La deglució és l’acte voluntari mitjançant el qual l’aliment progressa des de la boca fins a l’estómac. Qualsevol dificultat o molèstia al empassar o deglutir es defineix amb el terme mèdic de disfàgia i si a més a més de la dificultat apareix dolor al empassar es parla d’odinofàgia.

 

• disfàgia orofaríngea: la dificultat es produeix a l’inici de la deglució, és a dir, en la preparació de l’aliment a la boca.
  • La sensació del malalt és: “Em costa molt empassar”. 
  • És freqüent en ancians, persones amb tumors a la boca o a la faringe i a les que se’ls hi ha practicat cirurgia en aquesta zona.
  • Normalment els pacients acostumen a tenir més dificultat per empassar líquids que sòlids

•  disfàgia esofàgica: el problema de deglució es produeix en el desplaçament dels aliments i líquids des de la boca fins a l’estómac, en el seu pa per l’esòfag.
  • La sensació del malalt és: “Empasso bé però el menjar se m’embussa o estanca al pit”    
  • Es produeix majoritàriament per obstruccions a l’esòfag degudes a la presència de tumors o bé degudes a la inflamació produïda pels tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia.
  • En les primeres etapes afecta principalment a la deglució de sòlids però a mesura que progressa la malaltia també apareix amb els líquids.  

 

 

Si tinc disfàgia a sòlids?  Quan es presenten problemes per empassar comprimits o càpsules, les alternatives a elegir serien:

Formes líquides: xarops, gotes, solucions orals, pólvores per reconstituir i en alguns casos, només quan ho indiqui el metge o farmacèutic, formes injectables líquides. 

Formes sòlides que es dispersen fàcilment:

• comprimits efervescents: en aquest casos es recomana deixar passar un temps fins que les bombolles desapareguin ja que podrien provocar tos i agreujar la disfàgia.
• comprimits sublinguals: es dissolen sota la llengua i per tant, no s’han d’empassar.
• comprimits o tabletes bucodispersables: es dissolen en posar-se en contacte amb la saliva de la boca, sense necessitat d’aigua, essent així més fàcils d’empassar. S’acostumen a identificar amb la paraula “flas” (Opiren flas®, Risperdal flas®, Feldene flas® en són alguns exemples) o bé en el prospecte s’hi pot llegir “comprimits dispersables o liotabs”.

Si tinc disfàgia a sòlids i a líquids?  És relativament freqüents que la dificultat per empassar es produeixi tant amb els líquids com amb els sòlids. La deglució en aquests casos millora administrant la medicació en textures semisòlides. En qualsevol cas abans de barrejar els medicaments amb aliments per facilitar-ne la deglució, convé consultar com pot quedar afectat el tractament farmacològic per la presència d'aliments. 

 

• Si el medicament es pot administrar amb els aliments es facilita la deglució barrejant-lo amb els aliments tous com ara purés, compotes, cremes, etc. S’han d’evitar els derivats làctics, com els iogurts, els sucs de cítrics ja que estimulen la salivació i poden augmentar el risc d’aspiració, és a dir, el pas de l’aliment als pulmons.  

                       

• Si s’han d’administrar sense aliments (acostuma està indicat en els prospecte del medicament), es pot facilitar la deglució espessint l’aigua amb gelatines o midons com per exemple la Maizena. Existeixen productes de venta a les farmàcies específics per espessir o gelificar l’aigua i els aliments per facilitar la deglució.
  
      
  

 

 

