i líquids: entre 2 i 3 litres. Orini amb freqüència.

Begui molta aigua i líquids. Orini amb freqüència.

Orina vermellosa

Durant el primer dia i degut a l’eliminació per l’orina d’alguns medicaments.

 

Consulti el seu metge si el color vermellós a l’orina persisteix o apareix després del segon dia.

Congestió nasal i rubor facial

 

Avisi a la seva infermera.

Dolor al pit

 

Si sent dolor o opressió al pit, avisi ràpidament a la seva infermera

Cremades solars

El dia del tractament, després de la sessió.

Eviti l’exposició directa al sol. Utilitzi roba que cobreixi la màxima superfície corporal i ulleres de sol.

Per a les zones que no cobreixi, utilitzi cremes amb factor protector superior 15.

 

2.2. Què fer durant tot el tractament (tots els cicles).

  • Si va al dentista o a d’altres metges, els ha d’explicar que està rebent aquest tractament.
  • Si ha de posar-se alguna vacuna programada, esperi a finalitzar el tractament. En qualsevol cas consulti el seu metge.
  • És necessari que s’utilitzin mesures anticonceptives per evitar l’embaràs. Ha de finalitzar la lactància en el moment d’iniciar el tractament.
  • Si té febre per sobre de 38ºC, avisi el seu metge o vagi a urgències de l’hospital.
  • Si té regularment la menstruació, el tractament pot produir una menopausa avançada i per tant desaparèixer el període i aparèixer fogots.
  • Mantingui una dieta equilibrada i adequada. No perdi les ganes de menjar. Porti una vida normal sense grans canvis.

Problema

Com prevenir-lo?

Què puc fer?

Augment de pes

Relacionat amb l’administració d’alguns medicaments.

Dieta equilibrada.

Realitzi activitats físiques.

No intenti perdre pes.

Eviti els menjars amb elevat contingut en greixos.

Realitzi activitats físiques.

Pèrdua de pèl

El pèl pot caure entre la 2ª i 4ª setmana, després de la primera sessió. És un efecte temporal.

Per disminuir el problema, no utilitzi tints, laques, decolorants o permanents.

Consideri l’opció de tallar-se el cabell i/o usar perruques, mocadors... Sempre torna a créixer a les 3-4 setmanes d’acabar el tractament.

Mucositi

Poden aparèixer petites úlceres doloroses a la llengua, boca i gola, uns dies després de cada sessió

Realitzi una bona higiene bucal després de cada menjar amb un raspall suau. Faci glopeigs amb aigua i bicarbonat i/o camamilla després de cada raspallat.

Hidrati els llavis i la boca freqüentment.

Si las genives sagnen, utilitzi una gasa i faci glopeigs amb aigua i bicarbonat, en comptes de raspall i pasta dentífrica.

Si el dolor és intens, consulti el seu metge.

Cansament

Després de cada sessió, sentirà fatiga i les labors usuals li costaran una mica més.

Alternar l’activitat amb períodes de descans.

Quan acabi tot el tractament i passin unes setmanes tornarà a la normalitat.

Alteracions oculars

El tractament i la caiguda de pestanyes i celles, poden afavorir la irritació i aparició de llàgrimes.

Si cauen pestanyes i celles, haurà de protegir els ulls del vent y la pols, utilitzi olleres de sol a l’exterior.

Faci rentats oculars amb aigua i camamilla.

Utilitzi col·liri de llàgrimes artificials.

Sabor metàl·lic

Eviti la ingesta d’aliments àcids. Desapareixerà quan finalitzi el tractament.

Mastegui xiclet o prengui caramels (sense sucre).

Realitzi glopeigs amb te de menta o aigua i bicarbonat.

Alteracions de la Pell

Pot aparèixer pell seca, taques, enfosquiment o descamació de la pell.

Mantingui una bona higiene corporal i utilitzi cremes hidratants.

L’enfosquiment de les venes utilitzades desapareix amb el transcurs del temps.

Infecció

Degut a la disminució de los leucòcits.

 

S’ha de rentar les mans sovint. Realitzi una correcta higiene bucal y corporal.

Eviti aglomeracions i el contacte amb persones que presentin processos infecciosos.

Si apareix febre superior a 38ºC, avisi el seu metge o vagi a urgències. 

