Accés al contingut
Accés al menú de la secció

 Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat

CedimCat Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya

Ús de llàgrimes artificials

 
 
 
 

Què són les llàgrimes?

Les llàgrimes naturals són gotes del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l'ull. El component principal de les llàgrimes naturals és l’aigua. També contenen electròlits, proteïnes, glicoproteïnes, lípids i altres productes.

 
 
 
 

Què són les llàgrimes artificials?

Es tracta de solucions salines hipotòniques o isotòniques, que també contenen substàncies que allarguen la permanència de la llàgrima sobre la superfície ocular, o bé prevenint l’evaporació de la llàgrima o bé mantenint la viscositat ocular. Cap llàgrima artificial reprodueix amb exactitud les propietats de les llàgrimes naturals.

 
 
 
 

Què diferencia els vials multidosi dels de monodosi?

Els vials multidosi contenen conservants, mentre que els de monodosi no en tenen. El clorur de benzalconi és el conservant més utilitzat. Pot produir irritació ocular i acolorir les lents de contacte.
 
 
 
 

Com actuen les llàgrimes artificials?

El mecanisme exacte pel qual actuen les llàgrimes artificials no es coneix amb certesa. Se n’han invocat les propietats lubrificants, de reemplaçament dels constituents de la llàgrima natural, la reducció de l’osmolaritat, la dilució de les substàncies proinflamatòries (que provoquen inflamació) o una combinació de tot plegat.
 
 
 
 

Quins productes contenen llàgrimes artificials?

Les llàgrimes artificials estan comercialitzades en forma de medicaments o productes de parafarmàcia. Només algunes de les que estan comercialitzades com a especialitats farmacèutiques estan finançades pel sistema sanitari públic.
 
 
 
 

Per a què s'utilitzen les llàgrimes artificials?

Les llàgrimes artificials s’utilitzen sobretot per al tractament de la sequedat ocular o la síndrome de l’ull sec. Alguns preparats de parafarmàcia també es promouen per a la lubrificació ocular en portadors de lents de contacte o en irritació ocular.
 
 
 
 

Què és la síndrome de l'ull sec?

La síndrome de l’ull sec és una malaltia de la superfície ocular causada per l’alteració en la producció i la qualitat de la llàgrima. La seva prevalença augmenta amb l’edat, a mesura que va minvant la producció de llàgrima, per la qual cosa fins a una de cada tres persones de més de 65 anys la poden patir. El símptoma principal és la sensació de cos estrany a l’ull o de cremor ocular, amb malestar que empitjora durant el dia i, en general, quan disminueix el parpelleig (quan es llegeix o quan es treballa amb un ordinador). Pot produir picor, pesadesa palpebral, envermelliment conjuntival i intolerància a les lents de contacte.
 
 
 
 

Com hem de tractar la síndrome de l'ull sec?

El tractament s’ha d’individualitzar en cada pacient, tenint present la intensitat i la durada dels símptomes, i avaluant la presència de factors ambientals, malalties oculars o sistèmiques o bé l’ús de fàrmacs o substàncies que la puguin causar o empitjorar.

Es pretén, sobretot, alleujar-ne els símptomes i prevenir o minimitzar les lesions a la conjuntiva i la còrnia. Les llàgrimes artificials són el tractament de primera línia en molts casos de síndrome de l’ull sec. L’especialista en oftalmologia n’indicarà en cada cas el tractament més adequat. L’ús de col.liris sense conservants es recomana, sobretot, en les síndromes seques greus (quan sigui necessari administrar llàgrimes més de 4-6 vegades al dia), en pacients que fan servir altres col.liris amb conservant de forma concomitant, en embarassades i en portadors de lents de contacte. Per a la gent gran, els vials multidosi poden ser més fàcils de manipular que els de monodosi.

 
 
 
 

Altres productes utilitzats en la síndrome de l'ull sec

En el mercat es troben també formulacions en forma de gels o pomades amb propietats lubrificants (amb vaselina o lanolina), que es poden utilitzar en la síndrome de l’ull sec i que s’apliquen, sobretot, a la nit o en llevar-se al matí. En cas de síndromes seques greus pot ser necessari recórrer a altres alternatives terapèutiques tòpiques o sistèmiques.
 
 
 
 

Recomanacions generals d'ús de llàgrimes artificials i col.liris

  1. Rentar-se les mans amb aigua i sabó.

  2. Treure’s les lents de contacte en cas d’utilitzar col.liris amb conservants.

  3. Sacsejar l’envàs en cas de col.liris en suspensió.

  4. Treure el tap de l’ampolla sense desar-lo sobre cap superfície per evitar-ne la contaminació.

  5. Evitar el contacte de l’ull amb l’extrem de l’ampolla.

  6. Subjectar el col.liri amb els dits polze i índex.

  7. Inclinar el cap enrere, empènyer cap avall la parpella inferior amb el dit del mig (o els dits de l’altra mà) i posar la gota en el fons de sac conjuntival inferior.

  8. Aplicar-ne una sola gota a cada ull.

  9. Tancar els ulls durant 1-2 minuts posant el dit índex en l’angle interior de l’ull a la part que toca el nas.

  10. Netejar l’excés de líquid a la cara amb un mocador d’un sol ús.

  11. En cas d’utilitzar més d’un col.liri, espaiar-ne l’administració cinc minuts.

  12. En cas d’administrar col.liri i pomada, sempre aplicar primer el col.liri.

  13. Guardar els col.liris en un lloc fresc i sec, dins de la seva caixa i preservant-los de la llum. Alguns col.liris s’han de guardar a la nevera, abans de començar-los a utilitzar.

  14. Es recomana no utilitzar els vials multidosi després de 28 dies de la seva obertura.

  15. Per a les monodosis, les instruccions del fabricant són llençar els sobrants cada vegada que s’utilitzin. Tot i que no hi ha evidències al respecte, es pot utilitzar diverses vegades el mateix vial quan s’ha de fer servir sovint al llarg del dia ja que, amb una manipulació adequada, el risc de contaminació bacteriana és baix.

 
 
 
 

Bibliografia consultada

  1. Drugs for some common eye diseases. Treat Guidel Med Lett. 2010;8(89):1-8.

  2. Gálvez Tello JF, Lou Royo MF, Andreu Vela E. Ojo seco: diagnóstico y tratamiento. Infor Ter Seguridad Social 1998; 22:117-22.

  3. Barberá Loustanau E, Vázquez Castro F. Tratamientos tópicos oculares: revisión. Infor Ter Seguridad Social 2009; 33:80-7.

  4. Foulks GN. Pharmacological management of dry eye in the elderly patient. Drugs Aging. 2008; 25:105-18.

  5. Clinical topic. Dry Eye Syndrome. [Disponible a: http://www.cks.nhs.uk/dry_eye_syndrome#314675001. Consultat l’1 d’abril de 2011].

  6. Problemas oculares en atención primaria. Infac. Información farmacoterapéutica de la comarca 2009; vol. 17, núm. 1. [Disponible a: http://www.osanet.euskadi.net/cevime/es. Consultat l’1 d’abril de 2011].

  7. Steiner M. On the correct use of eye drops. Aust Presc 2008; 31:16-7.

 
 
 
 

Autors del document

Maria Estrella Barceló Colomer
Metgessa especialista en farmacologia clínica. CAP Poblenou. Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat. Institut Català de la Salut.

Manuel Amilburu Pérez
Metge especialista en oftalmologia. CAP Sant Andreu. RAE Vall d’Hebron. Institut Català de la Salut.

Hugo Rodrigo Amador Chamón
MIR de medicina de família. CAP Passeig de Sant Joan. Institut Català de la Salut.

 
 
 
 

Data de publicació: 14/12/2011
Data de revisió: 14/12/2011

Comparteix: Facebook Twitter Delicious
Correu | Avís legal | Sobre el web | © 2010 CedimCat