• Formes farmacèutiques d’alliberació retardada: són medicaments amb una coberta especial que permet, un cop a dins l’organisme, alliberar a poc a poc el fàrmacs. Aquest efecte serveis per reduir el número de preses diàries de manera que en comptes de varis comprimits al dia sol ser suficient amb un o dos per aconseguir el mateix efecte. Si es trituren desapareix aquesta coberta i per tant, s’allibera tot el contingut del comprimit, fet que pot desencadenar intoxicació greus en alguns casos.S’acostumen a identificar amb la paraula “retard” (Vandral retard®, Diltiazem retard®, Anafranil®, Plenur®, Entocord® en són alguns exemples) o bé, en el prospecte s’hi pot llegir “d’alliberació controlada, modificada, sostinguda o retardada”.
• Formes farmacèutiques de coberta entèrica: es tracten de medicaments amb una coberta especial, la finalitat que la qual es que no es dissolguin a l’estómac sinó a l’intestí. Normalment aquesta coberta s’utilitza en medicaments que no resisteixin l’acidesa de l’estómac, perquè poden irritar l’estómac o perquè el seu inici d’acció s’ha de fer a l’intestí. L’eliminació d’aquesta coberta en la trituració afectaria negativament a la seva acció farmacològica i per tant tampoc s’han de triturar.Exemples d’aquestes formulacions: Lofton®, Cymbalta®. En el prospecte d’aquests medicaments s’hi pot llegir: “coberta gastroresistent o entèrica”.
• Comprimits sublinguals: s’ha comentat anteriorment que s’absorbeixen sota la llengua sense necessitat d’empassar-los.Alguns exemples d’aquest tipus de formulacions són: Buprex®, Subutex® o Vernies®.
• Comprimits efervescents: es dissolen fàcilment amb una petita quantitat d’aigua (20 mL) sense necessitat de triturar. Alguns exemples de comprimits efervescents són: Calcium Sandoz®, Cod Efferalgan® o Zantac®.
• Càpsules amb microeferes o microgrànuls: de la mateixa manera que el fàrmacs amb coberta entèrica, els microgrànuls no es poden triturar, tot i que sí que es pot buidar la càpsula i empassar els microgrànuls sencers amb aigua gelificada. Exemples d’aquest tipus de formulacions: omeprazol (Ceprandal®, Parizac®, Pecticum®…), Kreon®,

   

• El pacient estigui assentat en una posició còmoda i millor en un ambient tranquil, relaxat i sense distraccions.     
• Pot ser necessari utilitzar algun suport adequat pel cap per tal d’evitar la hiperextensió del coll, freqüent en persones amb disfagia. 
• Si el cap és inestable, el cuidador ha de col·locar la seva mà al front del pacient per aguantar-la. 
• També pot se d’ajuda seguir els següents consells:       
• Menjar quantitats petites en cada mos.  
• Deixar temps suficient per la deglució.
• Evitar que s’acumulin els aliments a la boca
• Facilitar la deglució amb maniobres muscular que un logopeda pot ensenyar a exercitat. 

 

• Rentar-se bé les mans abans i després de la preparació
• Triturar els comprimits dins d’una bossa de plàstic amb precaució per evitar la inhalació.      
• Utilitzar guants i mascareta. S’ha de realitzar en una zona ventilada i sobre la superfície de treball col·locar un paper que posteriorment es llençarà.
• Després de tritura, el fàrmac s’ha de dissoldre o dispersar en aigua i administrar ràpidament.

 

1.-Hanssens Y, Woods D, Alsulaiti A, Adheir F, Al-Meer N, Obaidan N. Improving oral medicine administration in patients with swallowing problems and feeding tubes. Ann Pharmacother 2006; 40:2142-7.

2.-Robles Mª J, Trallero R. Disfagia. En: Gómez C, Reuss JM, coordinadores. Manual de recomendaciones nutricionales en pacientes geriátricos. 1ª Ed. Editores Médicos S.A

3.-Bretón I y Martí E. Disfagía orofaríngea. Aspectos nutricionales y farmacológicos. En: Calvo MV, Planas M, directoras. Interrelación entre fármacos y nutrientes en situaciones fisiopatológicas específicas. 1ª Ed. Editorial Glosa.

4.-Disfagia. Cuando resulta difícil tragar. Nestle Nutrition. Disponible en: http://www.nestlenutrition.es/archivos/pubs/disfagia.pdf. Consultado en: 13/12/2008.

 

Raquel Aguilar Salmeron
Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Josep Trueta de Girona

 

Ha respòs aquest document els seus dubtes?	Sí        No
Ajudi'ns a millorar. Feu-nos arribar els vostres suggeriments.