Actualment es disposa d’una multitud de medicaments orals per al tractament de diferents tipus de càncer. La majoria d’aquests medicaments són dispensats des dels serveis de farmàcia dels hospitals, tot i que alguns es dispensen des de les oficines de farmàcia comunitària.
Aquests medicaments actuen en les cèl.lules bloquejant o reduint la velocitat de divisió de les cèl.lules tumorals i, en conseqüència, disminuint el creixement del tumor. En alguns casos, el tractament comporta la curació de la malaltia; en d’altres, es tradueix en un augment de l’esperança de vida i en la millora de la qualitat.

Qui pren aquesta medicació?
Aquests tractaments tenen com a finalitat evitar la recaiguda en la malaltia o bé millorar-ne el pronòstic. Alhora, volen millorar la qualitat de vida de pacients que han estat diagnosticats d’algun tipus de càncer. Cada vegada són més els pacients que es poden beneficiar d’aquests tipus de tractament; entre d’altres, aquells que han estat diagnosticats de càncer de mama, càncer de còlon, càncer de pulmó, càncer de ronyó, càncer de fetge, de mieloma múltiple o de leucèmies.

Quins medicaments s’utilitzen?
A continuació, s’exposa una llista amb els medicaments més rellevants que s’utilitzen actualment. Cal recordar que aquesta no és una llista completa. En cas de necessitar més informació, cal comentar-ho amb el professional sanitari de referència.

 

Aquests tractaments són prescrits de forma individualitzada pel metge o metgessa especialista. Sovint són esquemes complexos des del punt de vista dels pacients:

• Pot ser necessària la combinació de diferents presentacions d’un mateix fàrmac per tal d’aconseguir la dosi desitjada (per exemple, 1 càpsula de 140 mg més 1 càpsula de 100 mg més 1 càpsula de 20 mg, és igual a la dosi total de 260 mg/dia de temozolomida).
• Pot ser necessària la combinació de diferents fàrmacs (per exemple, lapatinib més capecitabina).
  
• Poden existir períodes de descans, durant els quals no s’hagi de prendre la medicació (per exemple, quatre setmanes de tractament de sunitinib seguides de dues setmanes de descans).
  

Les presentacions més habituals són comprimits o càpsules. És molt important que comprengueu correctament l’esquema que heu de seguir, i heu d’insistir en els punts que us puguin generar dubtes.
Cal destacar que, en general i com es descriu més endavant, són tractaments associats a efectes adversos importants, de forma que cal un control periòdic i un seguiment individualitzat del metge o metgessa responsable.

Conservació
La majoria de tractaments es conserven a temperatura ambient, encara que en alguns casos la medicació s’ha de conservar a la nevera (2 – 8 ºC). Cal que aquests medicaments estiguin protegits de la llum i de la humitat, i s’ha d’evitar guardar-los a la cuina o al bany.

 

Com i quan cal administrar la medicació
És important prendre sempre la medicació segons la dosi i la pauta indicada pel metge o metgessa. Es recomana que les preses de la medicació siguin sempre a la mateixa hora. Alguns fàrmacs s’han d’administrar en dejú (una hora abans o dues hores després d’haver menjat) mentre que d’altres s’han de prendre 20 o 30 minuts després d’haver menjat.
En general i sempre que sigui possible, la medicació s’ha d’administrar sencera per via oral i s’ha d’empassar amb un got d’aigua, sense triturar els comprimits ni obrir les càpsules. En cas que no us sigui possible empassar-vos la medicació, cal que consulteu amb el farmacèutic o farmacèutica si la podeu triturar abans de prendre-la.
Us heu de netejar les mans amb aigua i sabó abans i després de l’administració.
En cas de vessament o ruptura del medicament, heu de netejar 3 vegades la superfície que hagi contactat amb el fàrmac amb aigua i sabó.

Què cal fer si un dia no em prenc la medicació a l’hora habitual?
En general, si us oblideu una presa i el tractament és cada 24 hores o cada 12 hores, hi ha un marge de 12 hores o 6 hores, respectivament, per poder-la prendre. Si el temps transcorregut és superior a l’indicat, heu de donar la presa per perduda i continuar amb el mateix horari i la mateixa pauta. Mai no s’ha de doblar la dosi del dia següent per compensar.

Què he de fer si vomito?
De forma general, es recomana que no repetiu la dosi en cas de vòmit puntual. En cas de vòmits persistents, pot ser necessària la prescripció de fàrmacs per controlar aquest problema.

Què he de fer amb els residus generats?
Dipositeu els residus o les restes del medicament o de l’embalatge en el punt SIGRE de la farmàcia més propera o a la farmàcia del vostre hospital.

 

És important que davant de qualsevol efecte advers que es pugui derivar del tractament ho comuniqueu al metge o metgessa responsable. En cas que sigui necessari, és possible reduir les dosis per tal de millorar la tolerància al tractament i, fins i tot, es pot arribar a suspendre’l.

A continuació, es descriuen els efectes adversos més freqüents, tot i que cal tenir en compte que l’aparició d’aquests efectes depèn del tractament que s’estigui realitzant:

• Alteracions generals: cansament, fatiga, disminució de la gana.
  

• Alteracions gastrointestinals: nàusees, vòmits, diarrees i aparició d’aftes a la boca. En cas de diarrees, s’haurien d’adoptar mesures dietètiques i, si són gaire freqüents i abundants, pot ser necessari un tractament farmacològic específic.
  

• Alteracions dermatològiques: alteracions de la pell sobretot als palmells de les mans i a les plantes dels peus. Es recomana aplicar cremes hidratants freqüentment i gel de bany amb pH neutre, evitar l’exposició solar, evitar la sudoració excessiva i evitar el contacte amb productes abrasius (lleixius, detergents, etc.).
  

• Alteracions musculoesquelètiques: dolor i debilitat muscular, mal d’ossos, alteracions sensitives.
  

• Alteracions cardiovasculars: afavoriment de la retenció de líquids i l’aparició d’hipertensió arterial. En pacients hipertensos, pot ser necessari ajustar la medicació o afegir-ne de nova per tal de controlar-la.
  

• Alteracions sanguínies: disminució dels nivells de glòbuls vermells, blancs i plaquetes, la qual cosa predisposa a l’aparició d’hematomes, infeccions i sagnats.
  
  

 

• En cas de febre superior a 38 ºC, poseu-vos en contacte amb l’equip mèdic responsable.
• Es recomana usar gels de bany sense detergents, cremes hidratants amb civada o àloe (Aloe vera) i xampús suaus.
• Protegiu-vos del sol amb vestuari adequat, eviteu l’exposició durant les hores centrals del dia i apliqueu-vos crema amb filtre solar de protecció superior a 15.
• Es recomana mantenir una higiene bucodental correcta fent glopejos amb bicarbonat, farigola o col.lutoris que no continguin alcohol.
• Intenteu seguir una dieta equilibrada i mantingueu un consum regular i variat de tots els aliments. En cas de diarrea, es recomana seguir una dieta astringent (aliments bullits o a la planxa) i beure aigua per evitar la deshidratació.
• Comenteu amb el metge o metgessa qualsevol problema renal o hepàtic que tingueu.
• Si sou hipertensos, controleu-vos regularment la pressió arterial.
• Si sou diabètics, controleu-vos regularment la glucosa.
• Adopteu mesures anticonceptives si podeu quedar-vos embarassada o si la vostra parella s’hi pot quedar. Heu de mantenir aquestes mesures de dues setmanes a quatre mesos, segons el tractament, després de finalitzar-lo.
• Si necessiteu anar al dentista per a una extracció dentària o heu de ser sotmesos a algun tipus de cirurgia, comenteu-ho amb el vostre metge o metgessa.
• Consulteu amb els metges o farmacèutics abans de rebre vacunes.

 

Hi ha medicaments, plantes medicinals i aliments que poden interaccionar amb els medicaments citotòxics orals, augmentant-ne o disminuint-ne l’efecte, i alhora els medicaments citotòxics orals també poden augmentar o disminuir els efectes d’altres medicaments.
És per aquest motiu que, si s’introdueix un nou fàrmac en el vostre tractament, cal que consulteu els efectes que pot tenir.
L’automedicació es desaconsella totalment. A continuació, es presenten alguns medicaments que hi poden tenir interaccions. En qualsevol cas, cal que consulteu sempre amb el vostre professional sanitari de referència abans de prendre cap medicament.

• Antibiòtics: eritromicina, claritromicina, rifampicina, telitromicina.
• Antifúngics: ketoconazole, itraconazole, voriconazole.
• Antiepilèptics: fenitoïna, fenobarbital, carbamazepina.
• Antivirals:atazanavir, indinavir, nelfinavir, ritonavir, saquinavir.
• Anticoagulants:warfarina, acenocumarol.
• Antiàcids: omeprazole, ranitidina.

 

• Mantingueu els medicaments fora de l’abast dels infants.
• Dipositeu les restes dels medicaments al punt SIGRE de la farmàcia més propera o a la farmàcia del vostre hospital.
• Les dones embarassades haureu de tenir especial cura d’evitar el contacte amb aquests tipus de medicaments, ja que poden provocar malformacions en el fetus.
• No utilitzeu la medicació un cop passada la data de caducitat de l’envàs.

 

• Administració: preneu la dosi prescrita pel vostre metge o metgessa.
• Febre: en cas de febre superior a 38 ºC, aneu a un centre d’urgències mèdiques.
• Efectes adversos: comenteu amb el vostre metge o metgessa qualsevol problema derivat del tractament. Pot ser necessari ajustar la dosi.
• Oblit d’una dosi: si us oblideu d’una presa i el tractament és cada 24 hores o cada 12 hores, hi ha un marge de 12 hores i 6 hores, respectivament, per poder-la prendre.
• Interaccions: consulteu amb el professional sanitari de referència qualsevol canvi en el vostre tractament habitual i eviteu l’automedicació, així com prendre productes d’herboristeria i d’homeopatia.
• Aquest és un document genèric. En cas de requerir informació més específica, contacteu amb el vostre professional o centre de referència.

 

Agentes citoestáticos.

Guia del manejo de medicamentos citoestáticos.

Xeloda®

Hycamtin®

Navelbine®

Sutent®

Nexavar®

Manual de recomendaciones para la manipulación de medicamentos citostáticos.

 

Eduard Fort Casamartina
Farmacèutic adjunt
Unitat de Dispensació Ambulatòria
Servei de Farmàcia
Hospital Duran i Reynals. Institut Català d’Oncologia