facebook    facebook icon-bm-32-delicious   slideshare    “Mail”

 

Què és un medicament?

Un medicament és una substància amb propietats pel tractament o la prevenció de malalties en els essers humans. També es consideren medicaments aquelles substàncies que s’utilitzen o s’administren amb l’objectiu de restaurar, corregir o modificar funcions fisiològiques de l’organisme o aquelles per establir un diagnòstic mèdic.

Els medicaments s’empren a dosis tant petites, que per poder administrar la dosi exacta, s’han de preparar de forma que siguin manejables. Les diferents maneres en què es preparen (pastilles, xarops, supositoris, injectables, pomades, etc.) s’ anomenen formes farmacèutiques.

Els medicaments, però, no només estan formats per substàncies medicinals, sovint van acompanyats d’altres substàncies que no tenen activitat terapèutica, però que hi tenen un paper rellevant. Aquestes substàncies són les que permeten que el medicament tingui estabilitat i es conservi adequadament. Aquestes substàncies sense activitat terapèutica tenen un paper molt important en l’elaboració, emmagatzemament i alliberació de substàncies medicinals s’anomenen excipients , alguns d’ells són de declaració obligatòria, mentre que les substàncies medicinals, que són les que tenen activitat terapèutica, s’anomenen principis actius.

En l’actualitat, la majoria de medicaments són preparats per laboratoris farmacèutics i, per a la seva preparació i distribució, aquests han de ser autoritzats pel Ministeri de Sanitat i Consum amb un nom propi registrat. Tots els processos relacionats amb la investigació, fabricació i distribució estan estrictament regulats per les lleis que protegeixen la salut dels ciutadans.

Les regulacions fonamentals en relació amb els medicaments es deriven de la Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris.

imatge9medicaments

A. Com puc saber quin medicament estic prenent?

Quan algú ha de prendre un medicament, ha de preguntar al seu metge prescriptor o al seu farmacèutic per què ha de prendre aquest medicament i com l’ha de prendre. Tanmateix, a l’embalatge del medicament o al prospecte hi ha un seguit d’informació que pot ajudar a comprendre què estem prenent i com el podem utilitzar o conservar.

A més a més, la pàgina web del CedimCat té a disposició dels ciutadans un Cercador de Medicaments amb informació els medicaments disponibles i una altre eina d’utilitat per organitzar la presa de la medicació i crear un pla-horari gràfic i visual anomenat Pla de Medicació.

A.1. Quina informació ens proporcionen els embalatges dels medicaments (especialitats farmacèutiques)?

A part del nom registrat de l’especialitat farmacèutica, a la part exterior de l’embalatge hi ha impresa una gran quantitat d’informació que pot ser de molta utilitat. En aquesta informació s’expressa:

  • Principi actiu i la quantitat que conté 
  • Excipients de declaració obligatòria 
  • Laboratori fabricant 
  • Lot de fabricació i data de caducitat 
  • Cupó-precinte en aquelles que siguin finançables pel Sistema Nacional de Salut
  • Símbols i sigles:

imatge3medicaments Medicament que, per a la seva dispensació, cal recepta mèdica
imatge4medicaments Cal recepta de psicòtrops (tranquil•litzants, antidepressius, etc.)
imatge7medicaments Cal recepta d'estupefaents (morfina, etc.)
imatge6medicamens S’ha de conservar en frigorífic (no congelar)
imatge1medicaments Medicaments que poden reduir la capacitat de conducció o el maneig de maquinària perillosa.
imatge2medicaments Medicaments que poden produir fotosensibilitat (reacció cutània desencadenada a dosis habitualment innòcues de radiació ultraviolada o visible)
ECM: Medicament d’especial control mèdic.
EFP: Medicament publicitari. Es permet la seva publicitat i no li cal recepta per ser dispensada en farmàcies.
EFG: Medicament genèric.
H: Medicament d’ús hospitalari. Es dispensa únicament a les farmàcies dels centres hospitalaris.
DH: Medicament de diagnòstic hospitalari. Ha de ser prescrita per especialistes adscrits a un hospital.
TLD: medicament de dispensació renovable. Per a tractaments de llarga durada.
Medicament homeopàtics: aquests tipus de medicaments han d’indicar aquesta llegenda.

A.2 Quina informació ens proporcionen els prospectes?

  • Què és (composició, tant del principi actiu com dels excipients)
  • Per a què s’utilitza (acció i indicacions)
  • Com utilitzar el medicament (posologia): quina és la dosi usualment utilitzada i la via d’administració
  • Abans d’usar el medicament (contraindicacions): en quins casos no s’ha d’utilitzar el medicament
  • Abans d’usar el medicament (precaucions): casos en què s’ha d’utilitzar amb precaució i si cal un control mèdic especial o precaucions especials que s’han de seguir durant la seva utilització. Consells en cas d’embaràs, lactància, conducció de vehicles o ús de màquines
  • Possibles efectes secundaris: efectes no desitjats que poden aparèixer durant el tractament
  • Interaccions: instruccions en cas d’haver de prendre altres medicaments o, fins i tot, aliments, ja que poden provocar l’aparició d’efectes no desitjats. Per més informació sobre aquests tema, consulti el documents INTERACCIONS Ciutadans/RITA
  • Intoxicació: instruccions en cas d’haver pres més quantitat de la indicada pel seu metge
  • Conservació: instruccions de conservació

En cas de dubtes consulti al el seu metge o farmacèutic.

B. Quins tipus de medicaments diferents hi ha?

Hi ha diferents tipus de medicaments i, per tant, també tenen diferents classificacions. Sovint es classifiquen per la seva activitat terapèutica, però també ho poden fer pel seu accés (si cal recepta o no) o segons el seu origen. Atès que la classificació per activitat terapèutica és molt àmplia i variada, us els presentem segons l’accés al medicament i també segons l’origen, perquè us poden ajudar a conèixer millor el medicament que teniu a les vostres mans.

B.1. Classificació segons el seu accés

  • Medicaments que els cal recepta mèdica. Com que la utilització incorrecta del medicaments pot comportar conseqüències greus per a la salut, les autoritats sanitàries exigeixen que, per a la seva dispensació en farmàcies, es presenti una recepta mèdica, fet que implica que un metge hagi valorat la necessitat del tractament i hagi recomanat l’administració del medicament amb una pauta específica (quina dosi s’ha de prendre, amb quina freqüència i durant quant de temps). No està permesa la seva publicitat als mitjans de comunicació. Alguns d’aquests medicaments són els genèrics que apareixen quan la patent del principi actiu ja ha caducat i, llavors, altres laboratoris el poden comercialitzar, i, com que ja no es consideren les despeses d’investigació, són més barats. Aquests medicaments tenen la mateixa eficàcia, seguretat i qualitat que els originals.
  • Medicaments publicitaris. Són aquells en els que s’autoritza la publicitat a través dels mitjans de comunicació i no els cal recepta mèdica per ser dispensades en farmàcies. Generalment són medicaments molt coneguts pel públic, no presenten una toxicitat alta i s’utilitzen per alleujar símptomes menors (acidesa d’estómac, dolor, febre, etc.). Tot i la seva aparent bondat, no deixen de ser medicaments i s’han de prendre amb precaució. Se’n donen més instruccions en l’apartat d’automedicació.
  • Medicaments d’ús hospitalari. Són els que la seva prescripció s’ha de realitzar a través del servei de farmàcia d’un hospital. Habitualment són administrats en el mateix hospital mentre el pacient està ingressat, però hi ha casos en què el tractament s’ha de continuar després de l’alta, al domicili. Aquestes especialitats es dispensen a les farmàcies dels hospitals.
  • Medicaments que necessiten visat d’inspecció. Són els d’ús restringit per a certes malalties i que requereixen un control addicional per part de Sanitat.
  • Medicaments estrangers. En alguns casos, si el principi actiu no es troba al nostre país, el medicament o la substància s’ha d’importar de l’estranger. El Ministeri de Sanitat i Consum disposa d’un mecanisme pel qual, si un malalt necessita uns medicaments que no es troben al nostre país, pugui fer-ne la corresponent importació.

B.2. Segons el seu origen

  • Medicaments de síntesi o semisíntesi.Són els més habituals i els que s’ han elaborat en un laboratori farmacèutic.
  • Medicaments d’origen humà.Són els derivats de la sang, glàndules o teixits humans. Per exemple les immunoglobulines, els factors de la coagulació, etc.
  • Medicaments de plantes medicinals.Les plantes i les seves mescles o preparacions (extractes, decuits, etc.) contenen principis actius amb utilitat terapèutica tant o més important que els medicaments sintetitzats dins d’un laboratori. El fet de ser elaborats a partir de plantes no els dóna la garantia d’innocüitat, per això també estan sotmesos a la mateixa reglamentació que la resta de medicaments.
  • Radiofàrmacs.Són els medicaments formats per isòtops radioactius, i s’utilitzen amb finalitat terapèutica i diagnòstica.
  • Medicaments homeopàtics. Són els medicaments utilitzats en medicina homeopàtica.
  • Medicaments biotecnològics.Són els obtinguts per tècniques d’enginyeria genètica.
  • Fórmules magistrals.Hi ha una sèrie de medicaments o de preparats que no es comercialitzen al nostre país i que es possible que algun pacient els necessiti. Aquests es preparen en la farmàcia de manera individualitzada per a cada pacient d'acord amb la composició que ha indicat el metge en la recepta.
  • Medicament hemoderivat.Són medicaments preparats industrialment a base de components de la sang.
  • Medicament immunològic.Són tots aquells medicaments relacionats amb les vacunes, toxines i al•lèrgens.

C. Excipients

Els medicaments (principis actius), per poder ser administrats, s’han de preparar en una "forma farmacèutica" (comprimits, càpsules, xarops, etc). En la seva preparació cal afegir substàncies que fan possible la fabricació de les diferents formes farmacèutiques, que s’anomenen excipients. En alguns casos, aquests excipients poden estar relacionats amb l’aparició de problemes en alguns pacients (al•lèrgies, intolerància, etc.).

Des de 1993, els medicaments han d’especificar obligatòriament en el prospecte tots els components que s’utilitzen en la seva preparació. Si algú presenta intolerància o al•lèrgia a alguna substància coneguda, cal que consulti el prospecte o el seu farmacèutic.

Per a més informació sobre els excipients es pot consultar el document del CedimCat: Què són els excipients?

Bibliografia consultada

  1. Real Decreto 1345/2007, de 11 de octubre, por el que se regula el procedimiento de autorización, registro y condiciones de dispensación de los medicamentos de uso humano fabricados industrialmente. 2007, Ministerio de Sanidad y Consumo.
  2. Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios. 2006, Ministerio de Sanidad y Consumo.

Autor del document

CIM CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya 

 

Beneficis dels medicaments

La mitjana d’anys que viuen les persones ha augmentat al voltant de 25 anys en l’últim segle. Les millores en la higiene i en la nutrició experimentades durant la primera meitat del segle XX van contribuir de forma decisiva a aquest increment; però la major aportació ocorreguda al llarg dels últims 30 o 40 anys es deu al descobriment de nous medicaments, molt més potents i eficaços que els que hi havia fins el moment. A més de contribuir a l’augment de l’esperança de vida, també s’ha aconseguit una millora en la qualitat de vida (disminució del patiment en eliminar molts símptomes relacionats amb la malaltia) i un estalvi econòmic en disminuir les baixes per malaltia o en reduir les estades als hospitals, entre d’altres.

Tots aquests beneficis clarament demostrats no s’han aconseguit sense cap cost. L’augment de potència dels nous medicaments, a més de proporcionar una eficàcia més gran, també comporta una major freqüència i gravetat d’efectes no desitjats (efectes secundaris o reaccions adverses). Amb tot, està clar que el benefici global dels medicaments és molt positiu.

Cal recordar que per obtenir el màxim benefici dels medicaments s'ha de:

  • Seguir les instruccions que el  metge donarà pel que fa a la dosi que s'ha de prendre, com l’ha de prendre i durant quant de temps.
  • Prendre només la dosi prescrita, i en cas no d’haver-ho fet, consulteu el metge o el farmacèutic.
  • Consultar què cal fer si s'oblida una dosi. En general, si ha transcorregut poc temps, es pot prendre-la el més aviat possible, i si n’ha passat més (més de la meitat de l’interval de temps entre dues dosis consecutives), el millor és saltar-la i seguir amb la dosi següent, en el seu horari normal. Mai no s'ha de prendre una dosi doble.

 

 

Què són els excipients?

Els excipients són els components del medicament diferents al principi actiu (substància responsable de l'efecte farmacològic). Aquests s’utilitzen per tal d’aconseguir la forma farmacèutica desitjada en cada cas (càpsules, comprimits, solucions, etc.) i faciliten la preparació, conservació i administració dels medicaments.

Els colorants, els conservants, les substàncies aromàtiques, els diluents, els saboritzants, els compostos que s’utilitzen per recobrir les càpsules o els reguladors de pH són alguns exemples dels excipients que s’utilitzen en la formulació dels medicaments.

En general, els excipients es consideren substàncies inerts, que no tenen efecte farmacològic. Tot i això hi ha excipients que sí que tenen un efecte o una acció reconeguda en determinades circumstàncies (al·lèrgies, intoleràncies, reaccions cutànies, etc...). És per aquest motiu, per assegurar un correcte ús i administració dels medicaments, que hi ha excipients que són de declaració obligatòria. Aquests excipients s’han de detallar en l’etiquetatge i en el prospecte del medicament.

En el prospecte del medicament, l’excipient s’express de forma completa, amb la denominació comú internacional o nom comú, la lletra E, si existeix i el seu número corresponent. En l’embalatge del medicament pot només indicar-se amb la lletra E i el número. A més a més, el prospecte pot incloure advertències concretes de cada excipient o substància. D’aquesta manera es té la informació de la presència o no, en els medicaments, de certes substàncies que poden provocar problemes de salut.

A través de la pàgina web de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris es poden consultar els prospectes dels medicaments autoritzats a l’estat.

Amb aquesta informació, per exemple, els pacients celíacs poden saber si el medicament conté gluten; els pacients diabètics i els pacients amb intolerància a la lactosa poden conèixer la quantitat de sucres que contenen els seus medicaments i els malalts de fenilcetonúria poden tenir constància de la presència o no d’Aspartam.

La informació relacionada amb la declaració dels excipients en l’etiquetatge, en el prospecte i en la fitxa tècnica dels medicaments i un llistat amb els excipients de declaració obligatòria, es pot consultar a la circular 2/2008 dictada per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.

En cas de dubte sobre la presència o no de determinats excipients al llegir els prospectes de la seva medicació, consulti al seu farmacèutic.

Bibliografia consultada

  • Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). Circular 2/2008: Información sobre los excipientes en el etiquetado, prospecto y ficha técnica de los medicamentos de uso humano.

Autor del documento

Laia Robert i Sabaté
Farmacèutica
CIM CedimCat

 

 

Què són les interaccions?

1. Què és una interacció?

Es diu que hi ha una interacció quan un medicament no exerceix l’efecte esperat ja sigui a causa de l’administració simultània (al mateix temps) o successiva d’un altre medicament, fàrmac, herba medicinal, aliment, beguda o contaminant ambiental. Hi ha certes condicions fisiològiques (com l’embaràs) o patològiques (com la insuficiència renal o hepàtica) que també poden afectar al comportament d’un determinat medicament en el nostre organisme.

2. Quins efectes es poden esperar d'una interacció?

El resultat d’una interacció es pot traduir en:

  • disminució de l’efecte del medicament i conseqüent possible fallida del tractament
  • aparició d’efectes secundaris inesperats
  • augment de l’efecte del medicament i conseqüent possible toxicitat

Per aquest motiu, és molt important que el pacient o cuidador coneguin en cada moment la medicació prescrita, el motiu pel qual el seu metge li ha prescrit i com ha de prendre--la.
Quan es prescriuen diversos medicaments o s’afegeix un nou medicament al seu pla de medicació, pregunti al seu metge o farmacèutic quins medicaments pot prendre junts i entre quins hi ha d’haver un temps de separació entre ells. 

3. Quins tipus d'interaccions hi ha?

Hi ha tres tipus principals:

  • Interacció del tipus medicamentosa. S’observa entre medicaments i també amb plantes medicinals. Un exemple seria l’administració conjunta d’un tranquil•litzant amb un medicament per a l’al•lèrgia. El resultat pot ser perillós ja que la capacitat de reacció del pacient podria veure’s disminuïda. Un altre exemple, seria el del hipèric o herba de Sant Juan (una planta medicinal amb propietats antidepressives) que té activitat sobre els enzims metabolitzadors del fetge. Per tant, l’herba de Sant Joan ha de ser administrada amb precaució juntament amb medicaments que necessitin l’acció d’aquests enzims hepàtics per ser eliminats de l’organisme.
  • Interacció medicament-aliment o beguda. Aquest tipus d’interacció és bidireccional, és a dir, hi ha aliments que poden afectar el comportament d’un determinat medicament i hi ha medicaments que poden impedir l’absorció d’algun dels nutrients dels aliments. És aquest el cas, per exemple, de l’ús continuat de laxants, que pot impedir l’absorció d’algunes vitamines. En el cas contrari, de com pot un aliment o beguda afectar el comportament d’un determinat medicament, es cita freqüentment el cas del suc d’aranja. L’administració d’aquests suc pot augmentar l’efecte de certs medicaments (com per exemple la ciclosporina, la digoxina, la fexofenadina i el losartan). Per altra banda, les verdures del tipus crucíferes (bledes i cols) podrien disminuir l’efecte d’alguns fàrmacs. La barreja de begudes alcohòliques amb alguns medicaments pot disminuir la capacitat de reacció així com fer sentir al pacient cansat.
  • Interacció medicament-estat físic o patològic del pacient. Aquest tipus fa referència a la interacció d’un medicament amb una situació clínica concreta del pacient. És el cas de l’administració simultània de descongestionants nassals en pacients amb hipertensió arterial, o de l’ús antibiòtics (tipus sulfamides) o diürètics (tipus tiazides) en pacients diabètics. 

4. Com es pot prevenir una interacció medicamentosa o de qualsevol altre tipus?

És fonamental conèixer a cada moment tots els medicaments que el pacient pren, ja siguin prescrits pel metge o especialitats farmacèutiques publicitàries (EPF que s’adquireixen sense recepta mèdica a la farmàcia) així com tots els productes de herboristería.
Per a això, per organitzar la presa de medicament, es recomana utilitzar el Pla de Medicació del CedimCat.
El seu metge i el seu farmacèutic són qui millor li podran assessorar, i davant qualsevol dubte consulti’ls: què he d’esperar d’aquest nou medicament?, puc prendre’l juntament amb altres medicaments o suplements dietètics?, he d’evitar certs aliments, begudes o altres productes?.
Hi ha situacions especials, com és el cas de l’embaràs o de la lactància, en les quals es recomana consultar al metge o farmacèutic abans de prendre qualsevol medicament.

A continuació es resumeixen els principals tipus d’interaccions amb les classes de medicaments més freqüentment prescrits així com les precaucions que s’han de tenir en compte abans de prendre’ls.

a. Antiulcerosos (prevenció o alleugeriment de l’acidesa associada a la indigestió i l’acidesa estomacal)

  • Cimetidina: pot interaccionar amb la teofil•lina (antiasmàtic), la warfarina (anticoagulant) i l fenitoïna (anticonvulsionant).
  • Inhibidors de la bomba de protons : consulti amb el seu metge si pren clopidogrel i un protector gàstric com l’omeprazol, lansoprazol o pantoprazol, ja que aquests podrien disminuir l’efecte clopidogrel.ç

b. Antiàcids (alleugeriment de l’acidesa associada amb la indigestió i l’acidesa estomacal).Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si té al•lèrgia a la llet o derivats o si el medicament conté més de 5 g de lactosa. Si té insuficiència renal o pren altres medicaments.

c. Antiemètics (prevenció o tractament de les nàusees, vòmits o vertigen associat a nàusees i vòmits).
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants, pateix problemes respiratoris (emfisema, bronquitis crònica, asma) o té problemes de la pròstata o té glaucoma.
Eviti prendre begudes alcohòliques.

d. Antihistamínics (alleugeriment temporal dels símptomes nassals com la congestió, rinorrea i esternuts)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants, antihipertensius o antidepressius o si pateix problemes respiratoris (emfisema, bronquitis crònica o asma), problemes de pròstata o glaucoma.
La ingesta d’alcohol i l’ús de sedants o tranquil•litzants poden augmentar la somnolència.
Eviti el consum de begudes alcohòliques.

e. Antitussígens (tractament de la tos irritativa)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants o pateix de la pròstata o té glaucoma.

f. Broncodilatadors (tractament de l’asma)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si pateix del cor, de la tiroides, de la pròstata, té la pressió arterial alta o diabetis. També si s’està tractant per l’asma o ha estat ingressat per un episodi previ d’asma.

g. Laxants (alleugeriment temporal de l’estrenyiment)
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si pateix dels ronyons o si el laxant conté fosfats, potassi o magnesi. Si pateix de mal d’estómac, nàusees o vòmits.

h. Descongestionants nassals (alleugeriment temporal de la congestió nassal)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si pateix del cor, de la tiroides, de la pròstata o té la pressió alta o diabetis.

i. Deshabituació tabàquica amb substitutius de la nicotina (alleugeriment dels símptomes de l’ànsia de fumar i l’abstinència)
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si té la pressió alta però no està essent tractat, pateix del cor o ha patit recentment un atac de cor o sent que el batec del cor és irregular. (La nicotina pot augmentar l’activitat cardíaca).
També si està en tractament antidepressiu o antiasmàtic o se l’hi ha receptat algun altre medicament sense nicotina per deixar de fumar.
No utilitzi substitutius de la nicotina si continua fumant, inhalant tabac en pols o utilitza altres productes que continguin aquesta substància.

j. Medicaments per a l’insomni
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants, pateix problemes respiratoris (emfisema. Bronquitis crònica, asma), problemes de la pròstata o té glaucoma.
Eviti prendre begudes alcohòliques.

k. Analgèsics (alleugeriment temporal dels dolors menors, petites molèsties i mal de cap)
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si consumeix 3 o més begudes alcohòliques al dia. Si pren també analgèsics EFP, ja que aquests poden incloure aspirina, ibuprofè, ketoprofè, naproxè, paracetamol i salicilat de magnesi. Es recomana llegir el prospecte d’aquests productes.

l. Estimulants (ajuden a combatre la fatiga física i mental)
Quan s’utilitzen aquests tipus de productes, es recomana limitar el consum d’aliments, begudes i altres substàncies que continguin cafeïna; ja que un excés d’aquesta pot causar nerviosisme, irritabilitat, insomni i fins i tot accelerar el ritme cardíac.
S’ha de tenir en compte que les dosis recomanades d’aquests productes acostumen a tenir tanta cafeïna com una tassa de cafè.

m. Anticoagulants orals
Consulti sempre al seu metge abans de prendre qualsevol altre medicament.
Molts medicaments poden interaccionar-hi, augmentat o reduint l’efecte de l’anticoagulant.
S’ha de limitar el consum d’aliments rics en vitamina K, com per exemple els espàrrecs, els espinacs, l’enciam, el bròquil, la col i les bledes.
Pot trobar més informació en el document del CedimCat: Tractament anticoagulant oral.

n. Antiinfecciosos

  • Antibiòtics: cal seguir correctament les pautes i la durada del tractament. Les tetraciclines i les quinolones (medicaments utilitzats en infeccions orals i gastrointestinals) no s’han d’administrar conjuntament amb aliments rics en calci i ferro ja que afecten a la seva absorció.
  • Griseofulvina (antifúngic): s’ha de prendre després dels àpats.

5. Què significa tenir precaucions especials amb l'administració d'un determinat medicament?

Com s’ha citat anteriorment, els aliments poden interferir amb els medicaments i hi ha alguns tipus d’aliments o begudes que han de ser evitats en cas de prendre un determinat medicament. Presa de medicaments:
en dejú: significa que el medicament ha de prendre’s almenys una hora abans de menjar, o dues hores després ja que la seva absorció podria veure’s disminuïda. És el cas per exemples d’alguns antibiòtics, com l’amoxicil•lina o les tetraciclines, i també de la teofil•lina.
amb els menjars: el medicament ha de prendre’s immediatament havent dinat per a evitar les molèsties digestives que pugui causar (com alguns antiinflamatoris) o en alguns casos per a millorar la seva absorció (com la griseofulvina o la lovastatina). 

6. Quins aliments o begudes he d'evitar?

  • Sempre s’ha d’evitar el consum de begudes alcohòliques juntament amb qualsevol medicament.
  • Evitar el suc d’aranja ja que interfereix amb bastants medicaments com ara els antagonistes del calci, algunes benzodiazepines, els hipolipemiants del tipus atorvastatina, lovastatina i simvastatina, el saquinavir i la ciclosporina.
  • Els aliments rics en vitamina K estan contraindicats en el casos de tractament amb Sintrom o Aldocumar.
  • Per a més informació pot consultar el document: Com poden afectar els aliments al nostre tractament farmacològic? 

7. Què he de saber si estic prenent l'herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)?

Com s’ha dit anteriorment l’herba de Sant Joan, que actualment està molt de moda per les seves propietats antidepressives interfereix amb diversos medicaments. Aquesta augmenta la seva eliminació fet que pot fer disminuir-ne la seva eficàcia. Per tant es recomana evitar l’ús simultani de l’herba de San Juan amb algun dels medicaments següents:

  • Alprazolam
  • Amitriptilina
  • Anticoagulantes orales
  • Ciclosporina
  • Digoxina
  • Etinilestradiol
  • Indinavir
  • Metadona
  • Simvastatina
  • Pravastatina
  • Tacrolimus
  • Teofilina

Bibliografia consultada

  1. Amarilles P, Giraldo NA, Faus MJ. Interacciones medicamentosas: aproximación para establecer y evaluar su relevancia clínica. Med Clin (Barc) 2007;129(1):27-35.
  2. Morales-Olivas FJ, Estan L. Interacciones medicamentosas. Nuevos aspectos. Med Clin (Barc) 2006;127(7):269-75.
  3. Interacciones de medicamentos: Lo que usted debe saber. Disponible en: http://www.fda.gov/buyonlineguide/druginteractions-spanish.pdf.

Autor del document

Rita Moreira Silva
Centre d'Informació de Medicaments
Servei de Farmàcia
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

 

Què són els medicaments genèrics?  

Consultar tota la informació a: http://www20.gencat.cat/portal/site/salut

Reaccions adverses als medicaments

En principi els medicaments estan dissenyats amb l’objectiu d’aconseguir beneficis per la salut. Tanmateix, no són innocus i poden produir perjudicis per la salut de diversa gravetat.  Sovint  només es tracta de petites molèsties tolerables, però en ocasions obliguen a abandonar el tractament i en algun cas poden arribar a posar en perill la salut del pacient.  Cada medicament té el seu perfil de seguretat que el metge i el farmacèutic coneixen. A més al prospecte es detallen els efectes secundaris més freqüentment relacionats amb el medicament per poder identificar-los en cas de que es presentin.  

Què és una reacció adversa?

És qualsevol resposta nociva i no intencionada que es produeix quan s’administra un medicament a les dosis utilitzades normalment en l’ésser humà, però també inclou les conseqüències perjudicials derivades de la dependència, l’abús, i l’ús incorrecte dels medicaments. 
Una reacció adversa greu és qualsevol...

  • que sigui mortal,
  • que pugui posar en perill la vida,
  • que impliqui una incapacitat o una invalidesa,
  • que tingui com a conseqüència l’hospitalització o la prolongació de l’hospitalització. 

Què és la farmacovigilància?

És una activitat de salut pública que té com a objectius identificar, quantificar, avaluar i prevenir els riscos associats amb l’ús dels medicaments comercialitzats.  Abans que aparegui un medicament en el mercat, ha de ser autoritzat obligatòriament pel Ministeri de Sanitat i Consum. Prèviament al procés d’autorització, cal que s’estudiïn els seus efectes, tant els beneficiosos com els possibles efectes adversos que pugui produir. Aquest tipus d’estudis s’anomenen assaigs clínics.  Tanmateix, els assaigs clínics tenen certes limitacions, ja que es fan en pocs pacients, durant un període de temps limitat i amb una població seleccionada (normalment no s’inclouen nens, ni dones embarassades, ni gent gran). És per aquest motiu que alguns efectes adversos com per exemple els poc freqüents, o els que apareixen després de l'ús continuat, no es manifesten fins que el medicament es comercialitza i s’utilitza en la població general en un gran número de pacients i en les condicions de la pràctica habitual. Per tal de detectar aquests efectes adversos existeix una xarxa anomenada Sistema de Farmacovigilància.     Tots els agents implicats en la utilització de medicaments (laboratoris farmacèutics, autoritats sanitàries, metges, farmacèutics, personal d’infermeria i pacients o els seus cuidadors) tenen la responsabilitat de compartir la màxima informació, per tal de fer-ne un ús òptim i poder-ne identificar, al més aviat possible, les reaccions adverses greus o desconegudes en el moment de la seva autorització, la qual cosa permetrà poder-les prevenir o reduir-ne la freqüència i gravetat.  

Les notificacions de reaccions adverses

El Sistema Espanyol de Farmacovigilància (SEFV) integrat per 17 centres autonòmics que treballen amb un mètodo comú, té els objectius de recollir, avaluar i enregistrar les sospites de reaccions adverses als medicaments, notificades pels professionals sanitaris, i tractar d’identificar de forma precoç els possibles riscos associats a l’ús dels medicaments.  

Qui pot notificar les reaccions adverses als medicaments?

Tots els professionals sanitaris que, en el seu exercici professional, sospitin que s’ha produït una reacció adversa a un medicament en un pacient, en l’àmbit de Catalunya.  No s’accepten les notificacions fetes directament pels pacients, ja que hi cal una interpretació clínica dels esdeveniments. Els pacients que creguin estar afectats per una reacció adversa a un medicament han de consultar el seu metge o farmacèutic, perquè poden ajudar a solucionar el problema, decidir si es tracta d’una reacció adversa i fer la comunicació a les autoritats sanitàries si ho consideren oportú.  

Què cal notificar?

  • Totes les sospites de reaccions en pacients tractats amb fàrmacs de recent introducció en terapèutica.
  • Totes les sospites de reaccions desconegudes o inesperades.
  • Totes les sospites de reaccions que siguin mortals, que posin en perill la vida del pacient, que provoquin ingrés a l'hospital o que allarguin l'estada hospitalària, així com les malformacions congènites i els efectes irreversibles.
  • Totes les sospites de reaccions adverses derivades de l’ús de medicaments en indicacions no autoritzades i les causades per errors de medicació, sempre que comportin un dany al malalt. 

Com funciona el sistema?

Quan les notificacions arriben als centres autonòmics de farmacovigilància, es codifiquen, s’avaluen i s’enregistren en una base de dades comuna que s´anomena FEDRA (Farmacovigilancia Española Datos de Reacciones Adversas). Aquest procés es porta a terme de tal manera que sempre queda garantida la confidencialitat de les dades, tant les del pacient com les del notificador.  La informació abocada a la base de dades FEDRA s’avalua periòdicament, per tal d’identificar de forma precoç els possibles problemes de seguretat derivats de l’ús de medicaments.  A partir d’aquestes informacions, al Comitè de Seguretat de Medicaments de l’Agència Espanyola del Medicament, del Ministeri de Sanitat i Consum es prenen decisions que poden anar des de la modificació de les condicions d’ús del medicament, fins a la seva retirada del mercat.  