3. Autor del document

José Luis Pontón
Centre d’Informació de Medicaments
Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona

 

Medicaments citotòxics orals

Introducció

L’objectiu bàsic d’aquest document és servir d’eina informativa per als pacients que reben tractament amb fàrmacs orals específics per al tractament del càncer, anomenats medicaments citotòxics orals. Aquest document vol resoldre de manera clara i entenedora les preguntes i els dubtes que aquests pacients es plantegen habitualment i servir d’ajuda en el maneig de la seva medicació. El document recull les característiques globals d’aquests tractaments i les precaucions que cal tenir en compte.

Ara bé, davant de qualsevol dubte o problema, es recomana contactar amb el professional sanitari de referència.

1. Tractament amb medicaments citotòxics orals

Actualment es disposa d’una multitud de medicaments orals per al tractament de diferents tipus de càncer. La majoria d’aquests medicaments són dispensats des dels serveis de farmàcia dels hospitals, tot i que alguns es dispensen des de les oficines de farmàcia comunitària.
Aquests medicaments actuen en les cèl.lules bloquejant o reduint la velocitat de divisió de les cèl.lules tumorals i, en conseqüència, disminuint el creixement del tumor. En alguns casos, el tractament comporta la curació de la malaltia; en d’altres, es tradueix en un augment de l’esperança de vida i en la millora de la qualitat.

Qui pren aquesta medicació?
Aquests tractaments tenen com a finalitat evitar la recaiguda en la malaltia o bé millorar-ne el pronòstic. Alhora, volen millorar la qualitat de vida de pacients que han estat diagnosticats d’algun tipus de càncer. Cada vegada són més els pacients que es poden beneficiar d’aquests tipus de tractament; entre d’altres, aquells que han estat diagnosticats de càncer de mama, càncer de còlon, càncer de pulmó, càncer de ronyó, càncer de fetge, de mieloma múltiple o de leucèmies.

Quins medicaments s’utilitzen?
A continuació, s’exposa una llista amb els medicaments més rellevants que s’utilitzen actualment. Cal recordar que aquesta no és una llista completa. En cas de necessitar més informació, cal comentar-ho amb el professional sanitari de referència.

Nom comercial Principi actiu
Beneflur® (comprimits de 10mg) Fludarabina 
Glivec®  (comprimits de 100 i 400 mg) Imatinib 
Iressa®  (comprimits de 250 mg) Gefitinib 
Lomustine® (càpsules de 40 mg) Lemustina 
Natulan®  (càpsules de 50mg) Procarbazina 
Navelbine®  (càpsules de 20 i 30 mg) Vinorelbina 
Nexavar®  (comprimits de 200mg) Sorafenib 
Revlimid®  (càpsules de 5, 10, 15, i 25 mg) Lenalidomida 
Sprycel®  (comprimits de 20 i 50 mg) Dasatinib 
Sutent®   (càpsules de 12,5, 25 i 50 mg) Sunitinib
Tamoxifeno®  (comprimits de 10 i 20mg) Tamoxifèn 
Tarceva®  (comprimits de 25, 100 i 150 mg) Erlotinib 
Tasigna®  (comprimits de 200 mg) Nilotinib 
Temodal®  (càpsules de 5, 20, 100 i 140 mg) Temozolamida 
Thalidomide®  (càpsules de 50 mg) Talidomida 
Tyverb®  (comprimits de 250 mg) Labatinib 
Vepesid® (càpsules de 50 i 100 mg) Etopòsid 
Xeloda®  (comprimits de 500mg i 150 mg) Capecitabina 

2. Característiques del tractament

Aquests tractaments són prescrits de forma individualitzada pel metge o metgessa especialista. Sovint són esquemes complexos des del punt de vista dels pacients:

  • Pot ser necessària la combinació de diferents presentacions d’un mateix fàrmac per tal d’aconseguir la dosi desitjada (per exemple, 1 càpsula de 140 mg més 1 càpsula de 100 mg més 1 càpsula de 20 mg, és igual a la dosi total de 260 mg/dia de temozolomida).
  • Pot ser necessària la combinació de diferents fàrmacs (per exemple, lapatinib més capecitabina).
  • Poden existir períodes de descans, durant els quals no s’hagi de prendre la medicació (per exemple, quatre setmanes de tractament de sunitinib seguides de dues setmanes de descans). 

