• Lactobacillus

• Bifidobacterium

• el llevat Saccharomyces boulardi

• algunes espècies de Escherichia coli i bacilli

Els probiòtics poden incorporar-se a un ampli ventall de productes, tant en aliments, com en medicaments i suplements dietètics. Les formes més comunes per a l’administració de probiòtics són els productes làctics i els aliments amb probiòtics afegits, però també hi ha al mercat comprimits, càpsules i sobres que contenen microorganismes en forma liofilitzada.

El sistema de defensa de l’organisme contra les substàncies estranyes es coneix com sistema immune. Més de dues terceres parts del sistema immune de l’organisme es troba al budell. De fet, el tub digestiu (estómac, budell prim i gruixut) està en contacte amb l’exterior a través d’una extensa superfície. Els aliments poden ser un factor d’agressió cap al budell junt amb els microorganismes (bactèries, virus i fongs).
La flora bacteriana intestinal està formada per milions de bactèries que proliferen a l’interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquestes bactèries intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l’organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per la salut).
La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d’algunes vitamines.
Els probiòtics actuen a nivell del tub digestiu estabilitzant la composició de la flora bacteriana i incrementant la resistència de l’organisme davant els patògens, i millorant i activant les defenses. Els probiòtics produeixen substàncies que ajuden a combatre alguns bacteris potencialment patògens, produeixen vitamines i enzims digestius.

Els probiòtics produeixen efectes beneficiosos sobre la salut, però aquests efectes només es poden atribuir als probiòtics específics estudiats per a una indicació o situació concreta. Per tant, no tots els probiòtics es poden administrar per a la mateixa situació, ni tots els probiòtics en totes les situacions.
S’han d’utilitzar les dosis de probiòtics que ens recomanen, a dosis més baixes o més elevades pot ser que no siguin efectius, o podrien ser nocius.
Pacients greument immunodeprimits, és a dir amb el sistema de defensa propi de l’organisme compromès, no han de prendre probiòtics sense la recomanació d’un metge, ja que en aquestes circumstàncies el probiòtic podria arribar a comportar-se com un agent patògen.
S’han de seguir de manera estricte les normes de conservació dels productes probiòtics, ja que molts d’ells necessiten una temperatura determinada per mantenir-se viables.

La principal utilitat dels probiòtics és el tractament i la prevenció d’infeccions intestinals, tot i que també han demostrat tenir un paper important en altres malalties digestives no infeccioses així com en afeccions d’altres òrgans (al.lèrgies, eczema, vaginitis...)
Actualment, els probiòtics han demostrat ser útils i beneficiosos en:

• Tractament de la diarrea aguda infecciosa en nens i adults
  
• Prevenció de la diarrea associada a antibiòtics en nens i adults
  
• Algunes malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa, reservoritis)
  
• Millora dels símptomes deguts a la mala digestió de la lactosa
  
• Millora d’alguns símptomes de la síndrome del budell irritable
  
• Prevenció de l’enterocolitis necrotitzant en nou-nats pre-terme
  

Altres situacions en les que els probiòtics podrien ser útils en un futur, però on encara es necessiten més estudis que avalin la seva eficàcia, són:

• Disminució dels símptomes d’asma i altres malalties de base al.lèrgica
• Prevenció d’infecció urinàries i del tracte genital, sobretot en dones
  
• Prevenció i disminució de la gravetat de les infeccions en nou-nats prematurs
  
• Disminució de les complicacions (sobretot infeccioses) en pacients ingressats en les unitats de cures intensives
  
• Prevenció de les infeccions en pacients amb cirrosi hepàtica
  
• Millora dels símptomes en pacients amb artritis reumatoide i altres malalties reumatològiques de tipus inflamatori.
  
• Prevenció d’aparició de tumors
  
• Disminució dels nivells de colesterol
  

D’altra banda, en persones sanes, el consum de probiòtics pot ajudar a mantenir la salut, per exemple en:

• reduir el plor en nens amb còlics del lactant
• reduir els episodis de febre i diarrea en nens
  
• reduir la duració dels refredats però no la seva freqüència.
  

La ingestió d’un elevat nombre de miroorganismes viables obliga a investigar la seva seguretat. Des d’un punt de vista teòric, al tractar-se de microorganismes que normalment formen part de la nostra pròpia flora, difícilment podrien causar problemes infecciosos. Tot i que s’ha descrit algun cas aïllat de pas d’aquest gèrmens a la sang en pacients amb el sistema immunitari compromès i en pacients amb malalties com la colitis ulcerosa, el perfil de seguretat dels probiòtics més emprats en els estudis realitzats relacionats amb el tema, s’ha de considerar satisfactori.
S’ha d’anar en compte en administrar probiòtics en pacients greument immunodeprimits.

1.Guías prácticas de la Organización Mundial de Gastroenterología de probióticos y prebióticos.  www.worldgastroenterology.org/assets/downloads/es/pdf/guidelines

2.Floch MH, Walker A, Guandalini S et al. Recommendations probiotic use- 2008. J Clin Gastroenterol 2008; 24:S104-S108.

3.Sanders ME. Use of probiotics and yogurts in maintenance of health. J clin Gastroenterol 2008;42: S71-74.

Míriam Mañosa, Eugeni Domènech, Eduard Cabré
Servei d’Aparell Digestiu. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona.
Unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals
Servei d‘Aparell digestiu
Centro de Investigaciones Biomédicas en Red de Enfermedades hepáticas y digestivas (CIBERehd)