Com pot contribuir a reduir el risc de patir reaccions adverses als medicaments?

  • No prengui cap medicament que no sigui una especialitat farmacèutica publicitària (EFP), sense que hagi estat prescrit per un metge.
  • Fins i tot en el cas de les EFP, demani consell al farmacèutic. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consulti al seu metge.
  • Informi sempre que vagi al seu metge/s de tots els medicaments que pren o ha pres recentment (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc.).
  • Llegeixi i conservi el prospecte del medicament.
  • Conservi els medicaments en el seu embalatge original. A més de protegir el medicament, l’embalatge conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar en nevera, etc.
  • En cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consulti sempre al metge abans de prendre cap medicament, encara que sigui una EFP.
  • Eviti el consum d’alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar a la seva capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses.
  • No prengui dosis superiors o inferiors a les que li ha receptat el metge.
  • No abandoni el tractament abans del que li ha prescrit el metge encara que es trobi millor.
  • Si al finalitzar el tractament encara no es troba bé, no perllongui el tractament pel seu compte sense consultar amb el metge.

 

Compliment terapèutic

Què és el compliment terapèutic?

El compliment ("adherence" en anglès) és un concepte ampli que es refereix al grau amb què el pacient segueix el compromís o pacte fet amb els professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics, etc.) que l’atenen, pel que fa als medicaments que ha de prendre, al seguiment d’una dieta o als canvis en l’estil de vida en general. Aquest document se centra en el compliment del tractament amb medicaments, que anomenem COMPLIMENT TERAPÈUTIC.

Des de fa molts anys, el compliment terapèutic és una preocupació entre els professionals de la salut, ja que els estudis demostren que el grau de compliment entre la població no es pot considerar prou bo. En general, està demostrat que prop de la meitat dels pacients no segueixen les recomanacions dels professionals de la salut, la qual cosa acostuma a traduir-se en un mal control de la malaltia.

L’objectiu dels professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics, etc.) és aconseguir el màxim grau de compliment entre els pacients, per tal d’obtenir la màxima eficàcia dels tractaments i un bon control de la malaltia.

En quins casos podem dir que no hi ha un bon compliment terapèutic?

A continuació, presentem algunes de les situacions en les quals es considera que el compliment terapèutic no és l'òptim i que, per tant, s’haurien de corregir:

  • Quan no es pren el medicament recomanat o se’n pren un altre de diferent en el seu lloc.Quan s’oblida de prendre alguna dosi de medicament, encara que sigui un sol dia.
  • Quan es prenen dosis més grans o més petites de les aconsellades.
  • Quan no es pren el medicament a les hores indicades.
  • Quan es pren el medicament, però de manera incorrecta, sense seguir les recomanacions donades.

Quines conseqüències pot tenir un insuficient compliment terapèutic?

No seguir les recomanacions dels professionals de la salut pot tenir les implicacions següents:

  • Dificultats en el seguiment d’una malaltia, ja que els metges o els infermers poden creure que el pacient, tot i prendre els medicaments o fer una dieta, no aconsegueix tenir la malaltia ben controlada. Per controlar-la, pot ser que se li receptin altres medicaments i així s’augmenti la complexitat del tractament i, al mateix temps, el risc d’aparició d’efectes secundaris.
  • Manca de l’eficàcia de les recomanacions dels professionals de la salut, o almenys disminució de l’eficàcia que s’esperaria. Això pot derivar en recaigudes i fins i tot en ingressos hospitalaris. No prendre correctament els medicaments també pot provocar un augment de la dependència a aquests, un augment de la resistència a antibiòtics i antivirals o fins i tot accidents.
  • Malbaratament de recursos, ja que el sistema sanitari (o el mateix pacient) està pagant uns medicaments que en realitat no es prenen, o que es prenen de manera incorrecta.

Què podem fer els pacients per millorar el compliment terapèutic?

El més important de tot, per aconseguir una bon compliment terapèutic, és que tinguem una bona relació amb els professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics, etc.). Hem de sentir que podem confiar-hi, que podem parlar-hi obertament, preguntar-li tots els dubtes que tinguem, dir-li allò que ens preocupa, allò que no ens sembla bé, etc. Això no vol dir que hi hagi d’haver una relació d’amistat, però sí una relació de confiança.

En el moment en què els professionals de la salut fan una recomanació de tractament, de dieta, d’estil de vida... els pacients tenim la decisió final sobre aquesta recomanació, ja que en realitat tenim dret a decidir si la seguim o no. Però cal que siguem conscients que ens l’han fet per al nostre propi benefici. Per tant, en cas de no estar d’acord amb la recomanació, amb el medicament, etc., i de creure que realment no ens el prendrem, el que hauríem de fer és dir-ho en aquell mateix moment, a la consulta. D’aquesta manera, podran mirar de donar-nos una recomanació diferent, que potser s’adapti millor a les nostres preferències, i que també aporti beneficis per a la nostra salut.

Quan els professionals de la salut indiquen un medicament o bé recomanen una dieta o un determinat estil de vida, és convenient que ho facin d’acord amb el pacient, i no pas que li donin una ordre que ell ha de complir. Per tant, és fonamental que el pacient expressi obertament i amb confiança la seva opinió. Això facilitarà que li recomanin allò que millor s’adapti a la seva situació personal.

A continuació, s’ofereixen alguns consells que ens podran ajudar a millorar el nostre compliment terapèutic:

pastillas- Demanar al professional de la salut que ens atén que ens doni el màxim possible d’informació sobre la nostra malaltia, o sobre com funciona el medicament que ens ha recomanat. Això ens ajudarà a entendre la importància de fer correctament el tractament.

- Demanar-li que simplifiqui el nostre tractament tant com pugui, i que ens recepti el mínim nombre de fàrmacs que sigui possible. És evident que com menys fàrmacs s’hagin de prendre, més fàcil serà de prendre’ls correctament. També és convenient que li expliquem la nostra rutina diària, perquè pugui adaptar-hi l’horari de preses.

- Demanar que ens donin instruccions molt clares i assegurar-nos que les hem entès i que les podrem seguir.

