Un
medicament és una substància amb propietats
pel tractament o la prevenció de malalties en els essers
humans. També es consideren medicaments aquelles
substàncies que s’utilitzen o s’administren amb
l’objectiu de restaurar, corregir o modificar funcions
fisiològiques de l’organisme o aquelles per establir
un diagnòstic mèdic.
Els medicaments s’empren a dosis tant petites, que per poder
administrar la dosi exacta, s’han de preparar de forma que
siguin manejables. Les diferents maneres en què es preparen
(pastilles, xarops, supositoris, injectables, pomades, etc.)
s’ anomenen formes farmacèutiques .
Els medicaments, però, no només estan formats per
substàncies medicinals, sovint van acompanyats
d’altres substàncies que no tenen activitat
terapèutica, però que hi tenen un paper rellevant.
Aquestes substàncies són les que permeten que el
medicament tingui estabilitat i es conservi adequadament. Aquestes
substàncies sense activitat terapèutica tenen un
paper molt important en l’elaboració, emmagatzemament
i alliberació de substàncies medicinals
s’anomenen excipients , alguns d’ells són
de declaració obligatòria, mentre que les
substàncies medicinals, que són les que tenen
activitat terapèutica, s’anomenen principis
actius .
En l’actualitat, la majoria de medicaments són
preparats per laboratoris farmacèutics i, per a la seva
preparació i distribució, aquests han de ser
autoritzats pel Ministeri de Sanitat i Consum amb un nom
propi registrat.
Tots els processos relacionats amb la investigació,
fabricació i distribució estan estrictament regulats
per les lleis que protegeixen la salut dels ciutadans.
Les regulacions fonamentals en relació amb els medicaments
es deriven de la Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional
dels Medicaments i Productes Sanitaris.

Quan
algú ha de prendre un medicament, ha de preguntar al seu
metge prescriptor o al seu farmacèutic per què ha de
prendre aquest medicament i com l’ha de prendre. Tanmateix, a
l’embalatge del medicament o al prospecte hi ha un seguit
d’informació que pot ajudar a comprendre què
estem prenent i com el podem utilitzar o conservar.
A més a més, la pàgina web del CedimCat
té a disposició dels ciutadans un Cercador de Medicaments amb informació els
medicaments disponibles i una altre eina d’utilitat per
organitzar la presa de la medicació i crear un pla-horari
gràfic i visual anomenat Pla de Medicació.
A part del nom registrat de l’especialitat farmacèutica, a la part exterior de l’embalatge hi ha impresa una gran quantitat d’informació que pot ser de molta utilitat. En aquesta informació s’expressa:
ECM:
Medicament d’especial control mèdic.
EFP: Medicament publicitari. Es permet la seva publicitat i no li
cal recepta per ser dispensada en farmàcies.
EFG: Medicament genèric.
H: Medicament d’ús hospitalari. Es dispensa
únicament a les farmàcies dels centres
hospitalaris.
DH: Medicament de diagnòstic hospitalari. Ha de ser
prescrita per especialistes adscrits a un hospital.
TLD: medicament de dispensació renovable. Per a tractaments
de llarga durada.
Medicament homeopàtics: aquests tipus de medicaments han
d’indicar aquesta llegenda.
• Què és
(composició, tant del principi actiu com dels
excipients)
• Per a què s’utilitza (acció i
indicacions)
• Com utilitzar el medicament (posologia): quina és la
dosi usualment utilitzada i la via
d’administració.
• Abans d’usar el medicament (contraindicacions): en
quins casos no s’ha d’utilitzar el medicament
• Abans d’usar el medicament (precaucions): casos en
què s’ha d’utilitzar amb precaució i si
cal un control mèdic especial o precaucions especials que
s’han de seguir durant la seva utilització. Consells
en cas d’embaràs, lactància, conducció
de vehicles o ús de màquines.
• Possibles efectes secundaris: efectes no desitjats que poden
aparèixer durant el tractament.
• Interaccions: instruccions en cas d’haver de prendre
altres medicaments o, fins i tot, aliments, ja que poden provocar
l’aparició d’efectes no desitjats. Per
més informació sobre aquests tema, consulti el
documents INTERACCIONS Ciutadans/RITA.
• Intoxicació: instruccions en cas d’haver pres
més quantitat de la indicada pel seu metge.
• Conservació: instruccions de
conservació.
En cas de dubtes consulti al el seu metge o
farmacèutic.
Hi ha diferents tipus de medicaments i, per tant, també tenen diferents classificacions. Sovint es classifiquen per la seva activitat terapèutica, però també ho poden fer pel seu accés (si cal recepta o no) o segons el seu origen. Atès que la classificació per activitat terapèutica és molt àmplia i variada, us els presentem segons l’accés al medicament i també segons l’origen, perquè us poden ajudar a conèixer millor el medicament que teniu a les vostres mans.
•
Medicaments que els cal recepta mèdica . Com que la
utilització incorrecta del medicaments pot comportar
conseqüències greus per a la salut, les autoritats
sanitàries exigeixen que, per a la seva dispensació
en farmàcies, es presenti una recepta mèdica, fet que
implica que un metge hagi valorat la necessitat del tractament i
hagi recomanat l’administració del medicament amb una
pauta específica (quina dosi s’ha de prendre, amb
quina freqüència i durant quant de temps). No
està permesa la seva publicitat als mitjans de
comunicació. Alguns d’aquests medicaments són
els genèrics que apareixen quan la patent del principi actiu
ja ha caducat i, llavors, altres laboratoris el poden
comercialitzar, i, com que ja no es consideren les despeses
d’investigació, són més barats. Aquests
medicaments tenen la mateixa eficàcia, seguretat i qualitat
que els originals.
• Medicaments publicitaris. Són aquells en els
que s’autoritza la publicitat a través dels mitjans de
comunicació i no els cal recepta mèdica per ser
dispensades en farmàcies. Generalment són medicaments
molt coneguts pel públic, no presenten una toxicitat alta i
s’utilitzen per alleujar símptomes menors (acidesa
d’estómac, dolor, febre, etc.). Tot i la seva aparent
bondat, no deixen de ser medicaments i s’han de prendre amb
precaució. Se’n donen més instruccions en
l’apartat d’automedicació.
• Medicaments d’ús hospitalari. Són
els que la seva prescripció s’ha de realitzar a
través del servei de farmàcia d’un hospital.
Habitualment són administrats en el mateix hospital mentre
el pacient està ingressat, però hi ha casos en
què el tractament s’ha de continuar després de
l’alta, al domicili. Aquestes especialitats es dispensen a
les farmàcies dels hospitals.
• Medicaments que necessiten visat
d’inspecció. Són els d’ús
restringit per a certes malalties i que requereixen un control
addicional per part de Sanitat.
• Medicaments estrangers. En alguns casos, si el
principi actiu no es troba al nostre país, el medicament o
la substància s’ha d’importar de
l’estranger. El Ministeri de Sanitat i Consum disposa
d’un mecanisme pel qual, si un malalt necessita uns
medicaments que no es troben al nostre país, pugui fer-ne la
corresponent importació.
•
Medicaments de síntesi o semisíntesi.
Són els més habituals i els que s’ han elaborat
en un laboratori farmacèutic.
• Medicaments d’origen humà. Són
els derivats de la sang, glàndules o teixits humans. Per
exemple les immunoglobulines, els factors de la coagulació,
etc.
• Medicaments de plantes medicinals. Les plantes i les
seves mescles o preparacions (extractes, decuits, etc.) contenen
principis actius amb utilitat terapèutica tant o més
important que els medicaments sintetitzats dins d’un
laboratori. El fet de ser elaborats a partir de plantes no els
dóna la garantia d’innocüitat, per això
també estan sotmesos a la mateixa reglamentació que
la resta de medicaments.
• Radiofàrmacs. Són els medicaments
formats per isòtops radioactius, i s’utilitzen amb
finalitat terapèutica i diagnòstica.
• Medicaments homeopàtics. Són els
medicaments utilitzats en medicina homeopàtica.
• Medicaments biotecnològics. Són els
obtinguts per tècniques d’enginyeria
genètica.
• Fórmules magistrals. Hi ha una sèrie de
medicaments o de preparats que no es comercialitzen al nostre
país i que es possible que algun pacient els necessiti.
Aquests es preparen en la farmàcia de manera
individualitzada per a cada pacient d'acord amb la
composició que ha indicat el metge en la recepta.
• Medicament hemoderivat. Són medicaments
preparats industrialment a base de components de la sang.
• Medicament immunològic. Són tots
aquells medicaments relacionats amb les vacunes, toxines i
al•lèrgens.
Real
Decreto 1345/2007, de 11 de octubre, por el que se regula el
procedimiento de autorización, registro y condiciones de
dispensación de los medicamentos de uso humano fabricados
industrialmente. 2007, Ministerio de Sanidad y
Consumo.
Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios. 2006, Ministerio de Sanidad y Consumo.