CedimCat Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya
Tractament farmacològic del càncer
Introducció
El càncer és un grup de malalties que estan relacionades entre sí per la pèrdua de control de la regeneració cel·lular d’òrgans i teixits.
El cos humà està format per cèl·lules, que són els elements biològics més petits que s’agrupen per formar teixits i òrgans com els pulmons, el ronyó o l’estómac. En situació normal i absència de malaltia, les cèl·lules es reprodueixen d’una manera controlada per possibilitar el creixement i renovar les que van morint.
En ocasions, i per motius diversos, determinades cèl·lules perden el control i es regeneren de forma desordenada o sense interrupció, i això dóna lloc a la formació de tumors. El tumors poden ser benignes o malignes.
Els tumors benignes es poden extirpar i normalment no reapareixen. Les cèl·lules dels tumors benignes no es disseminen a altres llocs de l’organisme i gairebé mai posen la vida del pacient en perill.
Els tumors malignes són cancerosos i les cèl·lules que els formen són anormals, es divideixen sense control ni ordre, poden ocupar espais propers i també poden arribar a altres llocs de l’organisme a través del sistema sanguini, donant lloc a les denominades metàstasis.
Els tipus de càncer, el seu tractament i el seu pronòstic depenen del lloc on s’ha produït el primer tumor, de l’evolució de la malaltia i del moment en què es detecta per primera vegada.
1. Tractament del càncer amb medicaments
El tractament del càncer depèn de les característiques de la persona afectada (edat, sexe, altres malalties), de la ubicació del tumor, del moment en el qual s’ha detectat i de la seva extensió. El tractament pot està format per una sola modalitat o per la combinació de diferents processos terapèutics: cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, teràpia hormonal i teràpia biològica.
La cirurgia i radioteràpia són procediments destinats a eliminar el tumor de l’organisme per mètodes físics: extirpant-lo mitjançant la cirurgia o eliminant les cèl·lules del tumor localment amb la radioteràpia.
En aquest document farem una breu explicació del tractament en medicaments.
- Quimioteràpia.
La quimioteràpia consisteix en una combinació de medicaments que han de ser administrats periòdicament durant un temps per eliminar les cèl·lules canceroses.
Els medicaments utilitzats són tòxics per a les cèl·lules i s’aprofiten de la falta de control i creixement desordenat de les cèl·lules tumorals per complir la seva missió: reduir o eliminar el tumor, i s’anomenen citostàtics. Donat que també danyen cèl·lules normals, és necessari donar la quantitat necessària per afectar el tumor sense produir efectes adversos intolerables. Aquesta dosi o quantitat s’ha de repetir periòdicament, ja que per eliminar el tumor fan falta alguns cicles de tractament.
La quimioteràpia es pot utilitzar sola per combatre la malaltia o combinada amb els altres procediments com la cirurgia, radioteràpia, teràpia hormonal o biològica.
La quimioteràpia s’administra majoritàriament per la vena, motiu pel qual és necessari acudir a l’hospital de dia per posar-se el tractament.
Una sessió de tractament normalment estarà precedida per les proves analítiques de comprovació de l’estat del pacient i avaluació clínica, per finalment procedir a l’administració dels medicaments necessaris. La sessió de tractament pot durar des de 30 minuts fins a 12 hores, encara que la durada més habitual és d’entre 1 i 3 hores.
Un cicle de tractament és el conjunt de sessions que es repeteixen periòdicament. El cicle pot estar format per una sessió, dues o fins a cinc. Habitualment els cicles estan formats per una sessió que es repeteix cada setmana o cada 3 setmanes, segons l’esquema del tractament, que, com ja hem comentat, depèn del tipus de càncer. El tractament complet pot durar des d’unes setmanes fins a un any o més.
- Teràpia hormonal
Determinats tipus de tumors (mama i pròstata) poden dependre, per al seu creixement, d’hormones segregades pel propi organisme. En aquests casos s’utilitzen medicaments que són derivats de les hormones naturals i que eviten que els tumors puguin utilitzar-les per créixer. Aquests tractaments poden ser combinats amb quimioteràpia o altres modalitats de tractament. Encara que menys que la quimioteràpia, la teràpia hormonal no està lliure d’efectes secundaris, i els més freqüents són fatiga, retenció de líquids i fogots.
- Teràpia biològica
Consisteix en l’administració de medicaments que modulen o reforcen la resposta immunològica del pacient que actua atacant llocs concrets de les cèl·lules tumorals. També poden utilitzar-se sols o combinats amb quimioteràpia. Són anticossos monoclonals, interferons o inteleucines entre d’altres. Els efectes adversos més freqüents de la teràpia biològica consisteixen en malestar durant l’administració, fatiga i altres específics de cada medicament.
2. Efectes secundaris de la quimioteràpia. Com prevenir-los i què fer si apareixen.
Els efectes adversos principals de la quimioteràpia depenen dels medicaments utilitzats, però molts provoquen nàusees i vòmits. En aquest cas, abans d’administrar el tractament s’administraran medicaments específics per prevenir aquesta situació. Aquests medicaments es coneixen com antiemètics. Actualment, l’efectivitat del tractament antiemètic és molt elevada i el 90% del pacients no vomiten. És important vigilar la dieta el dia abans i el dia de la sessió, procurant no fer menjars molt abundats o rics en greixos que podrien facilitar l’aparició de nàusees.
Un altre dels efectes adversos més coneguts és la caiguda del cabell. Depèn del tipus de medicaments utilitzats i és inevitable. L’equip d’atenció del centre comunicarà al pacient la possibilitat d’aparició aquest efecte secundari abans de començar el tractament. La utilització de barrets o perruques facilita la relació del pacient i són les solucions més àmpliament emprades.
Per últim, i dins dels efectes adversos més comuns, es troben les reduccions del número de glòbuls vermells i blancs, provocades per la quimioteràpia. Aquests efectes secundaris es controlen per les analítiques prèvies a cada cicle i en el cas d’arribar a valors baixos, pot ser necessari reduir dosis, aplaçar sessions o utilitzar altres medicaments que serveixen per estimular la producció de glòbuls.
2.1. Què fer el dia del tractament
- És important que el dia del tractament i el dia següent, begui aigua o líquids (de 8 a 10 gots diaris) i orini amb freqüència.
- Prengui menjars lleugers i fàcilment digeribles, com fruites, verdures i carns a la planxa. Eviti els greixos i els plats altament condimentats.
- Si durant el tractament nota dolor o calor intens en la zona a on li han posat els sèrums, avisi a la infermera ràpidament.
- Si durant el tractament nota dolor al pit, avisi a la infermera ràpidament.
- Estigui calmat i tingui confiança en l’equip de professionals que estan treballant per ajudar-lo a superar la malaltia.
Què és el que no he de fer el dia del tractament?
- Si beu alcohol, ho ha de fer amb moderació.
- No prengui medicaments diferents als que ja pren. Informi de qualsevol canvi al seu metge o infermera.
|
Problema |
Com prevenir-lo? |
Què puc fer si apareix?
|
|
Nàusees i vòmits
|
|
|
|
Extravasació
|
|
|
|
Dolor durant la micció |
|
|
|
Orina vermellosa
|
|
|
|
Congestió nasal i rubor facial |
|
|
|
Dolor al pit |
|
|
|
Cremades solars
|
|
|
2.2. Què fer durant tot el tractament (tots els cicles).
- Si va al dentista o a d’altres metges, els ha d’explicar que està rebent aquest tractament.
- Si ha de posar-se alguna vacuna programada, esperi a finalitzar el tractament. En qualsevol cas consulti el seu metge.
- És necessari que s’utilitzin mesures anticonceptives per evitar l’embaràs. Ha de finalitzar la lactància en el moment d’iniciar el tractament.
- Si té febre per sobre de 38ºC, avisi el seu metge o vagi a urgències de l’hospital.
- Si té regularment la menstruació, el tractament pot produir una menopausa avançada i per tant desaparèixer el període i aparèixer fogots.
- Mantingui una dieta equilibrada i adequada. No perdi les ganes de menjar. Porti una vida normal sense grans canvis.
Problema
Com prevenir-lo?
Què puc fer?
Augment de pes
Relacionat amb l’administració d’alguns medicaments.
Dieta equilibrada.
Realitzi activitats físiques.
No intenti perdre pes.
Eviti els menjars amb elevat contingut en greixos.
Realitzi activitats físiques.
Pèrdua de pèl
El pèl pot caure entre la 2ª i 4ª setmana, després de la primera sessió. És un efecte temporal.
Per disminuir el problema, no utilitzi tints, laques, decolorants o permanents.
Consideri l’opció de tallar-se el cabell i/o usar perruques, mocadors... Sempre torna a créixer a les 3-4 setmanes d’acabar el tractament.
Mucositi
Poden aparèixer petites úlceres doloroses a la llengua, boca i gola, uns dies després de cada sessió
Realitzi una bona higiene bucal després de cada menjar amb un raspall suau. Faci glopeigs amb aigua i bicarbonat i/o camamilla després de cada raspallat.
Hidrati els llavis i la boca freqüentment.
Si las genives sagnen, utilitzi una gasa i faci glopeigs amb aigua i bicarbonat, en comptes de raspall i pasta dentífrica.
Si el dolor és intens, consulti el seu metge.
Cansament
Després de cada sessió, sentirà fatiga i les labors usuals li costaran una mica més.
Alternar l’activitat amb períodes de descans.
Quan acabi tot el tractament i passin unes setmanes tornarà a la normalitat.
Alteracions oculars
El tractament i la caiguda de pestanyes i celles, poden afavorir la irritació i aparició de llàgrimes.
Si cauen pestanyes i celles, haurà de protegir els ulls del vent y la pols, utilitzi olleres de sol a l’exterior.
Faci rentats oculars amb aigua i camamilla.
Utilitzi col·liri de llàgrimes artificials.
Sabor metàl·lic
Eviti la ingesta d’aliments àcids. Desapareixerà quan finalitzi el tractament.
Mastegui xiclet o prengui caramels (sense sucre).
Realitzi glopeigs amb te de menta o aigua i bicarbonat.
Alteracions de la Pell
Pot aparèixer pell seca, taques, enfosquiment o descamació de la pell.
Mantingui una bona higiene corporal i utilitzi cremes hidratants.
L’enfosquiment de les venes utilitzades desapareix amb el transcurs del temps.
Infecció
Degut a la disminució de los leucòcits.
S’ha de rentar les mans sovint. Realitzi una correcta higiene bucal y corporal.
Eviti aglomeracions i el contacte amb persones que presentin processos infecciosos.
Si apareix febre superior a 38ºC, avisi el seu metge o vagi a urgències.
3. Autor del document
José Luis Pontón
Centre d’Informació de MedicamentsServei de Farmàcia
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona
