Normalment
són les femelles de diverses espècies
d’insectes les que piquen, ja que necessiten la sang per
poder dur a terme el seu cicle reproductiu. Les reaccions que
provoquen a la pell són el resultat d’una resposta
defensiva del nostre sistema immunològic contra la saliva o
el verí dels insectes, i es pot formar una pàpula
dolorosa i molesta amb picor.
Al nostre
entorn viuen i s’hi reprodueixen un nombre important
d’espècies de mosquits i altres insectes i
artròpodes, com ara la mosca negra, les puces, els polls i
les paparres, entre d’altres, que poden picar especialment
durant les èpoques més caloroses.
Amb l’arribada del mosquit tigre, hi ha més necessitat
d’utilitzar repel.lents per les molèsties que causen
les seves picades. No obstant això, el mosquit comú o
Culex continua sent el gènere de mosquit que pica
més freqüentment. Uns altres gèneres de mosquits
que cal tenir en compte són els del gènere
Aedes, al qual pertany el mosquit tigre, i
l’Anopheles, que és el responsable de la
transmissió del paludisme o malària.
Sempre que es comercialitza un nou repel.lent o se’n fa una
nova presentació, cal saber sobre quins gèneres de
mosquits ofereix protecció i quines són les
concentracions més eficaces.
La majoria d’insectes i
aràcnids produeixen molèsties locals a causa de les
seves picades: picor, dolor i reaccions al.lèrgiques. El
mosquits, a les zones tropicals, poden transmetre malalties
infeccioses, algunes de greus com ara el paludisme. Cal saber que
al nostre entorn algunes paparres també poden transmetre
infeccions.
Els repel.lents d’insectes
són compostos químics, naturals o sintètics,
que aplicats sobre la pell, impedeixen que els insectes s’hi
fixin i n’eviten la picada. Així, doncs, el repel.lent
ideal hauria de:
• tenir
una certa capacitat d’evaporació, que permetés
una eficàcia de més de 8 hores sense necessitat de
repetir-ne l’aplicació.
• ser efectiu per a diferents espècies
d’insectes.
• no ser irritant per a la pell i les mucoses.
• ser resistent a l’aigua, però no gaire
oliós.
• ser resistent a l’abrasió.
• no tenir olor.
Cap repel.lent disponible al nostre entorn té totes aquestes
propietats. Malgrat això, hi ha diferents productes que, com
es pot comprovar més endavant, poden presentar algunes
d’aquestes característiques.
Segons
diferents organismes internacionals, els repel.lents
d’insectes es poden classificar en dues categories:
Primera categoria. Repel.lents sintètics
convencionals
a) DEET: és el repel.lent
més estudiat i utilitzat. És eficaç per a la
majoria d’espècies d’insectes i aràcnids.
Les concentracions utilitzades van des del 5% fins al 40%,
però se n’han estudiat també concentracions
superiors al 90%. El DEET s’ha preparat en formulacions
múltiples: solucions, locions, cremes, gels, aerosols i
esprais, i tovalloletes impregnades. Cal ressaltar que la
protecció que ofereix és proporcional a la dosi;
així doncs, concentracions elevades proporcionen una durada
d’acció més llarga. Ara bé, les
concentracions superiors al 50% ja no milloren el temps de
protecció. Per a mosquits que transmeten infeccions o per al
mosquit tigre (Aedes i Anopheles), són útils
concentracions superiors al 20%.
Aquest preparat es tolera bé i té una àmplia
experiència d’utilització a la població
mundial. Tot i això, alguns pacients han presentat
irritació, urticària i erupcions. Els efectes
adversos sempre es presenten quan s’utilitzen concentracions
elevades d’aquest compost (superiors al 50%) i quan
s’utilitza durant un temps perllongat. Pot produir insomni i
canvis d’estat d’ànim. Hi ha dades que mostren
que en infants grans (vegeu el punt 9) i en dones embarassades en
el segon o tercer trimestre, es pot utilitzar amb seguretat. Com a
contrapunt, aquest compost té propietats dissolvents dels
plàstics i teixits sintètics, i pot disminuir
l’eficàcia de les cremes protectores solars. Si
s’utilitzen filtres solars, s’ha d’utilitzar el
repel.lent uns 30 o 60 minuts després d’haver-los
aplicat.
| Preparats comercials amb DEET al nostre entorn |
| ELINWAS LOCIÓN - REPELENTE (100 ml) (15% DEET) RELEC EXTRA FUERTE - REPELENTE (50 ml) (40% DEET) GOIBI ANTIMOSQUITOS LOCIÓN - REPELENTE (100 ml) (18% DEET) CUSITRIN ANTIMOSQUITOS - REPELENTE (125 ml) (20% DEET) MOSQUITOMILK - REPELENTE (roll-on, 50 ml) (26% DEET) GOIBI ANTIMOSQUITOS LOCIÓN - REPELENTE (esprai, 100 ml) (18% DEET) BLITZ - REPELENTE (2 polseres) (18% DEET) ULTRATHON 3M - REPELENTE SPRAY 25 DEET (125 ml) (25% DEET) GOIBI XTREME ANTIMOSQUITOS TROPICAL LOCIÓN - REPELENTE (75 ml) (45% DEET) GOIBI XTREME ANTIMOSQUITOS TROPICAL TOALLITAS - REPELENTE (16 tovalloletes) (45% DEET) |
b) Icaridin: aquest principi actiu
és un dels més coneguts i utilitzats al nostre entorn
com a repel.lent (Autan®). És un derivat del pebre,
utilitzat en concentracions que oscil.len entre el 10 i el 20%, que
presenta activitat davant les paparres, els mosquits i les mosques.
