Abans de prendre cap medicament hem de tenir en compte aquests cinc punts:
1.- Ho ha de prendre el malalt que ho necessita. Un medicament, necessàriament, ha de ser per a un malalt i pot no servir per a un altre, ja que té una indicació i unes contraindicacions que s’han de valorar. Tot medicament té una cara i una creu, de manera que cada indicació s’ha de fer sempre que es tingui clar que els beneficis són superiors als riscos. Això només ho pot valorar el seu metge. Cada malalt és diferent i condiciona la idoneïtat o no dels tractaments.
2.- No ens hem de confondre de medicament. S’ha de comprovar que és el correcte. Cada medicament ha d’anar correctament identificat , no ens poden confondre ni amb principi actiu ni en dosi. Ho ha de posar al cartronatge, al prospecte i al blister. No tingui pastilles soltes (totes s’assemblen). S’ha de llegir detingudament el prospecte d’allò que ens prenem abans de fer-ho.
3.- S’ha de prendre al temps que li correspon al cas. Per exemple, els antidiabètics orals mitja hora abans de menjar, no es pot trencar la cadena de l’antibiòtic, no poden haver-hi temps de lapsus en segons quins anticonceptius, els medicaments per dormir s’han de prendre mitja hora abans, etc. Respectar aquells medicaments que s’han de prendre fora dels àpats com el cas del ferro, les tetraciclines o els bifosfonats. D’altres s’han de prendre amb els àpats, com la griseofulvina per exemple. Demani la informació adient al seu metge o al farmacèutic. Si s’oblidés d’alguna dosi, cal que prengui el medicament tan aviat com se n’adoni, encara que, si ha passat massa temps, cal esperar a la presa següent. No s’ha de doblar la dosi.
4.- Dosi correcta: és aquella que indica el seu metge.
5.- Via d’administració correcta: hi ha moltes vies d’administració com l’oral, sublingual, bucal, tòpica, transdèrmica, inhalació, instilació ocular, rectal, vaginal o parenteral (subcutània, intramuscular, endovenosa). Cada medicament està preparat per ser administrat per una via determinada i perquè exerceixi la seva acció de la manera més convenient. Per a cada via d’administració hi ha formes farmacèutiques diferents. És a dir, per via oral poden ser càpsules, comprimits, comprimits recoberts, comprimits efervescents, masticables, suspensions, solucions, xarops, elixirs, etc. No faci manipulacions, ni trituri pastilles, ni faci barreges sense consultar el seu metge o farmacèutic prèviament.
