L'ús de medicaments en nens
Introducció
Des del naixement
fins a la pubertat, que té lloc al voltant dels 14 anys, es
produeix una maduració progressiva dels diferents òrgans
del ésser humà. Així, els nens són immadurs
física, fisiològica i emocionalment. Aquesta immaduresa
condiciona el comportament del fàrmac dintre de l'organisme, i
per tant fa diferents als nens dels adults a l'hora d'administrar
els medicaments.
Administrar medicaments als nens no és
una tasca fàcil ni de bon tros divertida. Per altra banda la
dosificació dels medicaments en els nens petits es fa
normalment segons el pes de manera que la necessitat de realitzar
càlculs en cada cas augmenta el risc d'errors de
medicació.
El present document proporciona
recomanacions i tècniques per facilitar la tasca d'administrar
medicaments als nens d'una forma segura, eficaç i el menys
complicada possible per als pares i els cuidadors.
A. Recomanacions generals
A.1. Eviti l'ús de medicaments quan no està
justificat
- L'automedicació i l'incompliment
(per exemple no respectar els horaris prescrits o suspendre un
antibiòtic abans de completar durada del tractament establerta
pel metge) són pràctiques molt difoses en general i
lamentablement també en el cas dels nens. A més de
combatre aquesta pràctica, és convenient no prendre
medicaments davant dels nens ni dir-los mai lo “bo” que
és aquest o aquell altre xarop. Fer partícip al nen del
seu tractament i de la seva malaltia, contribuirà que
adquireixi consciència de perquè està prenent un
determinat medicament, evitant que el prengui pel seu
compte.
- Es recomana consultar amb el seu metge o farmacèutic
sempre que no estigui segur de que els símptomes que presenta
el seu fill requereixin tractamnet farmacològic, i en cas de
que ho necessiti és fonamental conèixer el
següent:
A.2. Conegui el medicament que li administra
-
Nom del medicament i per a què
serveix. Per tal de poder
evitar errors de medicació és important que conegui el
medicament que va a administrar-li al seu fill. Normalment
trobarà aquesta informació en el prospecte que acompanya
al medicament. En cas que no trobi o no comprengui alguna
informació, consulti al seu metge o
farmacèutic.
-
Contraindicacions del medicament així com
interaccions importants amb altres medicaments que el seu fill
estigui prenent, o amb els aliments. Les contraindicacions són
situacions o condicions en les quals el medicament pot resultar
perjudicial. És important per tant informar al metge
farmacèutic de les al·lèrgies, altres malalties que
el seu fill pateix, així com d'aquells medicaments que el seu
fill està prenent de forma
regular.
-
La dosi, la
freqüència d'administració i la durada del
tractament. És important assegurar-se que la dosi administrada
és la correcta tenint en compte l'edat i el pes del seu fill.
Si té algun dubte, confirmi la dosi amb el seu metge o
farmacèutic abans d'administrar-lo.
-
Via
d'administració. El més
habitual és la via oral, inhalada, òtica (en les
oïdes), oftàlmica (en els ulls), rectal (al recte),
tòpica (sobre la pell) o injectada ja sigui per via
intramuscular (al múscul) o intravenosa (a la vena).
Convé recordar que la dosi d'un mateix medicament sol ser
diferent per a cada via d'administració.
-
Precaucions especials
d'administració
, per exemple prendre amb els menjars o amb l'estómac buit o
altres.
-
Efectes adversos al
medicament. Els medicaments no estan lliures d’efectes
indesitjables. Quan s’administra un medicament per primera
vegada, es recomanable estar una mica alerta a la possible
aparició d’efecte adversos. Amb freqüència, i
sempre que estigui justificat, el seu metge o farmacèutic li
alertaran dels efectes adversos més freqüents. La majoria
dels efectes adversos són lleus, però si nota que el seu
fill presenta dificultat per a respirar o fa una xiulada al
respirar, o sofreix un dolor agut després de prendre la
medicació, procuri immediatament atenció mèdica
cridant a algun servei d'Urgències Mèdiques o dirigint-se
al Servei d'Urgències d'un Hospital. Aquests poden ser
símptomes de anafilaxi, una reacció al·lèrgica
greu a una determinada substància (certs medicaments, aliments
o picades d'insectes) que poden posar en perill la vida del seu
fill. Si després de l'administració del medicament, el
seu fill presenta erupcions cutànies, urticària,
vòmits o diarrea, comuniqui-l'hi com més aviat millor al
seu metge o farmacèutic que li indicaran com
conducta.
