Es diu que hi ha una interacció quan un medicament no exerceix l’efecte esperat ja sigui a causa de l’administració simultània (al mateix temps) o successiva d’un altre medicament, fàrmac, herba medicinal, aliment, beguda o contaminant ambiental. Hi ha certes condicions fisiològiques (com l’embaràs) o patològiques (com la insuficiència renal o hepàtica) que també poden afectar al comportament d’un determinat medicament en el nostre organisme.

El resultat d’una interacció es pot traduir en:

• disminució de l’efecte del medicament i conseqüent possible fallida del tractament

• aparició d’efectes secundaris inesperats

• augment de l’efecte del medicament i conseqüent possible toxicitat

Per aquest motiu, és molt important que el pacient o cuidador coneguin en cada moment la medicació prescrita, el motiu pel qual el seu metge li ha prescrit i com ha de prendre--la.
Quan es prescriuen diversos medicaments o s’afegeix un nou medicament al seu pla de medicació, pregunti al seu metge o farmacèutic quins medicaments pot prendre junts i entre quins hi ha d’haver un temps de separació entre ells.

Hi ha tres tipus principals:

• Interacció del tipus medicamentosa. S’observa entre medicaments i també amb plantes medicinals. Un exemple seria l’administració conjunta d’un tranquil•litzant amb un medicament per a l’al•lèrgia. El resultat pot ser perillós ja que la capacitat de reacció del pacient podria veure’s disminuïda. Un altre exemple, seria el del hipèric o herba de Sant Juan (una planta medicinal amb propietats antidepressives) que té activitat sobre els enzims metabolitzadors del fetge. Per tant, l’herba de Sant Joan ha de ser administrada amb precaució juntament amb medicaments que necessitin l’acció d’aquests enzims hepàtics per ser eliminats de l’organisme.

• Interacció medicament-aliment o beguda. Aquest tipus d’interacció és bidireccional, és a dir, hi ha aliments que poden afectar el comportament d’un determinat medicament i hi ha medicaments que poden impedir l’absorció d’algun dels nutrients dels aliments. És aquest el cas, per exemple, de l’ús continuat de laxants, que pot impedir l’absorció d’algunes vitamines. En el cas contrari, de com pot un aliment o beguda afectar el comportament d’un determinat medicament, es cita freqüentment el cas del suc d’aranja. L’administració d’aquests suc pot augmentar l’efecte de certs medicaments (com per exemple la ciclosporina, la digoxina, la fexofenadina i el losartan). Per altra banda, les verdures del tipus crucíferes (bledes i cols) podrien disminuir l’efecte d’alguns fàrmacs. La barreja de begudes alcohòliques amb alguns medicaments pot disminuir la capacitat de reacció així com fer sentir al pacient cansat.

• Interacció medicament-estat físic o patològic del pacient. Aquest tipus fa referència a la interacció d’un medicament amb una situació clínica concreta del pacient. És el cas de l’administració simultània de descongestionants nassals en pacients amb hipertensió arterial, o de l’ús antibiòtics (tipus sulfamides) o diürètics (tipus tiazides) en pacients diabètics.
  

És fonamental conèixer a cada moment tots els medicaments que el pacient pren, ja siguin prescrits pel metge o especialitats farmacèutiques publicitàries (EPF que s’adquireixen sense recepta mèdica a la farmàcia) així com tots els productes de herboristería.
Per a això, per organitzar la presa de medicament, es recomana utilitzar el Pla de Medicació del CedimCat.
El seu metge i el seu farmacèutic són qui millor li podran assessorar, i davant qualsevol dubte consulti’ls: què he d’esperar d’aquest nou medicament?, puc prendre’l juntament amb altres medicaments o suplements dietètics?, he d’evitar certs aliments, begudes o altres productes?.
Hi ha situacions especials, com és el cas de l’embaràs o de la lactància, en les quals es recomana consultar al metge o farmacèutic abans de prendre qualsevol medicament.

A continuació es resumeixen els principals tipus d’interaccions amb les classes de medicaments més freqüentment prescrits així com les precaucions que s’han de tenir en compte abans de prendre’ls.


a. Antiulcerosos (prevenció o alleugeriment de l’acidesa associada a la indigestió i l’acidesa estomacal)

• Cimetidina: pot interaccionar amb la teofil•lina (antiasmàtic), la warfarina (anticoagulant) i l fenitoïna (anticonvulsionant).
• Inhibidors de la bomba de protons : consulti amb el seu metge si pren clopidogrel i un protector gàstric com l’omeprazol, lansoprazol o pantoprazol, ja que aquests podrien disminuir l’efecte clopidogrel.ç

b. Antiàcids (alleugeriment de l’acidesa associada amb la indigestió i l’acidesa estomacal).Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si té al•lèrgia a la llet o derivats o si el medicament conté més de 5 g de lactosa. Si té insuficiència renal o pren altres medicaments.

c. Antiemètics (prevenció o tractament de les nàusees, vòmits o vertigen associat a nàusees i vòmits).
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants, pateix problemes respiratoris (emfisema, bronquitis crònica, asma) o té problemes de la pròstata o té glaucoma.
Eviti prendre begudes alcohòliques.

d. Antihistamínics (alleugeriment temporal dels símptomes nassals com la congestió, rinorrea i esternuts)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants, antihipertensius o antidepressius o si pateix problemes respiratoris (emfisema, bronquitis crònica o asma), problemes de pròstata o glaucoma.
La ingesta d’alcohol i l’ús de sedants o tranquil•litzants poden augmentar la somnolència.
Eviti el consum de begudes alcohòliques.

e. Antitussígens (tractament de la tos irritativa)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants o pateix de la pròstata o té glaucoma.

f. Broncodilatadors (tractament de l’asma)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si pateix del cor, de la tiroides, de la pròstata, té la pressió arterial alta o diabetis. També si s’està tractant per l’asma o ha estat ingressat per un episodi previ d’asma.

g. Laxants (alleugeriment temporal de l’estrenyiment)
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si pateix dels ronyons o si el laxant conté fosfats, potassi o magnesi. Si pateix de mal d’estómac, nàusees o vòmits.

h. Descongestionants nassals (alleugeriment temporal de la congestió nassal)
Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic si pateix del cor, de la tiroides, de la pròstata o té la pressió alta o diabetis.

i. Deshabituació tabàquica amb substitutius de la nicotina (alleugeriment dels símptomes de l’ànsia de fumar i l’abstinència)
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si té la pressió alta però no està essent tractat, pateix del cor o ha patit recentment un atac de cor o sent que el batec del cor és irregular. (La nicotina pot augmentar l’activitat cardíaca).
També si està en tractament antidepressiu o antiasmàtic o se l’hi ha receptat algun altre medicament sense nicotina per deixar de fumar.
No utilitzi substitutius de la nicotina si continua fumant, inhalant tabac en pols o utilitza altres productes que continguin aquesta substància.

j. Medicaments per a l’insomni
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si està prenent sedants o tranquil•litzants, pateix problemes respiratoris (emfisema. Bronquitis crònica, asma), problemes de la pròstata o té glaucoma.
Eviti prendre begudes alcohòliques.

k. Analgèsics (alleugeriment temporal dels dolors menors, petites molèsties i mal de cap)
Es recomana consultar amb el metge o farmacèutic si consumeix 3 o més begudes alcohòliques al dia. Si pren també analgèsics EFP, ja que aquests poden incloure aspirina, ibuprofè, ketoprofè, naproxè, paracetamol i salicilat de magnesi. Es recomana llegir el prospecte d’aquests productes.

l. Estimulants (ajuden a combatre la fatiga física i mental)
Quan s’utilitzen aquests tipus de productes, es recomana limitar el consum d’aliments, begudes i altres substàncies que continguin cafeïna; ja que un excés d’aquesta pot causar nerviosisme, irritabilitat, insomni i fins i tot accelerar el ritme cardíac.
S’ha de tenir en compte que les dosis recomanades d’aquests productes acostumen a tenir tanta cafeïna com una tassa de cafè.

m. Anticoagulants orals
Consulti sempre al seu metge abans de prendre qualsevol altre medicament.
Molts medicaments poden interaccionar-hi, augmentat o reduint l’efecte de l’anticoagulant.
S’ha de limitar el consum d’aliments rics en vitamina K, com per exemple els espàrrecs, els espinacs, l’enciam, el bròquil, la col i les bledes.
Pot trobar més informació en el document del CedimCat: Tractament anticoagulant oral.

n. Antiinfecciosos

• Antibiòtics: cal seguir correctament les pautes i la durada del tractament. Les tetraciclines i les quinolones (medicaments utilitzats en infeccions orals i gastrointestinals) no s’han d’administrar conjuntament amb aliments rics en calci i ferro ja que afecten a la seva absorció.
• Griseofulvina (antifúngic): s’ha de prendre després dels àpats.

Com s’ha citat anteriorment, els aliments poden interferir amb els medicaments i hi ha alguns tipus d’aliments o begudes que han de ser evitats en cas de prendre un determinat medicament. Presa de medicaments:
en dejú: significa que el medicament ha de prendre’s almenys una hora abans de menjar, o dues hores després ja que la seva absorció podria veure’s disminuïda. És el cas per exemples d’alguns antibiòtics, com l’amoxicil•lina o les tetraciclines, i també de la teofil•lina.
amb els menjars: el medicament ha de prendre’s immediatament havent dinat per a evitar les molèsties digestives que pugui causar (com alguns antiinflamatoris) o en alguns casos per a millorar la seva absorció (com la griseofulvina o la lovastatina).

• Sempre s’ha d’evitar el consum de begudes alcohòliques juntament amb qualsevol medicament.
  
• Evitar el suc d’aranja ja que interfereix amb bastants medicaments com ara els antagonistes del calci, algunes benzodiazepines, els hipolipemiants del tipus atorvastatina, lovastatina i simvastatina, el saquinavir i la ciclosporina.
  
• Els aliments rics en vitamina K estan contraindicats en el casos de tractament amb Sintrom o Aldocumar.
  
• Per a més informació pot consultar el document: Com poden afectar els aliments al nostre tractament farmacològic?
  

Com s’ha dit anteriorment l’herba de Sant Joan, que actualment està molt de moda per les seves propietats antidepressives interfereix amb diversos medicaments. Aquesta augmenta la seva eliminació fet que pot fer disminuir-ne la seva eficàcia. Per tant es recomana evitar l’ús simultani de l’herba de San Juan amb algun dels medicaments següents:

• Alprazolam
• Amitriptilina
• Anticoagulantes orales
• Ciclosporina
• Digoxina
• Etinilestradiol
• Indinavir
• Metadona
• Simvastatina
• Pravastatina
• Tacrolimus
• Teofilina

1. Amarilles P, Giraldo NA, Faus MJ. Interacciones medicamentosas: aproximación para establecer y evaluar su relevancia clínica. Med Clin (Barc) 2007;129(1):27-35.

2. Morales-Olivas FJ, Estan L. Interacciones medicamentosas. Nuevos aspectos. Med Clin (Barc) 2006;127(7):269-75.

3. Interacciones de medicamentos: Lo que usted debe saber. Disponible en: http://www.fda.gov/buyonlineguide/druginteractions-spanish.pdf.

Rita Moreira Silva
Centre d'Informació de Medicaments
Servei de Farmàcia
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona