Les
característiques meteorològiques del nostre
país, amb un índex elevat de dies assolellats
l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis
del sol . El sol és una font de salut i benestar que
intervé en la síntesi de la vitamina D
necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme,
actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora
que participa en una sèrie de processos fisiològics
essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per
si mateix no és perjudicial, però cal evitar la
sobreexposició a les radiacions solars.
Des del començament dels anys vuitanta, s’ha detectat
un pronunciat increment de la incidència del càncer
de pell, estretament vinculat al comportament i l’actitud
personal envers l’exposició als raigs solars,
així com la percepció social que el bronzejat
és senyal de salut i de benestar.
L’exposició solar per si mateixa no és
perjudicial, però cal prendre el sol amb cura per rebre els
beneficis i evitar el riscos derivats d’una exposició
excessiva. S’ha demostrat que l’exposició
excessiva al sol és el factor de risc més important
del càncer de pell. El càncer de pell melanoma
està associat a un patró d’exposició
solar intermitent, però intensa, amb episodis de cremades
solars, com és típic de les vacances. Les
conseqüències d’aquest patró
d’exposició són especialment importants en
infants i adolescents, que tenen un risc més alt
de patir cremades.
Càncer de pell
melanoma: és el
càncer de pell més agressiu i està
associat a episodis de cremades solars. És una
malaltia poc freqüent, però amb una mortalitat elevada.
A Catalunya se’n diagnostiquen uns 740 casos (510 dones i 230
homes) cada any, i representa l’1,2% de tots els tumors en
els homes i l’1,6% en les dones. Des de fa uns anys
s’observa un increment continuat en el nombre casos que es
diagnostiquen cada any.
Càncer de pell no melanoma:
està associat a l’exposició solar acumulada al
llarg de la vida i apareix en els llocs del cos més
exposats. Representa el 95% de tots els càncers de pell, si
bé presenta poca mortalitat.
S’ha demostrat que
l’exposició excessiva al sol és el factor de
risc més important de patir càncer de pell, tant del
melanoma com del no melanoma. Més del 80% dels casos
de càncer de pell es podrien prevenir evitant una
exposició excessiva al sol i les cremades cutànies,
especialment durant la infantesa i
l’adolescència.
El
bronzejat és la resposta de la pell davant
l’agressió que li produeixen les radiacions solars.
Els melanòcits alliberen melanina com a mecanisme de
protecció. La melanina és la substància que
dóna el color a la pell. Les persones que tenen la pell molt
blanca i amb l’exposició solar es posen vermelles
tenen més facilitat per cremar-se, ja que el mecanisme de
protecció és menor. La pell té memòria
i els efectes de les radiacions són acumulatius i
progressius.
Ara que ja
entrem en una època de fer moltes activitats a l’aire
lliure i en contacte amb la natura, cal que recordem les mesures de
protecció solar per gaudir del sol de manera
saludable:
• Començar a prendre el sol de manera
gradual i evitar l’exposició prolongada i les hores de
màxima intensitat, de les 12.00 h a les 16.00 h,
especialment durant els mesos d’estiu.
• Utilitzar barrets d’ala ampla, per protegir
també el coll i les orelles, i cobrir-se el cos amb roba,
sobretot en cas d’estar-se llargues estones exposats al
sol.
• Utilitzar un filtre solar amb factor de protecció a
les radiacions A i B elevat (superior a 20). Aplicar-lo sobre la
pell ben seca per tot el cos i en quantitat suficient, uns 20
minuts abans de l’exposició al sol, sense oblidar les
orelles, el nas i els llavis. Renovar l’aplicació
periòdicament després de banyar-se o si se sua
molt.
• Dur ulleres de sol que filtrin les radiacions ultraviolades
A i B, preferiblement amb banda lateral.
• Beure aigua per evitar la deshidratació.
• Evitar prendre el sol si es pren medicació
fotosensible.
• Estar-se majoritàriament en zones d’ombra quan
es fan activitats a l’aire lliure.
Les recomanacions esmentades anteriorment són especialment
importants en lactants i infants, pel seu risc més elevat de
patir cremades, ja que tenen la pell extremadament sensible a les
radiacions solars. A més, cal tenir en compte el
següent:
• Es recomana que els infants petits només
estiguin a l’aire lliure a primera hora del matí o a
última hora de la tarda, i evitar-ho durant les hores de
màxima intensitat solar.
• Els filtres solars no són una manera segura de
protegir totalment la pell delicada i sensible dels infants
petits.
• Cal protegir-los especialment les zones del cos més
exposades, com la cara, les orelles i el coll (amb un barret) i
l’esquena (amb roba).
Així mateix, les persones de pell molt blanca que tenen
dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se quan prenen
el sol han d’extremar les mesures de protecció solar,
ja que són més sensibles a les radiacions
ultraviolades i presenten un risc més alt de desenvolupar
càncer de pell. L’exposició solar sense una
protecció adequada comporta cremades, envelliment prematur
de la pell i aparició d’arrugues.
• Que no es pateixi calor no vol
dir que s’eviti la cremada solar. Les cremades es deuen a
l’exposició als raigs ultraviolats, i l’efecte
tèrmic, en canvi, a la radiació infraroja. De la
mateixa manera, el fet que estigui núvol tampoc evita les
cremades.
• L’aplicació de filtres solars no es pot
considerar una manera segura de protegir totalment la pell, ni un
mitjà per perllongar l’exposició al sol.
• A la platja, l’aigua i la sorra reflecteixen la llum i
augmenten la intensitat solar. El mateix passa a la muntanya, amb
més altitud o amb neu.
• Les cabines de sol artificial emeten radiacions
ultraviolades i, per tant, són perjudicials per a la salut.
Cal desaconsellar als joves que facin servir fonts solars
artificials amb finalitats cosmètiques, que no haurien de
ser utilitzades per menors de 18 anys.
• L’exposició prolongada al sol produeix danys i
envelliment de la pell i arrugues prematures, i pot alterar la
resposta del sistema immunològic.
• Els infants i les persones de pell molt blanca,
particularment sensibles a l’exposició solar,
requereixen una protecció especial.
Existeix una classificació dels tipus de pell que
s’anomena fototipus cutani, que recull els trets
físics que identifiquen el comportament i la resposta de la
pell davant l’exposició al sol. Com més baix
sigui el fototipus, més elevades han de ser les mesures de
protecció solar.
| Fototipus cutani | Color dels
cabells |
Color de la pell | Tendència a
cremar-se |
Bronzejat |
| I | Albí / pèl-roig | Molt pàl·lid | Sempre | Mai |
| II | Pèl-roig / ros | Clar | Molt fàcilment | Molt lleuger |
| III | Castany clar | Clar |
Fàcilment | Lleuger |
| IV | Castany fosc | Morè | Rarament | Força |
| V | Molt fosc | Morè |
Excepcionalment | Molt |
| VI | Negre |
Negre | Mai |
Negre |
Taula 1. Classificació dels tipus de pell o fototipus
cutani.
És
important que cadascú conegui el seu fototipus de pell i
l’índex de radiació ultraviolada (unitat de
mesura internacional d'intensitat de la radiació
ultraviolada solar a un lloc i moment determinat), fet que ens
permetrà seguir de manera individualitzada les mesures
preventives recomanades quan fem activitats a l’aire
lliure.

Imatge 1. Índex de
radiació ultraviolada. Recomanacions
orientatives.
En qualsevol cas, si necessiteu consell o informació
addicional, el vostre metge o metgessa o el personal
d’infermeria d’atenció primària, o
bé el vostre pediatre, així com el farmacèutic
de la vostra farmàcia habitual us aconsellaran sobre les
recomanacions preventives que s’adeqüin millor al vostre
tipus de pell.
Cadascú ha de tenir presents les pigues de tota
la vida i reconèixer possibles canvis de la mida, la forma,
la textura i el color d’aquestes pigues.
Cal consultar el metge o metgessa si s’aprecia una
lesió nova a la pell que no es cura o canvis en
l’aspecte d’una piga:
- Asimetria: si la forma d’una
meitat de la piga és diferent de l’altra.
- Vores: si té un aspecte irregular amb
vores borroses, dentades o desiguals.
- Color variat: una mateixa lesió presenta
diversos colors.
- Diàmetre: canvis ràpids de la mida
de la piga superiors als 6 mil.límetres.
- Evolució: canvis sobtats d’aspecte
i mida.
1.
Borràs, JM, Borràs J, Izquierdo A, Gispert R. El
impacto del cáncer en Cataluña. Med Clin (Barc) 2008;
131 (supl. 1).
2. Saraiya M, Glanz K, Briss P, Nichols P, White C, Das D et al.
Interventions to Prevent Skin Cancer by Reducing Exposure to
ultraviolet Radiation. Am J Prev Med 2004; 27 (5): 422-466
3. IARC Working Group on the Evaluation of Cancer Preventive
Agents. Sunscreens. 2001, 1st ed., Vol 5. A: Vainio H, Bianchini F,
editors. IARC Handbooks of cancer prevention. Lió:
International Agency for Reasearch on Cancer.
4. IARC Working Group. The association of use of sunbeds with
cutaneous malignant melanoma and other skin cancers: a systematic
review. Int J Cancer 2006; 120: 1116-22.

Mercè Peris Tuser
Especialista en medicina preventiva i salut pública
Institut Català d’Oncologia