Té una toxicitat molt baixa, no és greixós i
l’olor no és desagradable. No danya els
plàstics ni els teixits.
| Preparats comercials amb icaridin al nostre entorn |
| AUTAN ACTIVO BARRA REPELENTE (50 ml) (20% ICARIDIN) AUTAN ACTIVO SPRAY REPELENTE (100 ml) (19% ICARIDIN) AUTAN FAMILY CARE CREMA REPELENTE (100 ml) (10% ICARIDIN) AUTAN FAMILY CARE GEL REPELENTE (100 ml) (10% ICARIDIN) AUTAN PROTECTION PLUS VAPORIZADOR REPELENTE (100 ml) (20% ICARIDIN) AUTAN PROTECTION PLUS VAPORIZADOR REPELENTE (150 ml) (20% ICARIDIN) |
| Preparats comercials amb citronel•la al nostre entorn |
| KIFE P LOCION - ANTIPARASITARIO (100 ml) BLITZ - REPELENTE (2 polseres) KIFE+ CHAMPÚ - ANTIPARASITARIO (100 ml) KIFE+ LOCIÓN - ANTIPARASITARIO (100 ml) |
| Preparats comercials amb citriodiol al nostre entorn |
| MOSI- GUARD NATURAL AEROSOL REPELENTE (150 ml) (40%
citridiol) MOSI- GUARD NATURAL BARRA REPELENTE (50 ml) (53,3% citriodiol) MOSI- GUARD NATURAL CREMA REPELENTE (100 g) (30% citriodiol) MOSI- GUARD NATURAL SPRAY REPELENTE (150 ml) (55% citriodiol) |
| Preparats comercials amb piretrina al nostre entorn |
| GOIBI PLUS ESPUMA ANTIPARASITARIO (150 ml) HALLEY LOCIÓN INFANTIL REPELENTE (100 ml) HALLEY LOCIÓN TOALLITAS REPELENTE (10 tovalloletes) HALLEY LOCIÓN TOALLITAS REPELENTE (8 ml) HALLEY REPELENTE (100 ml) HALLEY REPELENTE (150 ml) HALLEY REPELENTE (250 ml) MILICE ESPUMA ANTIPARASITARIO (150 ml) |
| Preparats comercials amb IR3535 al nostre entorn |
| CUSITRIN ANTIMOSQUITOS INFANTIL REPELENTE (125 ml) GOIBI ANTIMOSQUITOS INFANTIL REPELENTE (loció-esprai 100 ml) ISDIN ESPECIAL USO POST-SOLAR REPELENTE (200 ml) KITA-BITE IOOX REPELENTE (tovalloletes, 12 u.) KITA-BITE REPELENTE (esprai, 75 ml) KITA-BITE STICK REPELENTE MOSCAS MOSQUITOS Y GARRAPATAS (40 ml) MITODERMO ANTIMOSQUITOS INFANTIL REPELENTE (100 ml) MOSQUISPRAY REPELENTE (60 ml) MOSQUISTICK REPELENTE (roll-on, 60 ml) NOSAKIT LOCIÓN REPELENTE (75 ml) NUTRAISDIN ANTIMOSQUITOS LOCIÓN REPELENTE (100 ml) NUTRAISDIN ANTIMOSQUITOS LOCIÓN REPELENTE (200 ml) OPTIMUS (75 ml) PARA REPELENTE VAPORIZADOR ANTIPARASITARIO (100 ml) RELEC BÁLSAMO INFANTIL REPELENTE (50 ml) RELEC VAPORIZADOR REPELENTE (50 ml) REPELENTE DE INSECTOS ORRAVAN (125 ml) REPELENTE-1 (100 ml) REPELICE SOLUCIÓN SPRAY (125 ml) (20% IR3535) |
La informació sobre les
espècies de mosquits que habiten en les diferents zones del
món la pot proporcionar el vostre centre de
referència per a la vacunació i prevenció de
malalties tropicals. Tanmateix, és important saber que el
DEET en concentracions més elevades (per sobre del 20%)
és un dels repel.lents més eficaços davant els
mosquits i insectes en general més perillosos.
L’icaridin i l’IR3535 podrien ser alternatives
vàlides en concentracions sempre per sobre del 20%,
però tenen menys capacitat de durada i necessiten més
aplicacions.
