Un medicament és una substància medicinal, és a dir, que té la capacitat de prevenir, diagnosticar, alleujar o curar malalties

Els medicaments s’empren a dosis tant petites, que per poder administrar la dosi exacta, s’han de preparar de forma que siguin manejables. Les diferents maneres en què es preparen (pastilles, xarops, supositoris, injectables, pomades, etc.) s’ anomenen formes farmacèutiques .

Els medicaments, però, no només estan formats per substàncies medicinals, sovint van acompanyats d’altres substàncies que no tenen activitat terapèutica, però que hi tenen un paper rellevant. Aquestes substàncies són les que permeten que el medicament tingui estabilitat,  es conservi adequadament. Aquestes substàncies sense activitat terapèutica tenen un paper molt important en l’elaboració, emmagatzemament i alliberació de substàncies medicinals s’anomenen excipients , alguns d’ells són de declaració obligatòria , mentre que les substàncies medicinals, que són les que tenen activitat terapèutica, s’anomenen principis actius . D'aquests n’hi ha de molts tipus, alguns són antiinfecciosos i serveixen per tractar infeccions, d’altres són per al tractament del dolor i d’ altres per baixar el colesterol, etc.

En l’actualitat, la majoria de medicaments són preparats per laboratoris farmacèutics i, per a la seva preparació i distribució, aquests han de ser autoritzats pel Ministeri de Sanitat i Consum amb un nom propi registrat.

Tots els processos relacionats amb la investigació, fabricació i distribució estan estrictament regulats per les lleis que protegeixen la salut dels ciutadans.

Quan algú ha de prendre un medicament, ha de preguntar al seu metge prescriptor o al seu farmacèutic per què i com l’ha de prendre. Tanmateix, a l’embalatge del medicament o al prospecte hi ha un seguit d’informació que pot ajudar a comprendre què estem prenent i com el podem utilitzar o conservar.

A part del nom registrat de l’especialitat farmacèutica, a la part exterior de l’embalatge hi ha impresa una gran quantitat d’informació que pot ser de molta utilitat. En aquesta informació s’expressa:

• Principi actiu i la quantitat que conté 
• Excipients de declaració obligatòria 
• Laboratori fabricant 
• Lot de fabricació i data de caducitat 
• Preu de venda al públic
• Cupó-precinte en aquelles que siguin finançables pel Sistema Nacional de Salut
• Símbols i sigles presents al costat superior dret

• Especialitat que, per a la seva dispensació, hi cal recepta mèdica
•  Hi cal recepta de psicòtrops (tranquil·litzants, antidepressius, etc.)
•  Hi cal recepta d’estupefaents (morfina, etc.)
• S’ha de conservar en frigorífic (no congelar)
• Caduca abans de 5 anys des de la seva fabricació (caducitat curta)
• ECM: especialitat d’especial control mèdic
• EFP: especialitat farmacèutica publicitària. Es permet la seva publicitat i no li cal recepta per ser dispensada en farmàcies
• EFG: especialitat farmacèutica genèrica
• EQ: especialitat bioequivalent
• H: especialitat d’ús hospitalari. Es dispensa únicament a les farmàcies dels centres hospitalaris
• DH: especialitat de diagnòstic hospitalari. Ha de ser prescrita per especialistes adscrits a un hospital
• TLD: especialitat per a tractaments de llarga durada

• Què és (composició, tant del principi actiu com dels excipients)
• Per a què s’utilitza (acció i indicacions)
• Com utilitzar el medicament (posologia): quina és la dosi usualment utilitzada i la via d’administració.
• Abans d’usar el medicament (contraindicacions): en quins casos no s’ha d’utilitzar el medicament
• Abans d’usar el medicament (precaucions): casos en què s’ha d’utilitzar amb precaució i si cal un control mèdic especial o precaucions especials que s’han de seguir durant la seva utilització. Consells en cas d’embaràs, lactància, conducció de vehicles o ús de màquines.
• Possibles efectes secundaris: efectes no desitjats que poden aparèixer durant el tractament.
• Interaccions: instruccions en cas d’haver de prendre altres medicaments o, fins i tot, aliments, ja que poden provocar l’aparició d’efectes no desitjats.
• Intoxicació: instruccions en cas d’haver pres més quantitat de la indicada pel seu metge.
• Conservació: instruccions de conservació.

Tota la informació que apareix al prospecte es fa per a la gran majoria de tractaments. És possible que en algun cas particular hi hagi dubtes. En qualsevol cas, consulti al el seu metge o farmacèutic.

