• Increment del vincle afectiu entre tots dos.
• Afavoreix les defenses del lactant i disminueix la incidència de diarrees, infeccions i al·lèrgies.
• Disminueix el risc de mort sobtada en el lactant.
• Disminueix el risc de càncer de mama i la obesitat en la mare.
• La composició de la llet materna va variant en cada etapa per adaptar-se ales necessitats del desenvolupament del nadó.

Tal com ja feien durant l'embaràs, les mares lactants han d’evitar l'automedicació, per impedir que es produeixin efectes adversos en el nadó. Els medicaments que s'administren a la mare poden, teòricament, passar a la llet i ser ingerits pel nen.
En principi, les mares lactants han de fer servir només els fàrmacs que siguin estrictament necessaris i cal evitar l’automedicació, fins i tot amb alguns medicaments que en altres circumstàncies es prenen sense recepta per tractar símptomes banals com refredats, tos o d’altres. El metge valorarà el risc potencial en cada cas concret, així com la dosi i la durada del tractament i decidirà el règim terapèutic més adequat.

El medicament arriba al nen per via oral i passa a la resta del tub digestiu. Segons el fàrmac pot tenir un efecte local, alterant la flora intestinal del nadó o bé absorbir-se passant a la sang i generant un efecte farmacològic semblant al de l’adult. En altres ocasions, pot ser que el medicament en qüestió no arribi a ser perjudicial, però pot donar un gust desagradable a la llet que faci que el nadó la rebutgi. Per això, és imprescindible el consell mèdic o farmacèutic abans de prendre qualsevol medicament.

No tots els medicaments poden afectar el lactant. Alguns no s’absorbeixen, altres arriben a concentracions molt baixes i altres són totalment innocus, com per exemple la insulina que s’administra la mare diabètica. Per això hem d’acceptar les recomanacions del metge quan prescriu un medicament compatible amb la lactància.

Alguns medicaments poden alterar la quantitat de llet secretada, poden augmentar, disminuir o, fins i tot, suprimir-la. De fet, quan s’opta per la lactància artificial sovint s’utilitzen medicaments, com per exemple la cabergolina, per accelerar la supressió de la producció de llet materna. Altres medicaments poden augmentar-la. La decisió de prendre aquests medicaments sempre s’ha de fer sota la prescripció d’un metge.

Existeixen diverses pàgines web amb informació sobre fàrmacs i lactància, però sempre s’ha d’interpretar amb molta cura i no deixar de consultar el seu metge o farmacèutic. Hem de recordar que la informació més fiable és la que editen els portals de les organitzacions sanitàries.

Les plantes medicinals, tant d’herbolari com de preparats fitoterapèutics, s’han de considerar com a medicaments, per això es recomana evitar l’automedicació amb aquests preparats.

En principi, la composició dels medicaments homeopàtics (dilucions de fàrmacs de molt baixa concentració), fa que sigui poc probable l’aparició de cap efecte advers en el nen. De tota manera sempre cal estar alerta a l’aparició de qualsevol reacció inesperada i prendre les mateixes mesures que quan s’administra qualsevol medicament compatible amb la lactància materna.

Tot i que l’alletament matern té uns beneficis inqüestionables, no cal angoixar-se desproporcionadament si finalment aquest no és possible. Actualment els laboratoris fabricants de llets infantils disposen d’una amplia gamma de productes que s’adapten perfectament a les necessitats específiques de cada etapa. D’altra banda el desenvolupament de l‘afectivitat no depèn només de l’alletament matern i es pot aconseguir igualment amb la lactància artificial.

Alguns medicaments considerats segurs durant la lactància

Paracetamol
Amoxicil·lina
Captopril
Codeïna
Dipirona magnèsica o metamizol
Prednisona

Alguns medicaments incompatibles amb la lactància


Amiodarona
Citostàtics (quimioteràpia)
Fenitoïna
Liti
Radiofàrmacs

-Thomas W. Hale. Medication’s and Mother ‘s Milk. Ed 2008. Pharmasoft Publishing.

-Fármacos y compatibilidad con la lactancia materna. Academia Americana de Pediatría. disponible en : http://aappolicy.aappublications.org/policy_statement/index.dtl (consultat gener 2009).

-MJ Cabañas, JC Juárez, M Oliveras, E Hidalgo, C Barroso. Fármacos y lactancia. Archivos de Pediatría 2000; 51 (4): 233-37.

Juan Carlos Juárez
CIM Servei de Farmàcia
Hospital Universitari Vall d'Hebron