Accés al contingut
Accés al menú de la secció

 Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat

CedimCat Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya

L'ús de medicaments en nens

 
 
 
 

Introducció

Des del naixement fins a la pubertat, que té lloc al voltant dels 14 anys, es produeix una maduració progressiva dels diferents òrgans del ésser humà. Així, els nens són immadurs física, fisiològica i emocionalment. Aquesta immaduresa condiciona el comportament del fàrmac dintre de l'organisme, i per tant fa diferents als nens dels adults a l'hora d'administrar els medicaments.

Administrar medicaments als nens no és una tasca fàcil ni de bon tros divertida. Per altra banda la dosificació dels medicaments en els nens petits es fa normalment segons el pes de manera que la necessitat de realitzar càlculs en cada cas augmenta el risc d'errors de medicació.

El present document proporciona recomanacions i tècniques per facilitar la tasca d'administrar medicaments als nens d'una forma segura, eficaç i el menys complicada possible per als pares i els cuidadors. 

 
 
 
 

A. Recomanacions generals


 
 
 
 

A.1. Eviti l'ús de medicaments quan no està justificat

  • L'automedicació i l'incompliment (per exemple no respectar els horaris prescrits o suspendre un antibiòtic abans de completar durada del tractament establerta pel metge) són pràctiques molt difoses en general i lamentablement també en el cas dels nens. A més de combatre aquesta pràctica, és convenient no prendre medicaments davant dels nens ni dir-los mai lo “bo” que és aquest o aquell altre xarop. Fer partícip al nen del seu tractament i de la seva malaltia, contribuirà que adquireixi consciència de perquè està prenent un determinat medicament, evitant que el prengui pel seu compte.
  • Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic sempre que no estigui segur de que els símptomes que presenta el seu fill requereixin tractamnet farmacològic, i en cas de que ho necessiti és fonamental conèixer el següent:
 
 
 
 

A.2. Conegui el medicament que li administra

  • Nom del medicament i per a què serveix. Per tal de poder evitar errors de medicació és important que conegui el medicament que va a administrar-li al seu fill. Normalment trobarà aquesta informació en el prospecte que acompanya al medicament. En cas que no trobi o no comprengui alguna informació, consulti al seu metge o farmacèutic.
  • Contraindicacions del medicament així com interaccions importants amb altres medicaments que el seu fill estigui prenent, o amb els aliments. Les contraindicacions són situacions o condicions en les quals el medicament pot resultar perjudicial. És important per tant informar al metge farmacèutic de les al·lèrgies, altres malalties que el seu fill pateix, així com d'aquells medicaments que el seu fill està prenent de forma regular.
  • La dosi, la freqüència d'administració i la durada del tractament. És important assegurar-se que la dosi administrada és la correcta tenint en compte l'edat i el pes del seu fill. Si té algun dubte, confirmi la dosi amb el seu metge o farmacèutic abans d'administrar-lo.
  • Via d'administració. El més habitual és la via oral, inhalada, òtica (en les oïdes), oftàlmica (en els ulls), rectal (al recte), tòpica (sobre la pell) o injectada ja sigui per via intramuscular (al múscul) o intravenosa (a la vena). Convé recordar que la dosi d'un mateix medicament sol ser diferent per a cada via d'administració.
  • Precaucions especials d'administració , per exemple prendre amb els menjars o amb l'estómac buit o altres.
  • Efectes adversos al medicament. Els medicaments no estan lliures d’efectes indesitjables. Quan s’administra un medicament per primera vegada, es recomanable estar una mica alerta a la possible aparició d’efecte adversos. Amb freqüència, i sempre que estigui justificat, el seu metge o farmacèutic li alertaran dels efectes adversos més freqüents. La majoria dels efectes adversos són lleus, però si nota que el seu fill presenta dificultat per a respirar o fa una xiulada al respirar, o sofreix un dolor agut després de prendre la medicació, procuri immediatament atenció mèdica cridant a algun servei d'Urgències Mèdiques o dirigint-se al Servei d'Urgències d'un Hospital. Aquests poden ser símptomes de anafilaxi, una reacció al·lèrgica greu a una determinada substància (certs medicaments, aliments o picades d'insectes) que poden posar en perill la vida del seu fill. Si després de l'administració del medicament, el seu fill presenta erupcions cutànies, urticària, vòmits o diarrea, comuniqui-l'hi com més aviat millor al seu metge o farmacèutic que li indicaran com conducta.
 
 
 
 

A.3. Conservació i emmagatzematge dels medicaments

  • És fonamental respectar les condicions d'emmagatzematge correcte de medicaments, particularment i per motius de seguretat, quan hi ha nens a casa. Per altra banda cal tenir en compte que si el medicament es conserva en condicions diferents a les recomanades, no es pot garantir la caducitat expressada en l'envàs. 
  • Alguns medicaments s'han de refrigerar i venen identificats amb un símbol (T) en l¡envàs que significa que han de conservar-se en nevera entre 2ºC i 8ºC. La resta, poden ser guardats en un lloc fresc i sec, allunyats de l'exposició directa a la llum solar. 
  • Tots els medicaments haurien de guardar-se en el seu envàs original en un lloc sec i tancat amb clau perquè els nens no hi tinguin accés. Encara que els taps dels envasos “a prova de nens” solen ser difícils d'obrir fins i tot a per a un adult, ha d'assegurar-se que estiguin ben tancats.
 
 
 
 

A.4. Caducitat i termini de validesa dels medicaments una vegada oberts

  • La data de caducitat que apareix en l'envàs es refereix a la validesa del producte intacte, abans d'utilitzar-se per primera vegada. Un cop sobrepassada la data de caducitat no es pot garantir que el medicament mantingui les seves propietats. Revisi periòdicament les dates de caducitat dels envasos La seva farmàcia disposa d'un contenidor de reciclatge de medicaments caducats, no els llenci a les escombraries. 
  • En el cas dels nens són freqüents les formes líquides en envasos multidosi com poden ser xarops o gotes. Un cop obert l’envàs multidosi, el termini de validesa ja no és el que assenyala la data de caducitat i per tant el més recomanable és que llenci el medicament restant una vegada finalitzat el tractament.
 
 
 
 

B. Tècniques per a facilitar la correcta administració de medicaments als nens


 
 
 
 

B.1. Com mesurar correctament la dosi dels medicaments

  • Medicaments líquids. Les culleres domèstiques no són adequades per a mesurar medicaments, ja que el volum real d'una cullera de líquid depèn de les seves característiques i és diferent per a cada producte, pel que es recomana utilitzar sempre la cullera graduada o una xeringa, facilitada pel fabricant. Per tant, haurà de dirigir-se a la seva farmàcia en cas que no disposi de l'instrument de mesura adequat. Alguns medicaments es venen en forma de pols o granulat per a ser reconstituïts amb aigua immediatament abans de ser administrats. Pari atenció a la marca del flascó que indica el nivell fins al que s’ha d’afegir aigua durant el procés de reconstitució. Un error en la reconstitució portarà a un error en la dosi administrada i podria ser causa de fracàs del tractament o bé de toxicitat.
  • Medicaments sòlids. En cas que hagi d'administrar una porció d'un comprimit (mig o un quart), utilitzi preferentment comprimits ranurats (amb una marca que facilita la divisió del comprimit en dues parts exactament iguals). A la farmàcia trobarà dispositius especials per a fraccionar-los més fàcilment (partidor de comprimits). No es recomana fraccionar el contingut de les càpsules. En el cas dels supositoris, si cal fraccionar-los, faci'l longitudinalment.
 
 
 
 

B.2. L'ha de prendre'l amb algun aliment? Pot fer-ho?

  • Si no es diu res, el medicament pot prendre's amb o sense aliments perquè és indiferent. En el cas dels nens els aliments poden ajudar a emmascarar el sabor del medicament facilitant la seva acceptació pel nen.
  • Si la recomanació és prendre el medicament amb els àpats o llet, significa que pot ser mal tolerat amb l'estómac buit, o que la presència de menjar augmenta la seva capacitat absorció al tub digestiu.
  • Si per contra es recomana prendre'l en dejú, significa que la presència d'aliments pot impedir que el medicament tingui l'efecte desitjat o retardi/redueixi la seva absorció. En aquest cas, és recomanable administrar-lo 1 hora abans o bé 2 hores després del menjar.
 
 
 
 

B.3. Horari i freqüència d'administració

És particularment important per a medicaments la freqüència d'administració dels quals interfereixi amb el descans nocturn, l'horari escolar o altres activitats diàries. També resulta particularment important complir escrupolosament amb els horaris i la durada del tractament prescrits en cas que es tracti d'antibiòtics, i medicaments que pateixin variacions al llarg del dia, per a malalties cròniques o altres tractaments especials. Per això és convenient dissenyar un horari per als medicaments i horaris de menjar que sigui còmode tant per als pares i/o cuidadors com per al petit pacient. Així existeixen petites ajudes que poden facilitar aquesta tasca com poden ser: 

  • Ús de alarmes para recordar els horaris d’ administració de las dosis.
  • Facilitar l’administració dels medicaments en els entorns menys familiaritzats amb el tractament (escola, activitats extraescolars, esplais) lliurant sempre informació escrita i clara amb el nom del nen i del medicament així com la dosi i horaris d’administració, així cm una còpia de la recepta del metge.
  • Organitzar els medicaments en paquets d’una setmana y controlar setmanalment para assegurar-se de que s’han administrar totes les dosis.
  • Construir un Pla de Medicació personalitzat amb les hores a las que ha de prendre-ho i les dosis. El CedimCat li proporciona una eina per a fer-ho: Pla de medicació personalitzat.
 
 
 
 

B.4. Medicaments amb mal sabor o difícils d'empassar

Per a superar-lo poden resultar útils les següents recomanacions:

  • Refrigerar els medicaments abans de l'ús ja que alguns nens prefereixen prendre'ls freds. Pregunti abans al farmacèutic si el medicament que el seu fill està prenent pot refrigerar-se.
  • Barrejar el medicament amb una petita quantitat de líquid o amb un aliment tou (com puré de pomes o iogurt) pot fer-lo més atractiu. La quantitat d'aliment ha de ser molt petita i ha d'assegurar-se que el nen prengui tota la porció perquè rebi la totalitat de la dosi. No és recomanable barrejar el medicament en el biberó del bebè ja que és possible que aquest no rebi la dosi completa si no acaba el biberó. Pregunti al farmacèutic si el medicament pot barrejar-se amb menjar o amb líquids.
  • En cas d'utilitzar una xeringa, procuri administrar el líquid en la part interior de la galta del nen, on no hi ha papil·les gustatives sensibles als sabors amargs, així com en la part posterior de la llengua.
  • En el cas de dificultat per a empassar medicaments en comprimits o càpsules, es recomana consultar al seu farmacèutic per si existeix alguna solució alternativa perquè el seu fill el pugui prendre mes fàcilment.
 
 
 
 

B.5. Què fer si vomita la dosi administrada

Si el nen vomita o escup el medicament, no li doni una altra dosi sense abans consultar el pediatra, que li indicarà què fer en cada cas.

 
 
 
 

B.6. Components bàsics d'una farmaciola infantil

  • Medicaments. Haurà de contenir únicament aquells del tipus analgèsic-antipirètic, és a dir per a tractar el dolor i la febre; els més utilitzats són les formulacions infantils del paracetamol (Termalgin®, Apiretal®, Febrectal® i els seus genèrics) o del ibuprofè (Dalsy®, Junifen®, Paidofebril®, Pirexin®, i els seus genèrics). Així mateix també podrà tenir-se algun preparat per a la neteja del nas d'utilitat en cas que el nen estigui refredat (per exemple solució salina fisiològica). Si el nen té una malaltia crònica, la farmaciola haurà d'incloure també els medicaments que pren de forma habitual, però sempre se seguiran les recomanacions d'emmagatzematge segur esmentades anteriorment.
  • Termòmetre
  • Antisèptic per a desinfectar i ajudar a guarir les ferides (povidona iodada, aigua oxigenada, etc.)
  • Material de cures: gases, tiretes i esparadrap.
 
 
 
 

C. Fonts consultades

  • Pumarada Prieto M. Medicamentos y niños. Sociedad de Pediatría de Asturias, Cantabria y Castilla y León. Disponible en: http://www.sccalp.org/padres/medicamentos.htm
  • Danés Carreras I, Vallano Ferraz A, Cruz Sugrañes G, Juárez Giménez JC, Arnau de Bolós JM. Utilización de medicamentos y condiciones de uso en pediatria. An Esp Pediatr 2002;57(5):414-9.
  • How to Give Medicine to Children. U.S. Food & drug Administration. Disponible en: http://www.fda.gov/opacom/lowlit/medchld.html.
 
 
 
 

D. Autor del document

Rita Moreira Silva
Centre d’informació de medicaments
Servei de Farmàcia
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
 
 
 
 

Comparteixi la seva opinió amb nosaltres


Ha respòs aquest document els seus dubtes?
       No
Ajudi'ns a millorar. Feu-nos arribar els vostres suggeriments.

 
 
 
 

Data de publicació: 26/02/2008
Data de revisió: 21/12/2009

Comparteix: Facebook Twitter Delicious
Correu | Avís legal | Sobre el web | © 2010 CedimCat