A.3. Conservació i emmagatzematge dels medicaments
- És fonamental respectar les condicions d'emmagatzematge
correcte de medicaments, particularment i per motius de seguretat,
quan hi ha nens a casa. Per altra banda cal tenir en compte que si
el medicament es conserva en condicions diferents a les
recomanades, no es pot garantir la caducitat expressada en
l'envàs.
- Alguns medicaments s'han de refrigerar i venen identificats amb
un símbol (T) en l¡envàs que significa que han de
conservar-se en nevera entre 2ºC i 8ºC. La resta, poden
ser guardats en un lloc fresc i sec, allunyats de l'exposició
directa a la llum solar.
- Tots els medicaments haurien de guardar-se en el seu envàs
original en un lloc sec i tancat amb clau perquè els nens no
hi tinguin accés. Encara que els taps dels envasos “a
prova de nens” solen ser difícils d'obrir fins i tot a
per a un adult, ha d'assegurar-se que estiguin ben tancats.
A.4. Caducitat i termini de validesa dels medicaments una
vegada oberts
- La data de caducitat que apareix en
l'envàs es refereix a la validesa del producte intacte, abans
d'utilitzar-se per primera vegada. Un cop sobrepassada la data de
caducitat no es pot garantir que el medicament mantingui les seves
propietats. Revisi periòdicament les dates de caducitat
dels envasos La seva farmàcia disposa d'un contenidor de
reciclatge de medicaments caducats, no els llenci a les
escombraries.
- En el cas dels nens són freqüents les formes
líquides en envasos multidosi com poden ser xarops o gotes. Un
cop obert l’envàs multidosi, el termini de validesa ja
no és el que assenyala la data de caducitat i per tant el
més recomanable és que llenci el medicament restant una
vegada finalitzat el tractament.
B. Tècniques per a facilitar la correcta
administració de medicaments als nens
B.1. Com mesurar correctament la dosi dels medicaments
- Medicaments
líquids. Les culleres domèstiques no són
adequades per a mesurar medicaments, ja que el volum real d'una
cullera de líquid depèn de les seves
característiques i és diferent per a cada producte, pel
que es recomana utilitzar sempre la cullera graduada o una xeringa,
facilitada pel fabricant. Per tant, haurà de dirigir-se a la
seva farmàcia en cas que no disposi de l'instrument de mesura
adequat. Alguns medicaments es venen en forma de pols o granulat
per a ser reconstituïts amb aigua immediatament abans de ser
administrats. Pari atenció a la marca del flascó que
indica el nivell fins al que s’ha d’afegir aigua durant
el procés de reconstitució. Un error en la
reconstitució portarà a un error en la dosi administrada
i podria ser causa de fracàs del tractament o bé de
toxicitat.
-
Medicaments
sòlids. En cas que hagi
d'administrar una porció d'un comprimit (mig o un quart),
utilitzi preferentment comprimits ranurats (amb una marca que
facilita la divisió del comprimit en dues parts exactament
iguals). A la farmàcia trobarà dispositius especials per
a fraccionar-los més fàcilment (partidor de comprimits).
No es recomana fraccionar el contingut de les càpsules. En el
cas dels supositoris, si cal fraccionar-los, faci'l
longitudinalment.
B.2. L'ha de prendre'l amb algun aliment? Pot fer-ho?
- Si no es diu res, el medicament pot
prendre's amb o sense aliments perquè és indiferent. En
el cas dels nens els aliments poden ajudar a emmascarar el sabor
del medicament facilitant la seva acceptació pel
nen.
- Si la recomanació és prendre el medicament amb els
àpats o llet, significa que pot ser mal tolerat amb
l'estómac buit, o que la presència de menjar augmenta la
seva capacitat absorció al tub digestiu.
- Si per contra es recomana prendre'l en dejú, significa que
la presència d'aliments pot impedir que el medicament tingui
l'efecte desitjat o retardi/redueixi la seva absorció. En
aquest cas, és recomanable administrar-lo 1 hora abans o
bé 2 hores després del menjar.
B.3. Horari i freqüència d'administració
És particularment important per a
medicaments la freqüència d'administració dels
quals interfereixi amb el descans nocturn, l'horari escolar o
altres activitats diàries. També resulta particularment
important complir escrupolosament amb els horaris i la durada del
tractament prescrits en cas que es tracti d'antibiòtics, i
medicaments que pateixin variacions al llarg del dia, per a
malalties cròniques o altres tractaments especials. Per
això és convenient dissenyar un horari per als
medicaments i horaris de menjar que sigui còmode tant per als
pares i/o cuidadors com per al petit pacient. Així existeixen
petites ajudes que poden facilitar aquesta tasca com poden
ser:
- Ús de alarmes para recordar els horaris d’
administració de las dosis.
- Facilitar l’administració dels medicaments en els
entorns menys familiaritzats amb el tractament (escola, activitats
extraescolars, esplais) lliurant sempre informació escrita i
clara amb el nom del nen i del medicament així com la
dosi i horaris d’administració, així cm una
còpia de la recepta del metge.
- Organitzar els medicaments en paquets d’una setmana y
controlar setmanalment para assegurar-se de que s’han
administrar totes les dosis.
- Construir un Pla de Medicació personalitzat amb les hores
a las que ha de prendre-ho i les dosis. El CedimCat li proporciona
una eina per a fer-ho: Pla de medicació
personalitzat.
B.4. Medicaments amb mal sabor o difícils d'empassar
Per a superar-lo poden resultar
útils les següents recomanacions:
- Refrigerar els medicaments abans de l'ús ja que alguns
nens prefereixen prendre'ls freds. Pregunti abans al
farmacèutic si el medicament que el seu fill està prenent
pot refrigerar-se.
- Barrejar el medicament amb una petita quantitat de líquid
o amb un aliment tou (com puré de pomes o iogurt) pot fer-lo
més atractiu. La quantitat d'aliment ha de ser molt petita i
ha d'assegurar-se que el nen prengui tota la porció
perquè rebi la totalitat de la dosi. No és recomanable
barrejar el medicament en el biberó del bebè ja que
és possible que aquest no rebi la dosi completa si no acaba el
biberó. Pregunti al farmacèutic si el medicament pot
barrejar-se amb menjar o amb líquids.
- En cas d'utilitzar una xeringa, procuri administrar el
líquid en la part interior de la galta del nen, on no hi ha
papil·les gustatives sensibles als sabors amargs, així
com en la part posterior de la llengua.
- En el cas de dificultat per a empassar medicaments en
comprimits o càpsules, es recomana consultar al seu
farmacèutic per si existeix alguna solució alternativa
perquè el seu fill el pugui prendre mes fàcilment.
B.5. Què fer si vomita la dosi administrada
Si el nen vomita o escup el medicament,
no li doni una altra dosi sense abans consultar el pediatra, que li
indicarà què fer en cada cas.
B.6. Components bàsics d'una farmaciola infantil
- Medicaments.
Haurà de contenir únicament aquells del tipus
analgèsic-antipirètic, és a dir per a tractar el
dolor i la febre; els més utilitzats són les formulacions
infantils del paracetamol (Termalgin®,
Apiretal®, Febrectal® i els seus genèrics) o del
ibuprofè (Dalsy®, Junifen®,
Paidofebril®, Pirexin®, i els seus genèrics).
Així mateix també podrà tenir-se algun preparat per
a la neteja del nas d'utilitat en cas que el nen estigui refredat
(per exemple solució salina fisiològica). Si el nen
té una malaltia crònica, la farmaciola haurà
d'incloure també els medicaments que pren de forma habitual,
però sempre se seguiran les recomanacions d'emmagatzematge
segur esmentades anteriorment.
- Termòmetre
- Antisèptic per a desinfectar i ajudar a
guarir les ferides (povidona iodada, aigua oxigenada, etc.)
- Material de cures: gases, tiretes i
esparadrap.
C. Fonts consultades
- Pumarada Prieto M. Medicamentos y niños. Sociedad de
Pediatría de Asturias, Cantabria y Castilla y León.
Disponible en: http://www.sccalp.org/padres/medicamentos.htm
- Danés Carreras I, Vallano Ferraz A, Cruz Sugrañes G,
Juárez Giménez JC, Arnau de Bolós JM.
Utilización de medicamentos y condiciones de uso en pediatria.
An Esp Pediatr 2002;57(5):414-9.
- How to Give Medicine to Children. U.S. Food & drug
Administration. Disponible en: http://www.fda.gov/opacom/lowlit/medchld.html.
D. Autor del document
Rita
Moreira Silva
Centre
d’informació de medicaments
Servei de Farmàcia
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Comparteixi la seva opinió amb nosaltres