És
una activitat de salut pública que té com a objectius
identificar, quantificar, avaluar i prevenir els riscos associats
amb l’ús dels medicaments comercialitzats.
Abans que
aparegui un medicament en el mercat, ha de ser autoritzat
obligatòriament pel Ministeri de Sanitat i Consum.
Prèviament al procés d’autorització, cal que
s’estudiïn els seus efectes, tant els beneficiosos com
els possibles efectes adversos que pugui produir. Aquest tipus
d’estudis s’anomenen assaigs clínics.
Tanmateix,
els assaigs clínics tenen certes limitacions, ja que es fan en
pocs pacients, durant un període de temps limitat i amb una
població seleccionada (normalment no s’inclouen nens, ni
dones embarassades, ni gent gran). És per aquest motiu que
alguns efectes adversos com per exemple els poc freqüents, o
els que apareixen després de l'ús continuat, no es
manifesten fins que el medicament es comercialitza i
s’utilitza en la població general en un gran número
de pacients i en les condicions de la pràctica habitual. Per
tal de detectar aquests efectes adversos existeix una xarxa
anomenada Sistema de Farmacovigilància.
Tots els
agents implicats en la utilització de medicaments (laboratoris
farmacèutics, autoritats sanitàries, metges,
farmacèutics, personal d’infermeria i pacients o els
seus cuidadors) tenen la responsabilitat de compartir la
màxima informació, per tal de fer-ne un ús
òptim i poder-ne identificar, al més aviat possible, les
reaccions adverses greus o desconegudes en el moment de la seva
autorització, la qual cosa permetrà poder-les prevenir o
reduir-ne la freqüència i gravetat.