facebook    facebook icon-bm-32-delicious   slideshare    “Mail”

Les vies d'administració dels medicaments

Consideracions generals

Abans de prendre cap medicament hem de tenir en compte aquests cinc punts:

  1. Ho ha de prendre el malalt que ho necessita. Un medicament, necessàriament, ha de ser per a un malalt i pot no servir per a un altre, ja que té una indicació i unes contraindicacions que s’han de valorar. Tot medicament té una cara i una creu, de manera que cada indicació s’ha de fer sempre que es tingui clar que els beneficis són superiors als riscos. Això només ho pot valorar el seu metge. Cada malalt és diferent i condiciona la idoneïtat o no dels tractaments.
  2. No ens hem de confondre de medicament. S’ha de comprovar que és el correcte. Cada medicament ha d’anar correctament identificat, no ens poden confondre ni amb principi actiu ni en dosi. Ho ha de posar al cartronatge, al prospecte i al blister. No tingui pastilles soltes (totes s’assemblen). S’ha de llegir detingudament el prospecte d’allò que ens prenem abans de fer-ho.
  3. S’ha de prendre al temps que li correspon al cas.Per exemple, els antidiabètics orals mitja hora abans de menjar, no es pot trencar la cadena de l’antibiòtic, no poden haver-hi temps de lapsus en segons quins anticonceptius, els medicaments per dormir s’han de prendre mitja hora abans, etc. Respectar aquells medicaments que s’han de prendre fora dels àpats com el cas del ferro, les tetraciclines o els bifosfonats. D’altres s’han de prendre amb els àpats, com la griseofulvina per exemple. Demani la informació adient al seu metge o al farmacèutic. Si s’oblidés d’alguna dosi, cal que prengui el medicament tan aviat com se n’adoni, encara que, si ha passat massa temps,cal esperar a la presa següent. No s’ha de doblar la dosi.
  4. Dosi correcta:és aquella que indica el seu metge.
  5. Via d’administració correcta:hi ha moltes vies d’administració com l’oral, sublingual, bucal, tòpica, transdèrmica, inhalació, instilació ocular, rectal, vaginal o parenteral (subcutània, intramuscular, endovenosa). Cada medicament està preparat per ser administrat per una via determinada i perquè exerceixi la seva acció de la manera més convenient. Per a cada via d’administració hi ha formes farmacèutiques diferents. És a dir, per via oral poden ser càpsules, comprimits, comprimits recoberts, comprimits efervescents, masticables, suspensions, solucions, xarops, elixirs, etc. No faci manipulacions, ni trituri pastilles, ni faci barreges sense consultar el seu metge o farmacèutic prèviament.

A.01. La via oral

El medicament s'introdueix a l'organisme a través de la boca i s'absorbeix en algun tram del tracte digestiu. És una via fàcil de fer servir i molt còmode. Quan es pren un medicament sempre s'ha de fer amb un got d'aigua ben ple.

La via sublingual i la via bucal són dues varietats de la via oral. En la via sublingual, el fàrmac es col·loca sota la llengua, perquè s'absorbeixi ràpidament. En la via bucal, el medicament es col·loca entre les genives i es dissol per l'acció de la saliva, generalment s'usa per a antisèptics o antinfecciosos de la mucosa bucal.

Hi ha diferents formes farmacèutiques que s'empren per via oral:

A.1.1. Preparats sòlids

A.1.1.1.Càpsules.

El medicament està contingut dins d'una coberta de gelatina que té una funció de protecció del medicament i també d'emmascarament de les característiques organolèptiques desagradables (mala olor o sabor).

A.1.1.2.-Comprimits.

El medicament i els excipients que els donen cohesió són sotmesos a un procés de compressió que els dóna la forma. Hi ha comprimits de molts tipus, alguns estan recoberts per una pel·lícula que envolta el comprimit per protegir el medicament i evitar-ne el mal gust, d'altres són d'alliberació sostinguda i fan que el medicament s'alliberi dins l'organisme lentament i d'altres són efervescents que s'han de dissoldre en aigua abans de prendre'ls.

A.1.1.3.- Dragees.

El medicament està envoltat d'una coberta dura o compacta,generalment de sucre, que protegeix el medicament.

A.1.2. Preparats líquids

A.1.2.1. Xarops.

El medicament està dissolt en una solució ensucrada que emmascara el sabor del medicament i que, pel seu alt contingut en sucre, impedeix que creixin els bacteris. Molts xarops, atesa la seva estabilitat, s'han de preparar immediatament abans de fer-ne ús i, en alguns casos, després s'han d'emmagatzemar a la nevera.

A.1.2.2. Elixir.

La solució que acompanya al medicament té un contingut variable d'alcohol.

A.1.2.3. Suspensió.

És una preparació en què el medicament és insoluble en el líquid que el conté. Si es deixa en repòs, la pols (el medicament) es diposita al fons. Abans de prendre una dosi, s'ha d'agitar vigorosament donant lloc a un líquid tèrbol, no transparent. Moltes vegades s'han de preparar abans de fer-ne ús afegint la pols al líquid excipient. Sempre s'han d'agitar abans de prendre la dosi, perquè aquesta sigui aquella que li correspon.

A.02. La via intramuscular

El medicament s'introdueix dins d'un múscul a través d'una agulla.
El múscul, en estar molt irrigat pels vasos sanguinis, permet que el medicament passi ràpidament a la sang (3-5 minuts). És una via alternativa per a aquells medicaments que no s'absorbeixen per via oral o per a malalts que no poden col·laborar en la ingesta. De vegades és dolorosa i sempre l'ha d'administrar un professional experimentat i qualificat.

A.03. La via intravenosa

El medicament s'introdueix directament dins del torrent sanguini. És la via més ràpida d'aparició dels efectes d'un medicament. Hi ha diferents mètodes d'administració. De vegades es fa molt lentament i de manera contínua, com pot ser el cas dels sèrums (fluïdoteràpia). En altres casos, l'administració dura només un cert temps, com l'administració ràpida anomenada "bolus" o com l'administració en perfusió "gota a gota" en uns 15-30 minuts. És molt important que ho faci personal qualificat, ja que té complicacions si no es fa bé o si no es mantenen les condicions d'asèpsia per evitar infeccions.

A.04. La via subcutània

El medicament s'introdueix a través d'una agulla de punta fina en el teixit que tenim sota la pell. Allà el medicament es va alliberant lentament al torrent sanguini. La insulina i les heparines en són un exemple. És una via relativament còmode i poc molesta, perquè en aquesta zona no hi ha gaire terminació nerviosa. Hi ha zones més o menys usades, segons el tipus de medicament. És imprescindible una correcta asèpsia. El malalt se la pot autoinjectar amb un entrenament previ amb un expert.

A.05. La via inhalatòria

Els medicaments s'introdueixen directament als pulmons realitzant una inhalació. L'efecte és molt ràpid i s'empren dosis molt baixes. Tanmateix, moltes vegades, hi ha un desconeixement dels mecanismes per fer les inhalacions i, per tant, el seu efecte queda minvat.

Hi ha tres tipus de dispositius per a l'administració inhalada: els aerosols, els nebulitzadors i els dispositius en pols seca. Moltes vegades els aerosols es fan servir amb cambres especials d'inhalació per facilitar la seva administració.

A.5.1. Normes per a la correcta administració del cartuxt pressuritzat

PREPARACIÓ: Agafi el cartutx i col·loqui'l en forma de L, per la part de baix agafi'l amb el dit polze i per la part de dalt amb el dit següent i agiti'l.

Tregui tot l'aire dels pulmons

COL·LOCACIÓ: Col·loqui el broquet i premi els llavis sobre el broquet.

INSPIRACIÓ: Comenci a agafar aire i immediatament premi el cartuxt,

Faci una sola inspiració

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i un minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l'empassi.

Col·loqui la tapa i premi fermament

A.5.2. Normes per a la correcta administració del cartuxt pressuritzat amb cambra

PREPARACIÓ: Agafi el cartutx i col·loqui'l en forma de L, per la part de baix agafi'l amb el dit polze i per la part de dalt amb el dit següent i agiti'l.

Col·loqui l' inhalador a la cambra

Tregui tot l'aire dels pulmons

Col·loqui els llavis en el broquet i faci una sola pulsació

INSPIRACIÓ: inspiri suau i profundament.

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i un minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l'empassi.

Renti la cambra i assequi-la

Col·loqui la tapa i premi fermament

A.5.3. Normes per a la correcta administració del Sistema Accuhaler®

PREPARACIÓ: Agafi amb la mà la carcassa externa i posi el dit polze al seu lloc i empenyi amb el dit, allunyant-lo de vostè al màxim

Mantingui el broquet en direcció a vostè i faci lliscar la palanca fins que senti un "clic".

Tregui tot l'aire dels pulmons

Col·loqui els llavis en el broquet i premi'ls fermament

INSPIRACIÓ: Inspiri suau i profundament, tant com pugui.

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i 1 minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l' empassi.

Tanqui el dispositiu fins que senti un cop sec.

A.5.4. Normes per a la correcta administració del SistemaTurbuhaler®

PREPARACIÓ: Agafi amb la mà la carcassa externa, desenrosqui i tregui el tap

Mantingui el dispositiu recte i doni mitja volta al dispositiu fins que senti un "clic".

Tregui tot l'aire dels pulmons

Col·loqui els llavis a el broquet i premi'ls fermament

INSPIRACIÓ: inspiri suaument i profundament, tant com pugui.

Aguanti la respiració durant 10 segons.

Tregui l'aire

Si ha de fer una altra inspiració esperi entre 30 segons i un minut

Renti's la boca amb aigua i faci gargarismes. Escupi l'aigua que ha fet servir pel rentat, no se l'empassi.

Tanqui el dispositiu

A.06. La via transdèrmica. Pegats transdèrmics

El medicament s'introdueix a l'organisme per absorció transdèrmica mitjançant l'aplicació de pegats. S'empra en aquells medicaments en què es vol aconseguir un efecte mantingut en el temps, ja que els pegats aconsegueixen alliberar el medicament de manera regular i constant amb el temps.

  • S'han de col·locar de la manera següent:
  • En un lloc on hi hagi poc pèl
  • Abans s'ha de netejar i assecar la zona on es col·locarà el pegat
  • Treure les parts que acompanyen el pegat sense tocar amb els dits el seu interior
  • Posar el pegat i prémer la zona
  • Evitar zones humides o exposades a la calor o al roçament
  • Fer una rotació paulatina del lloc on es col·loca el pegat

A.07. La via nasal. Esprai nasal i gotes

El medicament administrat per aquesta via pretén, generalment, aconseguir un efecte immediat i local. La majoria tenen el propòsit d'alleujar la congestió nasal.

A.7.1. Mètode per utilitzar adequadament l'esprai nasal

  • El malalt ha d'estar assegut amb el cap inclinat lleugerament cap enrere.
  • Introduir la punta de l'envàs dins del conducte nasal i obstruir l'altre orifici amb l'altra mà.
  • Indicar al malalt que inhali quan premi l'envàs. S'han d'aplicar en posició vertical, prement una vegada en cada fosa nasal. Al cap de tres o cinc minuts ens hem de sonar per extreure el moc.
  • El malalt ha de mantenir el cap enrere durant uns minuts fins que noti l'efecte del medicament.
  • En cas que la congestió es mantingui, es pot repetir l'aplicació.
  • Si no s'indica el contrari, no fer servir més de cinc dies seguits el medicament i millor no utilitzar en nens menors de 6 anys.

A.7.2. Mètode per utilitzar adequadament les gotes nasals

  • El malalt ha d'estar assegut amb el cap inclinat cap enrere.
  • Posar el goter dins l'orifici nasal.
  • Introduir les gotes.
  • El malalt ha de mantenir el cap enrera durant uns minuts i ha de respirar per la boca.
  • Netejar el goter.
  • Perquè el medicament arribi als sinus nasals, el malalt ha de romandre en posició supina, amb el cap cap a un costat i després cap a l'altre.

A.7.3. Aplicació del gel/pomada nasal:

  • Aplicar una petita quantitat en cada fosa nasal, procurant una distribució uniforme, per a això s'aconsella efectuar un massatge extern.

A.08. La via oftàlmica. Gotes i pomades oftàlmiques

S'utilitzen sempre per a afeccions oculars. L'obertura de l'envàs fa perdre la seva esterilitat i, per això, un cop oberts, s'han de rebutjar al cap de set dies. Tant en el cas de la pomada com en el de les gotes, és important que la punta de l'aplicador mai arribi a tocar l'ull.

A.8.1. Mètode per aplicar gotes oftàlmiques

  • El malalt ha d'estar assegut o ajegut amb el cap enrere.
  • El malalt ha de mirar cap avall i no mirar el goter.
  • Baixar la parpella inferior cap avall amb el dit.
  • Deixar caure la gota dins el sac conjuntival inferior perquè no gotegi sobre la còrnia (globus ocular).
  • Prémer suaument la punta nasolacrimal amb un mocador per prevenir l'absorció del medicament i el seu pas a la sang.
  • Indicar al malalt que parpellegi una o dues vegades i que després mantingui els ulls tancats durant uns minuts.
  • Fer servir un mocador per retirar el líquid excessiu.

