Les interaccions farmacològiques es defineixen com modificacions o alteracions quantitatives o qualitatives de l’efecte d’un fàrmac provocades per l’administració simultània o successiva d’un altre fàrmac, planta medicinal, aliment, beguda o contaminant ambiental. Aquesta modificació es sol traduir en una variació de la intensitat (augment o disminució) de l’efecte habitual o en l’aparició d’un efecte diferent (subterapèutic, terapèutic o toxicològic) a l’esperat.

Encara que resulti impossible recordar totes les interaccions, ja siguin aquestes potencials o clínicament rellevants, de tipus farmacocinètic o farmacodinàmic, les recomanacions generals que es citen a continuació poden facilitar la identificació i prevenció d’interaccions:

• És important conèixer bé els fàrmacs prescrits habitualment, incloent el potencial d’interacció que comporten.
• S’ha de sospitar d’una possible interacció farmacològic davant la presència de reaccions adverses en pacients polimedicats.
  
• Una anamnesi farmacològica exhaustiva incloent-t’hi l’automedicació pot facilitar la identificació d’una eventual interacció.
  
• Certes situacions del pacient poden augmentar el risc de presentar interaccions: el número de fàrmacs administrats simultàniament, l’edat i la gravetat de la malaltia. El sexe femení sembla que també influeix encara que s’ha de matisar que les dones generalment prenen més medicaments.
  
• Certes condicions fisiològiques (com l’embaràs) o patològiques (com la insuficiència renal o hepàtica) poden alterar el comportament farmacocinètic del fàrmac traduint-se en una alteració de les seves concentracions i efectes. Així mateix, la situació fisiològic o patològica pot afavorir que el fàrmac causi una exacerbació de la malaltia de base o de les malalties associades al pacient.
  
• No tots els fàrmacs tenen el mateix perfil de risc per induir interaccions. Els fàrmacs amb més potencial de presentar interaccions, són els que pateixen biotransformació per una via metabòlica única, els que presenten una elevada eliminació presistèmcia o presenten efecte de primer pas hepàtic, els que presenten un estret marge terapèutic amb concentracions terapèutiques i tòxiques molt pròximes o el que presenten reaccions dosis-depenents.
  
• Davant una sospita d’interacció, es recomana suspendre, sempre que sigui possible, el tractament farmacològic, documentar l’associació sospitosa i reintroduir-lo segons la informació obtinguda.
  
• Es recomana no utilitzar fàrmacs per tractar les conseqüències de les interaccions.
  
• És important mantenir una actitud vigilant sobre les sospites d’interaccions medicamentoses noves o poc conegudes. Les interaccions poden ocasionar reaccions adverses als medicaments (RAM). Les RAM secundàries a interaccions s’han de notificar, de la mateixa manera que la resta, a través del Programa de Notificació Espontània de Reaccions Adverses o “Targeta Groga” del Ministeri de Sanitat i Consum, disponible a través del Sistema Espanyol de Farmacovigilancia.
  

La revisió exhaustiva del mecanisme pel qual es produeixen les interaccions i la seva repercussió queden fora del àmbit d’aquest document, per tant si es desitja profunditzar en aquest tema recomanem que consulti els següents llibres monogràfics:

1. Meyler's Side Effects of Drugs, 15th Edition: The International Encyclopedia of Adverse Drug Reactions and Interactions. Aronson JK, ed. Elsevier, Amsterdam, 2006.
2. Adverse drug interactions: a handbook for prescribers. Karalliedde L, Clark SFJ, Collignon U, Karalliedde J, eds. (2008).
   
3. Stockley Interacciones farmacológicas. 2ª edición. Pharma editores 2006.
   

Proveeixen al clínic les referències més útils i actuals (periodicitat trimestral, com a mínim). A més a més inclouen informació sobre el mecanisme d’acció, gravetat, inici i nivell de documentació disponible sobre les reaccions adverses.