Hi ha diferents tipus de medicaments i, per tant, també tenen diferents classificacions. Sovint es classifiquen per la seva activitat terapèutica, però també ho poden fer pel seu accés (si cal recepta o no) o segons el seu origen. Atès que la classificació per activitat terapèutica és molt àmplia i variada, us els presentem l'opció segons l’accés al medicament i també segons l’origen, perquè us poden ajudar a conèixer millor el medicament que teniu a les vostres mans.

• Medicaments que els cal recepta mèdica . Com que els medicaments són substàncies molt potents i que la seva incorrecta utilització pot comportar conseqüències greus, les autoritats sanitàries exigeixen que, per a la seva dispensació en farmàcies, es presenti una recepta mèdica, fet que implica que un metge hagi valorat la necessitat del tractament i hagi recomanat l’administració del medicament amb una pauta específica (quina dosi s’ha de prendre, amb quina freqüència i durant quant de temps). No està permesa la seva publicitat als mitjans de comunicació. Alguns d’aquests medicaments són els genèrics que apareixen quan la patent del principi actiu ja ha caducat i, llavors, altres laboratoris el poden comercialitzar, i, com que ja no es consideren les despeses d’investigació, són més barats. Aquests medicaments tenen la mateixa eficàcia, seguretat i qualitat que els originals.
• Medicaments publicitaris . Són especialitats farmacèutiques que tenen autoritzada la publicitat a través dels mitjans de comunicació i no els cal recepta mèdica per ser dispensades en farmàcies. Generalment són medicaments molt coneguts pel públic, no presenten una toxicitat alta i s’utilitzen per alleujar símptomes menors (acidesa d’estómac, dolor, febre, etc.). Tot i la seva aparent bondat, no deixen de ser medicaments i s’han de prendre amb precaució. Se'n donen més instruccions en l’apartat d’automedicació.
• Medicaments d’ús hospitalari . Són els que la seva prescripció s’ha de realitzar en un hospital. Habitualment són administrats en el mateix hospital mentre el pacient està ingressat, però hi ha casos en què el tractament s’ha de continuar després de l’alta, al domicili. Aquestes especialitats es dispensen a les farmàcies dels hospitals.
• Medicaments que necessiten visat d’inspecció. Són els d’ús restringit per a certes malalties i que requereixen un control addicional per part de Sanitat
• Medicaments estrangers. En alguns casos, si el principi actiu no es troba al nostre país, el medicament o la substància s’ha d’importar de l’estranger. El Ministeri de Sanitat i Consum disposa d’un mecanisme pel qual, si un malalt necessita uns medicaments que no es troben al nostre país, pugui fer-ne la corresponent importació.

• Medicaments de síntesi o semisíntesi. Són els més habituals i  els que s’ han elaborat en un laboratori farmacèutic.
• Medicaments biològics. Els que s’obtenen a partir de productes biològics. Bàsicament són vacunes.
• Medicaments d’origen humà. Són els derivats de la sang, glàndules o teixits humans. Per exemple les immunoglobulines,  els factors de la coagulació, etc.
• Medicaments de plantes medicinals: Les plantes i les seves mescles o preparacions (extractes, decuits, etc.) contenen principis actius amb utilitat terapèutica tant o més important que els medicaments sintetitzats dins d’un laboratori. El fet de ser elaborats a partir de plantes no els dóna la garantia d’innocüitat, per això també estan sotmesos a la mateixa reglamentació que la resta de medicaments.
• Radiofàrmacs. Són els medicaments formats per isòtops radioactius, i s'utilitzen amb finalitat terapèutica i diagnòstica.
• Medicaments homeopàtics. Són els medicaments utilitzats en medicina homeopàtica.
• Biotecnològics. Són els obtinguts per tècniques d’enginyeria genètica. Generalment són còpies de medicaments biològics, principalment els d’origen humà obtinguts al laboratori.
• Fórmules magistrals.   Hi ha una sèrie de medicaments o de preparats que no es comercialitzen al nostre país i que es possible que algún pacient els necessiti. Aquests es preparen en la farmàcia de manera individualitzada per a cada pacient d'acord amb la composició que ha indicat el metge en la recepta.

Els medicaments (principis actius), per poder ser administrats, s’han de preparar en una "forma farmacèutica" (comprimits, càpsules, xarops, etc). En la seva preparació cal afegir substàncies que fan possible la fabricació de les diferents formes farmacèutiques, que s’anomenen excipients. En alguns casos, aquests excipients poden estar relacionats amb l’aparició de problemes en alguns pacients (al·lèrgies, intolerància, etc.).

Des de 1993, les especialitats farmacèutiques han d’especificar en el prospecte tots els components que s’utilitzen en la seva preparació. Si algú presenta intolerància o al·lèrgia a alguna substància coneguda, cal que consulti el prospecte o el seu farmacèutic.