El compliment ("adherence" en anglès) és un concepte ampli que es refereix al grau amb què el pacient segueix el compromís o pacte fet amb els professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics, etc.) que l’atenen, pel que fa als medicaments que ha de prendre, al seguiment d’una dieta o als canvis en l’estil de vida en general. Aquest document se centra en el compliment del tractament amb medicaments, que anomenem COMPLIMENT TERAPÈUTIC.

Des de fa molts anys, el compliment terapèutic és una preocupació entre els professionals de la salut, ja que els estudis demostren que el grau de compliment entre la població no es pot considerar prou bo. En general, està demostrat que prop de la meitat dels pacients no segueixen les recomanacions dels professionals de la salut, la qual cosa acostuma a traduir-se en un mal control de la malaltia.


L’objectiu dels professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics, etc.) és aconseguir el màxim grau de compliment entre els pacients, per tal d’obtenir la màxima eficàcia dels tractaments i un bon control de la malaltia.

A continuació, presentem algunes de les situacions en les quals es considera que el compliment terapèutic no és l'òptim i que, per tant, s’haurien de corregir:

• Quan no es pren el medicament recomanat o se’n pren un altre de diferent en el seu lloc.

• Quan s’oblida de prendre alguna dosi de medicament, encara que sigui un sol dia.
  

• Quan es prenen dosis més grans o més petites de les aconsellades.
  

• Quan no es pren el medicament a les hores indicades.
  

• Quan es pren el medicament, però de manera incorrecta, sense seguir les recomanacions donades.
  
  

No seguir les recomanacions dels professionals de la salut pot tenir les implicacions següents:

• Dificultats en el seguiment d’una malaltia, ja que els metges o els infermers poden creure que el pacient, tot i prendre els medicaments o fer una dieta, no aconsegueix tenir la malaltia ben controlada. Per controlar-la, pot ser que se li receptin altres medicaments i així s’augmenti la complexitat del tractament i, al mateix temps, el risc d’aparició d’efectes secundaris.

• Manca de l’eficàcia de les recomanacions dels professionals de la salut, o almenys disminució de l’eficàcia que s’esperaria. Això pot derivar en recaigudes i fins i tot en ingressos hospitalaris. No prendre correctament els medicaments també pot provocar un augment de la dependència a aquests, un augment de la resistència a antibiòtics i antivirals o fins i tot accidents.
  

• Malbaratament de recursos, ja que el sistema sanitari (o el mateix pacient) està pagant uns medicaments que en realitat no es prenen, o que es prenen de manera incorrecta.
  

  
  

El més important de tot, per aconseguir una bon compliment terapèutic, és que tinguem una bona relació amb els professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics, etc.). Hem de sentir que podem confiar-hi, que podem parlar-hi obertament, preguntar-li tots els dubtes que tinguem, dir-li allò que ens preocupa, allò que no ens sembla bé, etc. Això no vol dir que hi hagi d’haver una relació d’amistat, però sí una relació de confiança.

En el moment en què els professionals de la salut fan una recomanació de tractament, de dieta, d’estil de vida... els pacients tenim la decisió final sobre aquesta recomanació, ja que en realitat tenim dret a decidir si la seguim o no. Però cal que siguem conscients que ens l’han fet per al nostre propi benefici. Per tant, en cas de no estar d’acord amb la recomanació, amb el medicament, etc., i de creure que realment no ens el prendrem, el que hauríem de fer és dir-ho en aquell mateix moment, a la consulta. D’aquesta manera, podran mirar de donar-nos una recomanació diferent, que potser s’adapti millor a les nostres preferències, i que també aporti beneficis per a la nostra salut.

Quan els professionals de la salut indiquen un medicament o bé recomanen una dieta o un determinat estil de vida, és convenient que ho facin d’acord amb el pacient, i no pas que li donin una ordre que ell ha de complir. Per tant, és fonamental que el pacient expressi obertament i amb confiança la seva opinió. Això facilitarà que li recomanin allò que millor s’adapti a la seva situació personal.


A continuació, s’ofereixen alguns consells que ens podran ajudar a millorar el nostre compliment terapèutic:

- Demanar al professional de la salut que ens atén que ens doni el màxim possible d’informació sobre la nostra malaltia, o sobre com funciona el medicament que ens ha recomanat. Això ens ajudarà a entendre la importància de fer correctament el tractament.

- Demanar-li que simplifiqui el nostre tractament tant com pugui, i que ens recepti el mínim nombre de fàrmacs que sigui possible. És evident que com menys fàrmacs s’hagin de prendre, més fàcil serà de prendre’ls correctament. També és convenient que li expliquem la nostra rutina diària, perquè pugui adaptar-hi l’horari de preses.


- Demanar que ens donin instruccions molt clares i assegurar-nos que les hem entès i que les podrem seguir.

És fonamental que no marxem de la consulta fins que no tinguem clars els punts següents:

• Quins medicaments he de prendre?
• Per a què els he de prendre?
  
• Quan els de prendre?
  
• Com els he de prendre?
  
• Durant quant de temps els de prendre?
  

- Si cal, podem demanar la informació per escrit (per exemple, ens poden facilitar el nostre pla de medicació personalitzat, que és una mena d’horari amb la llista de medicaments, les hores en què s’han de prendre, la imatge de la presentació dels medicaments, etc.). També ens el podem fer nosaltres mateixos a través de l’enllaç situat a la pàgina principal d’aquesta mateixa web www.cedimcat.info.

- Sovint en parlar amb coneguts, veïns, amics, familiars, etc. poden sorgir-nos pors o prejudicis contra algun medicament i que decidim deixar-lo de prendre. També pot ser que tinguem la sensació d’estar patint algun efecte secundari per algun medicament i que no vulguem prendre’l més. Cal explicar tot això amb confiança a un professional de la salut per tal d’acordar què és el millor a fer en cada cas.

- Si ens fem un embolic amb els medicaments o amb els horaris, podem demanar a algun familiar o amic que ens acompanyi perquè també li expliquin el tractament.

- Si som gent gran, prenem un nombre elevat de medicaments i disposem de poc ajut a casa, podem usar una eina anomenada sistema personalitzat de dosificació (SPD) que consisteix en uns cartrons setmanals que ens prepararan a la farmàcia on hi ha disposats els diferents comprimits, càpsules, etc. per hores i dies de la setmana. Podem demanar-lo en la majoria de farmàcies. També podem trobar-hi pastillers que ens ajuden perquè nosaltres mateixos organitzem la medicació setmanalment.




- Si ens resulta difícil de recordar-nos de prendre els medicaments, podem utilitzar alarmes, despertadors, notes recordatòries, o bé simplement deixar-los en llocs ben visibles (a la cuina, a la tauleta de nit), etc. Un altre truc pot ser intentar fer coincidir les preses dels medicaments amb els àpats, però abans cal que preguntem al metge o farmacèutic si són medicaments que es puguin prendre junt amb aliments.


En realitat, és normal que ens trobem amb dificultats a l’hora de seguir correctament les recomanacions dels professionals de la salut. És quelcom que li passa a la majoria de gent. Però el fet que sigui normal o habitual, no vol dir que no sigui un motiu de preocupació. Ens ha de preocupar i hem de fer tot el que puguem per tal de superar aquestes dificultats.

Seguir aquests consells ens hi podrà ajudar. Però aquestes són només algunes de les possibles solucions, n’hi ha moltes més, que variaran segons la persona. En qualsevol cas, sempre que tinguem la sensació que ens costa fer correctament el tractament, seguir una dieta, etc., cal que ho expliquem amb confiança al metge, infermer o farmacèutic, els quals ens orientaran i aconsellaran sobre què podem fer per solucionar-ho.

• És important que coneguem bé la nostra malaltia i com funcionen els medicaments que hem de prendre.
  

• Ens serà d’ajut que el metge ens recepti el mínim nombre de fàrmacs possible.
  

• És convenient que expliquem al metge la nostra rutina diària perquè pugui adaptar-hi l’horari de preses.
  

• No hauríem de marxar de la consulta fins a tenir clars els següents punts: quins medicaments he de prendre?, per a què?, quan els de he prendre?, de quina manera?, fins quan els he de prendre?
  

• Podem demanar el nostre pla de medicació personalitzat per escrit o fer-lo nosaltres mateixos a través de la web www.cedimcat.info.
  

• Cal que expliquem amb confiança als professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics...) tots els dubtes, les pors o els problemes que ens sorgeixin respecte dels medicaments.
  

• Ens serà d’ajut que anem al metge acompanyats d’algun familiar o amic en cas que no ens acabem d’aclarir amb els medicaments i els horaris.
  

• Podem sol.licitar un sistema personalitzat de dosificació a la farmàcia si vivim sols, prenem molts medicaments o necessitem una mica d’ajut amb els medicaments i els horaris de preses.
  

• És recomanable que utilitzem sistemes que ens ajudin a recordar-nos de prendre els medicaments (alarmes, deixar-los en llocs visibles, etc.).

• Medicines adherence. Involving patients in decisions about prescribed medicines and supporting adherence. NICE clinical guideline 2009; 76.
  
  
• Amado E. El cumplimiento terapéutico. Revista Clínica Electrónica en Atención Primaria 2008; 15.
  
  
• Bonafont X, Costa J. Adherència al tractament farmacològic. Butlletí d’informació terapèutica. 2004; 16 (3): 9-14 [ISSN 0213-7801. ISSN 1579-9441 (Internet)].

Eva Llovet i Traveset
Centre d'Informació de Medicaments
C.A.P. Mútua de Terrassa