1. REACTIONS DATABASE. És la més complerta, proporcionant accés aproximadament a 1800 publicacions biomèdiques incloent casos clínics (en format CIOMS II), estudis d’incidència i clínics, articles d’opinió i revisió i també novetats regulatòries. En anglès.

2. MICROMEDEX HEALTHCARE SERIES. Base de dades en anglès de gran qualitat però no gratuïta. Entre els seus diferents apartats, els següents contenen informació rellevant sobre interaccions farmacològiques:

a. DRUG-REAX. Recull les interaccions medicamentoses i reaccions adverses notificades en la literatura biomèdica o pels titular de comercialització del medicament.

b. DRUGDEX. Recull monografies de medicaments amb una àmplia informació basada en l’evidència disponible respecte a la utilitat terapèutica i comparació amb principis actius similars, inclou també informació d’interès sobre interaccions.

1. ENLLAÇOS ESPECÍFICS

• Drugs Interactions from Medscape: permet seleccionar un règim amb múltiples medicaments i rebre feedback sobre possibles interaccions. És gratuïta però requereix subscripció.
• Georgetown University Department of Pharmacology drug interactions website: proporciona accés a una taula resum de les interaccions farmacològiques resultants de la competició pel sistema citocrom P450 o pels efectes sobre aquests mateix.
• HIVInSite : Pertany a la Universitat de California. Aquesta base de dades d’interaccions (com a mínim 1 antirretroviral implicat) permet la cerca per antirretroviral o per medicació concomitant amb potencial d’interacció, i fins i tot per classe d’interacció.
  
• InteraccionesHIV: web de referència sobre interaccions en HIV a Espanya i avalada per la SEFH, la SEISIDA i el GESIDA.
  
• Llistat d’interaccions de la Guia de Prescripció Terapèutica de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

2. ENLLAÇOS GENÈRICS

• Agencia Europea per l’Avaluació de Medicaments : inclou un llistat d’accés a les fitxes tècniques dels productes autoritzats a Europa proporcionades pels fabricants.
• British National Formulary: Pàgina de la British Medical Association i de la Royal Pharmaceutical Society of Great Britain. A més a més d’aportat informació sobre grups terapèutics i principis actius, destaquen les seccions d’interaccions, de medicaments i embaràs i d’insuficiència renal. És d’accés gratuït al Regne Unit i s’hi pot accedir a través d’un registre previ. Existeix una traducció i adaptació de la 51 edició anglesa per part de l’AEMPS d’accés gratuït a través de la seva pàgina web.
  
• Centre de Farmacovigilancia de Catalunya: edita el Butlletí de Farmacovigilancia de Catalunya. Números disponibles electrònicament des del 2003.
  
• Consell General de Col.legis Oficials de Farmacèutics: la base de dades de medicaments requereix subscripció prèvia però és gratuïta.
  
• Medline a través de PubMed ): és la base de dades bibliogràfica per excel·lència, permet l’accés a aproximadament 18 milions de cites del Medline i altre publicacions biomèdiques i l’arxiu remunta a 1948. Pertany a la U.S. National Library of Medicine.
  
• Vademécum Internacional: d’accés gratuït prèvia subscripció, aquesta base de dades inclou les fitxes tècniques de la majoria dels medicaments comercialitzats, amb especial èmfasi sobre les interaccions (farmacològiques o amb aliments), interferències amb resultats analítics i ús en situacions especials.
  

1. Amarilles P, Giraldo NA, Faus MJ. Interacciones medicamentosas: aproximación para establecer y evaluar su relevancia clínica. Med Clin (Barc) 2007;129(1):27-35.
2. Morales-Olivas FJ, Estan L. Interacciones medicamentosas. Nuevos aspectos. Med Clin (Barc) 2006;127(7):269-75.
   
3. Orueta Sanchez R. Utilidad de Internet en información de medicamentos para Atención Primaria. Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salud 2004;28(3):70-74.