És fonamental que no marxem de la consulta fins que no tinguem clars els punts següents:

  • Quins medicaments he de prendre?
  • Per a què els he de prendre?
  • Quan els de prendre?
  • Com els he de prendre?
  • Durant quant de temps els de prendre?

medecines- Si cal, podem demanar la informació per escrit (per exemple, ens poden facilitar el nostre pla de medicació personalitzat, que és una mena d’horari amb la llista de medicaments, les hores en què s’han de prendre, la imatge de la presentació dels medicaments, etc.). També ens el podem fer nosaltres mateixos a través de l’enllaç situat a la pàgina principal d’aquesta mateixa web www.cedimcat.info.

- Sovint en parlar amb coneguts, veïns, amics, familiars, etc. poden sorgir-nos pors o prejudicis contra algun medicament i que decidim deixar-lo de prendre. També pot ser que tinguem la sensació d’estar patint algun efecte secundari per algun medicament i que no vulguem prendre’l més. Cal explicar tot això amb confiança a un professional de la salut per tal d’acordar què és el millor a fer en cada cas.

- Si ens fem un embolic amb els medicaments o amb els horaris, podem demanar a algun familiar o amic que ens acompanyi perquè també li expliquin el tractament.

pastillero- Si som gent gran, prenem un nombre elevat de medicaments i disposem de poc ajut a casa, podem usar una eina anomenada sistema personalitzat de dosificació (SPD) que consisteix en uns cartrons setmanals que ens prepararan a la farmàcia on hi ha disposats els diferents comprimits, càpsules, etc. per hores i dies de la setmana. Podem demanar-lo en la majoria de farmàcies. També podem trobar-hi pastillers que ens ajuden perquè nosaltres mateixos organitzem la medicació setmanalment.

rellotge- Si ens resulta difícil de recordar-nos de prendre els medicaments, podem utilitzar alarmes, despertadors, notes recordatòries, o bé simplement deixar-los en llocs ben visibles (a la cuina, a la tauleta de nit), etc. Un altre truc pot ser intentar fer coincidir les preses dels medicaments amb els àpats, però abans cal que preguntem al metge o farmacèutic si són medicaments que es puguin prendre junt amb aliments.

En realitat, és normal que ens trobem amb dificultats a l’hora de seguir correctament les recomanacions dels professionals de la salut. És quelcom que li passa a la majoria de gent. Però el fet que sigui normal o habitual, no vol dir que no sigui un motiu de preocupació. Ens ha de preocupar i hem de fer tot el que puguem per tal de superar aquestes dificultats.

Seguir aquests consells ens hi podrà ajudar. Però aquestes són només algunes de les possibles solucions, n’hi ha moltes més, que variaran segons la persona. En qualsevol cas, sempre que tinguem la sensació que ens costa fer correctament el tractament, seguir una dieta, etc., cal que ho expliquem amb confiança al metge, infermer o farmacèutic, els quals ens orientaran i aconsellaran sobre què podem fer per solucionar-ho.

Resum dels consells per millorar el compliment terapèutic

  • És important que coneguem bé la nostra malaltia i com funcionen els medicaments que hem de prendre.
  • Ens serà d’ajut que el metge ens recepti el mínim nombre de fàrmacs possible.
  • És convenient que expliquem al metge la nostra rutina diària perquè pugui adaptar-hi l’horari de preses.
  • No hauríem de marxar de la consulta fins a tenir clars els següents punts: quins medicaments he de prendre?, per a què?, quan els de he prendre?, de quina manera?, fins quan els he de prendre?
  • Podem demanar el nostre pla de medicació personalitzat per escrit o fer-lo nosaltres mateixos a través de la web www.cedimcat.info.
  • Cal que expliquem amb confiança als professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics...) tots els dubtes, les pors o els problemes que ens sorgeixin respecte dels medicaments.
  • Ens serà d’ajut que anem al metge acompanyats d’algun familiar o amic en cas que no ens acabem d’aclarir amb els medicaments i els horaris.
  • Podem sol.licitar un sistema personalitzat de dosificació a la farmàcia si vivim sols, prenem molts medicaments o necessitem una mica d’ajut amb els medicaments i els horaris de preses.
  • És recomanable que utilitzem sistemes que ens ajudin a recordar-nos de prendre els medicaments (alarmes, deixar-los en llocs visibles, etc.).

Folletó informatiu

imatgeadherencia

pdfDescarregar en format pdf el folletó informatiu sobre el compliment terapèutic.235.51 KB

Bibliografia consultada

  1. Medicines adherence. Involving patients in decisions about prescribed medicines and supporting adherence. NICE clinical guideline 2009; 76.
  2. Amado E. El cumplimiento terapéutico. Revista Clínica Electrónica en Atención Primaria 2008; 15.
  3. Bonafont X, Costa J. Adherència al tractament farmacològic. Butlletí d’informació terapèutica. 2004; 16 (3): 9-14 [ISSN 0213-7801. ISSN 1579-9441 (Internet)].

Autor del Document

Eva Llovet i Traveset
Centre d'Informació de Medicaments
C.A.P. Mútua de Terrassa

 

Automedicació

L'automedicació és la utilització de medicaments per iniciativa propia sense cap intervenció per part del metge (ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la prescripció o supervisió del tractament).

L’automedicació responsable pot ser convenient si s’utilitza per tractar símptomes menors com ara el dolor, la febre, l'acidesa d’estómac, el refredat, etc. i durant un temps limitat. De fet existeixen medicaments que no necessiten recepta mèdica i que es poden comprar a la farmàcia.

Tanmateix, que un medicament no requereixi recepta mèdica per a la seva dispensació, no vol dir que sigui innocu i no pugui resultar perjudicial en determinades situacions ja que no deixa de ser un medicament. Per tant davant del dubte cal consultar al metge.

Un cas diferent seria l’automedicació amb medicaments que requereixen recepta i que per tant han de ser prescrits per un metge. Això és una pràctica desaconsellada. Un exemple seria la presa d’antibiòtics sense prescripció mèdica davant la sospita d’una infecció. Els antibiòtics no s’han de prendre mai per pròpia iniciativa sense la supervisió d’un metge.