El DEET i
l’icaridin a concentracions iguals o superiors al 20%
són els repel.lents més adequats per evitar les
picades d’aquest mosquit. L’IR3535 i el citriodiol a
concentracions elevades en podrien ser bones alternatives,
però tenint en compte que poden necessitar més
aplicacions per obtenir la mateixa resposta.
| Principi actiu |
Citriodiol |
DEET |
Icaridin |
IR3535 |
| Origen |
Eucaliptus citriodora |
sintètic |
sintètic |
b-alanina |
|
Antiguitat |
1974 |
1946 |
1993 |
1973 |
|
Eficàcia |
20% |
20% |
20% |
20% |
|
Durada d’acció |
|
|
|
|
|
Aedes (al qual pertany el mosquit tigre) |
2-6 h |
2-8 h |
2-8 h |
2-8 h |
|
Anopheles(al qual pertany el mosquit que transmet el paludisme) |
4-7 h |
2-8 h |
4-9 h |
2-5 h |
|
Actiu sobre paparres |
sí |
sí |
sí |
sí |
|
Toxicitat |
mínima |
moderada |
moderada |
mínima |
|
Irritació de la pell |
mínima |
moderada |
mínima |
mínima |
|
Irritació ocular |
intensa |
moderada |
intensa |
intensa |
|
Absorció cutània en 24 h |
1-3% |
3-14% |
2-4% |
40% |
|
Propietats fisicoquímiques |
– |
lipòfil (dissol el plàstic) |
– |
– |
Es poden
utilitzar en infants, però sense abusar-ne. Pel que fa a la
freqüència d’aplicació diària, es
recomana que en infants petits (fins als 12 anys) no
s’administrin més d’una o dues aplicacions al
dia i, en infants d’edat superior, fins a tres aplicacions
diàries. Cal considerar que estaria contraindicat
utilitzar-los en infants més petits de 2 anys, així
que s’haurien d’usar mesures protectores en la roba i
les mosquiteres. Sobre qualsevol dubte, sempre podeu consultar el
vostre pediatre. També és convenient que, si feu
viatges a països exòtics, seguiu les recomanacions del
vostre centre de referència de vacunació i
prevenció de malalties tropicals.
Tradicionalment es comenta que las vitamines del grup B
s’eliminen per la suor i que poden actuar com a repel.lents.
També hi ha la possibilitat d’utilitzar dispositius
electrònics que emeten sons per repel.lir els mosquits. En
aquest moment, no es disposa d’estudis científics que
permetin considerar aquestes mesures com a alternatives serioses
als repel.lents anteriorment esmentats.
Les organitzacions sanitàries han
establert unes recomanacions generals:
•
Utilitzar el repel.lent sempre a l’exterior i en espais
oberts durant el temps necessari, i complir estrictament les
instruccions d’ús, especialment el nombre
d’aplicacions diàries permeses.
• No aplicar-los en infants menors de 2 anys. En infants
més grans, cal evitar-ne l’aplicació sempre que
es pugui, i mai no s’han d’aplicar a les mans, ja que
els infants se les posen a la boca i als ulls.
• No és aconsellable aplicar-los a la roba.
• Quan ja no sigui necessari el repel.lent, cal netejar la
pell amb aigua i sabó.
• Si es presenta algun tipus de reacció a la pell, cal
rentar la zona amb aigua i sabó i consultar un professional
mèdic.
Una
organització dels Estats Units d’Amèrica
(Environmental
Protection Agency, EPA) ofereix una pàgina web
interactiva que mostra el repel.lent més adequat en
funció del tipus d’insecte i del temps de
protecció desitjat.
Per conèixer novetats de les marques i presentacions dels
repel.lents disponibles pot consultar-se la pàgina web
www.portalfarma.com.
Informe tècnic sobre plagues de mosquits i altres
dípters picadors a Catalunya. Generalitat de
Catalunya.
Campanya de prevenció de l’expansió del mosquit
tigre. Generalitat de Catalunya.
•
Anònim. Insect repellents. Med Lett Drugs Ther 2003; 45:
41-2.
• Anònim. Prevention of malaria. Med Lett Drugs Ther
2005; 47: 100-3.
• Campanya de prevenció de l’expansió del
mosquit tigre. Generalitat de Catalunya. Disponible a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/ambiental/doc9169.html.
[Data de la consulta: maig 2010].
• EPA. Disponible a: http://cfpub.epa.gov/. [Data de la
consulta: maig 2010].
• Fradin MS, Day FD. Comparative efficacy of insect repellents
against mosquito bites. N Engl J Med 2002; 347: 13-8.
• Fradin MS. Insect repellents. Disponible a:
http://emedicine.medscape.com/article/1088411-overview. [Data de
consulta: maig 2010].
• Informe tècnic sobre plagues de mosquits i altres
dípters picadors a Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Disponible a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2149/doc8061.html.
[Data de la consulta: maig 2010].
• Osimitz TG, Grothaus RH. The present safety assessment of
deet. J Am Mosq Control Assoc 1995 juny; 11 (2 part 2):
274-8.
• Parafarmàcia. BOT Plus. Consejo General de Colegios
Oficiales de Farmacéuticos. 2010.
• Sorge F. Prévention par insectifuge chez
l’enfant. Archives de Pédiatrie 2009; 16 (S2):
115-122.
Joan Carlos Juárez
Giménez
CIM Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Vall d'Hebron