Les presentacions més habituals són comprimits o càpsules. És molt important que comprengueu correctament l’esquema que heu de seguir, i heu d’insistir en els punts que us puguin generar dubtes.
Cal destacar que, en general i com es descriu més endavant, són tractaments associats a efectes adversos importants, de forma que cal un control periòdic i un seguiment individualitzat del metge o metgessa responsable.

Conservació
La majoria de tractaments es conserven a temperatura ambient, encara que en alguns casos la medicació s’ha de conservar a la nevera (2 – 8 ºC). Cal que aquests medicaments estiguin protegits de la llum i de la humitat, i s’ha d’evitar guardar-los a la cuina o al bany. 

3. Administració de la medicació

Com i quan cal administrar la medicació
És important prendre sempre la medicació segons la dosi i la pauta indicada pel metge o metgessa. Es recomana que les preses de la medicació siguin sempre a la mateixa hora. Alguns fàrmacs s’han d’administrar en dejú (una hora abans o dues hores després d’haver menjat) mentre que d’altres s’han de prendre 20 o 30 minuts després d’haver menjat.
En general i sempre que sigui possible, la medicació s’ha d’administrar sencera per via oral i s’ha d’empassar amb un got d’aigua, sense triturar els comprimits ni obrir les càpsules. En cas que no us sigui possible empassar-vos la medicació, cal que consulteu amb el farmacèutic o farmacèutica si la podeu triturar abans de prendre-la.
Us heu de netejar les mans amb aigua i sabó abans i després de l’administració.
En cas de vessament o ruptura del medicament, heu de netejar 3 vegades la superfície que hagi contactat amb el fàrmac amb aigua i sabó.

Què cal fer si un dia no em prenc la medicació a l’hora habitual?
En general, si us oblideu una presa i el tractament és cada 24 hores o cada 12 hores, hi ha un marge de 12 hores o 6 hores, respectivament, per poder-la prendre. Si el temps transcorregut és superior a l’indicat, heu de donar la presa per perduda i continuar amb el mateix horari i la mateixa pauta. Mai no s’ha de doblar la dosi del dia següent per compensar.

Què he de fer si vomito?
De forma general, es recomana que no repetiu la dosi en cas de vòmit puntual. En cas de vòmits persistents, pot ser necessària la prescripció de fàrmacs per controlar aquest problema.

Què he de fer amb els residus generats?
Dipositeu els residus o les restes del medicament o de l’embalatge en el punt SIGRE de la farmàcia més propera o a la farmàcia del vostre hospital.

4. Efectes adversos

És important que davant de qualsevol efecte advers que es pugui derivar del tractament ho comuniqueu al metge o metgessa responsable. En cas que sigui necessari, és possible reduir les dosis per tal de millorar la tolerància al tractament i, fins i tot, es pot arribar a suspendre’l.

A continuació, es descriuen els efectes adversos més freqüents, tot i que cal tenir en compte que l’aparició d’aquests efectes depèn del tractament que s’estigui realitzant:

  • Alteracions generals: cansament, fatiga, disminució de la gana.
  • Alteracions gastrointestinals: nàusees, vòmits, diarrees i aparició d’aftes a la boca. En cas de diarrees, s’haurien d’adoptar mesures dietètiques i, si són gaire freqüents i abundants, pot ser necessari un tractament farmacològic específic.
  • Alteracions dermatològiques: alteracions de la pell sobretot als palmells de les mans i a les plantes dels peus. Es recomana aplicar cremes hidratants freqüentment i gel de bany amb pH neutre, evitar l’exposició solar, evitar la sudoració excessiva i evitar el contacte amb productes abrasius (lleixius, detergents, etc.).
  • Alteracions musculoesquelètiques: dolor i debilitat muscular, mal d’ossos, alteracions sensitives.
  • Alteracions cardiovasculars: afavoriment de la retenció de líquids i l’aparició d’hipertensió arterial. En pacients hipertensos, pot ser necessari ajustar la medicació o afegir-ne de nova per tal de controlar-la.
  • Alteracions sanguínies: disminució dels nivells de glòbuls vermells, blancs i plaquetes, la qual cosa predisposa a l’aparició d’hematomes, infeccions i sagnats.

 5. Recomanacions

  • En cas de febre superior a 38 ºC, poseu-vos en contacte amb l’equip mèdic responsable.
  • Es recomana usar gels de bany sense detergents, cremes hidratants amb civada o àloe (Aloe vera) i xampús suaus.
  • Protegiu-vos del sol amb vestuari adequat, eviteu l’exposició durant les hores centrals del dia i apliqueu-vos crema amb filtre solar de protecció superior a 15.
  • Es recomana mantenir una higiene bucodental correcta fent glopejos amb bicarbonat, farigola o col.lutoris que no continguin alcohol.
  • Intenteu seguir una dieta equilibrada i mantingueu un consum regular i variat de tots els aliments. En cas de diarrea, es recomana seguir una dieta astringent (aliments bullits o a la planxa) i beure aigua per evitar la deshidratació.
  • Comenteu amb el metge o metgessa qualsevol problema renal o hepàtic que tingueu.
  • Si sou hipertensos, controleu-vos regularment la pressió arterial.
  • Si sou diabètics, controleu-vos regularment la glucosa.
  • Adopteu mesures anticonceptives si podeu quedar-vos embarassada o si la vostra parella s’hi pot quedar. Heu de mantenir aquestes mesures de dues setmanes a quatre mesos, segons el tractament, després de finalitzar-lo.
  • Si necessiteu anar al dentista per a una extracció dentària o heu de ser sotmesos a algun tipus de cirurgia, comenteu-ho amb el vostre metge o metgessa.
  • Consulteu amb els metges o farmacèutics abans de rebre vacunes.

6.Interaccions dels medicaments citotòxics orals amb altres medicaments, aliments o plantes medicinals

Hi ha medicaments, plantes medicinals i aliments que poden interaccionar amb els medicaments citotòxics orals, augmentant-ne o disminuint-ne l’efecte, i alhora els medicaments citotòxics orals també poden augmentar o disminuir els efectes d’altres medicaments.
És per aquest motiu que, si s’introdueix un nou fàrmac en el vostre tractament, cal que consulteu els efectes que pot tenir.
L’automedicació es desaconsella totalment. A continuació, es presenten alguns medicaments que hi poden tenir interaccions. En qualsevol cas, cal que consulteu sempre amb el vostre professional sanitari de referència abans de prendre cap medicament.

  • Antibiòtics: eritromicina, claritromicina, rifampicina, telitromicina.
  • Antifúngics: ketoconazole, itraconazole, voriconazole.
  • Antiepilèptics: fenitoïna, fenobarbital, carbamazepina.
  • Antivirals:atazanavir, indinavir, nelfinavir, ritonavir, saquinavir.
  • Anticoagulants:warfarina, acenocumarol.
  • Antiàcids: omeprazole, ranitidina.

No s’han de prendre aliments que continguin aranja i, en general, es recomana no prendre productes d’herboristeria ni homeopatia, ja que es desconeixen els possibles efectes que poden tenir sobre el vostre tractament.
Aquesta no és una llista exhaustiva i, per tant, en cas de requerir informació més específica sobre un tractament en concret, cal que ho comenteu amb els metges o farmacèutics.  

7. Advertiments

  • Mantingueu els medicaments fora de l’abast dels infants.
  • Dipositeu les restes dels medicaments al punt SIGRE de la farmàcia més propera o a la farmàcia del vostre hospital.
  • Les dones embarassades haureu de tenir especial cura d’evitar el contacte amb aquests tipus de medicaments, ja que poden provocar malformacions en el fetus.
  • No utilitzeu la medicació un cop passada la data de caducitat de l’envàs.

8. Què cal recordar?

  • Administració: preneu la dosi prescrita pel vostre metge o metgessa.
  • Febre: en cas de febre superior a 38 ºC, aneu a un centre d’urgències mèdiques.
  • Efectes adversos: comenteu amb el vostre metge o metgessa qualsevol problema derivat del tractament. Pot ser necessari ajustar la dosi.
  • Oblit d’una dosi: si us oblideu d’una presa i el tractament és cada 24 hores o cada 12 hores, hi ha un marge de 12 hores i 6 hores, respectivament, per poder-la prendre.
  • Interaccions: consulteu amb el professional sanitari de referència qualsevol canvi en el vostre tractament habitual i eviteu l’automedicació, així com prendre productes d’herboristeria i d’homeopatia.
  • Aquest és un document genèric. En cas de requerir informació més específica, contacteu amb el vostre professional o centre de referència.

Bibliografia

  1. Agentes citostáticos.
  2. Guia del manejo de medicamentos citoestáticos.
  3. Xeloda®
  4. Hycamtin®
  5. Navelbine®
  6. Sutent®
  7. Nexavar®
  8. Manual de recomendaciones para la manipulación de medicamentos citostáticos.

10. Autor del document

Eduard Fort Casamartina
Farmacèutic adjunt
Unitat de Dispensació Ambulatòria
Servei de Farmàcia
Hospital Duran i Reynals. Institut Català d’Oncologia

 

Informació dels medicament utilitzats en el tractament del càncer

El tractament farmacològic del càncer comporta l’administració d’un medicament o la combinació de varis. Tot i que aquests medicaments comporten efectes beneficiosos sobre la malaltia, sovint se’ls associa a efectes adversos com ara la pèrdua de cabell o les nàusees i els vòmits, fet que pot generar preocupació als pacients que han de prendre aquests medicaments. No obstant això, no tots els medicaments del tractament del càncer actuen de la mateixa manera en l’organisme ni presenten el mateix perfil d’efectes adversos. Per aquest motiu, el Pla director d’oncologia del Departament de Salut i el Centre d’Informació de Medicaments de Catalunya (CedimCat) han col.laborat en l’elaboració d’una guia breu d’informació de cada medicament, adreçada als ciutadans on es recullen de forma individual les principals característiques d’aquests tipus de medicaments, els efectes adversos més freqüents, així com algunes recomanacions pràctiques que poden ajudar al control d’aquests símptomes. Aquestes guies han estat adaptades de l’Agència de Càncer de la British Columbia de Canadà per un equip de professionals (metges, infermeres i farmacèutics) que són experts en medicaments i en l’atenció oncològica.

Aquesta informació és general i en cap cas substitueix la informació i les recomanacions que el vostre metge i l'equip assistencial us proporcionaran de forma individualitzada durant el tractament.

Consultar tota la informació a: http://medicaments.gencat.cat/ca/ciutadania/informacio_sobre_medicaments/tractament_del_cancer/fitxes_dels_medicaments/

Consells per l'organització de la presa de medicaments

Introducció

interaccionsA partir de certa edat, és relativament freqüent que es prenguin, com a mitjana, entre tres i sis medicaments per dia de manera crònica. Aquest fet fa que alguns dels malalts no compleixin amb el seu tractament, de manera que la seva malaltia progressa o no es produeix la millora esperada. 
Una de les causes més freqüents d’incompliment és que el malalt no veu la manera de fer compatible tota la presa de medicaments amb la seva activitat quotidiana. Altres vegades, el malalt, simplement, se n’oblida.

Es defineix com malalt polimedicat el que pren 5 o més medicaments, de forma continuada, durant un període igual o superior a 6 mesos. No hi ha dubte que l'ancià constitueix el malalt polimedicat típic, encara que els consells esmentats es poden aplicar a qualsevol pacient polimedicat. A més, la gent gran és més susceptible de patir efectes secundaris i interaccions que la gent jove.

Aquest document pretén proporcionar als malalts o als seus cuidadors una ajuda a per organitzar la presa de medicaments al llarg del dia de la manera més senzilla possible però a l’hora obtenint el màxim benefici del seu tractament. 

Consells i recomanacions per organitzar correctament la presa de medicaments:

1. Conegui el seu tractament

Un malalt informat és un malalt més complidor. 
El malalt o el cuidador han de conèixer:

  • Què és el que pren
  • Quan de temps ha de prendre-ho
  • Com ha de prendre-ho:
    • Amb aliments o sense
    • Si es pot partir o triturar o bé ha de prendre-ho sencer
  • Les reaccions adverses més freqüents del medicament i què ha de fer si es presenten
  • Les interaccions importants amb la resta de medicaments que està prenent. 

Tota aquesta informació la trobarà al prospecte del que acompanya al medicament.   prospecto
Consulti també altres documents relacionats del nostre web:
Com poden afectar els aliments al nostre tractament farmacològic?
Medicaments desaconsellats en cas de dieta sense sal

2. Elabori un pla de medicació personalitzat

El pla de medicació personalitzat és una llista detallada de tota la medicació (medicaments amb o sense recepta, vitamines i compostos d’herbolaris) que pren un pacient amb el nom comercial, la dosis, la durada del tractament, i les hores d’administració. És una eina útil tant pel metge com pel farmacèutic ja que d’aquesta manera se sap tota la medicació que es pren i s’eviten duplicitats de medicaments i possibles interaccions farmacèutiques.
medecinescalendaristock petitaEl CedimCat els ofereix una eina per fer aquesta llista:  Pla de medicació. 

Demani ajuda als seus familiars o al seu farmacèutic per construir el pla de medicació. Si ho prefereix també pot anotar-ho a mà sobre una plantilla en blanc.

3. Tingui una "farmàcia de capçalera"

Comprar la medicació sempre a la mateixa farmàcia pot facilitar que el farmacèutic conegui tot l’historial mèdic del pacient i pugui fer un correcte seguiment del tractament prescrit, evitant duplicacions i interaccions de medicaments i adaptant els consells genèrics a la realitat d’un malalt concret.

                cruz farmaciapharacist-half

4. Simplifiqui els horaris d'administració

Es recomanable que aquests coincideixen amb els àpats, abans o desprès d'acord amb les instruccions especifiques d’administració, ja que d’aquesta manera és menys probable que s’oblidi la medicació, es a dir:

                     calendaricubiertos

  • Cada 6 hores: esmorzar, dinar, berenar i desprès de sopar.
  • Cada 8 hores: esmorzar, dinar i sopar.
  • Cada 12 hores: esmorzar i sopar
  • Una vegada al dia: esmorzar, dinar o sopar, sempre d’acord amb les instruccions especifiques d’administració.
  • Si febre o en cas de dolor, es fonamental preguntar al metge quin es l‘interval i la dosi màxima diària. 

Hi ha excepcions a tenir em compte com es el cas dels antibiòtics amb les quals es molt important respectar els intervals d'administració així com la durada del tractament. També els antineoplàsics (medicaments pel tractament del càncer) i altres medicaments que requereixen precaucions especials per la seva administració. Per això, es molt important ensenyar el pla de medicació personalitzat a la farmàcia, per tal de que, en cas necessari, el farmacèutic hi pugui incloure anotacions especials.

5. Intenti simplificar les pautes terapèutiques

Demani ajuda al metge per simplificar el seu tractament (amb formulacions que redueixin el número de preses al dia. No sempre pot ser possible, però si ho és, resulta més fàcil seguir el tractament.

6. Utilitzi un Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD)

Actualment hi ha oficines de farmàcia que ofereixen al pacient la possibilitat d'accedir a la medicació diària disposada en envasos especialment dissenyats per evitar confusions i facilitar el compliment del que s'ha prescrit. A continuació s’adjunten uns links amb informació relacionada amb aquest servei:

Col.legi oficial de farmacèutics de Barcelona / SPD
Generalitat de Catalunya

L’organització de la medicació per tal de facilitar el compliment del tractament i l’adherència al mateix és un factor important que contribueix a la salut i al benestar dels pacients polimedicats.

Davant qualsevol dubte, consulti al seu metge o farmacèutic.

Bibliografia consultada

  • Chumney EC, Robinson LC. The effects of pharmacist interventions on patients with polypharmacy. Pharmacy Practice 2006;4(3):103-109.
  • Rollason V, Vogt N. Reduction of polypharmacy in the elderly: a systematic review of the role of the pharmacist. Drugs Aging 2003;20(11):817-32.
  • Dominguez Camacho JC, Berenguer Frohner B, Molina-Lopez T, et al. Modificacion de la calidade de vida de pacientes polimedicados mediante atencion farmaceutica. Farmacia de Atencion Primaria 2005;3(1):11-15.
  • Adherencia al tratamiento en el paciente anciano. Inf Ter Sist Nac Salud 2004;28:113-120.
  • Leal Hernandez M, Abellan Aleman J, Casa Pina MT, Martinez Crespo J. Paciente polimedicado: ¿conoce la posologia de la medicacion?, ¿afirma tomarla correctamente? Atencion Primaria 2004;33(8):451-456.

Autor del document

Rita Moreira Da Silva
CIM Farmàcia
Hospital de Sant Pau

 

Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona.
 
 Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.