L’automedicació és la utilització medicaments per iniciativa pròpia sense cap intervenció per part del metge (ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la prescripció o supervisió del tractament).
L’automedicació responsable pot ser convenient si s’utilitza per tractar símptomes menors com ara el dolor, la febre, l'acidesa d’estómac, el refredat, etc. i durant un temps limitat. De fet existeixen medicaments que no necessiten recepta mèdica, i que s'anomenen especialitats farmacèutiques publicitàries o EFP .
Tanmateix, que un medicament sigui una EFP i que es dispensi sense recepta no vol dir que sigui innocu i no pugui resultar perjudicial en determinades situacions ja que no deixa de ser un medicament. Per tant davant del dubte cal consultar al metge
Un cas diferent seria l’automedicació amb medicaments que no són EFP i que per tant han de ser prescrits per un metge i que seria una pràctica desac onsellada. Un exemple seria la presa d’antibiòtics sense prescripció mèdica davant la sospita d’una infecció. Els antibiòtics no s’han de prendre mai per pròpia iniciativa sense la supervisió d’un metge.
L’automedicació sense control mèdic o farmacèutic comporta una sèrie de riscs per a la salut que en molts casos són desconeguts pels ciutadans :
- Toxicitat: efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicació
- Manca d’efectivitat perquè s’utilitzen en situacions en les que no estan indicats. Per exemple, de vegades es prenen antibiòtics per tractar processos vírics davant dels qual no són efectius.
- Dependència o addicció.
- Enmascarament de processos clínics greus i per tant retard en el diagnòstic i tractament.
- Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi pot haver una potenciació o una disminució de l’efecte del medicament.
- Resistències als antibiòtics. L'ús excessiu d'antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d'aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços. Consulteu el document Ús correcte dels antibiòtics.
Aquests riscs es poden evitar seguint uns consells bàsics sobre l’automedicació :
-
No prengui cap medicament que no sigui una EFP, sense que hagi estat prescrit per un metge.
-
En el cas de les EFP, demani consell al farmacèutic
-
En cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consulti sempre al metge abans de prendre cap medicament, encara que sigui una EFP.
-
L’automedicació amb EFP ha de tenir una durada raonable. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consulti al seu metge.
-
Informi al seu metge/s de tots els medicaments que pren o ha pres (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc).
-
Llegeixi i conservi el prospecte de tots els medicaments. És important saber què es pren, perquè s’ho pren i com i quan s’ha de prendre
-
Conservi els medicaments en el seu embalatge original. Aquest conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar en nevera, etc. A més a més l’embalatge protegeix el medicament i garanteix la seva adequada conservació.
-
Eviti el consum d’alcohol quan estigui prenent medicaments perquè pot afectar a la seva capacitat de reacció per exemple en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses.
I recordi: Davant qualsevol dubte sobre la seva medicació consulti al seu metge o farmacèutic.
Autor del document:
Laia Robert Sabaté
CedimCat
Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya