Un medicament és una substància amb propietats pel tractament o la prevenció de malalties en els essers humans. També es consideren medicaments aquelles substàncies que s’utilitzen o s’administren amb l’objectiu de restaurar, corregir o modificar funcions fisiològiques de l’organisme o aquelles per establir un diagnòstic mèdic.

Els medicaments s’empren a dosis tant petites, que per poder administrar la dosi exacta, s’han de preparar de forma que siguin manejables. Les diferents maneres en què es preparen (pastilles, xarops, supositoris, injectables, pomades, etc.) s’ anomenen formes farmacèutiques .

Els medicaments, però, no només estan formats per substàncies medicinals, sovint van acompanyats d’altres substàncies que no tenen activitat terapèutica, però que hi tenen un paper rellevant. Aquestes substàncies són les que permeten que el medicament tingui estabilitat i es conservi adequadament. Aquestes substàncies sense activitat terapèutica tenen un paper molt important en l’elaboració, emmagatzemament i alliberació de substàncies medicinals s’anomenen excipients , alguns d’ells són de declaració obligatòria, mentre que les substàncies medicinals, que són les que tenen activitat terapèutica, s’anomenen principis actius .

En l’actualitat, la majoria de medicaments són preparats per laboratoris farmacèutics i, per a la seva preparació i distribució, aquests han de ser autoritzats pel Ministeri de Sanitat i Consum amb un nom propi registrat.
Tots els processos relacionats amb la investigació, fabricació i distribució estan estrictament regulats per les lleis que protegeixen la salut dels ciutadans.

Les regulacions fonamentals en relació amb els medicaments es deriven de la Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris.

• Què és (composició, tant del principi actiu com dels excipients)
• Per a què s’utilitza (acció i indicacions)
• Com utilitzar el medicament (posologia): quina és la dosi usualment utilitzada i la via d’administració.
• Abans d’usar el medicament (contraindicacions): en quins casos no s’ha d’utilitzar el medicament
• Abans d’usar el medicament (precaucions): casos en què s’ha d’utilitzar amb precaució i si cal un control mèdic especial o precaucions especials que s’han de seguir durant la seva utilització. Consells en cas d’embaràs, lactància, conducció de vehicles o ús de màquines.
• Possibles efectes secundaris: efectes no desitjats que poden aparèixer durant el tractament.
• Interaccions: instruccions en cas d’haver de prendre altres medicaments o, fins i tot, aliments, ja que poden provocar l’aparició d’efectes no desitjats. Per més informació sobre aquests tema, consulti el documents INTERACCIONS Ciutadans/RITA.
• Intoxicació: instruccions en cas d’haver pres més quantitat de la indicada pel seu metge.
• Conservació: instruccions de conservació.

En cas de dubtes consulti al el seu metge o farmacèutic.

• Medicaments que els cal recepta mèdica . Com que la utilització incorrecta del medicaments pot comportar conseqüències greus per a la salut, les autoritats sanitàries exigeixen que, per a la seva dispensació en farmàcies, es presenti una recepta mèdica, fet que implica que un metge hagi valorat la necessitat del tractament i hagi recomanat l’administració del medicament amb una pauta específica (quina dosi s’ha de prendre, amb quina freqüència i durant quant de temps). No està permesa la seva publicitat als mitjans de comunicació. Alguns d’aquests medicaments són els genèrics que apareixen quan la patent del principi actiu ja ha caducat i, llavors, altres laboratoris el poden comercialitzar, i, com que ja no es consideren les despeses d’investigació, són més barats. Aquests medicaments tenen la mateixa eficàcia, seguretat i qualitat que els originals.

• Medicaments publicitaris. Són aquells en els que s’autoritza la publicitat a través dels mitjans de comunicació i no els cal recepta mèdica per ser dispensades en farmàcies. Generalment són medicaments molt coneguts pel públic, no presenten una toxicitat alta i s’utilitzen per alleujar símptomes menors (acidesa d’estómac, dolor, febre, etc.). Tot i la seva aparent bondat, no deixen de ser medicaments i s’han de prendre amb precaució. Se’n donen més instruccions en l’apartat d’automedicació.

• Medicaments d’ús hospitalari. Són els que la seva prescripció s’ha de realitzar a través del servei de farmàcia d’un hospital. Habitualment són administrats en el mateix hospital mentre el pacient està ingressat, però hi ha casos en què el tractament s’ha de continuar després de l’alta, al domicili. Aquestes especialitats es dispensen a les farmàcies dels hospitals.

• Medicaments que necessiten visat d’inspecció. Són els d’ús restringit per a certes malalties i que requereixen un control addicional per part de Sanitat.

• Medicaments estrangers. En alguns casos, si el principi actiu no es troba al nostre país, el medicament o la substància s’ha d’importar de l’estranger. El Ministeri de Sanitat i Consum disposa d’un mecanisme pel qual, si un malalt necessita uns medicaments que no es troben al nostre país, pugui fer-ne la corresponent importació.

• Medicaments de síntesi o semisíntesi. Són els més habituals i els que s’ han elaborat en un laboratori farmacèutic.

• Medicaments d’origen humà. Són els derivats de la sang, glàndules o teixits humans. Per exemple les immunoglobulines, els factors de la coagulació, etc.

• Medicaments de plantes medicinals. Les plantes i les seves mescles o preparacions (extractes, decuits, etc.) contenen principis actius amb utilitat terapèutica tant o més important que els medicaments sintetitzats dins d’un laboratori. El fet de ser elaborats a partir de plantes no els dóna la garantia d’innocüitat, per això també estan sotmesos a la mateixa reglamentació que la resta de medicaments.

• Radiofàrmacs. Són els medicaments formats per isòtops radioactius, i s’utilitzen amb finalitat terapèutica i diagnòstica.

• Medicaments homeopàtics. Són els medicaments utilitzats en medicina homeopàtica.

• Medicaments biotecnològics. Són els obtinguts per tècniques d’enginyeria genètica.

• Fórmules magistrals. Hi ha una sèrie de medicaments o de preparats que no es comercialitzen al nostre país i que es possible que algun pacient els necessiti. Aquests es preparen en la farmàcia de manera individualitzada per a cada pacient d'acord amb la composició que ha indicat el metge en la recepta.

• Medicament hemoderivat. Són medicaments preparats industrialment a base de components de la sang.

• Medicament immunològic. Són tots aquells medicaments relacionats amb les vacunes, toxines i al•lèrgens.

1. Real Decreto 1345/2007, de 11 de octubre, por el que se regula el procedimiento de autorización, registro y condiciones de dispensación de los medicamentos de uso humano fabricados industrialmente. 2007, Ministerio de Sanidad y Consumo.
   

2. Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios. 2006, Ministerio de Sanidad y Consumo.