facebook    facebook icon-bm-32-delicious   slideshare    “Mail”

Administració de medicaments en persones amb dificultat per deglutir

disfagia movilLa deglució és l’acte voluntari mitjançant el qual l’aliment progressa des de la boca fins a l’estómac. Qualsevol dificultat o molèstia al empassar o deglutir es defineix amb el terme mèdic de disfàgia i si a més a més de la dificultat apareix dolor al empassar es parla d’odinofàgia.

 

Existeixen diferents tipus d'alteracions de la deglució?

En funció de la causa que l’origina i el punt on es manifesta es distingeixen dos tipus de disfàgia:    

  • disfàgia orofaríngea: la dificultat es produeix a l’inici de la deglució, és a dir, en la preparació de l’aliment a la boca.
    • La sensació del malalt és: “Em costa molt empassar”. 
    • És freqüent en ancians, persones amb tumors a la boca o a la faringe i a les que se’ls hi ha practicat cirurgia en aquesta zona.
    • Normalment els pacients acostumen a tenir més dificultat per empassar líquids que sòlids
  •  disfàgia esofàgica: el problema de deglució es produeix en el desplaçament dels aliments i líquids des de la boca fins a l’estómac, en el seu pa per l’esòfag.
    • La sensació del malalt és: “Empasso bé però el menjar se m’embussa o estanca al pit”    
    • Es produeix majoritàriament per obstruccions a l’esòfag degudes a la presència de tumors o bé degudes a la inflamació produïda pels tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia.
    • En les primeres etapes afecta principalment a la deglució de sòlids però a mesura que progressa la malaltia també apareix amb els líquids.  

Com s'administren els medicaments en persones amb disfàgia?

Entre el 15 y el 40% de la població general adulta ingressada en centres sociosanitaris manifesten dificultats en la ingesta de càpsules i comprimits. Més del 25% d’aquesta població rebutja el tractament farmacològic per problemes de la deglució.  A continuació es resolen algunes preguntes i s’ofereixen consells que poden facilitar l’administració dels medicaments.  

Quina és la presentació del medicament més adequada pel meu problema?

En funció del tipus de disfàgia que presenti, el farmacèutic l’ajudarà a seleccionar la presentació farmacèutica més còmoda entre les diferents opcions comercialitzades.      

Si tinc disfàgia a líquids?     Es poden administrar els comprimits o les càpsules acompanyades d’una petita quantitat d’aigua que faciliti la deglució.

Si tinc disfàgia a sòlids?      Quan es presenten problemes per empassar comprimits o càpsules, les alternatives a elegir serien:

jarabefondoblancoFormes líquides: xarops, gotes, solucions orals, pólvores per reconstituir i en alguns casos, només quan ho indiqui el metge o farmacèutic, formes injectables líquides. 




Formes sòlides que es dispersen fàcilment:

  • comprimits efervescents: en aquest casos es recomana deixar passar un temps fins que les bombolles efervescentblaninegredesapareguin ja que podrien provocar tos i agreujar la disfàgia.
  • comprimits sublinguals: es dissolen sota la llengua i per tant, no s’han d’empassar.
  • comprimits o tabletes bucodispersables: es dissolen en posar-se en contacte amb la saliva de la boca, sense necessitat d’aigua, essent així més fàcils d’empassar. S’acostumen a identificar amb la paraula “flas” (Opiren flas®, Risperdal flas®, Feldene flas® en són alguns exemples) o bé en el prospecte s’hi pot llegir “comprimits dispersables o liotabs”.




Si tinc disfàgia a sòlids i a líquids?  És relativament freqüents que la dificultat per empassar es produeixi tant amb els líquids com amb els sòlids. La deglució en aquests casos millora administrant la medicació en textures semisòlides. En qualsevol cas abans de barrejar els medicaments amb aliments per facilitar-ne la deglució, convé consultar com pot quedar afectat el tractament farmacològic per la presència d'aliments. 

  • Si el medicament es pot administrar amb els aliments es facilita la deglució barrejant-lo amb els aliments tous com ara purés, compotes, cremes, etc. S’han d’evitar els derivats làctics, com els iogurts, els sucs de cítrics ja que estimulen la salivació i poden augmentar el risc d’aspiració, és a dir, el pas de l’aliment als pulmons.  

                        pure de verdurasgelatina67098flan2

  • Si s’han d’administrar sense aliments (acostuma està indicat en els prospecte del medicament), es pot facilitar la deglució espessint l’aigua amb gelatines o midons com per exemple la Maizena. Existeixen productes de venta a les farmàcies específics per espessir o gelificar l’aigua i els aliments per facilitar la deglució.

Es poden triturar els comprimits i buidar les càpsules?

En la majoria de les ocasions per administrar la medicació a un pacient amb problemes de deglució no queda cap altra solució que triturar els comprimits o buidar el contingut de les càpsules. Aquesta pràctica pot comportar riscos ja que no tots els comprimits poden ser triturats sense patir alteracions importants.
En principi, tots els medicaments han de ser administrats sense manipular. No obstant això, en moltes ocasions no existeixen altres formes farmacèutiques alternatives a la sòlida comercialitzades que permetin la seva administració a persones amb trastorns de la deglució. En aquests casos, cal demanar consell al farmacèutic que en funció del medicament del que es tracti informarà si és possible o no, triturar el medicament. 
En general, només es poden triturar els comprimits sense coberta i obrir les càpsules de gelatina dura sense coberta. Un cop triturat o oberta la forma farmacèutica s’ha de barrejar amb una petita quantitat d’aliment tou o d’aigua gelificada i cal que s’administri immediatament. Cal recordar que en el cas de les càpsules de gelatina dura, la càpsula facilita la deglució i emmascara el possible gust desagradable del fàrmac, conseqüentment si no és imprescindible, millor no obrir-les.

Els medicaments que mai s’han de triturar són:             

  • Formes farmacèutiques d’alliberació retardada: són medicaments amb una coberta especial que permet, un cop a dins l’organisme, alliberar a poc a poc el fàrmacs. Aquest efecte serveis per reduir el número de preses diàries de manera que en comptes de varis comprimits al dia sol ser suficient amb un o dos per aconseguir el mateix efecte. Si es trituren desapareix aquesta coberta i per tant, s’allibera tot el contingut del comprimit, fet que pot desencadenar intoxicació greus en alguns casos.S’acostumen a identificar amb la paraula “retard” (Vandral retard®, Diltiazem retard®, Anafranil®, Plenur®, Entocord® en són alguns exemples) o bé, en el prospecte s’hi pot llegir “d’alliberació controlada, modificada, sostinguda o retardada”.
  • Formes farmacèutiques de coberta entèrica: es tracten de medicaments amb una coberta especial, la finalitat que la qual es que no es dissolguin a l’estómac sinó a l’intestí. Normalment aquesta coberta s’utilitza en medicaments que no resisteixin l’acidesa de l’estómac, perquè poden irritar l’estómac o perquè el seu inici d’acció s’ha de fer a l’intestí. L’eliminació d’aquesta coberta en la trituració afectaria negativament a la seva acció farmacològica i per tant tampoc s’han de triturar.Exemples d’aquestes formulacions: Lofton®, Cymbalta®. En el prospecte d’aquests medicaments s’hi pot llegir: “coberta gastroresistent o entèrica”.
  • Comprimits sublinguals: s’ha comentat anteriorment que s’absorbeixen sota la llengua sense necessitat d’empassar-los.Alguns exemples d’aquest tipus de formulacions són: Buprex®, Subutex® o Vernies®.
  • Comprimits efervescents: es dissolen fàcilment amb una petita quantitat d’aigua (20 mL) sense necessitat de triturar. Alguns exemples de comprimits efervescents són: Calcium Sandoz®, Cod Efferalgan® o Zantac®.
  • Càpsules amb microeferes o microgrànuls: de la mateixa manera que el fàrmacs amb coberta entèrica, els microgrànuls no es poden triturar, tot i que sí que es pot buidar la càpsula i empassar els microgrànuls sencers amb aigua gelificada. Exemples d’aquest tipus de formulacions: omeprazol (Ceprandal®, Parizac®, Pecticum®…), Kreon®,

Consells sobre hàbits, exercicis i postures que poden facilitar la deglució.

La posició del cos en el moment de la deglució pot facilitat l’arribada de l’aliment/medicament a l’estómac i evitar ennuegaments. En general, s’ha de procurar que:            

  • El pacient estigui assentat en una posició còmoda i millor en un ambient tranquil, relaxat i sense distraccions.     
  • Pot ser necessari utilitzar algun suport adequat pel cap per tal d’evitar la hiperextensió del coll, freqüent en persones amb disfagia. 
  • Si el cap és inestable, el cuidador ha de col·locar la seva mà al front del pacient per aguantar-la. 
  • També pot se d’ajuda seguir els següents consells:       
  • Menjar quantitats petites en cada mos.  
  • Deixar temps suficient per la deglució.
  • Evitar que s’acumulin els aliments a la boca
  • Facilitar la deglució amb maniobres muscular que un logopeda pot ensenyar a exercitat.

Quines precaucions s'han de tenir amb els citostàtics?

Alguns dels medicaments utilitzats per tractar el càncer, els anomenats citostàtics, requereixen una manipulació especial perquè l’exposició a aquestes substàncies pot augmentar el risc de desenvolupar càncer en un futur, o bé que en cas d’embaràs que apareguin malformacions en el fetus. Per això es necessari que la persona que els manipuli ho faci seguint una sèries de precaucions:  Si vostè està en tractament del càncer i té problemes en la deglució, és important que pregunti al seu metge o farmacèutic, quin o quins dels medicaments que pren són citostàtics: Alguns exemples d’aquest fàrmacs són: Genoxal®, Leukeran®, Melfalán®, Mercaptopurina®, Metotrexato®, UFT®, Temodal®  En aquests casos la persona que prepari la medicació ha de segui les següents recomanacions:   

  • Rentar-se bé les mans abans i després de la preparació
  • Triturar els comprimits dins d’una bossa de plàstic amb precaució per evitar la inhalació.      
  • Utilitzar guants i mascareta. S’ha de realitzar en una zona ventilada i sobre la superfície de treball col·locar un paper que posteriorment es llençarà.
  • Després de tritura, el fàrmac s’ha de dissoldre o dispersar en aigua i administrar ràpidament.

Bibliografia consultada

  1. Hanssens Y, Woods D, Alsulaiti A, Adheir F, Al-Meer N, Obaidan N. Improving oral medicine administration in patients with swallowing problems and feeding tubes. Ann Pharmacother 2006; 40:2142-7.
  2. Robles Mª J, Trallero R. Disfagia. En: Gómez C, Reuss JM, coordinadores. Manual de recomendaciones nutricionales en pacientes geriátricos. 1ª Ed. Editores Médicos S.A
  3. Bretón I y Martí E. Disfagía orofaríngea. Aspectos nutricionales y farmacológicos. En: Calvo MV, Planas M, directoras. Interrelación entre fármacos y nutrientes en situaciones fisiopatológicas específicas. 1ª Ed. Editorial Glosa.
  4. Disfagia. Cuando resulta difícil tragar. Nestle Nutrition. Disponible en: http://www.nestlenutrition.es/archivos/pubs/disfagia.pdf. Consultado en: 13/12/2008.

Autor del document

Raquel Aguilar Salmeron
Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Josep Trueta de Girona

 

Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona.
 
 Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.