A.8.2. Mètode per aplicar la pomada oftàlmica

  • El malalt ha d'estar assegut o ajegut amb el cap enrere.
  • Retirar la parpella inferior amb el dit perquè es vegi el sac conjuntival de l'ull afectat.
  • Posar uns 0,5 cm de pomada o una quantitat semblant a un gra d'arròs. No aplicar la pomada dins la còrnia, ja que això provoca molèsties.
  • Indicar al malalt que tanqui els ulls durant uns dos o tres minuts. Pot ser que el malalt tingui la visió borrosa durant un període curt de temps.

A.09. La via òtica. Gotes Òtiques

El medicament s'introdueix dins el conducte auditiu. Les gotes òtiques s'utilitzen, principalment, per al tractament de les infeccions, com a anestèsics o per a desprendre o suavitzar la cera del canal auricular.

A.9.1. Mètode d'aplicació de les gotes òtiques

  • El malalt ha d'estar ajegut i amb el cap de costat sobre la zona no afectada.
    • En adults: empènyer l'aurícula cap amunt i endarrere
    • En nens: empènyer l'aurícula avall i endarrere.
  • Posar les gotes (de vegades, prèviament, se solen preescalfar amb les mans).
  • Evitar que la punta de l'aplicador toqui l'orella, per tal que no es produeixi la contaminació del medicament.
  • Indicar al pacient que romangui en aquesta posició de dos a cinc minuts.

A.10. La via topica. Pomades i cremes

El medicament s'aplica directament sobre la pell. L'aplicació tòpica de gels, pomades i cremes té com a objectiu protegir la pell, prevenir la sequedat i tractar afeccions dermatològiques diverses. La diferència entre gels, pomades i cremes està en la seva proporció de contingut greixós, així, les pomades tenen més greix i, per tant, costen més d'aplicar i de rentar, mentre que els gels quasi no en tenen i són més fàcilment aplicables i netejables.

De vegades, aquests preparats contenen medicaments que s'absorbeixen i passen al torrent sanguini.

Mètode d'aplicació:

  • Netejar la zona amb aigua i sabó.
  • Estendre la crema en una petita quantitat, sobre la pell, en el lloc d'aplicació, fins a la seva total absorció. No friccionar.
  • És molt important tancar bé el tub de crema o la loció per evitar contaminacions i alteracions del producte. Cal recordar que alguns d'aquests preparats s'han d'emmagatzemar a la nevera. D'altres s'han d'emmagatzemar en un lloc fresc i sec, lluny dels focus de calor.
  • Si no s'utilitzen guants, s'han de rentar posteriorment les mans.

A.11. La via rectal. Supositoris

El medicament s'introdueix a l'organisme a través de l'orifici rectal. Els supositoris són una forma farmacèutica que aconsegueix la distribució del medicament a tot l'organisme a través de l'absorció rectal. Aquesta és una via que cada dia s'utilitza menys, ja que pel malalt sol ser molesta i, a més, l'absorció dels medicaments és imprevisible, en funció de la part del recte a la qual hagi arribat el supositori. Per això s'aplica com a via alternativa quan el malalt no pot prendre la medicació oral, a causa de vòmits o bé per la seva edat (lactants i nens). Existeixen supositoris l'administració dels quals només pretén un efecte local, per produir una defecació.

Mètode:

  • Col·locar el pacient estirat sobre el costat esquerre.
  • Inserir el supositori a través de l'esfínter muscular de l'anus fins la seva penetració.
  • Indicar al pacient que romangui en aquesta posició durant uns minuts.

A.12. La via vaginal: òvuls, crema i pomada

El medicament s'introdueix a l'organisme a través del canal vaginal. S'utilitzen, principalment, per al tractament d'infeccions o inflamacions vaginals.

Mètode

  • Col·locar la malalta estirada d'esquena, amb els genolls doblegats i els peus en el llit (posició de part)
  • Supositoris vaginals: col·locar el supositori en l'aplicador.
  • Cremes i pomades: col·locar l'aplicador i prémer el tub on hi ha la medicació.
  • Col·locar l'aplicador a la vagina amb un moviment cap avall (cap al recte) i després cap enrere.
  • Posar una compresa petita.
  • Se suggereix a la pacient que s'apliqui ambdues presentacions quan ja estigui al llit i no s'hagi d'aixecar.
  • Evitar l'ús de tampons.
Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona.
 
 Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.