L’automedicació sense control mèdic o farmacèutic comporta una sèrie de riscs per a la salut que en molts casos són desconeguts pels ciutadans :

  • Toxicitat: efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicaci.
  • Manca d’efectivitat perquè s’utilitzen en situacions en les que no estan indicats. Per exemple, de vegades es prenen antibiòtics per tractar processos vírics davant dels qual no són efectius.
  • Dependència o addicció.
  • Enmascarament de processos clínics greus i per tant retard en el diagnòstic i tractament.
  • Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi pot haver una potenciació o una disminució de l’efecte del medicament.
  • Resistències als antibiòtics. L'ús excessiu d'antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d'aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços. Consulteu el document Ús correcte dels antibiòtics.

Aquests riscs es poden evitar seguint uns consells bàsics sobre l’automedicació:

  1. No prengui cap medicament que hagi de ser prescrit per un metge sense la seva supervisió.
  2. En el cas dels medicaments que no requereixen recepta mèdica, demani consell al farmacèutic.
  3. En cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consulti sempre al metge abans de prendre cap medicament.
  4. L’automedicació ha de tenir una durada raonable. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consulti al seu metge.
  5. Informi al seu metge/s de tots els medicaments que pren o ha pres (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc).
  6. Llegeixi i conservi el prospecte de tots els medicaments. És important saber què es pren, perquè s’ho pren i com i quan s’ha de prendre.
  7. Conservi els medicaments en el seu embalatge original. Aquest conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar en nevera, etc. A més a més l’embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva adequada conservació.
  8. Eviti el consum d’alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar a la seva capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses.

I recordi: Davant qualsevol dubte sobre la seva medicació consulti al seu metge o farmacèutic.

Bibliografia consultada

  1. Automedicación: riesgos y beneficios. CADIME (Centro Andaluz de Información de Medicamentos) 1996 [cited 2009; Available from:
    http://www.easp.es/web/documentos/BTA/00001215documento.pdf.
  2. L'automédication (EurekaSanté: L'information médicale grand public de référence). Vidal [cited Maig 2009; Available from: http://www.eurekasante.fr/medicaments/automedication.html.
  3. Bradley, C. and A. Blenkinsopp, Over the counter drugs. The future for self medication. BMJ, 1996. 312(7034): p. 835-7.
  4. Puuillard, L'automedication. Rapport adopté lors de la session du Conseil national de l’Ordre des médecins. Février 2001. Dr. Jean Pouillard., 2001.

Autor del document

Laia Robert Sabaté
CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya

 

Fonts d'informació sobre medicaments a internet

L'expansió d'Internet ha proporcionat l'accés en temps útil a una gran quantitat d'informació que, utilitzada amb criteri, pot ser d'extrema utilitat. Tanmateix, aquesta immensa “biblioteca virtual” pot ser a l’hora útil i perillosa. La qualitat de la informació disponible a Internet és molt variable i els riscos que comporta la desinformació són elevats.

Una font o eina ideal d'informació sobre medicaments ha de tenir les següents característiques:

  • Precisa, actualitzada, fiable i de fàcil maneig.
  • Accessible pel que fa a llenguatge, format i to.
  • Informativa sobre malalties i tractaments, i que destaqui el balanç entre els beneficis d'un tractament i els seus efectes adversos.
  • Disponible en el moment de la consulta i consistent amb el millor consell.
  • Enllaçada a d’altres fonts de consells i informació fidedignes i consistents.
  • Amb possibilitat d'adaptació o personalització a les necessitats de l'usuari.

Es detallen a continuació una sèrie de d’adreces electròniques d’algunes webs biomèdiques que hem considerat de gran utilitat per al consumidor que busca informació precisa sobre un determinat medicament i/o malaltia o altres:

  • Clínica Mayo: Web de la prestigiosa Clínica Mayo dels EE.UU. on, a més d'informació tècnica sobre medicaments, plantes medicinals i suplements, es pot consultar informació sobre malalties. Disponible només en anglès.
  • Electronic Medicines Compendium: compendi electrònic de medicaments que permet accedir als prospectes (disponible també en versió adaptada a persones cegues) i fitxes tècniques dels medicaments. Disponible només en anglès.
  • Center for Drug Evaluation and Research: web gestionada per la Divisió d'Informació de Medicaments de la FDA (Food and Drug Administration dels EE.UU.), proporciona accés a informació sobre medicaments específics a més d'altra informació d'interès. Disponible només en anglès.
  • The Internet Drug Index: recurs mèdic on-line acreditat per la FDA que proporciona informació actualitzada i detallada sobre medicaments de marca i genèrics. També proporciona informació sobre malalties. Disponible només en anglès.
  • Medline Plus: recopilació d’informació en temes de salut molt fiable provinent de fonts autoritzades com la Biblioteca Nacional de Medicina o els Instituts Nacionals de la Salut dels EEUU. Ofereix a més informació sobre medicaments, una enciclopèdia medica il·lustrada, programes interactius per al pacient i les més recents notícies de salut. Disponible en anglès i en castellà.
  • Universidad de los Pacientes: pàgina Web de la Biblioteca Josep Laporte i la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, té per objectiu desenvolupar activitats d'informació, formació i fins i tot investigació per a pacients, familiars, persones que cuiden malalts, voluntaris i ciutadans en general, interessats en temes de salut i sanitat. Disponible en castellà i en català.
  • Aliança Internacional d'Organitzacions de Pacients: es poden trobar tots els organismes associats i els seus respectius enllaços a informació especifica sobre la malaltia i/o el seu tractament. Disponible només en anglès.
  • Clínica Universitaria de Navarra: pàgina web on es pot trobar informació sobre medicaments a l’anomenada Enciclopèdia de medicaments així com també sobre malalties. Disponible en castellà.
  • Patient UK: web britànica creada per PIP (Patient Information Publications) i EMIS (Egton Medical Information Systems) amb informació sobre salut, malalties i temes relacionats de qualitat i comprensible. Disponible només en anglès.
  • Informed Health Online: web del Institute for Quality and Efficiency in Health Care que pertany al sistema sanitari alemany. Disposa d'informació sobre salut independent, objectiva i basada en l'evidència. Disponible en anglès i alemany.

Fonts consultades

  • Drug Information for consumers and patients – a review of the research. Publications of Nacional Agency for Medicines, Finland. 2006.
  • Dickinson D, Raynor DK. Ask the patients ; they may want to know more than you think. BMJ 2003;327(7419):861.

Autor del document

Rita Moreira Silva
Centre d'Informació de Medicaments
Servei de Farmàcia
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

 

La farmaciola escolar

Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona.
 
 Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.