L'automedicació és la utilització de medicaments per iniciativa propia sense cap intervenció per part del metge (ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la prescripció o supervisió del tractament).

L’automedicació responsable pot ser convenient si s’utilitza per tractar símptomes menors com ara el dolor, la febre, l'acidesa d’estómac, el refredat, etc. i durant un temps limitat. De fet existeixen medicaments que no necessiten recepta mèdica i que es poden comprar a la farmàcia.

Tanmateix, que un medicament no requereixi recepta mèdica per a la seva dispensació, no vol dir que sigui innocu i no pugui resultar perjudicial en determinades situacions ja que no deixa de ser un medicament.
Per tant davant del dubte cal consultar al metge.

Un cas diferent seria l’automedicació amb medicaments que requereixen recepta i que per tant han de ser prescrits per un metge. Això és una pràctica desaconsellada. Un exemple seria la presa d’antibiòtics sense prescripció mèdica davant la sospita d’una infecció. Els antibiòtics no s’han de prendre mai per pròpia iniciativa sense la supervisió d’un metge.

L’automedicació sense control mèdic o farmacèutic comporta una sèrie de riscs per a la salut que en molts casos són desconeguts pels ciutadans :

• Toxicitat: efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicaci.
• Manca d’efectivitat perquè s’utilitzen en situacions en les que no estan indicats. Per exemple, de vegades es prenen antibiòtics per tractar processos vírics davant dels qual no són efectius.
  
• Dependència o addicció.
  
• Enmascarament de processos clínics greus i per tant retard en el diagnòstic i tractament.
  
• Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi pot haver una potenciació o una disminució de l’efecte del medicament.
  
• Resistències als antibiòtics. L'ús excessiu d'antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d'aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços. Consulteu el document Ús correcte dels antibiòtics.
  

Aquests riscs es poden evitar seguint uns consells bàsics sobre l’automedicació:

1. No prengui cap medicament que hagi de ser prescrit per un metge sense la seva supervisió.
2. En el cas dels medicaments que no requereixen recepta mèdica, demani consell al farmacèutic.
3. En cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consulti sempre al metge abans de prendre cap medicament.
4. L’automedicació ha de tenir una durada raonable. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consulti al seu metge.
5. Informi al seu metge/s de tots els medicaments que pren o ha pres (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc).
6. Llegeixi i conservi el prospecte de tots els medicaments. És important saber què es pren, perquè s’ho pren i com i quan s’ha de prendre
7. Conservi els medicaments en el seu embalatge original. Aquest conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar en nevera, etc. A més a més l’embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva adequada conservació.
8. Eviti el consum d’alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar a la seva capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses.

I recordi: Davant qualsevol dubte sobre la seva medicació consulti al seu metge o farmacèutic.

1. Automedicación: riesgos y beneficios. CADIME (Centro Andaluz de Información de Medicamentos) 1996 [cited 2009; Available from: http://www.easp.es/web/documentos/BTA/00001215documento.pdf.

2. L'automédication (EurekaSanté: L'information médicale grand public de référence). Vidal [cited Maig 2009; Available from: http://www.eurekasante.fr/medicaments/automedication.html.

3. Bradley, C. and A. Blenkinsopp, Over the counter drugs. The future for self medication. BMJ, 1996. 312(7034): p. 835-7.

4. Puuillard, L'automedication. Rapport adopté lors de la session du Conseil national de l’Ordre des médecins. Février 2001. Dr. Jean Pouillard., 2001.

Laia Robert Sabaté
CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya