Els pegats transdèrmics són una forma d'administració de medicaments que consisteix en aplicar sobre la pell un dispositiu adhesiu que conté el fàrmac de tal manera que aquest es vagi absorbint de manera contínua, travessant les diferents capes de la pell fins arribar a la sang

Els pegats transdèrmics consten de les següents parts: làmina de recobriment impermeable, reservori de principi actiu o matriu, adhesiu i una làmina plàstica que cal retirar abans de l’aplicació. També contenen substàncies promotores que faciliten l’absorció del fàrmac.
Segons com s’emmagatzema el fàrmac, trobem dos tipus de pegats:


           Pegat transdèrmic tipus reservori

             

          
            Pegat transdèrmic tipus matricial

             

Actualment, hi ha força medicaments que poden administrar-se en forma de pegats:

• Fàrmacs per a la prevenció de l’angina de pit
• Fàrmacs opiacis per al tractament del dolor
  
• Anticonceptius
  
• Nicotina per a la deshabituació tabàquica.
  
• Fàrmacs per al tractament de la malaltia d’Alzheimer.
  
• Fàrmacs per al tractament del Parkinson.
  
• Tractament hormonal durant la menopausa.
  
• Fàrmacs per al tractament dels trastorns produïts per la menopausa quirúrgica
  

També trobem altres productes de parafàrmacia, que no són pròpiament medicaments, com per exemple:

• Anticel.lulítics
• Reductors del greix corporal localitzat
  
• Reafirmants de la pell
  

1. Assegurar-se que la pell estigui neta i seca. No posar-se maquillatge, cremes, locions ni altres productes tòpics en el lloc on es vol aplicar el pegat.
   

2. Escollir una zona de la pell que tingui la mínima quantitat possible de pèl. Es recomana la part exterior del braç o la part superior del tronc, en un lloc on no hi hagi fregament amb la roba.
   

3. No s’han d’aplicar al damunt de cicatrius, cremades, pell irritada, ni en zones on la pell faci plecs. Tampoc no s’han aplicar en zones on hi hagi més aviat ossos (colze, genoll, peus, mans…). Així assegurem que el fàrmac s’absorbeixi correctament.
   

4. Rentar-se bé les mans abans i després d'aplicar o retirar el pegat. Treure el pegat de l'envàs protector, i aplicar-lo sobre la pell fent una lleugera pressió damunt seu amb la mà durant uns 10 segons per tal de facilitar-ne l’adhesió.
   

5. Els pegats no s'han de doblegar, tallar ni partir, per tal d'evitar que es trenqui la matriu o el reservori i que es produeixi una sobredosificació o, pel contrari, un pèrdua del medicament abans de ser aplicat.
   

6. S’ha d’anar canviant la zona d’aplicació per tal d’evitar l’aparició de reaccions al·lèrgiques locals.
   

7. Donat que els pegats usats poden contenir restes significatives de medicament, aquests han de ser plegats de manera que el costat adhesiu del pegat s’enganxi sobre si mateix i eliminats posteriorment de forma segura. Es recomana llençar els pegats utilitzat, els pegats caducats i els que no s'utilitzin en un contenidor SIGRE de recollida selectiva de medicaments (que es troben a les farmàcies i als Centres d'Atenció Primària).
   

8. Com tots els medicaments, sempre cal mantenir els pegats fora de l’abast dels nens.
   

Nota important: aquestes són només unes recomanacions generals. Cal llegir sempre amb atenció les instruccions d’ús del prospecte ja que poden contenir recomanacions més específiques per a cada tipus de pegat.

Els pegats no s'han de tallar mai, ja que el fàrmac podria alliberar-se de cop, produint una sobredosificació o, pel contrari, el fàrmac podria sortir del pegat abans de ser absorbit per la pell, reduint-se així el seu efecte. També podria produir-se una reacció al·lèrgica en la pell.
Si s’ha de prendre menys dosi del fàrmac, el que cal és utilitzar un pegat de menor dosi. Cada medicament sol estar disponible al mercat en diferents dosis.

Cada pegat transdèrmic s’ha d’anar canviant per un altre amb la periodicitat que ens indica el prospecte i que varia segons el fàrmac que conté. Per exemple, hi ha pegats que s’han de canviar cada 24 hores, altres que es canvien cada setmana, etc.
És important recordar que quan es canvia el pegat, el següent cal posar-lo en una zona de pell diferent de l’anterior, per evitar que aquesta s’irriti.
Recordi retirar el pegat anterior abans de col.locar-ne el següent.

Algunes persones poden patir una reacció al·lèrgica al material del que està fet el propi pegat. Aquesta acostuma a ser de tipus local, en forma d’irritació, dermatitis o eritema, que apareix en el lloc on s’aplica el pegat. En cas de ser així, és recomanable retirar el pegat i consultar el metge.
D’altra banda, poden aparèixer reaccions adverses degudes al fàrmac que contè el pegat, que variaran segons el medicament i que també es produirien si el fàrmac fos administrat, per exemple, per via oral (càpsules, comprimits,etc) o per via parenteral (injeccions).

La temperatura elevada pot augmentar l’absorció del medicament. Per això, es recomana evitar l’exposició a fonts de calor: mantes elèctriques, compreses calentes, banys de sol, raigs UVA, saunes, banys termals, etc.

Durant aquests processos, es generen camps magnètics o elèctrics. Per aquest motiu, han de retirar-se abans aquells pegats que continguin algun metall, ja que podrien escalfar-se i produir cremades a la pell.
El metall que s’utilitza més sovint és l’al·lumini, ja que, per la seva gran conductivitat, facilita l’alliberació controlada del medicament a través de la pell.
De totes maneres, no tots els pegats contenen metall i per tant no tots han de ser retirats. En qualsevol cas, és convenient que les persones que portin un pegat, n’informin sempre al metge abans de sotmetre’s a algun dels processos mencionats.

• FDA. Risk of burns during MRI scans from transdermal drug patches with metallic backings. FDA Public Health Advisory. (Disponible a: www.fda.gov/CDER/drug/advisory/transdermalpatch.htm. Actualitzat: 9 de març de 2009. Accès: 10 de març de 2009)
  
• Darrell T.Hulisz. Are Topical Patches Safe During MRI or CT Scans? (Disponible a: http://www.medscape.com/viewarticle/572561. Actualitzat: 5 de febrer de 2009. Accès: 29 de gener de 2009)
  
• Efectes greus i mortals dels analgèsics opiacis. Butll GROC (Ed Catalana) 2008. Vol.21,núm.1
  
• Grupo de Trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Cuidados Paliativos. Guía de Práctica Clínica sobre Cuidados Paliativos. Madrid: Plan Nacional para el SNS del MSC. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del País Vasco; 2008. Guías de Práctica Clínica en el SNS: OSTEBA Nº 2006/08
  
• Allevato M. Sistemas terapéuticos transdérmicos. Act Terap Dermatol 1007; 30: 154
  
• Flor García A, Pérez Rodríguez I, Horta Hernández A, Díaz Herrero A, Raja Casillas MI. Tratamiento farmacológico en los cuidados paliativos. Bol farmacoter Castilla La Mancha. 2005; Vol.6,núm.2
  
• Ariz MJ, Meléndez A. Actualización en el manejo del dolor crónico. Uso racional de la escalera analgésica de la OMS. BIT Bol inf farmacoter Navar. 2004; vol.12, núm.4
  
• Suñé Negre, JM. “Nuevas aportaciones galénicas a las formas de administración”. En:
  
• Formación continuada para farmacéuticos de hospital. Fundación Promedic, 2002. Suñé Arbusà, JM; Bel, E.
  
• Marcotegui Ros F. Sistemas terapéuticos transdérmicos. BIT Bol inf farmacoter Navar. 1993; vol.1, núm.3
  
• Fitxes tècniques de: Evra, Durogesic, Fendivia, Fentanilo Acost, Fentanilo Bexal, Fentanilo Matrix Ratiopharm, Fentanilo Matrix Sandoz, Matrifen, Transtec, Triqusic, Exelon, Prometax. (Disponibles a: https://sinaem4.agemed.es/consaem/fichasTecnicas.do?metodo=detalleForm)

Eva Llovet i Traveset
Centre d'Informació de Medicaments
C.A.P. Mútua de Terrassa